(r9)Alimenta, o com promoure el canvi a les organitzacions del sector agroalimentari cap a la reducció de les pèrdues i el malbaratament d’aliments

(r9)Alimenta, o com promoure el canvi a les organitzacions del sector agroalimentari cap a la reducció de les pèrdues i el malbaratament d’aliments

En els darrers mesos, la Fundació Espigoladors hem desenvolupat el programa de formació i assessorament “(r9)Alimenta – Las Rs de las pérdidas i el desperdicio alimentario para la economía verde”. L’objectiu: acompanyar persones treballadores del sector agroalimentari de Múrcia i Andalusia dotant-los de coneixements i competències en matèria de sostenibilitat i economia verda.

La prevenció i la reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari (PMA) representen un tema clau per a l’actual lluita contra la crisi climàtica. És per això que aquesta problemàtica ha anat adquirint rellevància a les agendes polítiques, tant a nivell nacional com internacional.

Als Objectius de Desenvolupament Sostenible, establerts per les Nacions Unides el 2015 i paraigües de moltes de les accions legislatives del moment present, es proposa: “D’aquí al 2030, reduir a la meitat el malbaratament d’aliments per càpita mundial en la venda al detall i a nivell dels consumidors i reduir les pèrdues d’aliments a les cadenes de producció i subministrament, incloses les pèrdues posteriors a la collita” (ODS, 12.3).

Quines mesures s’estan prenent des dels governs per assolir aquest objectiu?

  • La Comissió Europea ha establert una metodologia de quantificació comuna i l’obligatorietat que els estats membres reportin la quantitat de PMA que generen anualment.
  • A Catalunya, la llei de prevenció i reducció de les PMA aprovada el 2020 estableix mesures per a totes les baules de la cadena alimentària. Per exemple, és obligatori que les empreses del sector agroalimentari tinguin plans de prevenció de les PMA.
  • A nivell estatal, s’està treballant en l’avantprojecte de llei de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari que hauria de sortir a la llum aquest mateix 2022. Tot i les demandes de les entitats socials i col·lectius activistes, cal veure en quina mesura exigirà mesures de prevenció i reducció de les PMA a les empreses agroalimentàries.

(r9)Alimenta: un programa impulsat per promoure el canvi a organitzacions del sector agroalimentari i de l’economia verda

En aquest context, cal que hi hagi professionals, tant del sector empresarial, com d’entitats socials i de l’administració, que estiguin formats en aquesta temàtica i siguin claus perquè el sector compleixi les futures obligacions legislatives, a més d’esdevenir exemple d’iniciatives per aprofitar aliments.

Sota aquesta premissa, des de la Fundació Espigoladors hem impulsat i desenvolupat el projecte “(r9)Alimenta – Las Rs de las pérdidas y el desperdicio alimentario para la economía verde” , amb el suport del Programa Empleaverde, iniciativa posada en marxa per la Fundación Biodiversidad a través del Fons Social Europeu.

Un programa de formació i assessorament a través del qual hem acompanyat durant 7 mesos persones treballadores d’empreses agroalimentàries, entitats socials i institucions públiques dotant-los de coneixements i competències en matèria de sostenibilitat i economia verda. En especial, s’ha aprofundit en la temàtica de les PMA, visibilitzant-ne els impactes, reflexionant sobre les seves causes i identificant com podem combatre-les, tant a través de la prevenció com de la revalorització.

El projecte s’ha emmarcat a les comunitats autònomes d’Andalusia i Múrcia, dues de les regions on es concentra la producció agroalimentària d’Espanya i, per tant, amb un gran nombre d’actors que treballen en aquest sector clau per lluitar contra les PMA .

Els reptes de les participants: tres testimonis en el marc de la conscienciació i la transformació alimentària

En una segona fase, els i les participants de (r9)Alimenta han pogut treballar un cas pràctic o projecte vinculat a la seva activitat laboral que contribuís a la lluita contra les PMA. Per això, es van realitzar sessions d’assessorament personalitzats entre els i les assistents al curs i professionals de l’equip d’Espigoladors, que els van acompanyar en el desenvolupament i concreció de la seva iniciativa.

Han estat molts els reptes que han sorgit, des de diversos àmbits i amb diferents enfocaments. Donem veu, en aquest article, a tres de les iniciatives plantejades.

“Huelva se alimenta cuidando su diversidad cultural y ambiental” és el nom del projecte pedagògic ideat i desenvolupat per Isabel Brito, biòloga, activista ambiental i funcionària del Servei de Medi Ambient i Energia de la Diputació de Huelva.

Com ens explica en primera persona, “aquest nom incorpora el concepte de Huelva com a territori que alimenta, dins i fora de les nostres fronteres. Se la coneix com a rebost d’Europa. La proposta se centra en els aliments locals i els aliments procedents de països llatinoamericans que actualment formen part de la nostra cuina. Ens proposa recuperar sabers, a través de l’aprofitament d’aliments a les nostres receptes culinàries. I ens convida a incorporar el sabor de qualitat que ens ofereix el nostre entorn natural divers i únic, encarnat per les deveses, els aiguamolls, l’Andévalo i la costa.”

La diversitat cultural i ambiental són dos eixos claus de la seva iniciativa, que es materialitzarà en una maleta pedagògica: un recurs educatiu per sensibilitzar, mitjançant l’aprofitament alimentari, sobre la importància de tenir una alimentació saludable i sostenible. “A través d’onze activitats senzilles però divertides en què, a través del joc, els tallers, les excursions, les visites, les noves tecnologies i els receptaris d’aprofitament, tots i totes puguem apropar-nos més a la nostra cultura culinària, i al mateix temps contribuir a conservar-la”, ens explica la Isabel.

Isabel Brito, en l’entorn del Parc Natural de Doñana.

La Susana i la María José són integrants de l’Associació Subbètica Ecològica. Situada a Cabra (Còrdova), l’associació uneix famílies productores amb famílies consumidores, petits establiments, grups de consum i menjadors escolars al voltant de l’alimentació ecològica. El projecte compta també amb un obrador de conserves, motiu principal pel qual es van unir al programa. “El reaprofitament d’excedents i la consciència per no desaprofitar aliments és a la base del treball d’elaboració de conserves i elaborats que realitzem. Poder conèixer més a fons la problemàtica i l’experiència d’altres col·lectius és allò que ens va fer sumar-nos al programa”, ens comenten.

Durant l’assessorament, vam detectar aspectes de millora en matèria de comunicació i màrqueting, així com en els processos productius de l’obrador, a partir dels coneixements de l’equip d’Espigoladors i del seu obrador es im-perfect. “La idea és, per una banda, poder millorar els nostres processos i conèixer els nostres rendiments i possibilitats, per poder ajudar les nostres famílies de l’horta amb els seus excedents. I, de l’altra, saber transmetre a les nostres famílies consumidores la importància de comprar els nostres productes no només pel caràcter saludable, local i ecològic, sinó per aquesta aposta que fem perquè aquesta pèrdua de productors no es produeixi”, expliquen la Susana i la María José.

A l’obrador ecològic de la Subbètica elaboren tot tipus de conserves vegetals, com ara salses i adobats.

Borja del Valle, actualment consultor ambiental, es va unir al programa sent tècnic de medi ambient de la Mancomunitat Turística de Sierra Espuña, a Múrcia. En concret, estava involucrat en el projecte Agroeconatura, que té l’objectiu de fomentar la venda i el consum de productes locals, així com dignificar el paper de la pagesia.

Al seu pas per (r9)Alimenta ha treballat en l’elaboració d’una guia per fomentar la sostenibilitat al projecte a través de la prevenció de les PMA. Un decàleg de consells i aspectes clau per a la producció primària, la venda al detall i la restauració que està pendent de publicació. “El que volia és, per una banda, crear consciència sobre les pèrdues i el malbaratament alimentari i, per altra banda, ajudar els sectors amb què treballava perquè poguessin optimitzar els seus recursos i reduir aquest tipus de residus”, explica en Borja.

Tres exemples que, juntament amb les altres iniciatives de (r9)Alimenta, esperem i desitgem que es converteixin en referents i fonts d’inspiració per a altres organitzacions, empreses o entitats que vulguin passar a l’acció per fer front a la urgent i necessària reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari.

Del Camp al Barri: saludable, sostenible, de proximitat i per a totes!

Del Camp al Barri: saludable, sostenible, de proximitat i per a totes!

Unió de Pagesos i la Fundació Espigoladors, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, hem dut a terme un projecte per promoure l’alimentació saludable i sostenible i el consum crític al Districte de Sants-Montjuïc.

L’alimentació saludable i sostenible és una temàtica central per a la salut planetària i la de les persones. Actualment, però, el model agroalimentari imperant, globalitzat industrialitzat i mercantilitzat, sembla caminar en una direcció contrària a aquesta fita. Són diversos els indicadors de la seva insostenibilitat ambiental, però el més indicatiu és el que ofereix l’IPCC, segons el qual el model agroalimentari emet entre el 21% i el 37% dels gasos d’efecte hivernacle. Pel que fa a la insostenibilitat social, la relació entre l’alimentació i la salut de les persones és inqüestionable. S’estima que una de cada quatre persones al món mor a causa de tenir una dieta inadequada, i hi ha nombrosos estudis que demostren que les persones que tenen rendes baixes gaudeixen d’una alimentació menys saludable i diversa [1].

Per revertir aquestes xifres i promoure un sistema agroalimentari que sigui beneficiós per a les persones i el planta, és imprescindible emprendre accions que treballin des de camps i territoris diversos. Unió de Pagesos i la Fundació Espigoladors, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, hem posat en marxa durant el 2021 un projecte que volia donar resposta a aquesta problemàtica i promoure el consum crític en un territori molt concret: el Districte de Sants-Montjuïc de la Ciutat de Barcelona.

Per tal de treballar en la seva promoció, s’han dut a terme dues grans fases. La primera ha consistit en la realització d’una diagnosi sobre les dietes i els entorns alimentaris de les persones del Districte. A través dels seus resultats, en una segona fase s’han cocreat accions amb entitats socials del Districte i s’han dut a terme.

Què s’ha descobert a través de la diagnosi?

Per tal d’estudiar les dietes i els entorns alimentaris de les persones del Districte de Sants-Montjuïc s’han dut a terme 40 entrevistes exploratòries i una enquesta que ha rebut 378 respostes, de les quals el 75% eren de veïnes i veïns del Districte. Tenint en compte la mostra amb què s’ha comptat, és important especificar que els resultats obtinguts no són representatius, però sí que permeten obtenir un marc que apunta, a grans trets, quina és la situació d’aquest territori pel que fa a l’alimentació saludable i sostenible.

Les principals conclusions de l’estudi tenen un lligam directa amb les cinc dimensions de l’alimentació saludable i sostenible que es van definir per dur a terme el projecte Del Camp al Barri.

Dimensió 1: Increment del consum de fruites i verdures, fomentant les dietes saludables

El 86% de la població entrevistada considera que té una alimentació saludable, però en canvi no totes les persones segueixen les recomanacions alimentàries de consum de fruita i verdura (3 racions de fruita i dues de verdura al dia, i entre 2 i 4 racions setmanals de llegums [2]): el 63% de les persones que no consumeixen prou fruita consideren que tenen una dieta saludable, i el mateix passa amb el 72% de les persones que no consumeixen prou verdura.

Tot i així, hi ha una majoria de persones que segueixen les recomanacions: el 70% ho fa amb el consum de fruita, el 57% amb el de verdura, i el 54% amb el de llegums. S’observa, doncs, que les persones consumeixen més fruita que verdura, un punt que s’ha vist ratificat a través de les entrevistes.

Pel que fa a la forma de consum d’aquests aliments, és important apuntar que gairebé la totalitat de persones enquestades consumeixen la fruita fresca. La verdura, en canvi, generalment es consumeix bullida, una tècnica culinària que no permet extreure’n tots els nutrients.

Les persones que reben donacions alimentàries són un cas particular en tant que tenen un consum de fruita i verdura més baix. De els persones enquestades que reben ajudes alimentàries, el 60% considera que no rep prou fruites i verdures, i el 27% considera que només ho fa en determinades ocasions. Aquest punt ratificar els informes i estudis existents que demanden nous models d’ajudes alimentàries que trenquin amb l’assistencialisme i que assegurin l’accés a dietes saludables i sostenibles a totes les persones. Per altra banda, el 55% de les persones enquestades considera que els aliments que rep o bé no els permeten, o bé no els permeten en totes les ocasions, gaudit d’una dieta culturalment adequada. Cal recalcar que, segons la FAO, l’alimentació saludable i sostenible ha de tenir en compte que les persones gaudeixin d’una dieta que els resulti adequada a la cultura de cada persona, tant pel que fa a l’accés al producte com a la seva cuina [3].

Un aspecte que també entronca amb les dietes és la inseguretat alimentària. Aquestes, d’acord amb la FAO [4], són situacions en què les persones no tenen accés regular i suficient a aliments innocus i nutritius per poder créixer i desenvolupar-se de forma normal, i gaudir d’una vida activa i saludable. La causa d’aquesta situació pot ser tant la falta de recursos com la falta de disponibilitat d’aliments saludables. El 8% de les participants en la diagnosi apunten que han petit una situació d’inseguretat alimentària lleu en la qual o bé s’han preocupat per no tenir suficients aliments, o bé han tingut una dieta més monòtona de la desitjada, o bé han consumit aliments no desitjables.

Dimensió 2: Consum de fruites i verdures de proximitat i temporada

El 50% de les persones enquestades apunta que basa la seva compra en criteris de proximitat i criteris ambientals dels productes alimentaris, un aspecte que sembla demostrar que fan una consum crític. Ara bé, la informació obtinguda a través de les entrevistes era contradictòria amb aquest punt en tant que mostrava que els criteris de compra principals eren el preu i la frescor dels aliments.

Dimensió 3: Accessibilitat al consum crític; els entorns alimentaris

Les persones del districte entrevistades han apuntat que els espais on més consumeixen aliments són les grans superfícies comercials, i que el criteri que segueixen a l’hora d’escollir on realitzar el seu consum és l’accessibilitat i proximitat. La fruita i verdura, però, representa una excepció en tant que moltes persones la duen a terme en botigues petites. Aquest resultat s’ha vist ratificat per l’enquesta, on un 49% de les persones la consumeixen en botigues petites, un 40% en cooperatives de consum i/o de forma directa, i només un 10% en grans superfícies. Cal especificar, però, que les botigues petites on es consumeixen fruites i verdures no treballen sempre seguint criteris de temporalitat i de produccions locals, i per tant poden no considerar-se consum crític en totes les ocasions.

Si s’observen els resultats de la diagnosi, es pot concloure que un punt central per poder promoure el consum crític és el fet que els espais de consum de productes de proximitat  temporada siguin accessibles. Ho ratifica el fet que, d’acord amb els resultats de la diagnosi,  el 95% de les persones consumeixen aliments al seu barri de residència. A Sants-Montjuïc, el 66% de les persones enquestades consideren que la seu barri hi ha moltes opcions de consum sostenible tals com mercats verds de pagès i botigues ecològiques. Però el resultats no es distribueixen de la manera en tots els barris: la Font de la Guatlla i la Marina del Prat Vermell són els barris on els veïns i veïnes participants creuen que hi ha menys opcions de consum sostenible.

Dimensió 4: El valor dels aliments; relació amb el sector primari

Per tal de valorar els aliments i trencar, encara que sigui parcialment, amb els seus processos de mercantilització, és imprescindible que existeixi una relació de coneixença entre el nucli urbà i els nuclis agrícoles. A Sants-Montjuïc, el 51% de les persones enquestades es mostren partidàries de tenir un hort urbà, un projecte que permet realitzar aquesta connexió. Ara bé, pel que fa a la coneixença directa del sector primari que ha produït aliments que tenen a casa, només un 7% apunta conèixer-lo.

Un altre aspecte per promoure el valor de l’alimentació és el de recuperar el seu vessant comunitari i relacional. Així, és important que els persones cuinin i consumeixin els aliments plegades, tal com fa el 75% de la mostra enquestada.

Dimensió 5: Reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari

Pel que fa al malbaratament alimentari domèstic, la diagnosi apunta que de mitjana les llars enquestades malbaraten 260 grams d’aliments a la setmana. Ara bé, és important apuntar que el 39% de la mostra ha considerat que a casa seva no es malbaraten aliments, i el 81% de les persones consideren que malbaraten menys aliments que la mitjana de Barcelona.

A l’hora de llegir aquestes dades i estudiar-ne la representativitat, cal tenir en compte que a la Unió Europea el 53% del malbaratament total es produeix a les llars [5]. D’acord amb el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, durant el 2020 les llars espanyoles van malbaratar 1.363 milions de kg-l d’aliments i begudes [6]. Aquest estudi, a més, apunta que el 75,3% de les llars malbaraten aliments.

Tenint en compte aquest context, sembla que els resultats obtinguts mostren que la percepció de les persones és la de considerar que a les seves llars es malbaraten menys aliments del què realment passa.

Conclusions de la diagnosi

En primer lloc, es considera primordial promoure l’alimentació saludable posant especial rellevància en la necessitat d’augmentar el consum de verdura i llegums, dos grups d’aliments que es consumeixen en menor quantitat que la fruita. Així mateix, també es considera un aspecte clau la promoció de noves tècniques de cuina d’aquests dos grups d’aliments, especialment de les verdures, per tal que es puguin consumir aprofitant-ne tots els nutrients.

La diagnosi també ha ratificat la importància de treballar en la generació de nous models d’ajudes alimentàries. Aquestes hauran de ser entitats que comptin amb tot el conjunt d’aliments que permeti a les persones gaudir d’una alimentació saludable, sostenible i culturalment adequada.  Així mateix, caldrà que comptin amb models on siguin les persones usuàries qui pugui escollit quina dieta vol seguir.

Pel que fa a la promoció de productes de proximitat, es considera que aquest és un aspecte que s’ha de seguir treballant al Districte de Sants-Montjuïc. Per una banda cal seguir promovent el consum de productes de temporada per tal de promoure’n la compra a un preu que sigui assequible. Per altra banda, cal seguir fent accessible aquests productes al conjunt de la població a través de l’obertura de mercats de pagès i grups i cooperatives de consum a cada un dels barris que conformen el Districte.

Pel que fa a la relació amb el sector primari, es considera que existeix molt potencial per treballar aquesta temàtica al Districte perquè, per una banda, és un territori molt proper a la zona hortícola del Parc Agrari del Baix Llobregat i, per tant, existeixen moltes possibilitats de connectar els dos espais. Així mateix, és un Districte on bona part de la població ha exposat que té ganes de treballar en un projecte d’hort urbà. Aquests projectes es poden promoure des d’entitats del barri, un aspecte que en potencia la dimensió comunitària.

Per últim, pel que fa al malbaratament alimentari domèstic, s’ha observat que aquesta és una temàtica que cal seguir treballant en tant que en la majoria de les llars es produeix. Les causes principals a les quals es pot donar resposta a través de la sensibilització i la formació són: la falta de planificació dels àpats, la mala conservació i la falta de realització de receptes d’aprofitament alimentari.


[1] Moragues-Faus, A. (2020) L’Alimentació Sostenible: manual per a ciutats. Ajuntament de Barcelona; PEMB; AMB: Barcelona. Disponible a: https://www.alimentaciosostenible.barcelona/sites/default/files/2021-02/Alimentaci%C3%B3%20Sostenible_Manual%20per%20a%20ciutats_definitiu.pdf

[2] Canal Salut, Generalitat de Catalunya. Informació en línia: https://canalsalut.gencat.cat/ca/vida-saludable/alimentacio/piramide_alimentacio_saludable/

[3] FAO y OMS. 2020. Dietas saludables sostenibles – Principios rectores. Roma. https://doi.org/10.4060/ca6640es

[4] FAO. Informació en línia: https://www.fao.org/hunger/es/

[5] 3 Stenmarck, Åsa; Jensen, Carl; Quested, Tom; Moates, Graham (2016). “Estimates of European Food Waste Levels”. Comissió Europea (FP7). Coordination and Support Action (CSA). Dispobible a: https://www.eu-fusions.org/phocadownload/Publications/Estimates%20of%20European%20food%20waste%20levels.pdf

[6] Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, Secretaría Técnica. “Informe sobre el desperdicio aliemntario en los hogares 2020”. Disponible a: https://menosdesperdicio.es/sites/default/files/documentos/relacionados/informe_desperdicio_alimentario_hogares_2020.pdf

“Els infants estimen la natura, estimen la Terra i, si entenen que cuidar què i com mengem també és cuidar el planeta, no s’ho pensen dues vegades”.

En motiu del Dia Mundial de l’Educació Ambiental, entrevistem la Núria, l’Alejandro i la Cèlia, de l’àrea de sensibilització i coneixement d’Espigoladors.

“Els infants estimen la natura, estimen la Terra i, si entenen que cuidar què i com mengem també és cuidar el planeta, no s’ho pensen dues vegades”.

En motiu del Dia Mundial de l’Educació Ambiental, entrevistem la Núria, l’Alejandro i la Cèlia, de l’àrea de sensibilització i coneixement d’Espigoladors. En el seu dia a dia, participen de manera activa en el desenvolupament de projectes educatius i de sensibilització de l’entitat, però també treballen sobre el terreny visitant aules d’escoles i instituts de Catalunya per parlar amb infants i joves sobre el malbaratament alimentari i l’alimentació sostenible. I no només amb infants i joves. Comencem!

Parlem breument de la vostra tasca dins l’entitat. Creieu que bona part del que feu es podria definir sota el terme educació ambiental o educació per la sostenibilitat, com s’utilitza darrerament? La definiríeu d’alguna altra manera?

Alejandro: Jo diria que tot el que fem es pot emmarcar dins l’educació per la sostenibilitat. La nostra tasca gira entorn la sensibilització de la ciutadania en les temàtiques, principalment, de l’alimentació sostenible i el malbaratament alimentari. Això vol dir, que tots els nostres projectes estan dissenyats per conscienciar, d’una manera o altra, a persones d’àmbits diferents, sobre quina és la magnitud i què és el que s’amaga darrere d’aquests reptes globals, però també per fomentar que prenguin accions transformadores, ja sigui en el seu dia a dia, o en un àmbit més gran.

Cèlia: “Educació” és una paraula que per a mi té molt de poder i per tant, comporta molta responsabilitat. Des del meu punt de vista, el que coneixem com educació ambiental o educació per la sostenibilitat consisteix en la motivació a l’acció. L’acció neix de la voluntat i aquesta de l’amor. Jo considero que part de la meva tasca consisteix en compartir l’amor que jo sento per les persones, els territoris i el medi ambient.

Des de pràcticament el naixement de la iniciativa, des d’Espigoladors dissenyem i realitzem tallers a escoles i instituts per parlar als i les alumnes de la problemàtica de les pèrdues i el malbaratament alimentari. Quin és el missatge que s’hi vol transmetre? Com han anat evolucionant els tallers amb el pas dels anys?

Núria: Des de l’inici de l’activitat d’Espigoladors, som conscients que només actuant en la recuperació d’aliments no arribarem a l’arrel del problema, sinó que cal treballar en la prevenció, i una de les maneres més eficaces de fer-ho és informant i formant a infants, joves i adults.

Els nostres projectes educatius parteixen d’una frase que tots i totes hem sentit, “el menjar no es llença”, i que, a còpia de repetir-la, molts cops l’hem acabat buidant de contingut, ja que sovint la mateixa persona que la diu és la que està llençant menjar. Nosaltres juguem a donar-li la volta: la seguim repetint però des de la idea que siguin els infants i joves els que entenguin tot el que hi ha darrere d’aquestes pèrdues i que coneguin alternatives i altres maneres de fer i valorar l’aliment. Així, aquesta frase torna a recuperar sentit amb més força que mai.

Vam començar fent tallers puntuals, però promovent que el professorat pogués donar continuïtat al treball del tema a través del Premi #elmenjarnoesllença: durant 5 edicions centenars d’infants i joves d’arreu de Catalunya han aportat les seves idees per combatre el malbaratament o bé ens han ajudat a sensibilitzar a més persones a partir de les seves creacions literàries.

Cada vegada més, hem anat avançant cap a projectes de més llarga durada i ens hem interessat per aplicar la metodologia de l’Aprenentatge Servei de manera més metòdica, ja que ens sembla una eina pedagògica molt potent i, d’alguna manera, sempre hem treballat amb aquesta idea de partir del coneixement de la problemàtica per poder-hi aportar alguna solució.

En els darrers anys estem apostant sobretot per formar i capacitar al professorat, compartir el nostre coneixement amb els i les docents, així com generar material didàctic que puguin fer servir per abordar la problemàtica als centres educatius, ja que pensem que és la manera d’arribar a més persones i multiplicar així l’impacte de la nostra feina i dels recursos invertits.

L’Alejandro, en un dels tallers a un institut de secundària. (Font: martorelldigital.cat)

M’agradaria preguntar-vos sobre dues dinàmiques que dueu a terme a les aules: la il·lustració de fruites i verdures imperfectes, en el cas de primària, i el joc de rol, en el cas de secundària. En què consisteixen i com contribueixen a reforçar el missatge que es vol transmetre als tallers?

Núria: A primària proposem un taller que combina la reflexió amb la creativitat. Els fem descobrir la problemàtica del malbaratament i, a partir d’aquí, convidem als nens i nenes a ajudar-nos a avançar cap a la solució al problema aprofitant un gran potencial que tenen els infants, que és la seva imaginació. Els animem a dibuixar i explicar històries que tinguin com a protagonistes fruites i verdures imperfectes. Durant el taller, haurem vist que en realitat existeixen i alhora ens n’adonem que difícilment les trobem a les botigues. Normalment els nens i nenes tenen una mirada més amable i més tolerant amb aquesta diferència que la que tenim els adults, que normalment les anomenem verdures lletges, imperfectes, botorudes, deformades… sempre adjectius que en ressalten la part negativa. A més, aquestes creacions artístiques parteixen del cor. Els infants, en general, estimen la natura, estimen la Terra i, si entenen que cuidar què i com mengem també és cuidar el planeta, no s’ho pensen dues vegades. Creiem que aquesta mirada artística, divertida, bonica, que li donen els infants, ens ajuda a tots plegats a valorar l’aliment més enllà de l’estètica.

Alejandro: D’altra banda, el joc de rol que fem a secundària, permet introduir la problemàtica del malbaratament d’una manera molt vivencial, ja que l’alumnat es posa en la pell dels diferents agents del sistema alimentari i experimenta, pel seu compte, algunes de les dinàmiques del mercat real. D’aquesta manera, podem endinsar-nos en les causes més importants del problema.

Cèlia: M’agradaria destacar, també, el poder del joc com a eina per treballar a l’aula. Dins del joc es contempla l’error, l’atzar, les dificultats, les habilitats i deixen al descobert en la majoria dels casos les pròpies pors i limitacions. Vivim en contextos molt estructurats i reglats, per això és important convidar-nos a adaptar normes diferents, per exemple en la creació de fruites i verdures imperfectes busquem gairebé de manera forçada la imperfecció i, en el joc de rol, el que ens interessa descobrir són les dificultats amb les que topa cada sector de la cadena alimentària. No deixa de sorprendre’m la negativa inicial dels alumnes a dibuixar fruites i verdures imperfectes: de cop i volta els demanem que facin el contrari del que els hi demanen normalment. Superar aquesta barrera de la perfecció amb cada classe és una alegria i un orgull. Pel que fa al joc de rol, es desperten molts sentiments de frustració, ràbia i injustícia en els i les joves, i això vol dir que estan presents i implicats en l’activitat. El repte és aconseguir canalitzar aquests sentiments i transformar-los en les reflexions que ens ajudaran a entendre el poder i la responsabilitat que cadascú de nosaltres té dins del sistema agroalimentari.

La Cèlia, impartint un taller a una escola del barri de Sant Andreu, de Barcelona, en què va venir a gravar l’InfoK.

A banda d’aquestes dinàmiques més vivencials, també expliqueu als i les alumnes què és el malbaratament alimentari i quines són les seves causes i conseqüències. Creieu que avui en dia és un problema conegut per a ells? Quina consciència hi ha al respecte?

Cèlia: Tothom ha sentit la frase “el menjar no es llença”, però en la majoria dels casos ningú s’ha parat a pensar què s’hi amaga realment darrere. Sobretot, som grans desconeixedores de les greus conseqüències ambientals del malbaratament.

Núria, tu ets la més veterana dels tres. Ja fa cinc anys que formes part d’Espigoladors, durant als quals es trepitjat moltes escoles de Catalunya per parlar de malbaratament alimentari. Has notat canvis en els infants, a nivell de conscienciació?

Núria: Per desgràcia, en els últims anys, les problemàtiques ambientals i socials no paren de ser notícia, així que cada vegada també estan més presents en l’imaginari d’infants i joves.

Ara bé, si bé cada vegada hi ha més joves molt combatius i empoderats per reivindicar una manera diferent de relacionar-nos amb les persones i amb el planeta, també n’hi ha d’altres que se senten aclaparats pel pes de problemes que perceben com a massa grans i enquistats per poder-hi fer res, i en alguns casos, la indiferència davant aquestes qüestions acaba sent també una manera de protegir-se. Més que mai pensem que és important tenir espais per parlar sobre aquests temes, no només aportant informació sinó fomentant que els infants i joves puguin expressar-se i acompanyar-los en els seus dubtes i reflexions. 

Ensenyeu moltíssimes coses als infants i adolescents, però de ben segur que ells i elles també hi tenen molt per dir i aportar. Què n’heu après? 

Cèlia: Visitem tot tipus d’escoles i instituts de moltes poblacions i barris diferents, i a totes les aules en què he entrat hi ha abraçades, mirades i riures, i a vegades també trobem crits de frustració, ràbia i plors. Classe rere classe jo m’emporto una lliçó de resiliència de vida.

Alejandro: Jo he après que cadascú viu i aprèn les coses a la seva manera i a través de la seva pròpia realitat. Això em fa esforçar-me, cada cop que faig un nou taller, a intentar comprendre quin és el seu punt de vista d’allò que tractem i, també, a ser permeable a tot allò que volen aportar, que sol ser molt enriquidor.

Hem comentat a l’inici que les accions de sensibilització que es duen a terme des d’Espigoladors no només van dirigides a infants i joves. Tallers de cuina d’aprofitament o xerrades sobre com reduir el malbaratament en el dia a dia són només alguns exemples d’activitats que realitzem per a públic adult. Quina rebuda tenen? Estem “ben educats”, en aquest sentit?

Cèlia: Hem evolucionat oblidant, pel camí, la cultura alimentària. Aquesta, en la majoria dels casos, ha estat transmesa a través de les dones, però mai valoritzada econòmicament. Jo soc una enamorada de les àvies, de les cuines, de les estovalles, els draps de cuina i els davantals, però sobretot de tots els coneixements que no hem après a conservar perquè no rebien recompensa econòmica. Crec que la població és molt conscient que actualment mengem pitjor i crec que, a poc a poc, ens anem despertant per donar-hi solució.

Alejandro: Sí, però tot i així crec que encara falta molta feina a fer per sensibilitzar a la ciutadania sobre la importància d’alimentar-nos de forma sostenible i de reduir el malbaratament alimentari. M’adono que la major part de les persones a qui arribem no són prou conscients i se sorprenen de les coses que expliquem i que, les que sí que ho saben, són persones, en general, sensibles i actives en altres àmbits de la sostenibilitat. Hem d’aconseguir que tothom en sigui conscient i canviï els seus hàbits quotidians, però també que hi hagi una gran massa social que emprengui accions transformadores de veritat.

La Núria, en un showcooking de receptes d’aprofitament alimentari.

Ja per acabar, completeu la frase: Cal recuperar la cultura de l’aprofitament perquè…?

Cèlia: Necessitem el rem del passat i el del futur per avançar amb la força del present.

Núria: La cultura de l’usar i llençar ja ha quedat obsoleta!

Alejandro:  Els recursos són limitats, tant per a nosaltres com per a la resta d’éssers vius. I perquè està a les nostres mans fer això, i tot el possible, per a evitar que les injustícies socials i ambientals actuals continuïn perpetrant-se per més temps.

Belén Borràs: “He après la capacitat immensa que té un grup de persones involucrades en un mateix objectiu i a valorar profundament la feina dels nostres pagesos.”

“He après la capacitat immensa que té un grup de persones involucrades en un mateix objectiu i a valorar profundament la feina dels nostres pagesos.”

Celebrem el Dia Mundial del Voluntariat donant veu a una de les nostres voluntàries més veteranes, la Belén Borràs qui, a més, ha batut el rècord de participació d’enguany: ha participat en 40 espigolades!

Belén, avui parlem amb tu ja que ets l’espigoladora que més vegades ha vingut a espigolar aquest any. Un total de 40, que es diu ràpid! Com has rebut la notícia?

Doncs he rebut la notícia amb total sorpresa! “Jo? De debò? Ostres, que bonic!” Molt agraïda i contenta, amb un somriure a la cara!

Parla’ns una mica de tu. On vius, a què et dediques, quines són les teves passions…?

Tinc 47 anys, soc arquitecta i visc a Pineda de Mar des de finals del 2014. Hi vaig arribar en un moment molt complex de salut que m’impediria treballar durant mesos. De fet, Serveis Socials va evaluar que jo estava en un moment d’exclusió social i vaig arribar a ser receptora d’aliments de la Creu Roja.

Així que vaig reduir costos de vida respecte a la ciutat, buscant el contacte directe amb la natura. Soc mar i muntanya! M’encanta la natura, viatjar, caminar, nedar, l’esport i sense música no puc viure. També soc una amant de la cuina i de tot tipus d’expressió creativa (escriure, dibuixar, la fotografia, reciclar mobles…).

Com vas conèixer la nostra iniciativa? Havies sentit mai abans la paraula espigolar? Què et va empènyer a participar-hi?

En arribar a Pineda vaig buscar activitats i, en un grup de ioga, una noia em va parlar d’Espigoladors. En tornar a casa vaig investigar sobre la iniciativa i vaig enamorar-me del projecte a l’instant. Vaig sentir: jo vull formar-hi part!

No havia sentit mai la paraula espigolar fins que vaig anar a la meva primera espigolada, al maig del 2015. La Mireia Barba -cofundadora de l’entitat- em va passar a buscar amb la furgoneta d’Espigoladors i vam anar als camps d’un productor de Mataró a collir cebes tendres. Un camp infinit de cebes i cinc espigoladores. Passades les tres hores d’espigolar, cap de les cinc va voler marxar i ens vàrem quedar dues hores més fins acabar el camp. Quina energia preciosa, quina canya un grup de persones juntes que senten el mateix! Veure la furgo plena de cebes, pensant en les persones que les menjarien! Vaig tornar a casa feliçment esgotada, satisfeta, contentíssima de l’equip, de les persones que ho vàrem fer possible! I amb ganes d’una nova espigolada!

Què t’emportes de les espigolades en què has participat?

M’enduc un munt de coses precioses! M’enduc als espigoladors i espigoladores: a TOTS, grans i petits (m’encanta veure als petits al camp), al grup, al bon rotllo que es genera entre tots i totes mentre fem feina, els riures, el compartir…

He après la capacitat immensa que té un grup de persones involucrades en un mateix objectiu i a valorar profundament la feina dels nostres pagesos amb totes les dificultats que tenen diàriament. A ser conscient del problema que pateixen amb les pèrdues d’aliments, quelcom per a mi dolorós i inacceptable. A cada verdura que espigolo hi veig un ésser huma que menjarà. A qui em digui que la mongeta verda és molt cara, la convidaria a venir a collir-ne!

He pres molta més consciència i he canviat la meva manera de consumir. Ara compro de proximitat i de temporada i, a poder ser, sempre directament al pagès.

Recordes alguna espigolada en especial? 

Recordo una espigolada brutal per a mi. Va ser al maig d’aquest any, a una espigolada de cols a Malgrat de Mar. Érem uns dotze espigoladors sota un cel negre molt amenaçador. Portàvem només uns 20 minuts espigolant quan el cel se’ns va caure a sobre. Xops, molt xops, plens de fang i fred, i la pluja s’intensificava més i més! Vam decidir parar i aixoplugar-nos a esmorzar, a l’espera que deixés de ploure.

Cap de nosaltres va pensar en marxar! Fins que tant esperar, amb més fred, la pluja va reduir una miqueta i tots ens vàrem dir: ja estem xops, només és aigua, anem a espigolar les cols! Vàrem espigolar els dos camps: dues furgos plenes fins a dalt i tots més contents que un gínjol! Amb les furgos ja carregades el sol va aparèixer!

Completa la frase: “Hem de recuperar la cultura de l’aprofitament perquè…”

Hem de recuperar la cultura de l’aprofitament perquè el sistema de producció i de consum actual es insostenible. Crec que hem d’anar a un consum i producció sostenible i responsable, on es redueixin les emissions de CO2, el consum de l’aigua, els costos del transport i els excedents.

No us passa que quan aneu a comprar, per exemple, porros, us pregunten: “Tallo la part verda?” No, no, no! Tot el porro és comestible i aprofitable!

Ja per acabar, voldries enviar algun missatge als voluntaris i voluntàries amb qui has compartit espigolades?

Què voleu que els digui jo als espigoladors i espigoladores que ells no sapiguen? Jo us diria a tots que som gent molt bonica, amb ganes de canviar les coses, amb l’entusiasme de formar part del canvi! Jo diria que som collonuts! Felicitats espigoladores i espigoladors! Ens veiem als camps a per més aventures!

El Pacte de Milà i sis eixos per posar l’alimentació saludable i sostenible al centre

El Pacte de Milà i els sis eixos d’Espigoladors per posar l’alimentació saludable i sostenible al centre

En el marc de la Capitalitat de l’Alimentació Sostenible, Barcelona va acollir, el passat octubre, el 7è Fòrum Global del Pacte de Política Alimentària Urbana de Milà: un espai de trobada i reflexió conjunta sobre la relació entre el sistema agroalimentari, l’alimentació urbana i l’emergència climàtica. Repassem els punts claus del Pacte i de quina manera les accions que impulsem des d’Espigoladors s’hi troben alineades.

L’any 2015 es va aprovar el Pacte de Milà, que fins avui han firmat 210 ciutats d’arreu del món, entre elles Barcelona i el Prat de Llobregat. Aquest és un document que vol promoure el compromís de les Administracions d’avançar cap a sistemes alimentaris sostenibles, resilients i inclusius, que assegurin que totes les persones tinguin accés a una alimentació saludable, que redueixin les pèrdues i el malbaratament alimentari, i que promoguin la mitigació del canvi climàtic i la defensa de la biodiversitat.

És important notar que el Pacte es dona entre ciutats perquè actualment els centres urbans agrupen més de la meitat de la població mundial, una xifra que sense dubte augmentarà any rere any a causa dels processos d’urbanització. Així, les ciutats d’arreu es pregunten quines accions poden emprendre en matèria d’alimentació a través de la revisió de les seves polítiques i plans, i de la promoció de noves iniciatives.

Per desenvolupar un sistema agroalimentari sostenible, és imprescindible treballar des d’una visió global i transversal de l’alimentació. Les accions que emprenguin les administracions, per tant, hauran d’involucrar tots els agents de la cadena alimentària: producció, distribució, transformació i comercialització d’aliments. Seguint aquesta línia, el Pacte de Milà proposa un Marc Estratègic d’Acció, que cada ciutat pot adaptar al seu context. Un dels seus punts centrals és la defensa dels agricultors i agricultores locals, un aspecte que proposa treballar des de l’augment de la producció urbana i periurbana de caràcter agroecològic, i des del foment dels circuits curts de comercialització. A més, també recull la necessitat de promoure la distribució i transformació alimentària local i de baix impacte ambiental, la promoció dels comerços de proximitat i els mercats locals, i de la sensibilització ciutadana en matèria agroalimentària. Tots aquests punts, a més, cal que s’emmarquin dins l’equitat social i la dignitat laboral i que es generin i es revisin des de processos de governança compartida.

En caràcter general, bona part del Marc d’Acció del Pacte de Milà, també es troba recolzat per altres Estratègies i Plans que serveixen de guia a les Administracions locals de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Destaquen el Pla Estratègic de l’Alimentació de Catalunya, i la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana de Barcelona.

El Pacte de Milà, més enllà de ser un marc protocol·lari internacional, és també un espai de trobada i reflexió conjunta de tots els centres urbans que han emprès accions de foment de models agroalimentaris saludables i sostenibles. Cada any, una de les seves ciutats firmant, es converteix en la Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible. La ciutat escollida esdevé un centre on es du a terme el Fòrum del Pacte i on, a més, es promouen accions i iniciatives que treballin en el marc de l’alimentació saludable i sostenible. Enguany, Barcelona és la Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible i, com a tal, ha acollit el 7è Fòrum del Pacte de Milà. Aquest, que va tenir lloc entre el 19 i el 21 d’octubre, va ser un espai de trobada i reflexió conjunta sobre la relació entre el sistema agroalimentari, l’alimentació urbana i l’emergència climàtica. En el seu marc, s’ha impulsat el Barcelona Challenge on Good Food and Climate, que compta amb un Toolkit innovador per calcular l’impacte en termes de reducció de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle que tenen les polítiques alimentàries dels municipis.

Els sis eixos d’Espigoladors per l’alimentació saludable i sostenible

En el context de la celebració de la Capitalitat de l’Alimentació Sostenible de Barcelona, des de la Fundació Espigoladors volem reivindicar la nostra tasca de reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari i de foment de l’alimentació saludable, que tants punts en comú té amb les noves línies de treball que la ciutat ha posat en marxa.

És per això que hem establert sis eixos o punts que, per a nosaltres, defineixen l’alimentació saludable i sostenible. Aquests es troben sempre presents en totes les accions que realitzem, i treballen en la mateixa línia que el Pacte de Milà:

  1. Reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari a través del foment de la cultura de l’aprofitament a totes les baules de la cadena alimentària. Volem reduir els impactes ambientals i social tan severs associats a aquesta problemàtica.
  2. Dignificació de la pagesia local i recuperació del valor dels aliments a través de l’apropament de les persones de la ciutat als camps del sector primari. L’espigolament és una eina de sensibilització de gran impacte que permet trencar amb la dicotomia camp-ciutat i que, a més, pot esdevenir un altaveu de les reivindicacions del sector primari local.
  3. Increment del consum de fruites i verdures locals i de temporada als Serveis de Distribució d’Aliments per fomentar l’equitat en l’accés a dietes saludables, equilibrades i sostenibles.
  4. Foment del consum de productes de temporada i de proximitat, i promoció de la seva accessibilitat al conjunt de la població. Volem trencar amb el paradigma que l’alimentació saludable és excloent, i a més volem donar una sortida comercial a les produccions de la pagesia local.
  5. Transformació local dels aliments amb criteris de sostenibilitat i de justícia social a través de l’Empresa d’Inserció es im-perfect®.
  6. Promoció del vessant comunitari de l’alimentació.  Volem fomentar la cooperació entre tots els agents de la cadena alimentària, i crear xarxes veïnals i comunitàries que posin l’alimentació al centre i promoguin la participació activa de tots els col·lectius. Sens dubte, una de les comunitats que més promovem és la de les espigoladores i espigoladors.

L’impacte que volem promoure des d’Espigoladors no s’esgota al curt termini; volem que també tingui un impacte a llarg termini que permeti construir aquests sistemes agroalimentari resilients de què parla el Pacte de Milà. És per això que llegim la problemàtica de les pèrdues i el malbaratament alimentari, el nostre camp d’acció principal, com una problemàtica originada pel model agroalimentari imperant i, en conseqüència, com una palanca de canvi d’aquest. Aquest és un model globalitzat, industrialitzat i mercantilitzat que s’allunya de qualsevol paradigma de sostenibilitat ambiental i justícia social. La lluita per l’aprofitament alimentari i l’equitat en l’accés a dietes saludables i sostenibles és un camp d’acció que compta amb el suport de bona part dels agents de la cadena agroalimentària, i que permet introduir canvis de forma progressiva que treballin en la promoció de la sobirania alimentària, un paradigma que cerca també el Pacte de Milà.

Per seguir construint alternatives alimentàries i tenir un major impacte, n’estem segures que ho hem de fer de la mà de les Administracions. Per aquest motiu, celebrem l’aposta que Barcelona i l’Àrea Metropolitana fan cap a la construcció d’un model alimentari saludable i sostenible a través del Pacte de Milà i de la Capitalitat. Esperem poder seguir teixint sinèrgies en l’impuls de nous projectes que tinguin aquest impacte a llarg termini que tant procurem des de les dues parts.

El dret a l’alimentació saludable

Repassem els aspectes clau d’un dret que encara no es compleix en el marc del Dia Mundial de la Salut.

El dret a l’alimentació saludable

Repassem els aspectes clau d’un dret que encara no es compleix en el marc del Dia Mundial de la Salut

Continua llegint «El dret a l’alimentació saludable»

Unim forces amb el CETT-UB per fomentar l’aprofitament alimentari i l’alimentació sostenible

Establir aliances per combatre les pèrdues i el malbaratament d’aliments i per promoure models alimentaris més sostenibles és un dels nostres pilars com a organització.

Unim forces amb el CETT-UB per fomentar l’aprofitament alimentari i l’alimentació sostenible

Establir aliances per combatre les pèrdues i el malbaratament d’aliments i per promoure models alimentaris més sostenibles és un dels nostres pilars com a organització. 

En aquesta línia i amb aquesta visió, hem signat un conveni de col·laboració amb el centre universitari de gastronomia i turisme CETT, adscrit a l’Universitat de Barcelona. L’objectiu de l’acord és impulsar projectes de prevenció del malbaratament alimentari, així com activitats i accions de sensibilització per fomentar dietes sostenibles i saludables entre la ciutadania. Per altra banda, també es promourà que l’alumnat del CETT participi en les nostres activitats i que desenvolupi estades de pràctiques al nostre equip. 

El CETT-UB és el centre universitari de referència de Turisme, Hoteleria i Gastronomia i està adscrit a la Universitat de Barcelona.

Com a una de les primeres col·laboracions, hem rebut l’assessorament del CETT, a nivell nutricional i gastronòmic, en l’elaboració de materials de divulgació amb l’objectiu de promoure l’aprofitament alimentari a les llars i hàbits d’alimentació saludable. El resultat ha estat una col·lecció d’infografies impreses que hem distribuït a diversos punts de distribució gratuïta d’aliments de l’Àrea Metropolitana de Barcelona per fomentar el consum de fruita i verdura entre les persones usuàries. Un projecte que ha comptat amb el suport de la Diputació de Barcelona i que s’emmarca, també, en la nostra lluita contra les situacions de pobresa alimentària.

Posar l’alimentació al centre és ara més necessari que mai! Per a les persones, per al planeta. 

Mostra de l’algunes de les infografies dissenyades. El projecte ha comptat amb el suport de la Diputació de Barcelona.

Projectes Singulars de promoció de l’economia social

La Fundació Espigoladors desenvolupa un projecte Singular de dinamització territorial per a impulsar l’economia social a sis demarcacions catalanes, i reforçar el model de l’obrador es im-perfect®.

Projectes Singulars de promoció de l’economia social

Els projectes Singulars tenen per objectiu la generació d’ocupació a través de la creació de nous projectes empresarials i l’obertura de noves línies de negoci o mercats, en el marc de l’economia social i cooperativa. Aquests projectes estan promoguts pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat,  i finançats pel Ministeri de Treball i Economia Social. Formen part del Programa d’Economia Social i treballen complementàriament amb els Ateneus Cooperatius.

La Fundació Espigoladors hem estat una de les entitats que durant aquest 2019-2020 ha rebut finançament per desenvolupar un projecte Singular. Es tracta d’un projecte de dinamització territorial que pretén promocionar l’economia social a sis demarcacions catalanes: Penedès, Girona, Alt Pirineu i Aran, Camp de Tarragona, Lleida i Ponent i Terres de l’Ebre. L’objectiu general que persegueix és l’enfortiment del model del nostre obrador es im-perfect®, centrat en els principis de l’economia social, solidària, verda i circular.

Els productes es im-perfect® tenen un alt valor afegit, tant pel que fa al seu component social com pel que fa al seu component mediambiental. Són conserves vegetals elaborades a partir de minves i productes recuperats, fruites i verdures que el mercat alimentari no accepta a causa dels seus estàndards de bellesa i de les seves polítiques de preu. L’obrador de la Fundació és, a més, un espai que ofereix oportunitats laborals a col·lectius vulnerables.

A través del projecte Singulars s’obriran nous mercats per als nostres productes a les sis demarcacions catalanes anomenades anteriorment. Per fer-ho, es propiciarà la venda a distribuïdors locals de cada zona que apostin pels productes de proximitat i de l’economia social. D’aquesta manera es vol promocionar el comerç local per sobre el flotant en territoris amenaçats per processos de gentrificació. Així mateix, s’establiran sinergies amb els agents de la zona que tinguin una activitat emmarcada en els principis de l’economia social. Per a fer una major difusió dels principis d’aquest model, es realitzaran accions de dinamització als punts de venda acompanyades de campanyes de comunicació. Des d’Espigoladors considerem que la creació d’aquesta xarxa d’entitats de l’economia social en cada territori és essencial per construir organitzacions fortes amb impacte.

Per fer arribar aquests productes de l’economia verda, social i circular a més persones, el projecte Singulars també contempla la creació d’una pàgina web de la marca es im-perfect®. D’aquesta manera, s’aconseguirà enfortir encara més la marca i el seu model, i fer-la arribar a nous territoris i mercats.

En definitiva, és un projecte que impulsarà una marca pionera en el sector de l’aprofitament alimentari i que compta amb un triple impacte: social, mediambiental i econòmic.

Si voleu conèixer altres projectes Singulars, feu clic en aquest enllaç: http://aracoop.coop/

L’agricultura radical, una proposta de Murray Bookchin

Murray Bookchin (1921-2006), ideòleg de l’ecologia social, va escriure “Radicual Agriculture”. En aquest assaig relata la necessitat de canviar el nostre sistema agrícola i l’estreta relació que hi ha entre aquest i la societat en què vivim.

L’agricultura radical, una proposta de Murray Bookchin

L’agricultura és una representació cultural; un fenomen social i cultural exclusiu dels humans, o com a mínim això afirmava el pensador estatunidenc Murray Bookchin (1921-2006). Bookchin va ser el primer ideòleg de la teoria de l’ecologia social, un corrent filosòfic i polític que va començar a desenvolupar durant la dècada dels seixanta. El seu fonament teòric es basa en una percepció dels humans com a part integral del sistema natural, que no s’haurien de trobar ni per sobre ni per sota de cap altre dels seus components. Tot al contrari, haurien de relacionar-s’hi seguint una ètica de la complementarietat i la interdependència. Tot i així, tenint en compte que el sistema politicosocial actual els ha dut a la dominació tant de la naturalesa com dels altres éssers, de la teoria de l’ecologia social se’n segueix que els problemes ambientals són fonamentalment de naturalesa social i política.

Bookchin va identificar l’imperatiu de creixement de la societat capitalista com un perill per a la supervivència dels diferents ecosistemes. La proposta pràctica que va realitzar, consistia en la creació de petites comunitats alliberades on el poder recaigués en mans d’una assemblea oberta, i on no hi hauria cabuda per a situacions de dominació, que no considera inherents a la naturalesa humana. Les diferents agrupacions de població viurien en interdependència, però basarien els seus intercanvis en una ètica de la reciprocitat molt diferent de la del model capitalista.

L’any 1972, Bookchin va publicar un assaig titulat “Radical Agriculture”, on relatava la necessitat de canviar el nostre sistema agrícola actual, i l’estreta relació que hi ha entre aquest i el tipus de societat en què vivim. Segons el teòric nord-americà, “la nostra època agrícola contempla el cultiu d’aliments com a un negoci que s’ha de dur a terme amb l’únic propòsit de generar benefici en el marc d’una economia de mercat”. El model actual, que no difereix del de les altres activitats econòmiques industrialitzades, compta amb un format impersonal de producció i fa ús de productes fitosanitaris per adquirir un nivell superior de productivitat. El teòric també es fa ressò de la relació entre els consumidors i els aliments: quan aquests es consumeixen, estan altament modificats i desnaturalitzats. A més, el model actual ha dividit les persones entre consumidors i productors, fet que les allunya dels ideals d’intercooperació que tant valorava Bookchin.

Però no ha estat fins a l’arribada del capitalisme que la humanitat i la naturalesa han quedat tan allunyades, afirma el teòric. En altres moments històrics, i actualment en altres llocs del món basats en models d’ordenament econòmic i socials diferents, es considerava la terra com a un element inalienable, i el consum d’aliments com a un ritual social sagrat. La terra era vista com la mare de la vida, i el sol com un element viu, fet pel qual, a l’hora de la collita, eren necessari fer rituals per a demanar permís i fins i tot disculpes per extreure’n aliments. Malgrat els elements mitològics amb què puguin comptar aquestes visions, l’agricultura primerenca era eminentment ecològica.

Per a revertir el model actual i tornar a cultivar a través d’un model ecològic, Bookchin va idear la teoria de l’agricultura radical. “L’objectiu és restituir el sentit comunitari: primerament, reconeixent el sol com a un ecosistema, com a una comunitat biòtica; i en segon lloc, entenent l’agricultura com a una activitat d’una comunitat humana natural, una comunitat rural i cultural”. L’agricultura deixarà de ser entesa des de l’instrumentalisme: la terra ja no es considerarà un recurs natural, passarà a ser la casa d’una multiplicitat d’éssers vius, entre ells els humans.

Amb aquesta nova concepció de l’agricultura, Bookchin considera que s’acabarà amb la relació de dominació que regeix el model capitalista perquè els humans formaran part del conjunt d’éssers vius sota una condició d’igualtat. Aquest fet, diu el teòric, provocarà que cada vegada s’accepti més la varietat, tant pel que fa al món agrícola com pel que fa al món humà. D’aquesta manera s’acabaria amb els monocultius, que Bookchin considera tan perjudicials per al sol.

En definitiva, Bookchin elabora una teoria filosòfica amb una sortida pràctica. Amb el municipalisme al punt de mira, creu fermament que els canvis a escala local poden contribuir a canviar un sistema global que atempta contra el medi ambient. El model d’Espigoladors caça amb aquesta visió de Bookchin: lluita per aconseguir canvis locals per, a llarg termini, acabar amb les pèrdues i el malbaratament alimentari.