“He après la capacitat immensa que té un grup de persones involucrades en un mateix objectiu i a valorar profundament la feina dels nostres pagesos.”

Celebrem el Dia Mundial del Voluntariat donant veu a una de les nostres voluntàries més veteranes, la Belén Borràs qui, a més, ha batut el rècord de participació d’enguany: ha participat en 40 espigolades!

Com vas conèixer la nostra iniciativa? Havies sentit mai abans la paraula espigolar? Què et va empènyer a participar-hi?

En arribar a Pineda vaig buscar activitats i, en un grup de ioga, una noia em va parlar d’Espigoladors. En tornar a casa vaig investigar sobre la iniciativa i vaig enamorar-me del projecte a l’instant. Vaig sentir: jo vull formar-hi part!

No havia sentit mai la paraula espigolar fins que vaig anar a la meva primera espigolada, al maig del 2015. La Mireia Barba -cofundadora de l’entitat- em va passar a buscar amb la furgoneta d’Espigoladors i vam anar als camps d’un productor de Mataró a collir cebes tendres. Un camp infinit de cebes i cinc espigoladores. Passades les tres hores d’espigolar, cap de les cinc va voler marxar i ens vàrem quedar dues hores més fins acabar el camp. Quina energia preciosa, quina canya un grup de persones juntes que senten el mateix! Veure la furgo plena de cebes, pensant en les persones que les menjarien! Vaig tornar a casa feliçment esgotada, satisfeta, contentíssima de l’equip, de les persones que ho vàrem fer possible! I amb ganes d’una nova espigolada!

Què t’emportes de les espigolades en què has participat?

M’enduc un munt de coses precioses! M’enduc als espigoladors i espigoladores: a TOTS, grans i petits (m’encanta veure als petits al camp), al grup, al bon rotllo que es genera entre tots i totes mentre fem feina, els riures, el compartir…

He après la capacitat immensa que té un grup de persones involucrades en un mateix objectiu i a valorar profundament la feina dels nostres pagesos amb totes les dificultats que tenen diàriament. A ser conscient del problema que pateixen amb les pèrdues d’aliments, quelcom per a mi dolorós i inacceptable. A cada verdura que espigolo hi veig un ésser huma que menjarà. A qui em digui que la mongeta verda és molt cara, la convidaria a venir a collir-ne!

He pres molta més consciència i he canviat la meva manera de consumir. Ara compro de proximitat i de temporada i, a poder ser, sempre directament al pagès.

Recordes alguna espigolada en especial? 

Recordo una espigolada brutal per a mi. Va ser al maig d’aquest any, a una espigolada de cols a Malgrat de Mar. Érem uns dotze espigoladors sota un cel negre molt amenaçador. Portàvem només uns 20 minuts espigolant quan el cel se’ns va caure a sobre. Xops, molt xops, plens de fang i fred, i la pluja s’intensificava més i més! Vam decidir parar i aixoplugar-nos a esmorzar, a l’espera que deixés de ploure.

Cap de nosaltres va pensar en marxar! Fins que tant esperar, amb més fred, la pluja va reduir una miqueta i tots ens vàrem dir: ja estem xops, només és aigua, anem a espigolar les cols! Vàrem espigolar els dos camps: dues furgos plenes fins a dalt i tots més contents que un gínjol! Amb les furgos ja carregades el sol va aparèixer!

Completa la frase: “Hem de recuperar la cultura de l’aprofitament perquè…”

Hem de recuperar la cultura de l’aprofitament perquè el sistema de producció i de consum actual es insostenible. Crec que hem d’anar a un consum i producció sostenible i responsable, on es redueixin les emissions de CO2, el consum de l’aigua, els costos del transport i els excedents.

No us passa que quan aneu a comprar, per exemple, porros, us pregunten: “Tallo la part verda?” No, no, no! Tot el porro és comestible i aprofitable!

Ja per acabar, voldries enviar algun missatge als voluntaris i voluntàries amb qui has compartit espigolades?

Què voleu que els digui jo als espigoladors i espigoladores que ells no sapiguen? Jo us diria a tots que som gent molt bonica, amb ganes de canviar les coses, amb l’entusiasme de formar part del canvi! Jo diria que som collonuts! Felicitats espigoladores i espigoladors! Ens veiem als camps a per més aventures!

El Pacte de Milà i els sis eixos d’Espigoladors per posar l’alimentació saludable i sostenible al centre

En el marc de la Capitalitat de l’Alimentació Sostenible, Barcelona va acollir, el passat octubre, el 7è Fòrum Global del Pacte de Política Alimentària Urbana de Milà: un espai de trobada i reflexió conjunta sobre la relació entre el sistema agroalimentari, l’alimentació urbana i l’emergència climàtica. Repassem els punts claus del Pacte i de quina manera les accions que impulsem des d’Espigoladors s’hi troben alineades.

L’any 2015 es va aprovar el Pacte de Milà, que fins avui han firmat 210 ciutats d’arreu del món, entre elles Barcelona i el Prat de Llobregat. Aquest és un document que vol promoure el compromís de les Administracions d’avançar cap a sistemes alimentaris sostenibles, resilients i inclusius, que assegurin que totes les persones tinguin accés a una alimentació saludable, que redueixin les pèrdues i el malbaratament alimentari, i que promoguin la mitigació del canvi climàtic i la defensa de la biodiversitat.

És important notar que el Pacte es dona entre ciutats perquè actualment els centres urbans agrupen més de la meitat de la població mundial, una xifra que sense dubte augmentarà any rere any a causa dels processos d’urbanització. Així, les ciutats d’arreu es pregunten quines accions poden emprendre en matèria d’alimentació a través de la revisió de les seves polítiques i plans, i de la promoció de noves iniciatives.

Per desenvolupar un sistema agroalimentari sostenible, és imprescindible treballar des d’una visió global i transversal de l’alimentació. Les accions que emprenguin les administracions, per tant, hauran d’involucrar tots els agents de la cadena alimentària: producció, distribució, transformació i comercialització d’aliments. Seguint aquesta línia, el Pacte de Milà proposa un Marc Estratègic d’Acció, que cada ciutat pot adaptar al seu context. Un dels seus punts centrals és la defensa dels agricultors i agricultores locals, un aspecte que proposa treballar des de l’augment de la producció urbana i periurbana de caràcter agroecològic, i des del foment dels circuits curts de comercialització. A més, també recull la necessitat de promoure la distribució i transformació alimentària local i de baix impacte ambiental, la promoció dels comerços de proximitat i els mercats locals, i de la sensibilització ciutadana en matèria agroalimentària. Tots aquests punts, a més, cal que s’emmarquin dins l’equitat social i la dignitat laboral i que es generin i es revisin des de processos de governança compartida.

En caràcter general, bona part del Marc d’Acció del Pacte de Milà, també es troba recolzat per altres Estratègies i Plans que serveixen de guia a les Administracions locals de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Destaquen el Pla Estratègic de l’Alimentació de Catalunya, i la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana de Barcelona.

El Pacte de Milà, més enllà de ser un marc protocol·lari internacional, és també un espai de trobada i reflexió conjunta de tots els centres urbans que han emprès accions de foment de models agroalimentaris saludables i sostenibles. Cada any, una de les seves ciutats firmant, es converteix en la Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible. La ciutat escollida esdevé un centre on es du a terme el Fòrum del Pacte i on, a més, es promouen accions i iniciatives que treballin en el marc de l’alimentació saludable i sostenible. Enguany, Barcelona és la Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible i, com a tal, ha acollit el 7è Fòrum del Pacte de Milà. Aquest, que va tenir lloc entre el 19 i el 21 d’octubre, va ser un espai de trobada i reflexió conjunta sobre la relació entre el sistema agroalimentari, l’alimentació urbana i l’emergència climàtica. En el seu marc, s’ha impulsat el Barcelona Challenge on Good Food and Climate, que compta amb un Toolkit innovador per calcular l’impacte en termes de reducció de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle que tenen les polítiques alimentàries dels municipis.

Els sis eixos d’Espigoladors per l’alimentació saludable i sostenible

En el context de la celebració de la Capitalitat de l’Alimentació Sostenible de Barcelona, des de la Fundació Espigoladors volem reivindicar la nostra tasca de reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari i de foment de l’alimentació saludable, que tants punts en comú té amb les noves línies de treball que la ciutat ha posat en marxa.

És per això que hem establert sis eixos o punts que, per a nosaltres, defineixen l’alimentació saludable i sostenible. Aquests es troben sempre presents en totes les accions que realitzem, i treballen en la mateixa línia que el Pacte de Milà:

1. Reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari a través del foment de la cultura de l’aprofitament a totes les baules de la cadena alimentària. Volem reduir els impactes ambientals i social tan severs associats a aquesta problemàtica.
2. Dignificació de la pagesia local i recuperació del valor dels aliments a través de l’apropament de les persones de la ciutat als camps del sector primari. L’espigolament és una eina de sensibilització de gran impacte que permet trencar amb la dicotomia camp-ciutat i que, a més, pot esdevenir un altaveu de les reivindicacions del sector primari local.
3. Increment del consum de fruites i verdures locals i de temporada als Serveis de Distribució d’Aliments per fomentar l’equitat en l’accés a dietes saludables, equilibrades i sostenibles.
4. Foment del consum de productes de temporada i de proximitat, i promoció de la seva accessibilitat al conjunt de la població. Volem trencar amb el paradigma que l’alimentació saludable és excloent, i a més volem donar una sortida comercial a les produccions de la pagesia local.
5. Transformació local dels aliments amb criteris de sostenibilitat i de justícia social a través de l’Empresa d’Inserció es im-perfect®.
6. Promoció del vessant comunitari de l’alimentació.  Volem fomentar la cooperació entre tots els agents de la cadena alimentària, i crear xarxes veïnals i comunitàries que posin l’alimentació al centre i promoguin la participació activa de tots els col·lectius. Sens dubte, una de les comunitats que més promovem és la de les espigoladores i espigoladors.

L’impacte que volem promoure des d’Espigoladors no s’esgota al curt termini; volem que també tingui un impacte a llarg termini que permeti construir aquests sistemes agroalimentari resilients de què parla el Pacte de Milà. És per això que llegim la problemàtica de les pèrdues i el malbaratament alimentari, el nostre camp d’acció principal, com una problemàtica originada pel model agroalimentari imperant i, en conseqüència, com una palanca de canvi d’aquest. Aquest és un model globalitzat, industrialitzat i mercantilitzat que s’allunya de qualsevol paradigma de sostenibilitat ambiental i justícia social. La lluita per l’aprofitament alimentari i l’equitat en l’accés a dietes saludables i sostenibles és un camp d’acció que compta amb el suport de bona part dels agents de la cadena agroalimentària, i que permet introduir canvis de forma progressiva que treballin en la promoció de la sobirania alimentària, un paradigma que cerca també el Pacte de Milà.

Per seguir construint alternatives alimentàries i tenir un major impacte, n’estem segures que ho hem de fer de la mà de les Administracions. Per aquest motiu, celebrem l’aposta que Barcelona i l’Àrea Metropolitana fan cap a la construcció d’un model alimentari saludable i sostenible a través del Pacte de Milà i de la Capitalitat. Esperem poder seguir teixint sinèrgies en l’impuls de nous projectes que tinguin aquest impacte a llarg termini que tant procurem des de les dues parts.