Belén Borràs: “He après la capacitat immensa que té un grup de persones involucrades en un mateix objectiu i a valorar profundament la feina dels nostres pagesos.”

“He après la capacitat immensa que té un grup de persones involucrades en un mateix objectiu i a valorar profundament la feina dels nostres pagesos.”

Celebrem el Dia Mundial del Voluntariat donant veu a una de les nostres voluntàries més veteranes, la Belén Borràs qui, a més, ha batut el rècord de participació d’enguany: ha participat en 40 espigolades!

Com vas conèixer la nostra iniciativa? Havies sentit mai abans la paraula espigolar? Què et va empènyer a participar-hi?

En arribar a Pineda vaig buscar activitats i, en un grup de ioga, una noia em va parlar d’Espigoladors. En tornar a casa vaig investigar sobre la iniciativa i vaig enamorar-me del projecte a l’instant. Vaig sentir: jo vull formar-hi part!

No havia sentit mai la paraula espigolar fins que vaig anar a la meva primera espigolada, al maig del 2015. La Mireia Barba -cofundadora de l’entitat- em va passar a buscar amb la furgoneta d’Espigoladors i vam anar als camps d’un productor de Mataró a collir cebes tendres. Un camp infinit de cebes i cinc espigoladores. Passades les tres hores d’espigolar, cap de les cinc va voler marxar i ens vàrem quedar dues hores més fins acabar el camp. Quina energia preciosa, quina canya un grup de persones juntes que senten el mateix! Veure la furgo plena de cebes, pensant en les persones que les menjarien! Vaig tornar a casa feliçment esgotada, satisfeta, contentíssima de l’equip, de les persones que ho vàrem fer possible! I amb ganes d’una nova espigolada!

Què t’emportes de les espigolades en què has participat?

M’enduc un munt de coses precioses! M’enduc als espigoladors i espigoladores: a TOTS, grans i petits (m’encanta veure als petits al camp), al grup, al bon rotllo que es genera entre tots i totes mentre fem feina, els riures, el compartir…

He après la capacitat immensa que té un grup de persones involucrades en un mateix objectiu i a valorar profundament la feina dels nostres pagesos amb totes les dificultats que tenen diàriament. A ser conscient del problema que pateixen amb les pèrdues d’aliments, quelcom per a mi dolorós i inacceptable. A cada verdura que espigolo hi veig un ésser huma que menjarà. A qui em digui que la mongeta verda és molt cara, la convidaria a venir a collir-ne!

He pres molta més consciència i he canviat la meva manera de consumir. Ara compro de proximitat i de temporada i, a poder ser, sempre directament al pagès.

Recordes alguna espigolada en especial? 

Recordo una espigolada brutal per a mi. Va ser al maig d’aquest any, a una espigolada de cols a Malgrat de Mar. Érem uns dotze espigoladors sota un cel negre molt amenaçador. Portàvem només uns 20 minuts espigolant quan el cel se’ns va caure a sobre. Xops, molt xops, plens de fang i fred, i la pluja s’intensificava més i més! Vam decidir parar i aixoplugar-nos a esmorzar, a l’espera que deixés de ploure.

Cap de nosaltres va pensar en marxar! Fins que tant esperar, amb més fred, la pluja va reduir una miqueta i tots ens vàrem dir: ja estem xops, només és aigua, anem a espigolar les cols! Vàrem espigolar els dos camps: dues furgos plenes fins a dalt i tots més contents que un gínjol! Amb les furgos ja carregades el sol va aparèixer!

Completa la frase: “Hem de recuperar la cultura de l’aprofitament perquè…”

Hem de recuperar la cultura de l’aprofitament perquè el sistema de producció i de consum actual es insostenible. Crec que hem d’anar a un consum i producció sostenible i responsable, on es redueixin les emissions de CO2, el consum de l’aigua, els costos del transport i els excedents.

No us passa que quan aneu a comprar, per exemple, porros, us pregunten: “Tallo la part verda?” No, no, no! Tot el porro és comestible i aprofitable!

Ja per acabar, voldries enviar algun missatge als voluntaris i voluntàries amb qui has compartit espigolades?

Què voleu que els digui jo als espigoladors i espigoladores que ells no sapiguen? Jo us diria a tots que som gent molt bonica, amb ganes de canviar les coses, amb l’entusiasme de formar part del canvi! Jo diria que som collonuts! Felicitats espigoladores i espigoladors! Ens veiem als camps a per més aventures!

El Pacte de Milà i sis eixos per posar l’alimentació saludable i sostenible al centre

El Pacte de Milà i els sis eixos d’Espigoladors per posar l’alimentació saludable i sostenible al centre

En el marc de la Capitalitat de l’Alimentació Sostenible, Barcelona va acollir, el passat octubre, el 7è Fòrum Global del Pacte de Política Alimentària Urbana de Milà: un espai de trobada i reflexió conjunta sobre la relació entre el sistema agroalimentari, l’alimentació urbana i l’emergència climàtica. Repassem els punts claus del Pacte i de quina manera les accions que impulsem des d’Espigoladors s’hi troben alineades.

L’any 2015 es va aprovar el Pacte de Milà, que fins avui han firmat 210 ciutats d’arreu del món, entre elles Barcelona i el Prat de Llobregat. Aquest és un document que vol promoure el compromís de les Administracions d’avançar cap a sistemes alimentaris sostenibles, resilients i inclusius, que assegurin que totes les persones tinguin accés a una alimentació saludable, que redueixin les pèrdues i el malbaratament alimentari, i que promoguin la mitigació del canvi climàtic i la defensa de la biodiversitat.

És important notar que el Pacte es dona entre ciutats perquè actualment els centres urbans agrupen més de la meitat de la població mundial, una xifra que sense dubte augmentarà any rere any a causa dels processos d’urbanització. Així, les ciutats d’arreu es pregunten quines accions poden emprendre en matèria d’alimentació a través de la revisió de les seves polítiques i plans, i de la promoció de noves iniciatives.

Per desenvolupar un sistema agroalimentari sostenible, és imprescindible treballar des d’una visió global i transversal de l’alimentació. Les accions que emprenguin les administracions, per tant, hauran d’involucrar tots els agents de la cadena alimentària: producció, distribució, transformació i comercialització d’aliments. Seguint aquesta línia, el Pacte de Milà proposa un Marc Estratègic d’Acció, que cada ciutat pot adaptar al seu context. Un dels seus punts centrals és la defensa dels agricultors i agricultores locals, un aspecte que proposa treballar des de l’augment de la producció urbana i periurbana de caràcter agroecològic, i des del foment dels circuits curts de comercialització. A més, també recull la necessitat de promoure la distribució i transformació alimentària local i de baix impacte ambiental, la promoció dels comerços de proximitat i els mercats locals, i de la sensibilització ciutadana en matèria agroalimentària. Tots aquests punts, a més, cal que s’emmarquin dins l’equitat social i la dignitat laboral i que es generin i es revisin des de processos de governança compartida.

En caràcter general, bona part del Marc d’Acció del Pacte de Milà, també es troba recolzat per altres Estratègies i Plans que serveixen de guia a les Administracions locals de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Destaquen el Pla Estratègic de l’Alimentació de Catalunya, i la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana de Barcelona.

El Pacte de Milà, més enllà de ser un marc protocol·lari internacional, és també un espai de trobada i reflexió conjunta de tots els centres urbans que han emprès accions de foment de models agroalimentaris saludables i sostenibles. Cada any, una de les seves ciutats firmant, es converteix en la Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible. La ciutat escollida esdevé un centre on es du a terme el Fòrum del Pacte i on, a més, es promouen accions i iniciatives que treballin en el marc de l’alimentació saludable i sostenible. Enguany, Barcelona és la Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible i, com a tal, ha acollit el 7è Fòrum del Pacte de Milà. Aquest, que va tenir lloc entre el 19 i el 21 d’octubre, va ser un espai de trobada i reflexió conjunta sobre la relació entre el sistema agroalimentari, l’alimentació urbana i l’emergència climàtica. En el seu marc, s’ha impulsat el Barcelona Challenge on Good Food and Climate, que compta amb un Toolkit innovador per calcular l’impacte en termes de reducció de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle que tenen les polítiques alimentàries dels municipis.

Els sis eixos d’Espigoladors per l’alimentació saludable i sostenible

En el context de la celebració de la Capitalitat de l’Alimentació Sostenible de Barcelona, des de la Fundació Espigoladors volem reivindicar la nostra tasca de reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari i de foment de l’alimentació saludable, que tants punts en comú té amb les noves línies de treball que la ciutat ha posat en marxa.

És per això que hem establert sis eixos o punts que, per a nosaltres, defineixen l’alimentació saludable i sostenible. Aquests es troben sempre presents en totes les accions que realitzem, i treballen en la mateixa línia que el Pacte de Milà:

  1. Reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari a través del foment de la cultura de l’aprofitament a totes les baules de la cadena alimentària. Volem reduir els impactes ambientals i social tan severs associats a aquesta problemàtica.
  2. Dignificació de la pagesia local i recuperació del valor dels aliments a través de l’apropament de les persones de la ciutat als camps del sector primari. L’espigolament és una eina de sensibilització de gran impacte que permet trencar amb la dicotomia camp-ciutat i que, a més, pot esdevenir un altaveu de les reivindicacions del sector primari local.
  3. Increment del consum de fruites i verdures locals i de temporada als Serveis de Distribució d’Aliments per fomentar l’equitat en l’accés a dietes saludables, equilibrades i sostenibles.
  4. Foment del consum de productes de temporada i de proximitat, i promoció de la seva accessibilitat al conjunt de la població. Volem trencar amb el paradigma que l’alimentació saludable és excloent, i a més volem donar una sortida comercial a les produccions de la pagesia local.
  5. Transformació local dels aliments amb criteris de sostenibilitat i de justícia social a través de l’Empresa d’Inserció es im-perfect®.
  6. Promoció del vessant comunitari de l’alimentació.  Volem fomentar la cooperació entre tots els agents de la cadena alimentària, i crear xarxes veïnals i comunitàries que posin l’alimentació al centre i promoguin la participació activa de tots els col·lectius. Sens dubte, una de les comunitats que més promovem és la de les espigoladores i espigoladors.

L’impacte que volem promoure des d’Espigoladors no s’esgota al curt termini; volem que també tingui un impacte a llarg termini que permeti construir aquests sistemes agroalimentari resilients de què parla el Pacte de Milà. És per això que llegim la problemàtica de les pèrdues i el malbaratament alimentari, el nostre camp d’acció principal, com una problemàtica originada pel model agroalimentari imperant i, en conseqüència, com una palanca de canvi d’aquest. Aquest és un model globalitzat, industrialitzat i mercantilitzat que s’allunya de qualsevol paradigma de sostenibilitat ambiental i justícia social. La lluita per l’aprofitament alimentari i l’equitat en l’accés a dietes saludables i sostenibles és un camp d’acció que compta amb el suport de bona part dels agents de la cadena agroalimentària, i que permet introduir canvis de forma progressiva que treballin en la promoció de la sobirania alimentària, un paradigma que cerca també el Pacte de Milà.

Per seguir construint alternatives alimentàries i tenir un major impacte, n’estem segures que ho hem de fer de la mà de les Administracions. Per aquest motiu, celebrem l’aposta que Barcelona i l’Àrea Metropolitana fan cap a la construcció d’un model alimentari saludable i sostenible a través del Pacte de Milà i de la Capitalitat. Esperem poder seguir teixint sinèrgies en l’impuls de nous projectes que tinguin aquest impacte a llarg termini que tant procurem des de les dues parts.

El dret a l’alimentació saludable

Repassem els aspectes clau d’un dret que encara no es compleix en el marc del Dia Mundial de la Salut.

El dret a l’alimentació saludable

Repassem els aspectes clau d’un dret que encara no es compleix en el marc del Dia Mundial de la Salut

Continua llegint «El dret a l’alimentació saludable»

Unim forces amb el CETT-UB per fomentar l’aprofitament alimentari i l’alimentació sostenible

Establir aliances per combatre les pèrdues i el malbaratament d’aliments i per promoure models alimentaris més sostenibles és un dels nostres pilars com a organització.

Unim forces amb el CETT-UB per fomentar l’aprofitament alimentari i l’alimentació sostenible

Establir aliances per combatre les pèrdues i el malbaratament d’aliments i per promoure models alimentaris més sostenibles és un dels nostres pilars com a organització. 

En aquesta línia i amb aquesta visió, hem signat un conveni de col·laboració amb el centre universitari de gastronomia i turisme CETT, adscrit a l’Universitat de Barcelona. L’objectiu de l’acord és impulsar projectes de prevenció del malbaratament alimentari, així com activitats i accions de sensibilització per fomentar dietes sostenibles i saludables entre la ciutadania. Per altra banda, també es promourà que l’alumnat del CETT participi en les nostres activitats i que desenvolupi estades de pràctiques al nostre equip. 

El CETT-UB és el centre universitari de referència de Turisme, Hoteleria i Gastronomia i està adscrit a la Universitat de Barcelona.

Com a una de les primeres col·laboracions, hem rebut l’assessorament del CETT, a nivell nutricional i gastronòmic, en l’elaboració de materials de divulgació amb l’objectiu de promoure l’aprofitament alimentari a les llars i hàbits d’alimentació saludable. El resultat ha estat una col·lecció d’infografies impreses que hem distribuït a diversos punts de distribució gratuïta d’aliments de l’Àrea Metropolitana de Barcelona per fomentar el consum de fruita i verdura entre les persones usuàries. Un projecte que ha comptat amb el suport de la Diputació de Barcelona i que s’emmarca, també, en la nostra lluita contra les situacions de pobresa alimentària.

Posar l’alimentació al centre és ara més necessari que mai! Per a les persones, per al planeta. 

Mostra de l’algunes de les infografies dissenyades. El projecte ha comptat amb el suport de la Diputació de Barcelona.

Projectes Singulars de promoció de l’economia social

La Fundació Espigoladors desenvolupa un projecte Singular de dinamització territorial per a impulsar l’economia social a sis demarcacions catalanes, i reforçar el model de l’obrador es im-perfect®.

Projectes Singulars de promoció de l’economia social

Els projectes Singulars tenen per objectiu la generació d’ocupació a través de la creació de nous projectes empresarials i l’obertura de noves línies de negoci o mercats, en el marc de l’economia social i cooperativa. Aquests projectes estan promoguts pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat,  i finançats pel Ministeri de Treball i Economia Social. Formen part del Programa d’Economia Social i treballen complementàriament amb els Ateneus Cooperatius.

La Fundació Espigoladors hem estat una de les entitats que durant aquest 2019-2020 ha rebut finançament per desenvolupar un projecte Singular. Es tracta d’un projecte de dinamització territorial que pretén promocionar l’economia social a sis demarcacions catalanes: Penedès, Girona, Alt Pirineu i Aran, Camp de Tarragona, Lleida i Ponent i Terres de l’Ebre. L’objectiu general que persegueix és l’enfortiment del model del nostre obrador es im-perfect®, centrat en els principis de l’economia social, solidària, verda i circular.

Els productes es im-perfect® tenen un alt valor afegit, tant pel que fa al seu component social com pel que fa al seu component mediambiental. Són conserves vegetals elaborades a partir de minves i productes recuperats, fruites i verdures que el mercat alimentari no accepta a causa dels seus estàndards de bellesa i de les seves polítiques de preu. L’obrador de la Fundació és, a més, un espai que ofereix oportunitats laborals a col·lectius vulnerables.

A través del projecte Singulars s’obriran nous mercats per als nostres productes a les sis demarcacions catalanes anomenades anteriorment. Per fer-ho, es propiciarà la venda a distribuïdors locals de cada zona que apostin pels productes de proximitat i de l’economia social. D’aquesta manera es vol promocionar el comerç local per sobre el flotant en territoris amenaçats per processos de gentrificació. Així mateix, s’establiran sinergies amb els agents de la zona que tinguin una activitat emmarcada en els principis de l’economia social. Per a fer una major difusió dels principis d’aquest model, es realitzaran accions de dinamització als punts de venda acompanyades de campanyes de comunicació. Des d’Espigoladors considerem que la creació d’aquesta xarxa d’entitats de l’economia social en cada territori és essencial per construir organitzacions fortes amb impacte.

Per fer arribar aquests productes de l’economia verda, social i circular a més persones, el projecte Singulars també contempla la creació d’una pàgina web de la marca es im-perfect®. D’aquesta manera, s’aconseguirà enfortir encara més la marca i el seu model, i fer-la arribar a nous territoris i mercats.

En definitiva, és un projecte que impulsarà una marca pionera en el sector de l’aprofitament alimentari i que compta amb un triple impacte: social, mediambiental i econòmic.

Si voleu conèixer altres projectes Singulars, feu clic en aquest enllaç: http://aracoop.coop/

L’agricultura radical, una proposta de Murray Bookchin

Murray Bookchin (1921-2006), ideòleg de l’ecologia social, va escriure “Radicual Agriculture”. En aquest assaig relata la necessitat de canviar el nostre sistema agrícola i l’estreta relació que hi ha entre aquest i la societat en què vivim.

L’agricultura radical, una proposta de Murray Bookchin

L’agricultura és una representació cultural; un fenomen social i cultural exclusiu dels humans, o com a mínim això afirmava el pensador estatunidenc Murray Bookchin (1921-2006). Bookchin va ser el primer ideòleg de la teoria de l’ecologia social, un corrent filosòfic i polític que va començar a desenvolupar durant la dècada dels seixanta. El seu fonament teòric es basa en una percepció dels humans com a part integral del sistema natural, que no s’haurien de trobar ni per sobre ni per sota de cap altre dels seus components. Tot al contrari, haurien de relacionar-s’hi seguint una ètica de la complementarietat i la interdependència. Tot i així, tenint en compte que el sistema politicosocial actual els ha dut a la dominació tant de la naturalesa com dels altres éssers, de la teoria de l’ecologia social se’n segueix que els problemes ambientals són fonamentalment de naturalesa social i política.

Bookchin va identificar l’imperatiu de creixement de la societat capitalista com un perill per a la supervivència dels diferents ecosistemes. La proposta pràctica que va realitzar, consistia en la creació de petites comunitats alliberades on el poder recaigués en mans d’una assemblea oberta, i on no hi hauria cabuda per a situacions de dominació, que no considera inherents a la naturalesa humana. Les diferents agrupacions de població viurien en interdependència, però basarien els seus intercanvis en una ètica de la reciprocitat molt diferent de la del model capitalista.

L’any 1972, Bookchin va publicar un assaig titulat “Radical Agriculture”, on relatava la necessitat de canviar el nostre sistema agrícola actual, i l’estreta relació que hi ha entre aquest i el tipus de societat en què vivim. Segons el teòric nord-americà, “la nostra època agrícola contempla el cultiu d’aliments com a un negoci que s’ha de dur a terme amb l’únic propòsit de generar benefici en el marc d’una economia de mercat”. El model actual, que no difereix del de les altres activitats econòmiques industrialitzades, compta amb un format impersonal de producció i fa ús de productes fitosanitaris per adquirir un nivell superior de productivitat. El teòric també es fa ressò de la relació entre els consumidors i els aliments: quan aquests es consumeixen, estan altament modificats i desnaturalitzats. A més, el model actual ha dividit les persones entre consumidors i productors, fet que les allunya dels ideals d’intercooperació que tant valorava Bookchin.

Però no ha estat fins a l’arribada del capitalisme que la humanitat i la naturalesa han quedat tan allunyades, afirma el teòric. En altres moments històrics, i actualment en altres llocs del món basats en models d’ordenament econòmic i socials diferents, es considerava la terra com a un element inalienable, i el consum d’aliments com a un ritual social sagrat. La terra era vista com la mare de la vida, i el sol com un element viu, fet pel qual, a l’hora de la collita, eren necessari fer rituals per a demanar permís i fins i tot disculpes per extreure’n aliments. Malgrat els elements mitològics amb què puguin comptar aquestes visions, l’agricultura primerenca era eminentment ecològica.

Per a revertir el model actual i tornar a cultivar a través d’un model ecològic, Bookchin va idear la teoria de l’agricultura radical. “L’objectiu és restituir el sentit comunitari: primerament, reconeixent el sol com a un ecosistema, com a una comunitat biòtica; i en segon lloc, entenent l’agricultura com a una activitat d’una comunitat humana natural, una comunitat rural i cultural”. L’agricultura deixarà de ser entesa des de l’instrumentalisme: la terra ja no es considerarà un recurs natural, passarà a ser la casa d’una multiplicitat d’éssers vius, entre ells els humans.

Amb aquesta nova concepció de l’agricultura, Bookchin considera que s’acabarà amb la relació de dominació que regeix el model capitalista perquè els humans formaran part del conjunt d’éssers vius sota una condició d’igualtat. Aquest fet, diu el teòric, provocarà que cada vegada s’accepti més la varietat, tant pel que fa al món agrícola com pel que fa al món humà. D’aquesta manera s’acabaria amb els monocultius, que Bookchin considera tan perjudicials per al sol.

En definitiva, Bookchin elabora una teoria filosòfica amb una sortida pràctica. Amb el municipalisme al punt de mira, creu fermament que els canvis a escala local poden contribuir a canviar un sistema global que atempta contra el medi ambient. El model d’Espigoladors caça amb aquesta visió de Bookchin: lluita per aconseguir canvis locals per, a llarg termini, acabar amb les pèrdues i el malbaratament alimentari.