La nostra memòria d’activitats del 2022, ja disponible
El 2022 hem apropat més d’un miler de persones als camps del sector primari d’arreu del territori: voluntaris i voluntàries gràcies a qui hem espigolat més de 400.000 kg de fruita i verdura per distribuir-les a entitats socials. De la mà, també, dels 200 productors i productores compromeses que formeu part de la nostra xarxa
Aquí teniu, acabada de sortir del forn, la nostra Memòria d’activitats 2022. Al llarg de les pàgines, desgranem el que ha sigut per a Espigoladors un any carregat de reptes, projectes i noves il·lusions, sempre amb la mirada posada en la necessitat d’avançar cap a nous models alimentaris que promoguin l’aprofitament alimentari i una garantia real del dret a l’alimentació saludable i sostenible.
Des dels camps fins a les aules, hem creat escenaris d’acció, reflexió i debat al voltant d’un sistema agroalimentari que deixa perdre tonelades d’aliments, precaritza la nostra pagesia i impacta negativament en les persones, els territoris i els ecosistemes, locals i del Sud-Global. Prendre consciència, sensibilitzar, generar coneixement i, sobretot, actuar, són verbs que defineixen el que ens mou com a entitat i que creiem claus per transitar cap a aquests nous imaginaris de futur.
El 2022 hem apropat més d’un miler persones als camps del sector primari d’arreu del territori: voluntaris i voluntàries gràcies a qui hem espigolat més de 400.000 kg de fruita i verdura per distribuir-les a entitats socials que treballen de manera incansable per abastir de producte fresc i de proximitat a persones que pateixen situacions de precarietat alimentària. Gràcies, un any més, a la solidaritat i el compromís dels 200 productors i productores que formeu part de la nostra xarxa, des del Parc Agrari del Baix Llobregat, el Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre fins a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera i altres zones agrícoles que, com a societat, tenim el deure de preservar.
Espigolar: una acció directa per recuperar excedents i alhora també mitjà per visibilitzar l’agricultura local i conèixer sobre terreny perquè, any rere any, queden aliments perfectament comestibles als camps. Una inquietud que ens ha portat, en els dos darrers anys, a apostar fermament per una àrea de recerca i coneixement que, ja a dia d’avui, encapçala projectes pioners en l’àmbit de les pèrdues i el malbaratament alimentari a nivell català, estatal i europeu.
Tenim clar, també, que calen accions individuals i col·lectives per afrontar els grans reptes actuals. El rol de la sensibilització i l’educació esdevé, aquí, clau. El 2022 hem consolidat noves línies d’acció amb la cuina d’aprofitament com a eix central: un instrument per teixir ponts entre generacions, sabers i cultures i, a la vegada, un espai d’empoderament d’on afloren nous coneixements i inquietuds al voltant de l’alimentació. Alhora, hem impulsat projectes amb els i les joves com a clars protagonistes: motors de canvi, de creativitat i de noves mirades a les quals és imprescindible donar cabuda.
També ha estat un any per reivindicar, en què hem lluitat, juntament amb les entitats del Colectivo Ley Sin Desperdicio, per una llei estatal contra les pèrdues i el malbaratament alimentari realment valenta, ambiciosa i pionera. Una proposta legislativa que, en l’actual moment polític, ha quedat desada en un calaix, però que esperem que sigui ben aviat una realitat.
Finalment, hem treballat en nous reptes com a organització, alguns dels quals ja són una realitat: el nomenament de Raquel Díaz Ruiz com a directora de l’entitat, agafant el relleu de Mireia Barba Cuscó, cofundadora i presidenta, i actual directora de l’empresa d’inserció es im-perfect; l’obertura d’una delegació a Terres de Lleida; i l’inici de les obres del nou centre de producció d’es im-perfect, un espai que vol ser referent en la innovació per l’aprofitament alimentari i que permetrà augmentar la generació d’oportunitats laborals i formatives per a persones en risc d’exclusió social.
A totes les persones, entitats i col·lectius que, un any més, ens heu acompanyat en el camí: de part de tot l’equip d’Espigoladors, gràcies per fer-ho possible. Tots i totes som part de la solució per avançar cap a un sistema alimentari més just i sostenible.
Cultivant una xarxa d’iniciatives de food sharing a Europa
Des d’Espigoladors ens sumem al projecte Cultivate, liderat pel Trinity College of Dublin, que aglutina universitats, ajuntaments i iniciatives alimentàries comunitàries de 9 ciutats europees amb l’objectiu de ser motor d’innovació en l’àmbit del “food sharing” per tal de contribuir a la construcció de sistemes alimentaris locals més sostenibles i resilients.
El 23 de març es va donar el tret de sortida al Projecte Cultivate des de la seu del Trinity College of Dublin, universitat que el lidera i que ha estat capaç d’aglutinar universitats, ajuntaments i iniciatives alimentàries comunitàries d’arreu d’Europa per tal de generar eines innovadores i necessàries per fer front a la manca de sostenibilitat i equitat que els sistemes alimentaris urbans i periurbans pateixen i que els fa vulnerables a les crisis a què ens hem d’habituar cada vegada més.
Les iniciatives alimentàries comunitàries (food sharing initiatives) han tingut com a eix conductor les problemàtiques descrites, entenent food sharing com a tot acte comunitari al llarg de la cadena alimentària. Cultivate, en aquest sentit, proposa crear una aproximació coral, amb diferents actors implicats, per tal de crear una plataforma d’innovació social virtual que apuntali i ajudi a créixer les iniciatives alimentàries comunitàries. Per això es compta amb la participació de gestors públics, investigadors i investigadores, agents que participen en la cadena alimentària, representants d’iniciatives alimentàries comunitàries i de la ciutadania.
Aquesta plataforma preveu incorporar una eina de mapeig que aplega les diferents iniciatives de cent ciutats europees (SHARECITY100 DATABASE – SHARECITY) ja existent, però aquest cop ampliant-la a dues-centes. Una altra eina força interessant que es planteja formular en el marc del projecte és una calculadora de costos, beneficis i impactes de les iniciatives alimentàries comunitàries. Per a la implicació dels gestors públics i actors polítics Cultivate planteja una eina interactiva (menu of good governance) que permeti millorar la presa de decisions en l’àmbit de política alimentària que afecten a les iniciatives alimentàries comunitàries. Una altra eina que es preveu desenvolupar durant l’execució del projecte és una biblioteca de participació ciutadana (Library of Citizen Engagement) amb mecanismes tant virtuals com presencials per tal d’intensificar la participació ciutadana en projectes sostenibles de food sharing.
I tot aquest paquet d’eines que es planteja des de Cultivate, per a què? Doncs el primer objectiu és ampliar el coneixement i la comprensió sobre el food sharing, què impedeix o potencia aquestes pràctiques, i quin impacte tenen en la gent, en el planeta i en les economies de les zones urbanes i periurbanes. Cultivate també pretén, com a segon gran objectiu, enfortir les economies basades en food sharingen aquestes zones. Finalment, prevenir i reduir el malbaratament alimentari.
Juntament amb iniciatives de 9 ciutats europees, formem part del projecte europeu @cultivateEU impulsat pel @tcddublin.
L’objectiu és crear eines digitals de mapeig, millora i avaluació d'iniciatives de #FoodSharing.
Participen del projecte ajuntaments, universitats i iniciatives alimentàries comunitàries de nou ciutats europees. Començant per la coordinació del Trinity College of Dublin, que ja té una llarga trajectòria en l’estudi de qüestions relacionades amb l’alimentació comunitària, s’hi sumen a nivell acadèmic la Wageningen University, que compta amb una important especialització en estudis relacionats en política alimentària i el dret alimentari sent referent en aquests camps, i finalment en el món universitari destaca la Universitat de Barcelona, que amb la reconeguda investigadora, amb beca Ramon i Cajal, Anna Moragues es converteix també una universitat referent en l’estudi de la seguretat alimentària, les desigualtats que genera el model alimentari vigent i en política alimentària. Pel que fa els ajuntaments, destaquem la presència de Milà, ciutat que va acollir el Pacte de polítiques alimentàries urbanes i que actualment compta amb una regidoria innovadora en política alimentària; Barcelona, que en els darrers anys s’ha posicionat com una ciutat referent en polítiques urbanes encaminades a la sostenibilitat alimentària; i Utrecht, que actualment compta amb una estratègia per a la vida urbana saludable en la què la política alimentària és un dels eixos vertebradors. Finalment, hi trobem diverses iniciatives alimentàries com Bouroume, amb seu a Atenes, que impulsa un projecte de recuperació d’excedents alimentaris per tal de destinar-lo a les entitats socials que treballen a Grècia. A més a més, amb la col·laboració d’Espigoladors, han començat a estudiar la possibilitat d’espigolar en zones agrícoles gregues.
Doncs sí, des d’Espigoladors també “cultivem”, formant part d’aquest engrescador projecte com a iniciativa comunitària alimentària innovadora amb la recuperació de l’espigolament com a activitat de food sharing única a nivell europeu. La nostra participació en el projecte permetrà no només avaluar-la, sinó també poder consolidar les bases per a la seva expansió a altres ciutats europees. Així ho desitgem, perquè estem convençuts que espigolar és una activitat pionera per a la lluita contra les pèrdues i el malbaratament alimentari i per a la sensibilització en favor d’un model alimentari més sostenible i just.
El projecte de llei estatal contra les pèrdues i el malbaratament alimentari, una oportunitat per a l’espigolament
La Fundació Espigoladors juntament amb les altres entitats del col·lectiu #LeySinDesperdicio i les organitzacions professionals agràries, COAG i UPA, reivindiquen que la proposta legislativa contempli l’espigolament com a eina de prevenció, reducció i mesura de les pèrdues d’aliments al sector primari.
Un cop aprovada al Congrés dels Diputats la Llei estatal de Prevenció de les Pèrdues i Malbaratament Alimentari, des de la Fundació Espigoladors i les organitzacions professionals agràries (La Coordinadora d’Organitzacions d’Agricultors i Ramaders, COAG, i La Unió de Petits Agricultors i Ramaders, UPA) juntament amb el col·lectiu #LeySinDesperdicio, creiem que encara estem a temps d’incorporar certes demandes al seu pas pel Senat. No cal deixar escapar l’oportunitat de fer una llei realment valenta i ambiciosa davant d’aquesta greu problemàtica ambiental i social.
D’aquesta manera, reivindiquem de manera ferma la incorporació de l’esmena per a la regulació de l’espigolament, una activitat que des de la Fundació Espigoladors realitzem de manera organitzada a diferents zones agrícoles del territori català, sempre amb convenis amb els productors. Des de l’any 2015 hem aconseguit recuperar i repartir més de 2 milions de quilos de fruites i verdures que altrament haurien estat desaprofitades.
L’espigolament permet visibilitzar la punta de l’iceberg d’un sistema agroalimentari insostenible que condueix a la precarització de les persones productores. Massa sovint comprovem com els productors locals tenen serioses dificultats per vendre els seus productes a causa dels baixos preus percebuts, rígids estàndards estètics de comercialització o per competència deslleial. Aquesta situació condueix a les lamentables imatges de camps sencers amb la producció sense collir perdent-se tots els recursos humans, econòmics i naturals associats a la seva producció.
Aquesta pràctica històrica i altament consolidada a tot el territori estatal se segueix realitzant de manera formal i informal sovint mitjançant un acord verbal entre productor i espigolador. En la majoria dels casos no hi ha un marc normatiu regulador vàlid que pugui donar seguretat jurídica a totes les parts implicades: productors, ciutadans i entitats d’iniciativa social que ho promouen. La seva incorporació a aquesta llei suposaria:
La unificació a nivell estatal dels requisits per a la seva pràctica i l’assentament d’unes bases legals en quant a traçabilitat del producte i seguretat alimentària.
La potenciació de la prevenció de les pèrdues alimentàries al camp, així com a mitjà directe per a l’obtenció de dades en camp per a la seva posterior anàlisi i quantificació.
Una eina per a la promoció de la sostenibilitat a les explotacions agràries tant a nivell ambiental com social.
El reconeixement i la valoració d’aquesta pràctica en quant a l’obtenció de certificacions, ajudes o subvencions emmarcades a promoure la sostenibilitat ambiental del sector agrari.
Aquesta activitat va quedar ja contemplada, de forma pionera a tot Europa, a la llei catalana de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari del 2020, i creiem que la seva regulació en l’àmbit estatal seria un gran pas per al seu impuls en altres punts del territori.
L’espigolament permet dignificar l’aprofitament dels excedents agraris, incidir sobre l’origen d’aquesta complexa problemàtica i esdevé una potent eina de sensibilització a la ciutadania davant les dificultats del sector agrari del nostre país.
Una #LeySinDesperdicio que convenç, però no enamora
El Projecte estatal de Llei de prevenció de pèrdues i el malbaratament alimentari s’ha votat al Ple del Congrés aquest dijous 11 de maig de 2023 abans del seu pas al Senat.
Des del col·lectiu #LeySinDesperdicio valorem molt positivament els avenços aconseguits en el text de la futura llei, en què treballem des de fa un any les diferents organitzacions i activistes preocupades per les greus conseqüències del malbaratament alimentari.
Tot i això, el projecte de llei ha passat per diferents fases i no s’ha desenvolupat en el sentit que haguéssim desitjat per comptar amb una llei pionera a Europa. El text inicial de l’avantprojecte de llei era més ambiciós i transformador que el que després va recollir el projecte de llei.
No obstant, en el text que passa al Senat sí que hem vist recollides part de les demandes que el col·lectiu ha anat proposant en els últims mesos als diferents grups parlamentaris que formen part de la Comissió d’Agricultura, Pesca i Alimentació.
Què hem aconseguit?
Una de les grans reclamacions del col·lectiu era millorar l’especificació de la mesura i la quantificació, tant qualitativament com quantitativament en totes les baules, de manera periòdica. Considerem que aquest és el gran canvi que s’aprecia en el nou text, ja que s’han incrementat les obligacions de les administracions públiques per mesurar totes i cadascuna de les baules. En concret, del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació que haurà d’aplicar metodologies que permetin comparar l’evolució recurrent i publicar-ne de manera periòdica les dades.
Pel que fa a definicions, s’ha incorporat la visió global del sistema agroalimentari, des de les pèrdues d’aliments que es queden al camp, fins al malbaratament alimentari de totes les fases posteriors de la cadena.
S’ha situat la prevenció a la jerarquia de prioritats, dins de l’article 5, alineant-se amb les directives i documents europeus: “quantes mesures siguin possibles per prevenir la generació de pèrdues i malbaratament alimentari, incorporant criteris de producció, compra i gestió racionals i basats en les necessitats concretes que impedeixin generar excedents”.
Quines mancances hem detectat?
No obstant això, i malgrat els avenços del text, volem seguir destacant algunes mancances per tal que puguin ser incorporades a la llei, ja sigui al seu pas pel Senat, o en posteriors reglaments relacionats:
No s’ha incorporat la menció a l’espigolament. Tot i no ser estrictament necessari un marc normatiu per a la seva pràctica (es realitza de manera formal i informal a tot el territori espanyol) seria un gran avenç el seu reconeixement en el text de la llei per unificar procediments i donar seguretat jurídica a totes les parts implicades: productors, ciutadans i entitats d’iniciativa social. Demanem que s’afegeixi a l’article de definicions i se’n prevegi la regulació en textos posteriors.
Pel que fa a aplicar l’obligatorietat de jerarquia de prioritats i la donació, creiem que és massa elevada la dimensió de superfícies de 1300 m2 d’establiment. Seria més oportú reduir-la considerablement, fins als 400 m2, tal com apareixia al primer avantprojecte de llei.
Continua sense veure recollida cap dotació pressupostària que serviria per propiciar que es donin totes les condicions perquè aquest compliment sigui factible al llarg de tota la cadena alimentària i en tots els territoris. No obstant això, per a l’adopció de bones pràctiques (cap III) i foment de l’autoregulació (art. 14) sí que es planteja la possibilitat d’ajudes a la seva constitució i execució, mentre que no se’n parla per ajudar a incorporar les mesures obligatòries.
S’hauria d’eliminar el punt 4 de l’article 15, ja que planteja que la gestió d’excedents serveixi per reduir la pobresa i garantir-ne la seguretat alimentària.
Igualment s’hauria d’eliminar l’apartat 1 i de l’art 10, que proposa promoure la creació de nous negocis per canalitzar aquests excedents, quan l’objectiu prioritari de la Llei no és aquest, sinó la seva prevenció.
A més, seria oportú acotar les causes de justificació contemplades a l’art 18 del règim sancionador i la manera de demostrar-les.
Es troba a faltar la consideració de mesures positives (no només sancionadores) que motivin els agents implicats en el compliment dels objectius de la Llei.
Així mateix, caldria una ràpida reglamentació de tot allò disposat i coordinació amb les CCAA i entitats locals, per començar a aplicar la llei com més aviat millor. Seria oportú determinar els terminis per desenvolupar el reglament d’aquesta Llei, així com per l’elaboració del pla estratègic nacional i de les CCAA i de les guies del sector.
Un cop aprovada la Llei caldria revisar aquelles altres normes del mateix rang o inferior que poguessin ser obstacle per a l’aplicació completa de la present: normes de comercialització, imposició de criteris purament estètics o sistema de mesurament de residus que exclouen el sector primari (com la Decisió Delegada de la UE).
Des del Col·lectiu #LeySinDesperdicio considerem que aquesta Llei, encara que podria haver estat una mica més ambiciosa i transformadora, fa un pas important en la direcció correcta per a la prevenció de les pèrdues i el malbaratament d’aliments, màxim en un moment com l’actual amb elevada inflació, escassetat i carestia de recursos (aigua, energia,…), emergència climàtica i pobresa alimentària.
Aquest és només un primer pas de molts altres que serà important fer en aquesta direcció (aplicació de la Llei, sensibilització de la societat…), tant des de les institucions polítiques, com de les administracions i de les entitats de la societat civil i que hem de donar de forma col·laborativa entre totes per aconseguir respondre a les greus conseqüències que suposa el malbaratament alimentari.
En motiu del Dia Internacional del Voluntariat, hem volgut donar veu a tres persones voluntàries de generacions allunyades. La Irene (29), el Xavier (55) i la Carme (67) són habituals a les espigolades que organitzem arreu del territori. Avui, Dia Mundial del Voluntariat, ens expliquen com és la seva experiència personal col·laborant amb Espigoladors
Com ens vas conèixer? Sabies què era espigolar?
Carme: Us vaig conèixer a través d’una amiga. Em va parlar de vosaltres i la idea em va agradar molt perquè soc una persona que mai llença res! Fa uns anys vaig veure la pel·lícula d’Agnès Varda i en aquell moment vaig entendre què era l’espigolament. Estic molt sensibilitzada amb aquesta temàtica i quan se’m va presentar l’oportunitat m’hi vaig apuntar.
Irene: Amb les meves amigues, ens costava trobar moments per compartir plegades. Un dia, una d’elles us va veure per Instagram i va tenir la idea que hi podríem participar. Ràpidament vam dir que sí. És una gran forma de compartir temps i, a la vegada, viure una experiència gratificant. No vaig conèixer què significava espigolar fins llavors. Amb el temps, he vist que no és res nou, en el passat ja es feia. I ara nosaltres també en formem part.
Xavier: La iniciativa la vaig conèixer per la meva parella. Em va comentar que al Camp de Tarragona hi havia una entitat que es dedicava a espigolar. Coneixíem el concepte perquè el meu pare és “de La Castilla profunda” i de la preguerra. Ell espigolava per necessitat.
El Xavier Sastre en una espigolada de peres
Quin és l’aprenentatge més important que t’has endut de cada espigolada?
Irene: L’aprenentatge més important per a mi ha estat el concepte del malbaratament. Quan arribes al camp te n’adones de la quantitat d’aliment que es perd, a vegades, per una mala gestió. Si existís una infraestructura potent al darrere d’aquesta problemàtica, es podria afrontar d’una forma que evités o reduís aquestes pèrdues. També m’impacta molt com el nostre mercat està influenciat per temes estètics. Aliments totalment aptes pel consum es descarten per la seva aparença.
També m’enduc conèixer gent tant diversa. La diferència d’edat, els perfils diferents, les motivacions… Aconseguim unir-nos persones amb formes de vida molt diferents.
Xavier: Una de les coses que més poso en valor és fer espigolades amb la pagesia en particular. Poder escoltar les seves vivències i la seva frustració quan, l’elaboració d’un producte de gran qualitat, però que no és estètic, es queda sense sortida. Em colpeix molt.
Carme: La reflexió que n’he pogut treure és que estem mal organitzades. La societat en general ho està. Per un costat es llença menjar i, per l’altre, hi ha gent que passa gana. S’infravalora moltes vegades la feina de la pagesia. La perfecció que es reclama als productes, que tinguin una mida concreta, un color específic… Són un conjunt d’aspectes que em fan pensar que no s’estan fent les coses prou bé.
La Carme Vaquer en una espigolada de mongetes
Recordes alguna espigolada en especial?
Irene: Totes tenen alguna cosa d’especial!
Carme: A Malgrat vaig ser en una on hi havia uns tomàquets maquíssims i boníssims. Me’n feia creus que allò es pogués llençar…
Xavier: Les meves preferides són aquelles en què puc compartir temps amb el pagès o la pagesa.
Sí que en recordo una en concret. Anàvem a espigolar tomàquets i quan vam arribar al camp, sort que vam veure la furgoneta d’Espigoladors perquè pensàvem que ens havíem equivocat. Buscàvem les canyes… i eren tomàquets de pera que creixen al terra. Tot el matí acotxats!
Què suposa per a tu l’aprofitament?
Carme: Mira, ara mateix estic fent una samfaina amb tomàquets que vaig espigolar! No puc llençar les coses, ni el menjar, ni la roba, ni res. L’aprofitament és fonamental per a mi. Hem de respectar la feina de la pagesia, que moltes vegades està mal tractada. Aquesta és la meva forma de fer-ho.
Xavier: És un dels pilars del meu comportament familiar. Sempre hem tingut vocació per a no malbaratar, a nivell energètic, de menjar, de roba… Pot ser el més complicat és traslladar-ho de la forma correcta als nostres fills, però no defallim.
Irene: El fet de participar com a espigoladora m’ha ajudat a prendre consciència sobre la temàtica del malbaratament. He vist que és una problemàtica que podem evitar entre totes. Ara, organitzo molt més la compra que faré i com gestionaré els productes que compro!
La Irene Royo en una espigolada del projecte #YoungGlean
Què li diries a algú que no coneix Espigoladors?
Irene: Espigolar t’obre els ulls. Entre tots i totes podem treballar perquè el dia de demà les coses canviïn.
Carme: Quan ho vius, les coses canvien. Totes aquelles persones amb qui he pogut parlar i finalment s’han animat a venir, hi ha tornat.
Xavier: Si t’agrada la natura, l’aire lliure, els entorns privilegiats i tens consciència sobre la quantitat de producte que es perd, has de venir a espigolar!
Què els diries als voluntaris i voluntàries?
Carme: La gent que hi participem, estem predisposades a fer coses pels altres. Ens tornem còmplices, ens unim per una acció. Sento gran satisfacció de veure tot el que s’aprofita i té una segona oportunitat.
Irene: Som les persones que tenim aquesta visió d’ajudar a la resta, les que poc a poc podem canviar les coses. Si no ho fem nosaltres, no ho farà ningú!
Xavier: GRÀCIES! Per al voluntariat només tinc paraules d’agraïment. La diversitat que veiem quan participen en les espigolades, la gent jove sensibilitzada que hem conegut, gent de zones geogràfiques molt diverses… Que ens puguem unir tots i totes i respondre a aquesta necessitat… és molt enriquidor.
Plantem-nos: líders comunitàries per la sobirania alimentària i l’aprofitament alimentari
Un projecte d’educació per a la justícia global per generar un moviment juvenil compromès amb un canvi de paradigma en el sistema alimentari.
La lluita per la sobirania alimentària -concepte nascut el 1996 la mà del moviment global Via Campesina com a resposta a l’auge de les polítiques globalitzades i neoliberals aplicades en el camp agroalimentari- s’ha d’enfocar des de perspectives molt diverses: entre altres, és imprescindible que hi hagi lluites camperoles, que hi hagi entitats que dinamitzin la transició agroecològica als diversos territoris, que es construeixin espais de consum alternatius i que es promoguin polítiques alimentàries amb clau territorial i de sobirana. També és necessari, sense cap mena de dubte, que existeixin moviments ciutadans que hi posin el focus.
És a partir d’aquesta premissa que neix el projecte “Plantem-nos: líders comunitàries per la sobirania alimentària i l’aprofitament alimentari”, desenvolupat durant el primer i segon trimestre del 2022 de la mà de Tàndem Social, CEHDA Ghana i la Fundació Espigoladors, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona.
Els i les joves són un col·lectiu que tradicionalment ha estat implicat en moviments culturals, polítics i ecologistes, entre molts altres. A Barcelona, però, són pocs els moviments juvenils que posen el focus en el sistema agroalimentari i els seus impactes. A través del projecte “Plantem-nos”, les tres entitats impulsores hem volgut revertir aquesta situació acompanyant, formant i empoderant un grup de 15 joves de la ciutatper esdevenir referents en moviments crítics amb el model agroalimentari.
Amb aquestes joves hem dut a terme una formació integral sobre els impactes del model agroalimentari, la problemàtica de les pèrdues i el malbaratament alimentari i les migracions forçades de persones expulsades del seu entorn rural i productiu a causa de l’agroindústria. Hem intercanviat experiències amb un grup d’agricultors ghanesos que estan treballant per recuperar llavors i tècniques de cultiu tradicional, i hem pogut reflexionar amb entitats i organitzacions de Barcelona que ja estan impulsant canvis des del camp de la sobirania alimentària.
📢 Engeguem el projecte #Plantemnos! Durant tres mesos acompanyarem a joves amb ganes de plantar-se davant del sistema alimentari actual! 💪🌱 Formacions, assessorament i accions, juntament amb @TandemSocial#CEHDA! 🤩
Intervencions comunitàries: activistes per la sobirania alimentària!
Tenint en compte que l’Educació per la Justícia Global inclou la necessitat de treballar per transformar el model d’organització social i econòmic actual, es va considerar imprescindible incloure una capacitació pràctica per tal que les joves participants poguessin adquirir eines per realitzar intervencions comunitàries que promoguessin un canvi en el model agroalimentari. Aquesta capacitació es va dur a terme a través de dues Hackathon que van permetre a les joves idear les tres intervencions que s’han dut a terme a la ciutat de Barcelona.
Avui 15 joves amb ganes de plantar-se contra el sistema alimentari actual es reuneixen a l'@ateneu9b, a #Barcelona.
Avui, de la 1a Hackaton del programa #Plantemnos, en floriran accions i solucions transformadores per avançar, cap a un model alimentari sostenible i just. 🌱
És rellevant el fet que les tres intervencions es van dissenyar pensant en tres de les justícies que s’inclouen dins la justícia global: la justícia ambiental, la social i l’econòmica. Aquestes han permès focalitzar les intervencions en un camp concret de canvi de model agroalimentari, però sempre tenint com a marc comú el procés de coneixement i anàlisi crític que vincula l’acció local amb la seva dimensió global[1].
En primer lloc, el grup de joves que es va emmarcar dins la Justícia Ambiental va dur a terme un taller multisensorial on les persones assistents van reflexionar, a través dels diversos sentits, sobre l’origen d’alguns dels aliments que consumim. El cas paradigmàtic que els va servir d’eix conductor va ser la soja, i en van comunicar els impactes que provoca la seva producció i distribució a nivell social i ambiental. Com no podia ser d’altra manera, el taller va tancar amb el sentit del gust, tot cuinant receptes fetes amb aliments d’origen vegetal que permeten substituir el consum d’aquest aliment.
La Fundació FoodCultura va acollir el taller multisensorial per reflexionar sobre el sistema alimentari actual.
En segon lloc, el grup que va reflexionar al voltant de la Justícia Social va treballar en la realització d’un documental. Sota el títol “Humus: les vides darrere el que mengem”, el documental inclou les veus i les històries de persones diverses que desenvolupen tasques dins el model agroalimentari, des de la producció fins a la distribució i comercialització. A través de les seves experiències, es condueix als espectadors i espectadores a la reflexió sobre les condicions laborals i vitals de totes les persones que fan possible que tinguem accés als aliments. L’acció, a més, va comptar amb una projecció pública al Canòdrom de Barcelona que va culminar amb un col·loqui amb participants i testimonis del documental.
Cinefòrum del documental “Humus: les vides darrere el que mengem”, al Canòdrom de Barcelona.
Per últim, el grup de Justícia Econòmica va organitzar un esdeveniment familiar de caràcter lúdic, La festa de les fruites i les verdures. Durant tot un matí, van omplir la plaça Bonet i Muixí del barri de Sants amb tot d’activitats per a públic familiar que van permetre als més petits i petites conèixer algunes de les problemàtiques que viu el sector primari i, sobretot, les alternatives de consum de temporada i proximitat.
La festa de les fruites i les verdures es va celebrar al barri de Sants.
Gràcies a les accions dels i les joves participants al programa la reflexió sobre la necessitat de generar un sistema alimentari més sostenible, just i resilient s’ha traslladat en diversos espais i públics de la ciutat de Barcelona.
Moltes gràcies, joves activistes i compromesos, per plantar aquesta llavor més que necessària!
[1] Definició de Justícia Global extreta de la web de l’Ajuntament de Barcelona.
Quina relació tenen les pèrdues i el malbaratament alimentari amb la Justícia Global?
Experiència d’un procés d’Aprenentatge Servei en 2 instituts de la ciutat de Barcelona.
Us heu plantejat mai com els nostres hàbits de consum alimentari tenen un impacte directe en la justícia global?
Gràcies al suport de l’Ajuntament de Barcelona, durant el curs 2021-22, hem dut a terme un projecte d’Aprenentatge Servei amb joves en formació professional en els àmbits social i agroalimentari de la ciutat. Concretament hem treballat amb alumnes de 2n curs del Cicle Formatiu de Grau Superior en Integració Social de l’Institut Ferran Tallada i alumnes de 1r i 2n curs de l’Itinerari Formatiu Específic d’Auxiliar en Cura d’Animals i Espais Verds de l’Institut Rubió i Tudurí.
El projecte ha permès formar els i les joves sobre el repte ambiental i socioeconòmic que representen les pèrdues i el malbaratament alimentari (PMA) i els ha empoderat a cercar solucions per fer-hi front en el seu entorn més proper.
Però què entenem per justícia global? Segons la Federació Catalana d’Organitzacions per la Justícia Global (Lafede.cat) l’objectiu d’aquesta és “la transformació de les relacions de poder que generen desigualtats arreu, mitjançant -entre d’altres- la redistribució dels béns i l’educació per una ciutadania global” (Treballar per la justícia global en un món global, 2014).
Per això, l’objectiu d’aquest projecte ha anat més enllà de la sensibilització vers el repte de les pèrdues i malbaratament alimentari, ja que parlar-ne ha implicat reflexionar, debatre i posicionar-se sobre els models de producció i consum imperants, sobre les injustícies i desigualtats socials que en deriven, sobre els seus impactes ambientals i sobre el dret a una alimentació adequada per a totes les persones. Aquest projecte ha treballat per una educació compromesa amb la construcció d’un món més sostenible, que empenyi als i les joves a ser part de les mobilitzacions, lluites i canvis, i a sentir-se corresponsables de les realitats que ens afecten. Així, s’ha impulsat la sostenibilitat com un valor transversal i indispensable per afrontar les realitats socials i les emergències ambientals.
Vivència, reflexió i participació: elements claus d’una metodologia de treball transformadora i amb impacte local
El projecte va comptar amb una fase de descoberta del problema (xifres, causes, conseqüències ambientals i socioeconòmiques, impactes al Sud Global del model agroalimentari actual). En segon lloc, es va dur a terme una investigació participativa de la situació a nivell local. Finalment, amb les problemàtiques i necessitats detectades, l’alumnat va realitzar un procés de generació, cerca i implementació de solucions de manera col·lectiva, participativa, transformadora i perdurable en el temps a partir de la col·laboració amb altres agents de l’entorn de la ciutat.
Aquesta metodologia de treball es basa en la vivència i la reflexió. En especial, el fet que els serveis realitzats parteixin de les necessitats que el mateix alumnat detecta en interacció directa amb diferents agents i sorgeixin del seu propi procés d’ideació i disseny, facilita la seva implicació emocional amb els projectes impulsats. De la mateixa manera, l’alumnat s’empodera en viure de primera mà com poden aportar solucions en la construcció de realitats més sostenibles.
El joc i la cuina, convertits en eines de conscienciació sobre el malbaratament alimentari
Els serveis realitzats pels i les alumnes han estat enfocats en la formació i sensibilització vers la problemàtica de les PMA. De les necessitats identificades a través de la diagnosi, els grups d’alumnes van triar-ne les següents:
Per una banda, a través d’entrevistes a equips de coordinació de menjadors de diverses escoles, van recollir la dificultat de tractar la problemàtica del malbaratament alimentari amb els i les alumnes més joves.
D’altra banda, en una entrevista al Casal de la Font d’en Fargues del Carmel van identificar un grup de persones que realitzaven activitats sobre residu zero al casal. Aquestes volien afrontar la problemàtica de les PMA a través d’alguna activitat pràctica per poder oferir en el marc de la festa major del casal, però no tenien cap idea definida.
Els i les alumnes de l’Institut Ferran Tallada van dissenyar i produir una sèrie de jocs lúdics i cooperatius per oferir a 10 entitats de Barcelona. Des d’escoles, agrupaments escoltes, casals d’infants i de barri, fins a centres oberts han estat les receptores d’aquests recursos. Els jocs han facilitat una raó i un espai als monitors i monitores pertinents per introduir la problemàtica de les PMA, actuant així com a recurs pedagògic.
A través dels resultats obtinguts amb els jocs de sensibilització i del feedback transmès per les entitats receptores els i les joves s’han sentit agents de canvi en la societat i han pogut observar de primera mà l’impacte de les seves accions.
Al seu torn, els i les alumnes de l’Institut Rubió i Tudurí van planificar i executar un taller de cuina d’aprofitament -titulat “Proteïna vegetal per la justícia global”- per al grup de Residu Zero del Casal de la Font d’en Fargues. Posteriorment, aquest grup va traslladar el coneixement rebut en una activitat oberta al barri en el marc de la festa major.
Aquest servei ha permès als i les alumnes passar de receptores a transmissores de coneixement i realitzar un impacte directe en el seu entorn a favor de la justícia global, aconseguint motivar persones del barri a actuar per una alimentació sostenible i justa per a tothom.
Des d’Espigoladors, agraïm a totes les persones participants del projecte i especialment a tots i totes les joves que a través de la seva empenta i energia han generat una cadena de canvis transformadors en els seus barris. Aconseguir una ciutadania compromesa amb la justícia global, conscient de l’impacte de les seves opcions de consum i alimentació i que se senti capaç d’influir positivament en el seu entorn, ha estat, és i seguirà sent una de les raons de ser i motivacions principals de la Fundació Espigoladors.
El 7 de juny el Govern espanyol va aprovar el Projecte de Llei de Prevenció de les Pèrdues i el Malbaratament Alimentari. Una proposta que no inclou moltes de les observacions al text obert a consulta pública que les entitats i les organitzacions expertes aportem durant els mesos d’elaboració de l’avantprojecte de llei.
#LeyDesperdicioAlimentario: s’està perdent l’oportunitat de fer una proposta valenta i transformadora per fer front a aquest repte ambiental?
El 7 de juny el Govern espanyol va aprovar el Projecte de Llei de Prevenció de les Pèrdues i el Malbaratament Alimentari. Una proposta que no inclou moltes de les observacions al text obert a consulta pública que les entitats i les organitzacions expertes aportem durant els mesos d’elaboració de l’avantprojecte de llei. La regulació de l’espigolament o la incoporació de mecanismes per a la prevenció de les pèrdues al sector primari són algunes de les nostres reivindicacions.
El passat dimarts 7 de juny es va aprovar al Consell de Ministres el projecte de llei de Prevenció de les Pèrdues i el Malbaratament Alimentari, abans que sigui sotmès finalment a tramitació parlamentària.
Des de la Fundació Espigoladors celebrem la proposta de llei com a molt necessària per visibilitzar i fer front a una problemàtica amb greus implicacions ambientals i socials. Tot i això, la considerem poc ambiciosa davant el gran repte que, com a societat, tenim davant si realment es vol arribar a l’objectiu de reduir a la meitat el malbaratament d’aliments per càpita mundial de cara el 2030, estipulat per les Nacions Unides.
Durant els mesos d’elaboració de l’avantprojecte de llei hem mostrat el nostre posicionament i punts de vista mitjançant observacions al text obert a consulta pública i amb la participació en espais de debat juntament amb altres organitzacions i iniciatives del sector. Moltes d’aquestes observacions, però, no han estat incorporades a la proposta final, com ja hem criticat diverses veus activistes.
En primer lloc, ens sorprèn la poca presència, en la proposta legislativa, de mecanismes de prevenció i quantificació de les pèrdues alimentàries al sector primari, malgrat que aquest mateix concepte estigui inclòs en el nom de la Llei. Així, no sembla tingut en compte que l’administració quantifiqui o investigui sobre aquestes pèrdues. Creiem que és fonamental conèixer què passa en aquesta primera baula de la cadena i establir mecanismes de prevenció.
En aquest context, reivindiquem que la nova llei inclogui la regulació de l’espigolament, activitat que desenvolupem a diferents zones agrícoles del territori català per recuperar excedents que, tot i ser totalment comestibles, han quedat sense sortida comercial —per qüestions estètiques o per caigudes de preus, entre altres motius— i distribuir-los a entitats socials que atenen persones amb situacions de precarietat alimentària. Una activitat que, de forma pionera a tot Europa, va quedar legalment contemplada a la llei catalana de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris, aprovada el març de 2020.
Defensem l’espigolament no només com a activitat per aprofitar els excedents i les pèrdues que es produeixen al sector primari, sinó com una eina molt potent per investigar i recollir dades sobre el terreny en relació amb aquestes pèrdues, així com apropar la ciutadania al camp i sensibilitzar-la sobre aquesta problemàtica. L’espigolament ens permet visibilitzar la punta de l’iceberg d’un sistema agroalimentari insostenible i que condueix a la precarització dels camperols. La regulació d’aquesta activitat seria un gran pas per impulsar-la en altres punts del territori.
D’altra banda, celebrem que es contempli com a requisit que les empreses alimentàries treballin en plans de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari, però volem posar èmfasi en la necessitat de brindar suport econòmic i acompanyament a les empreses —sobretot petites i mitjanes— per poder desenvolupar i implementar aquests plans. D’altra banda, remarquem que aquesta prevenció s’ha de donar a totes les baules de la cadena alimentària, més enllà de la restauració i del consumidor final, on es sol posar el focus mediàtic.
A més, en relació amb els plans de prevenció, reivindiquem que cal que la Ley inclogui mecanismes de vigilància des de l’administració per garantir-ne el compliment i l’execució de forma adequada per part de les empreses. En aquest sentit, el nou text rebaixa les expectatives de les obligacions de mesura per part de l’administració i relega moltes d’aquestes qüestions a “bones pràctiques” o col·laboracions voluntàries.
Un altre punt de la proposta de llei que ens posa en alerta és que a la jerarquia de prioritats en la gestió dels excedents alimentaris ocupi el primer lloc la donació, en comptes de la prevenció. Tot i que des d’Espigoladors practiquem la donació per donar una sortida als aliments que recollim mitjançant les espigolades al camp, som conscients que aquesta no és una solució a la problemàtica de les pèrdues i el malbaratament d’aliments, i reivindiquem que el focus s’ha de posar en accions de prevenció.
Finalment, esperem que la Ley suposi un impuls a projectes i marques alimentàriescom es im-perfect®, empresa d’inserció i transformació alimentària de la Fundació Espigoladors, que aposten per un model de producció sostenible i promouen l’economia circular i social, mitjançant l’aprofitament alimentari i la creació de nous jaciments d’ocupació verda.
Davant d’aquesta situació, fem una crida als grups polítics parlamentaris perquè estiguin oberts a escoltar les aportacions i les peticions d’organitzacions expertes i amb trajectòria en la prevenció i la reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari. No es pot deixar escapar l’oportunitat de fer una llei valenta, d’acord amb els compromisos que el govern ha adquirit de cara aquest repte ambiental en el context d’emergència climàtica actual.
Hi som a temps.
Este martes el Gobierno aprovó el Proyecto de #LeyDesperdicioAlimentario, antes que sea sometido a tramitación parlamentaria.
¿Se está perdiendo la oportunidad de hacer una propuesta realmente valiente y transformadora para hacer frente a este reto ambiental?
(r9)Alimenta, o com promoure el canvi a les organitzacions del sector agroalimentari cap a la reducció de les pèrdues i el malbaratament d’aliments
En els darrers mesos, la Fundació Espigoladors hem desenvolupat el programa de formació i assessorament “(r9)Alimenta – Las Rs de las pérdidas i el desperdicio alimentario para la economía verde”. L’objectiu: acompanyar persones treballadores del sector agroalimentari de Múrcia i Andalusia dotant-los de coneixements i competències en matèria de sostenibilitat i economia verda.
(r9)Alimenta: un programa impulsat per promoure el canvi a organitzacions del sector agroalimentari i de l’economia verda
En aquest context, cal que hi hagi professionals, tant del sector empresarial, com d’entitats socials i de l’administració, que estiguin formats en aquesta temàtica i siguin claus perquè el sector compleixi les futures obligacions legislatives, a més d’esdevenir exemple d’iniciatives per aprofitar aliments.
Un programa de formació i assessorament a través del qual hem acompanyat durant 7 mesos persones treballadores d’empreses agroalimentàries, entitats socials i institucions públiques dotant-los de coneixements i competències en matèria de sostenibilitat i economia verda. En especial, s’ha aprofundit en la temàtica de les PMA, visibilitzant-ne els impactes, reflexionant sobre les seves causes i identificant com podem combatre-les, tant a través de la prevenció com de la revalorització.
El projecte s’ha emmarcat a les comunitats autònomes d’Andalusia i Múrcia, dues de les regions on es concentra la producció agroalimentària d’Espanya i, per tant, amb un gran nombre d’actors que treballen en aquest sector clau per lluitar contra les PMA .
Els reptes de les participants: tres testimonis en el marc de la conscienciació i la transformació alimentària
En una segona fase, els i les participants de (r9)Alimenta han pogut treballar un cas pràctic o projecte vinculat a la seva activitat laboral que contribuís a la lluita contra les PMA. Per això, es van realitzar sessions d’assessorament personalitzats entre els i les assistents al curs i professionals de l’equip d’Espigoladors, que els van acompanyar en el desenvolupament i concreció de la seva iniciativa.
Han estat molts els reptes que han sorgit, des de diversos àmbits i amb diferents enfocaments. Donem veu, en aquest article, a tres de les iniciatives plantejades.
“Huelva se alimenta cuidando su diversidad cultural y ambiental” és el nom del projecte pedagògic ideat i desenvolupat per Isabel Brito, biòloga, activista ambiental i funcionària del Servei de Medi Ambient i Energia de la Diputació de Huelva.
Com ens explica en primera persona, “aquest nom incorpora el concepte de Huelva com a territori que alimenta, dins i fora de les nostres fronteres. Se la coneix com a rebost d’Europa. La proposta se centra en els aliments locals i els aliments procedents de països llatinoamericans que actualment formen part de la nostra cuina. Ens proposa recuperar sabers, a través de l’aprofitament d’aliments a les nostres receptes culinàries. I ens convida a incorporar el sabor de qualitat que ens ofereix el nostre entorn natural divers i únic, encarnat per les deveses, els aiguamolls, l’Andévalo i la costa.”
La diversitat cultural i ambiental són dos eixos claus de la seva iniciativa, que es materialitzarà en una maleta pedagògica: un recurs educatiu per sensibilitzar, mitjançant l’aprofitament alimentari, sobre la importància de tenir una alimentació saludable i sostenible. “A través d’onze activitats senzilles però divertides en què, a través del joc, els tallers, les excursions, les visites, les noves tecnologies i els receptaris d’aprofitament, tots i totes puguem apropar-nos més a la nostra cultura culinària, i al mateix temps contribuir a conservar-la”, ens explica la Isabel.
Isabel Brito, en l’entorn del Parc Natural de Doñana.
La Susana i la María José són integrants de l’Associació Subbètica Ecològica. Situada a Cabra (Còrdova), l’associació uneix famílies productores amb famílies consumidores, petits establiments, grups de consum i menjadors escolars al voltant de l’alimentació ecològica. El projecte compta també amb un obrador de conserves, motiu principal pel qual es van unir al programa. “El reaprofitament d’excedents i la consciència per no desaprofitar aliments és a la base del treball d’elaboració de conserves i elaborats que realitzem. Poder conèixer més a fons la problemàtica i l’experiència d’altres col·lectius és allò que ens va fer sumar-nos al programa”, ens comenten.
Durant l’assessorament, vam detectar aspectes de millora en matèria de comunicació i màrqueting, així com en els processos productius de l’obrador, a partir dels coneixements de l’equip d’Espigoladors i del seu obrador es im-perfect. “La idea és, per una banda, poder millorar els nostres processos i conèixer els nostres rendiments i possibilitats, per poder ajudar les nostres famílies de l’horta amb els seus excedents. I, de l’altra, saber transmetre a les nostres famílies consumidores la importància de comprar els nostres productes no només pel caràcter saludable, local i ecològic, sinó per aquesta aposta que fem perquè aquesta pèrdua de productors no es produeixi”, expliquen la Susana i la María José.
A l’obrador ecològic de la Subbètica elaboren tot tipus de conserves vegetals, com ara salses i adobats.
Borja del Valle, actualment consultor ambiental, es va unir al programa sent tècnic de medi ambient de la Mancomunitat Turística de Sierra Espuña, a Múrcia. En concret, estava involucrat en el projecte Agroeconatura, que té l’objectiu de fomentar la venda i el consum de productes locals, així com dignificar el paper de la pagesia.
Al seu pas per (r9)Alimenta ha treballat en l’elaboració d’una guia per fomentar la sostenibilitat al projecte a través de la prevenció de les PMA. Un decàleg de consells i aspectes clau per a la producció primària, la venda al detall i la restauració que està pendent de publicació. “El que volia és, per una banda, crear consciència sobre les pèrdues i el malbaratament alimentari i, per altra banda, ajudar els sectors amb què treballava perquè poguessin optimitzar els seus recursos i reduir aquest tipus de residus”, explica en Borja.
Tres exemples que, juntament amb les altres iniciatives de (r9)Alimenta, esperem i desitgem que es converteixin en referents i fonts d’inspiració per a altres organitzacions, empreses o entitats que vulguin passar a l’acció per fer front a la urgent i necessària reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari.
Del Camp al Barri: saludable, sostenible, de proximitat i per a totes!
Unió de Pagesos i la Fundació Espigoladors, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, hem dut a terme un projecte per promoure l’alimentació saludable i sostenible i el consum crític al Districte de Sants-Montjuïc.
L’alimentació saludable i sostenible és una temàtica central per a la salut planetària i la de les persones. Actualment, però, el model agroalimentari imperant, globalitzat industrialitzat i mercantilitzat, sembla caminar en una direcció contrària a aquesta fita. Són diversos els indicadors de la seva insostenibilitat ambiental, però el més indicatiu és el que ofereix l’IPCC, segons el qual el model agroalimentari emet entre el 21% i el 37% dels gasos d’efecte hivernacle. Pel que fa a la insostenibilitat social, la relació entre l’alimentació i la salut de les persones és inqüestionable. S’estima que una de cada quatre persones al món mor a causa de tenir una dieta inadequada, i hi ha nombrosos estudis que demostren que les persones que tenen rendes baixes gaudeixen d’una alimentació menys saludable i diversa [1].
Per revertir aquestes xifres i promoure un sistema agroalimentari que sigui beneficiós per a les persones i el planta, és imprescindible emprendre accions que treballin des de camps i territoris diversos. Unió de Pagesos i la Fundació Espigoladors, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, hem posat en marxa durant el 2021 un projecte que volia donar resposta a aquesta problemàtica i promoure el consum crític en un territori molt concret: el Districte de Sants-Montjuïc de la Ciutat de Barcelona.
Per tal de treballar en la seva promoció, s’han dut a terme dues grans fases. La primera ha consistit en la realització d’una diagnosi sobre les dietes i els entorns alimentaris de les persones del Districte. A través dels seus resultats, en una segona fase s’han cocreat accions amb entitats socials del Districte i s’han dut a terme.
Per tal d’estudiar les dietes i els entorns alimentaris de les persones del Districte de Sants-Montjuïc s’han dut a terme 40 entrevistes exploratòries i una enquesta que ha rebut 378 respostes, de les quals el 75% eren de veïnes i veïns del Districte. Tenint en compte la mostra amb què s’ha comptat, és important especificar que els resultats obtinguts no són representatius, però sí que permeten obtenir un marc que apunta, a grans trets, quina és la situació d’aquest territori pel que fa a l’alimentació saludable i sostenible.
Les principals conclusions de l’estudi tenen un lligam directa amb les cinc dimensions de l’alimentació saludable i sostenible que es van definir per dur a terme el projecte Del Camp al Barri.
Dimensió 1: Increment del consum de fruites i verdures, fomentant les dietes saludables
El 86% de la població entrevistada considera que té una alimentació saludable, però en canvi no totes les persones segueixen les recomanacions alimentàries de consum de fruita i verdura (3 racions de fruita i dues de verdura al dia, i entre 2 i 4 racions setmanals de llegums [2]): el 63% de les persones que no consumeixen prou fruita consideren que tenen una dieta saludable, i el mateix passa amb el 72% de les persones que no consumeixen prou verdura.
Tot i així, hi ha una majoria de persones que segueixen les recomanacions: el 70% ho fa amb el consum de fruita, el 57% amb el de verdura, i el 54% amb el de llegums. S’observa, doncs, que les persones consumeixen més fruita que verdura, un punt que s’ha vist ratificat a través de les entrevistes.
Pel que fa a la forma de consum d’aquests aliments, és important apuntar que gairebé la totalitat de persones enquestades consumeixen la fruita fresca. La verdura, en canvi, generalment es consumeix bullida, una tècnica culinària que no permet extreure’n tots els nutrients.
Les persones que reben donacions alimentàries són un cas particular en tant que tenen un consum de fruita i verdura més baix. De els persones enquestades que reben ajudes alimentàries, el 60% considera que no rep prou fruites i verdures, i el 27% considera que només ho fa en determinades ocasions. Aquest punt ratificar els informes i estudis existents que demanden nous models d’ajudes alimentàries que trenquin amb l’assistencialisme i que assegurin l’accés a dietes saludables i sostenibles a totes les persones. Per altra banda, el 55% de les persones enquestades considera que els aliments que rep o bé no els permeten, o bé no els permeten en totes les ocasions, gaudit d’una dieta culturalment adequada. Cal recalcar que, segons la FAO, l’alimentació saludable i sostenible ha de tenir en compte que les persones gaudeixin d’una dieta que els resulti adequada a la cultura de cada persona, tant pel que fa a l’accés al producte com a la seva cuina [3].
Un aspecte que també entronca amb les dietes és la inseguretat alimentària. Aquestes, d’acord amb la FAO [4], són situacions en què les persones no tenen accés regular i suficient a aliments innocus i nutritius per poder créixer i desenvolupar-se de forma normal, i gaudir d’una vida activa i saludable. La causa d’aquesta situació pot ser tant la falta de recursos com la falta de disponibilitat d’aliments saludables. El 8% de les participants en la diagnosi apunten que han petit una situació d’inseguretat alimentària lleu en la qual o bé s’han preocupat per no tenir suficients aliments, o bé han tingut una dieta més monòtona de la desitjada, o bé han consumit aliments no desitjables.
Dimensió 2: Consum de fruites i verdures de proximitat i temporada
El 50% de les persones enquestades apunta que basa la seva compra en criteris de proximitat i criteris ambientals dels productes alimentaris, un aspecte que sembla demostrar que fan una consum crític. Ara bé, la informació obtinguda a través de les entrevistes era contradictòria amb aquest punt en tant que mostrava que els criteris de compra principals eren el preu i la frescor dels aliments.
Dimensió 3: Accessibilitat al consum crític; els entorns alimentaris
Les persones del districte entrevistades han apuntat que els espais on més consumeixen aliments són les grans superfícies comercials, i que el criteri que segueixen a l’hora d’escollir on realitzar el seu consum és l’accessibilitat i proximitat. La fruita i verdura, però, representa una excepció en tant que moltes persones la duen a terme en botigues petites. Aquest resultat s’ha vist ratificat per l’enquesta, on un 49% de les persones la consumeixen en botigues petites, un 40% en cooperatives de consum i/o de forma directa, i només un 10% en grans superfícies. Cal especificar, però, que les botigues petites on es consumeixen fruites i verdures no treballen sempre seguint criteris de temporalitat i de produccions locals, i per tant poden no considerar-se consum crític en totes les ocasions.
Si s’observen els resultats de la diagnosi, es pot concloure que un punt central per poder promoure el consum crític és el fet que els espais de consum de productes de proximitat temporada siguin accessibles. Ho ratifica el fet que, d’acord amb els resultats de la diagnosi, el 95% de les persones consumeixen aliments al seu barri de residència. A Sants-Montjuïc, el 66% de les persones enquestades consideren que la seu barri hi ha moltes opcions de consum sostenible tals com mercats verds de pagès i botigues ecològiques. Però el resultats no es distribueixen de la manera en tots els barris: la Font de la Guatlla i la Marina del Prat Vermell són els barris on els veïns i veïnes participants creuen que hi ha menys opcions de consum sostenible.
Dimensió 4: El valor dels aliments; relació amb el sector primari
Per tal de valorar els aliments i trencar, encara que sigui parcialment, amb els seus processos de mercantilització, és imprescindible que existeixi una relació de coneixença entre el nucli urbà i els nuclis agrícoles. A Sants-Montjuïc, el 51% de les persones enquestades es mostren partidàries de tenir un hort urbà, un projecte que permet realitzar aquesta connexió. Ara bé, pel que fa a la coneixença directa del sector primari que ha produït aliments que tenen a casa, només un 7% apunta conèixer-lo.
Un altre aspecte per promoure el valor de l’alimentació és el de recuperar el seu vessant comunitari i relacional. Així, és important que els persones cuinin i consumeixin els aliments plegades, tal com fa el 75% de la mostra enquestada.
Dimensió 5: Reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari
Pel que fa al malbaratament alimentari domèstic, la diagnosi apunta que de mitjana les llars enquestades malbaraten 260 grams d’aliments a la setmana. Ara bé, és important apuntar que el 39% de la mostra ha considerat que a casa seva no es malbaraten aliments, i el 81% de les persones consideren que malbaraten menys aliments que la mitjana de Barcelona.
A l’hora de llegir aquestes dades i estudiar-ne la representativitat, cal tenir en compte que a la Unió Europea el 53% del malbaratament total es produeix a les llars [5]. D’acord amb el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, durant el 2020 les llars espanyoles van malbaratar 1.363 milions de kg-l d’aliments i begudes [6]. Aquest estudi, a més, apunta que el 75,3% de les llars malbaraten aliments.
Tenint en compte aquest context, sembla que els resultats obtinguts mostren que la percepció de les persones és la de considerar que a les seves llars es malbaraten menys aliments del què realment passa.
Conclusions de la diagnosi
En primer lloc, es considera primordial promoure l’alimentació saludable posant especial rellevància en la necessitat d’augmentar el consum de verdura i llegums, dos grups d’aliments que es consumeixen en menor quantitat que la fruita. Així mateix, també es considera un aspecte clau la promoció de noves tècniques de cuina d’aquests dos grups d’aliments, especialment de les verdures, per tal que es puguin consumir aprofitant-ne tots els nutrients.
La diagnosi també ha ratificat la importància de treballar en la generació de nous models d’ajudes alimentàries. Aquestes hauran de ser entitats que comptin amb tot el conjunt d’aliments que permeti a les persones gaudir d’una alimentació saludable, sostenible i culturalment adequada. Així mateix, caldrà que comptin amb models on siguin les persones usuàries qui pugui escollit quina dieta vol seguir.
Pel que fa a la promoció de productes de proximitat, es considera que aquest és un aspecte que s’ha de seguir treballant al Districte de Sants-Montjuïc. Per una banda cal seguir promovent el consum de productes de temporada per tal de promoure’n la compra a un preu que sigui assequible. Per altra banda, cal seguir fent accessible aquests productes al conjunt de la població a través de l’obertura de mercats de pagès i grups i cooperatives de consum a cada un dels barris que conformen el Districte.
Pel que fa a la relació amb el sector primari, es considera que existeix molt potencial per treballar aquesta temàtica al Districte perquè, per una banda, és un territori molt proper a la zona hortícola del Parc Agrari del Baix Llobregat i, per tant, existeixen moltes possibilitats de connectar els dos espais. Així mateix, és un Districte on bona part de la població ha exposat que té ganes de treballar en un projecte d’hort urbà. Aquests projectes es poden promoure des d’entitats del barri, un aspecte que en potencia la dimensió comunitària.
Per últim, pel que fa al malbaratament alimentari domèstic, s’ha observat que aquesta és una temàtica que cal seguir treballant en tant que en la majoria de les llars es produeix. Les causes principals a les quals es pot donar resposta a través de la sensibilització i la formació són: la falta de planificació dels àpats, la mala conservació i la falta de realització de receptes d’aprofitament alimentari.
En compliment de la nova Llei Orgànica de Protecció de Dades i Garantia dels Drets Digitals, us informem que les dades de caràcter personal que ens facilites seran recollides en un fitxer propietat de Fundació Espigoladors. Les dades serviran per gestionar la teva inscripció com a voluntari/a de l’entitat, que és la finalitat d’aquest formulari, i per remetre informació sobre les activitats que oferim. Pots exercir els teus drets d’accés, rectificació, supressió, dret a la limitació del tractament, així com a la portabilitat i oposició fent clic a l’enllaç que apareix al peu de pàgina dels nostres correus.
