Plantem-nos: líders comunitàries per la sobirania alimentària i l’aprofitament alimentari

Plantem-nos: líders comunitàries per la sobirania alimentària i l’aprofitament alimentari

Un projecte d’educació per a la justícia global per generar un moviment juvenil compromès amb un canvi de paradigma en el sistema alimentari.

La lluita per la sobirania alimentària -concepte nascut el 1996 la mà del moviment global Via Campesina com a resposta a l’auge de les polítiques globalitzades i neoliberals aplicades en el camp agroalimentari- s’ha d’enfocar des de perspectives molt diverses: entre altres, és imprescindible que hi hagi lluites camperoles, que hi hagi entitats que dinamitzin la transició agroecològica als diversos territoris, que es construeixin espais de consum alternatius i que es promoguin polítiques alimentàries amb clau territorial i de sobirana. També és necessari, sense cap mena de dubte, que existeixin moviments ciutadans que hi posin el focus.

És a partir d’aquesta premissa que neix el projecte “Plantem-nos: líders comunitàries per la sobirania alimentària i l’aprofitament alimentari”, desenvolupat durant el primer i segon trimestre del 2022 de la mà de Tàndem Social, CEHDA Ghana i la Fundació Espigoladors, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona.

Els i les joves són un col·lectiu que tradicionalment ha estat implicat en moviments culturals, polítics i ecologistes, entre molts altres. A Barcelona, però, són pocs els moviments juvenils que posen el focus en el sistema agroalimentari i els seus impactes. A través del projecte “Plantem-nos”, les tres entitats impulsores hem volgut revertir aquesta situació acompanyant, formant i empoderant un grup de 15 joves de la ciutat per esdevenir referents en moviments crítics amb el model agroalimentari.

Amb aquestes joves hem dut a terme una formació integral sobre els impactes del model agroalimentari, la problemàtica de les pèrdues i el malbaratament alimentari i les migracions forçades de persones expulsades del seu entorn rural i productiu a causa de l’agroindústria. Hem intercanviat experiències amb un grup d’agricultors ghanesos que estan treballant per recuperar llavors i tècniques de cultiu tradicional, i hem pogut reflexionar amb entitats i organitzacions de Barcelona que ja estan impulsant canvis des del camp de la sobirania alimentària.

Intervencions comunitàries: activistes per la sobirania alimentària!

Tenint en compte que l’Educació per la Justícia Global inclou la necessitat de treballar per transformar el model d’organització social i econòmic actual, es va considerar imprescindible incloure una capacitació pràctica per tal que les joves participants poguessin adquirir eines per realitzar intervencions comunitàries que promoguessin un canvi en el model agroalimentari. Aquesta capacitació es va dur a terme a través de dues Hackathon que van permetre a les joves idear les tres intervencions que s’han dut a terme a la ciutat de Barcelona.

És rellevant el fet que les tres intervencions es van dissenyar pensant en tres de les justícies que s’inclouen dins la justícia global: la justícia ambiental, la social i l’econòmica. Aquestes han permès focalitzar les intervencions en un camp concret de canvi de model agroalimentari, però sempre tenint com a marc comú el procés de coneixement i anàlisi crític que vincula l’acció local amb la seva dimensió global[1].

En primer lloc, el grup de joves que es va emmarcar dins la Justícia Ambiental va dur a terme un taller multisensorial on les persones assistents van reflexionar, a través dels diversos sentits, sobre l’origen d’alguns dels aliments que consumim. El cas paradigmàtic que els va servir d’eix conductor va ser la soja, i en van comunicar els impactes que provoca la seva producció i distribució a nivell social i ambiental. Com no podia ser d’altra manera, el taller va tancar amb el sentit del gust, tot cuinant receptes fetes amb aliments d’origen vegetal que permeten substituir el consum d’aquest aliment.

La Fundació FoodCultura va acollir el taller multisensorial per reflexionar sobre el sistema alimentari actual.

En segon lloc, el grup que va reflexionar al voltant de la Justícia Social va treballar en la realització d’un documental. Sota el títol “Humus: les vides darrere el que mengem”, el documental inclou les veus i les històries de persones diverses que desenvolupen tasques dins el model agroalimentari, des de la producció fins a la distribució i comercialització. A través de les seves experiències, es condueix als espectadors i espectadores a la reflexió sobre les condicions laborals i vitals de totes les persones que fan possible que tinguem accés als aliments. L’acció, a més, va comptar amb una projecció pública al Canòdrom de Barcelona que va culminar amb un col·loqui amb participants i testimonis del documental.

Per últim, el grup de Justícia Econòmica va organitzar un esdeveniment familiar de caràcter lúdic, La festa de les fruites i les verdures. Durant tot un matí, van omplir la plaça Bonet i Muixí del barri de Sants amb tot d’activitats per a públic familiar que van permetre als més petits i petites conèixer algunes de les problemàtiques que viu el sector primari i, sobretot, les alternatives de consum de temporada i proximitat.

Gràcies a les accions dels i les joves participants al programa la reflexió sobre la necessitat de generar un sistema alimentari més sostenible, just i resilient s’ha traslladat en diversos espais i públics de la ciutat de Barcelona.

Moltes gràcies, joves activistes i compromesos, per plantar aquesta llavor més que necessària!


[1] Definició de Justícia Global extreta de la web de l’Ajuntament de Barcelona.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.