Les pèrdues i malbaratament alimentari

Què són les pèrdues i el malbaratament alimentari?

Tot i no existir una única definició a nivell internacional, en termes generals, s’entén per pèrdues i malbaratament alimentari els aliments descartats de la cadena agroalimentària per les raons que siguin.

L’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) en el seu darrer informe (SOFA, 2019), defineix pèrdua i malbaratament alimentari com “la reducció en quantitat i qualitat dels aliments al llarg de la cadena alimentària”. 

El Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació d’Espanya en el marc de l’estratègia Más alimento, menos desperdicio no estableix una definició única, però sí que proposa una guia per saber què és malbaratament alimentari: “aquells aliments o begudes que essent aptes pel consum humà, acaben per no ser ingerits per l’home, bé per descart o per deteriorament”.  

A Catalunya, el 4 de març de 2020 es va aprovar la Llei 3/2020 de prevenció de les pèrdues i malbaratament alimentaris que incorpora les definicions de residu alimentari, pèrdues i malbaratament a l’article 4.

  • Malbaratament alimentari: els aliments destinats al consum humà, en un estat apte per a ésser ingerits o no, que es retiren de la cadena de producció o de subministrament per a ésser descartats en les fases de la producció primària, la transformació, la fabricació, el transport, l’emmagatzematge, la distribució i el consumidor final, amb l’excepció de les pèrdues de la producció primària.
  • Pèrdues alimentàries:  les parts comestibles dels aliments que queden a l’explotació mateixa, ja siguin reincorporades al sòl o utilitzades per a fer compostatge in situ.
  • Residus alimentaris: tots els aliments, tal com es defineixen a l’article 2 del Reglament (CE) Nº 178/2002 del Parlament Europeu i del Consell (*), que s’han convertit en residus.(Directiva (UE) 2018/851)

Les xifres

  • 1/3 dels aliments que es produeixen al món es perden o es malbaraten: això equival a 1.300 milions de tones anuals. (FAO, 2011)
  • A tot el món, un 45% de la fruita i verdura produïda es perd o es malbarata. (FAO, 2020)
  • Si el malbaratament alimentari fos un país, seria el 3r en emissions de CO2 a l’atmosfera: és el responsable de 3.300 milions de tones de CO2 alliberades anualment. (FAO, 2013)
  • Un 38% del consum total d’energia destinada a la producció alimentària és utilitzada per produir aliments que es perden o es malbaraten. (FAO, 2013)
  • 1.400 milions d’hectàrees (28% de la superfície agrícola del món) són emprades per produir aliments que s’acaben perdent o malbaratant. (FAO, 2013)

Les causes

Les causes de les pèrdues i el malbaratament alimentari són complexes i es troben ubicades a diferents nivells i varien depenent de la baula i el context geogràfic.  

Si considerem els volums de pèrdues i malbaratament generats a nivell mundial del camp a la taula, la FAO distingeix entre factors indirectes i factors directes.

Les causes de les pèrdues alimentàries al camp

Les pèrdues alimentàries al sector primari es deuen múltiples causes, tant a causes directes, relacionades amb pràctiques agràries, com per factors indirectes externs que venen donats d’altres baules de la cadena agroalimentària com poden ser els preus o les exigències i estàndards comercials.

Entrant més en detall la figura següent mostra les causes identificades durant l’estudi Tornem a Espigolar (Fundació Espigoladors, 2019).  

Font: Fundació Espigoladors (2019)