L’espigolament vist des de dins

En motiu del Dia Internacional del Voluntariat, hem volgut donar veu a tres persones voluntàries de generacions allunyades. La Irene (29), el Xavier (55) i la Carme (67) són habituals a les espigolades que organitzem arreu del territori. Avui, Dia Mundial del Voluntariat, ens expliquen com és la seva experiència personal col·laborant amb Espigoladors

Com ens vas conèixer? Sabies què era espigolar?  

Carme: Us vaig conèixer a través d’una amiga. Em va parlar de vosaltres i la idea em va agradar molt perquè soc una persona que mai llença res! Fa uns anys vaig veure la pel·lícula d’Agnès Varda i en aquell moment vaig entendre què era l’espigolament. Estic molt sensibilitzada amb aquesta temàtica i quan se’m va presentar l’oportunitat m’hi vaig apuntar. 

Irene: Amb les meves amigues, ens costava trobar moments per compartir plegades. Un dia, una d’elles us va veure per Instagram i va tenir la idea que hi podríem participar. Ràpidament vam dir que sí. És una gran forma de compartir temps i, a la vegada, viure una experiència gratificant. No vaig conèixer què significava espigolar fins llavors. Amb el temps, he vist que no és res nou, en el passat ja es feia. I ara nosaltres també en formem part. 

Xavier: La iniciativa la vaig conèixer per la meva parella. Em va comentar que al Camp de Tarragona hi havia una entitat que es dedicava a espigolar. Coneixíem el concepte perquè el meu pare és “de La Castilla profunda” i de la preguerra. Ell espigolava per necessitat. 

Quin és l’aprenentatge més important que t’has endut de cada espigolada?  

Irene: L’aprenentatge més important per a mi ha estat el concepte del malbaratament. Quan arribes al camp te n’adones de la quantitat d’aliment que es perd, a vegades, per una mala gestió. Si existís una infraestructura potent al darrere d’aquesta problemàtica, es podria afrontar d’una forma que evités o reduís aquestes pèrdues. També m’impacta molt com el nostre mercat està influenciat per temes estètics. Aliments totalment aptes pel consum es descarten per la seva aparença. 

També m’enduc conèixer gent tant diversa. La diferència d’edat, els perfils diferents, les motivacions… Aconseguim unir-nos persones amb formes de vida molt diferents. 

Xavier: Una de les coses que més poso en valor és fer espigolades amb la pagesia en particular. Poder escoltar les seves vivències i la seva frustració quan, l’elaboració d’un producte de gran qualitat, però que no és estètic, es queda sense sortida. Em colpeix molt.  

Carme: La reflexió que n’he pogut treure és que estem mal organitzades. La societat en general ho està. Per un costat es llença menjar i, per l’altre, hi ha gent que passa gana. S’infravalora moltes vegades la feina de la pagesia. La perfecció que es reclama als productes, que tinguin una mida concreta, un color específic… Són un conjunt d’aspectes que em fan pensar que no s’estan fent les coses prou bé. 

Recordes alguna espigolada en especial?  

Irene: Totes tenen alguna cosa d’especial! 

Carme: A Malgrat vaig ser en una on hi havia uns tomàquets maquíssims i boníssims. Me’n feia creus que allò es pogués llençar… 

Xavier: Les meves preferides són aquelles en què puc compartir temps amb el pagès o la pagesa.  

Sí que en recordo una en concret. Anàvem a espigolar tomàquets i quan vam arribar al camp, sort que vam veure la furgoneta d’Espigoladors perquè pensàvem que ens havíem equivocat. Buscàvem les canyes… i eren tomàquets de pera que creixen al terra. Tot el matí acotxats! 

Què suposa per a tu l’aprofitament?  

Carme: Mira, ara mateix estic fent una samfaina amb tomàquets que vaig espigolar! No puc llençar les coses, ni el menjar, ni la roba, ni res. L’aprofitament és fonamental per a mi. Hem de respectar la feina de la pagesia, que moltes vegades està mal tractada. Aquesta és la meva forma de fer-ho. 

Xavier: És un dels pilars del meu comportament familiar. Sempre hem tingut vocació per a no malbaratar, a nivell energètic, de menjar, de roba… Pot ser el més complicat és traslladar-ho de la forma correcta als nostres fills, però no defallim.  

Irene: El fet de participar com a espigoladora m’ha ajudat a prendre consciència sobre la temàtica del malbaratament. He vist que és una problemàtica que podem evitar entre totes. Ara, organitzo molt més la compra que faré i com gestionaré els productes que compro! 

Què li diries a algú que no coneix Espigoladors?  

Irene: Espigolar t’obre els ulls. Entre tots i totes podem treballar perquè el dia de demà les coses canviïn.  

Carme: Quan ho vius, les coses canvien. Totes aquelles persones amb qui he pogut parlar i finalment s’han animat a venir, hi ha tornat. 

Xavier: Si t’agrada la natura, l’aire lliure, els entorns privilegiats i tens consciència sobre la quantitat de producte que es perd, has de venir a espigolar! 

Què els diries als voluntaris i voluntàries?  

Carme: La gent que hi participem, estem predisposades a fer coses pels altres. Ens tornem còmplices, ens unim per una acció. Sento gran satisfacció de veure tot el que s’aprofita i té una segona oportunitat. 

Irene: Som les persones que tenim aquesta visió d’ajudar a la resta, les que poc a poc podem canviar les coses. Si no ho fem nosaltres, no ho farà ningú! 

Xavier: GRÀCIES! Per al voluntariat només tinc paraules d’agraïment. La diversitat que veiem quan participen en les espigolades, la gent jove sensibilitzada que hem conegut, gent de zones geogràfiques molt diverses… Que ens puguem unir tots i totes i respondre a aquesta necessitat… és molt enriquidor. 

Plantem-nos: líders comunitàries per la sobirania alimentària i l’aprofitament alimentari

Un projecte d’educació per a la justícia global per generar un moviment juvenil compromès amb un canvi de paradigma en el sistema alimentari.

La lluita per la sobirania alimentària -concepte nascut el 1996 la mà del moviment global Via Campesina com a resposta a l’auge de les polítiques globalitzades i neoliberals aplicades en el camp agroalimentari- s’ha d’enfocar des de perspectives molt diverses: entre altres, és imprescindible que hi hagi lluites camperoles, que hi hagi entitats que dinamitzin la transició agroecològica als diversos territoris, que es construeixin espais de consum alternatius i que es promoguin polítiques alimentàries amb clau territorial i de sobirana. També és necessari, sense cap mena de dubte, que existeixin moviments ciutadans que hi posin el focus.

És a partir d’aquesta premissa que neix el projecte “Plantem-nos: líders comunitàries per la sobirania alimentària i l’aprofitament alimentari”, desenvolupat durant el primer i segon trimestre del 2022 de la mà de Tàndem Social, CEHDA Ghana i la Fundació Espigoladors, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona.

Els i les joves són un col·lectiu que tradicionalment ha estat implicat en moviments culturals, polítics i ecologistes, entre molts altres. A Barcelona, però, són pocs els moviments juvenils que posen el focus en el sistema agroalimentari i els seus impactes. A través del projecte “Plantem-nos”, les tres entitats impulsores hem volgut revertir aquesta situació acompanyant, formant i empoderant un grup de 15 joves de la ciutat per esdevenir referents en moviments crítics amb el model agroalimentari.

Amb aquestes joves hem dut a terme una formació integral sobre els impactes del model agroalimentari, la problemàtica de les pèrdues i el malbaratament alimentari i les migracions forçades de persones expulsades del seu entorn rural i productiu a causa de l’agroindústria. Hem intercanviat experiències amb un grup d’agricultors ghanesos que estan treballant per recuperar llavors i tècniques de cultiu tradicional, i hem pogut reflexionar amb entitats i organitzacions de Barcelona que ja estan impulsant canvis des del camp de la sobirania alimentària.

Intervencions comunitàries: activistes per la sobirania alimentària!

Tenint en compte que l’Educació per la Justícia Global inclou la necessitat de treballar per transformar el model d’organització social i econòmic actual, es va considerar imprescindible incloure una capacitació pràctica per tal que les joves participants poguessin adquirir eines per realitzar intervencions comunitàries que promoguessin un canvi en el model agroalimentari. Aquesta capacitació es va dur a terme a través de dues Hackathon que van permetre a les joves idear les tres intervencions que s’han dut a terme a la ciutat de Barcelona.

És rellevant el fet que les tres intervencions es van dissenyar pensant en tres de les justícies que s’inclouen dins la justícia global: la justícia ambiental, la social i l’econòmica. Aquestes han permès focalitzar les intervencions en un camp concret de canvi de model agroalimentari, però sempre tenint com a marc comú el procés de coneixement i anàlisi crític que vincula l’acció local amb la seva dimensió global[1].

En primer lloc, el grup de joves que es va emmarcar dins la Justícia Ambiental va dur a terme un taller multisensorial on les persones assistents van reflexionar, a través dels diversos sentits, sobre l’origen d’alguns dels aliments que consumim. El cas paradigmàtic que els va servir d’eix conductor va ser la soja, i en van comunicar els impactes que provoca la seva producció i distribució a nivell social i ambiental. Com no podia ser d’altra manera, el taller va tancar amb el sentit del gust, tot cuinant receptes fetes amb aliments d’origen vegetal que permeten substituir el consum d’aquest aliment.

En segon lloc, el grup que va reflexionar al voltant de la Justícia Social va treballar en la realització d’un documental. Sota el títol “Humus: les vides darrere el que mengem”, el documental inclou les veus i les històries de persones diverses que desenvolupen tasques dins el model agroalimentari, des de la producció fins a la distribució i comercialització. A través de les seves experiències, es condueix als espectadors i espectadores a la reflexió sobre les condicions laborals i vitals de totes les persones que fan possible que tinguem accés als aliments. L’acció, a més, va comptar amb una projecció pública al Canòdrom de Barcelona que va culminar amb un col·loqui amb participants i testimonis del documental.

Per últim, el grup de Justícia Econòmica va organitzar un esdeveniment familiar de caràcter lúdic, La festa de les fruites i les verdures. Durant tot un matí, van omplir la plaça Bonet i Muixí del barri de Sants amb tot d’activitats per a públic familiar que van permetre als més petits i petites conèixer algunes de les problemàtiques que viu el sector primari i, sobretot, les alternatives de consum de temporada i proximitat.

Gràcies a les accions dels i les joves participants al programa la reflexió sobre la necessitat de generar un sistema alimentari més sostenible, just i resilient s’ha traslladat en diversos espais i públics de la ciutat de Barcelona.

Moltes gràcies, joves activistes i compromesos, per plantar aquesta llavor més que necessària!

[1] Definició de Justícia Global extreta de la web de l’Ajuntament de Barcelona.

Quina relació tenen les pèrdues i el malbaratament alimentari amb la Justícia Global?

Experiència d’un procés d’Aprenentatge Servei en 2 instituts de la ciutat de Barcelona.

Us heu plantejat mai com els nostres hàbits de consum alimentari tenen un impacte directe en la justícia global?

Gràcies al suport de l’Ajuntament de Barcelona, durant el curs 2021-22, hem dut a terme un projecte d’Aprenentatge Servei amb joves en formació professional en els àmbits social i agroalimentari de la ciutat. Concretament hem treballat amb alumnes de 2n curs del Cicle Formatiu de Grau Superior en Integració Social de l’Institut Ferran Tallada i alumnes de 1r i 2n curs de l’Itinerari Formatiu Específic d’Auxiliar en Cura d’Animals i Espais Verds de l’Institut Rubió i Tudurí.

El projecte ha permès formar els i les joves sobre el repte ambiental i socioeconòmic que representen les pèrdues i el malbaratament alimentari (PMA) i els ha empoderat a cercar solucions per fer-hi front en el seu entorn més proper.

Però què entenem per justícia global? Segons la Federació Catalana d’Organitzacions per la Justícia Global (Lafede.cat) l’objectiu d’aquesta és “la transformació de les relacions de poder que generen desigualtats arreu, mitjançant -entre d’altres- la redistribució dels béns i l’educació per una ciutadania global” (Treballar per la justícia global en un món global, 2014).

Per això, l’objectiu d’aquest projecte ha anat més enllà de la sensibilització vers el repte de les pèrdues i malbaratament alimentari, ja que parlar-ne ha implicat reflexionar, debatre i posicionar-se sobre els models de producció i consum imperants, sobre les injustícies i desigualtats socials que en deriven, sobre els seus impactes ambientals i sobre el dret a una alimentació adequada per a totes les persones. Aquest projecte ha treballat per una educació compromesa amb la construcció d’un món més sostenible, que empenyi als i les joves a ser part de les mobilitzacions, lluites i canvis, i a sentir-se corresponsables de les realitats que ens afecten. Així, s’ha impulsat la sostenibilitat com un valor transversal i indispensable per afrontar les realitats socials i les emergències ambientals.

Vivència, reflexió i participació: elements claus d’una metodologia de treball transformadora i amb impacte local

El projecte va comptar amb una fase de descoberta del problema (xifres, causes, conseqüències ambientals i socioeconòmiques, impactes al Sud Global del model agroalimentari actual). En segon lloc, es va dur a terme una investigació participativa de la situació a nivell local. Finalment, amb les problemàtiques i necessitats detectades, l’alumnat va realitzar un procés de generació, cerca i implementació de solucions de manera col·lectiva, participativa, transformadora i perdurable en el temps a partir de la col·laboració amb altres agents de l’entorn de la ciutat.

Aquesta metodologia de treball es basa en la vivència i la reflexió. En especial, el fet que els serveis realitzats parteixin de les necessitats que el mateix alumnat detecta en interacció directa amb diferents agents i sorgeixin del seu propi procés d’ideació i disseny, facilita la seva implicació emocional amb els projectes impulsats. De la mateixa manera,  l’alumnat s’empodera en viure de primera mà com poden aportar solucions en la construcció de realitats més sostenibles.

El joc i la cuina, convertits en eines de conscienciació sobre el malbaratament alimentari

Els serveis realitzats pels i les alumnes han estat enfocats en la formació i sensibilització vers la problemàtica de les PMA. De les necessitats identificades a través de la diagnosi, els grups d’alumnes van triar-ne les següents:

1. Per una banda, a través d’entrevistes a equips de coordinació de menjadors de diverses escoles, van recollir la dificultat de tractar la problemàtica del malbaratament alimentari amb els i les alumnes més joves.
2. D’altra banda, en una entrevista al Casal de la Font d’en Fargues del Carmel van identificar un grup de persones que realitzaven activitats sobre residu zero al casal. Aquestes volien afrontar la problemàtica de les PMA a través d’alguna activitat pràctica per poder oferir en el marc de la festa major del casal, però no tenien cap idea definida.

Els i les alumnes de l’Institut Ferran Tallada van dissenyar i produir una sèrie de jocs lúdics i cooperatius per oferir a 10 entitats de Barcelona. Des d’escoles, agrupaments escoltes, casals d’infants i de barri, fins a centres oberts han estat les receptores d’aquests recursos. Els jocs han facilitat una raó i un espai als monitors i monitores pertinents per introduir la problemàtica de les PMA, actuant així com a recurs pedagògic.

A través dels resultats obtinguts amb els jocs de sensibilització i del feedback transmès per les entitats receptores els i les joves s’han sentit agents de canvi en la societat i han pogut observar de primera mà l’impacte de les seves accions.

Al seu torn, els i les alumnes de l’Institut Rubió i Tudurí van planificar i executar un taller de cuina d’aprofitament -titulat “Proteïna vegetal per la justícia global”- per al grup de Residu Zero del Casal de la Font d’en Fargues. Posteriorment, aquest grup va traslladar el coneixement rebut en una activitat oberta al barri en el marc de la festa major.

Aquest servei ha permès als i les alumnes passar de receptores a transmissores de coneixement i realitzar un impacte directe en el seu entorn a favor de la justícia global, aconseguint motivar persones del barri a actuar per una alimentació sostenible i justa per a tothom.

Des d’Espigoladors, agraïm a totes les persones participants del projecte i especialment a tots i totes les joves que a través de la seva empenta i energia han generat una cadena de canvis transformadors en els seus barris. Aconseguir una ciutadania compromesa amb la justícia global, conscient de l’impacte de les seves opcions de consum i alimentació i que se senti capaç d’influir positivament en el seu entorn, ha estat, és i seguirà sent una de les raons de ser i motivacions principals de la Fundació Espigoladors.

#LeyDesperdicioAlimentario: s’està perdent l’oportunitat de fer una proposta valenta i transformadora per fer front a aquest repte ambiental?

El 7 de juny el Govern espanyol va aprovar el Projecte de Llei de Prevenció de les Pèrdues i el Malbaratament Alimentari. Una proposta que no inclou moltes de les observacions al text obert a consulta pública que les entitats i les organitzacions expertes aportem durant els mesos d’elaboració de l’avantprojecte de llei. La regulació de l’espigolament o la incoporació de mecanismes per a la prevenció de les pèrdues al sector primari són algunes de les nostres reivindicacions.

El passat dimarts 7 de juny es va aprovar al Consell de Ministres el projecte de llei de Prevenció de les Pèrdues i el Malbaratament Alimentari, abans que sigui sotmès finalment a tramitació parlamentària.

Des de la Fundació Espigoladors celebrem la proposta de llei com a molt necessària per visibilitzar i fer front a una problemàtica amb greus implicacions ambientals i socials. Tot i això, la considerem poc ambiciosa davant el gran repte que, com a societat, tenim davant si realment es vol arribar a l’objectiu de reduir a la meitat el malbaratament d’aliments per càpita mundial de cara el 2030, estipulat per les Nacions Unides.

Durant els mesos d’elaboració de l’avantprojecte de llei hem mostrat el nostre posicionament i punts de vista mitjançant observacions al text obert a consulta pública i amb la participació en espais de debat juntament amb altres organitzacions i iniciatives del sector. Moltes d’aquestes observacions, però, no han estat incorporades a la proposta final, com ja hem criticat diverses veus activistes.

En primer lloc, ens sorprèn la poca presència, en la proposta legislativa, de mecanismes de prevenció i quantificació de les pèrdues alimentàries al sector primari, malgrat que aquest mateix concepte estigui inclòs en el nom de la Llei. Així, no sembla tingut en compte que l’administració quantifiqui o investigui sobre aquestes pèrdues. Creiem que és fonamental conèixer què passa en aquesta primera baula de la cadena i establir mecanismes de prevenció.

En aquest context, reivindiquem que la nova llei inclogui la regulació de l’espigolament, activitat que desenvolupem a diferents zones agrícoles del territori català per recuperar excedents que, tot i ser totalment comestibles, han quedat sense sortida comercial —per qüestions estètiques o per caigudes de preus, entre altres motius— i distribuir-los a entitats socials que atenen persones amb situacions de precarietat alimentària. Una activitat que, de forma pionera a tot Europa, va quedar legalment contemplada a la llei catalana de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris, aprovada el març de 2020.

Defensem l’espigolament no només com a activitat per aprofitar els excedents i les pèrdues que es produeixen al sector primari, sinó com una eina molt potent per investigar i recollir dades sobre el terreny en relació amb aquestes pèrdues, així com apropar la ciutadania al camp i sensibilitzar-la sobre aquesta problemàtica. L’espigolament ens permet visibilitzar la punta de l’iceberg d’un sistema agroalimentari insostenible i que condueix a la precarització dels camperols. La regulació d’aquesta activitat seria un gran pas per impulsar-la en altres punts del territori.

D’altra banda, celebrem que es contempli com a requisit que les empreses alimentàries treballin en plans de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari, però volem posar èmfasi en la necessitat de brindar suport econòmic i acompanyament a les empreses —sobretot petites i mitjanes— per poder desenvolupar i implementar aquests plans. D’altra banda, remarquem que aquesta prevenció s’ha de donar a totes les baules de la cadena alimentària, més enllà de la restauració i del consumidor final, on es sol posar el focus mediàtic.

A més, en relació amb els plans de prevenció, reivindiquem que cal que la Ley inclogui mecanismes de vigilància des de l’administració per garantir-ne el compliment i l’execució de forma adequada per part de les empreses. En aquest sentit, el nou text rebaixa les expectatives de les obligacions de mesura per part de l’administració i relega moltes d’aquestes qüestions a “bones pràctiques” o col·laboracions voluntàries.

Un altre punt de la proposta de llei que ens posa en alerta és que a la jerarquia de prioritats en la gestió dels excedents alimentaris ocupi el primer lloc la donació, en comptes de la prevenció. Tot i que des d’Espigoladors practiquem la donació per donar una sortida als aliments que recollim mitjançant les espigolades al camp, som conscients que aquesta no és una solució a la problemàtica de les pèrdues i el malbaratament d’aliments, i reivindiquem que el focus s’ha de posar en accions de prevenció.

Finalment, esperem que la Ley suposi un impuls a projectes i marques alimentàries com es im-perfect®, empresa d’inserció i transformació alimentària de la Fundació Espigoladors, que aposten per un model de producció sostenible i promouen l’economia circular i social, mitjançant l’aprofitament alimentari i la creació de nous jaciments d’ocupació verda.

Davant d’aquesta situació, fem una crida als grups polítics parlamentaris perquè estiguin oberts a escoltar les aportacions i les peticions d’organitzacions expertes i amb trajectòria en la prevenció i la reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari. No es pot deixar escapar l’oportunitat de fer una llei valenta, d’acord amb els compromisos que el govern ha adquirit de cara aquest repte ambiental en el context d’emergència climàtica actual.

Hi som a temps.

(r9)Alimenta, o com promoure el canvi a les organitzacions del sector agroalimentari cap a la reducció de les pèrdues i el malbaratament d’aliments

En els darrers mesos, la Fundació Espigoladors hem desenvolupat el programa de formació i assessorament “(r9)Alimenta – Las Rs de las pérdidas i el desperdicio alimentario para la economía verde”. L’objectiu: acompanyar persones treballadores del sector agroalimentari de Múrcia i Andalusia dotant-los de coneixements i competències en matèria de sostenibilitat i economia verda.

(r9)Alimenta: un programa impulsat per promoure el canvi a organitzacions del sector agroalimentari i de l’economia verda

En aquest context, cal que hi hagi professionals, tant del sector empresarial, com d’entitats socials i de l’administració, que estiguin formats en aquesta temàtica i siguin claus perquè el sector compleixi les futures obligacions legislatives, a més d’esdevenir exemple d’iniciatives per aprofitar aliments.

Sota aquesta premissa, des de la Fundació Espigoladors hem impulsat i desenvolupat el projecte “(r9)Alimenta – Las Rs de las pérdidas y el desperdicio alimentario para la economía verde” , amb el suport del Programa Empleaverde, iniciativa posada en marxa per la Fundación Biodiversidad a través del Fons Social Europeu.

Un programa de formació i assessorament a través del qual hem acompanyat durant 7 mesos persones treballadores d’empreses agroalimentàries, entitats socials i institucions públiques dotant-los de coneixements i competències en matèria de sostenibilitat i economia verda. En especial, s’ha aprofundit en la temàtica de les PMA, visibilitzant-ne els impactes, reflexionant sobre les seves causes i identificant com podem combatre-les, tant a través de la prevenció com de la revalorització.

El projecte s’ha emmarcat a les comunitats autònomes d’Andalusia i Múrcia, dues de les regions on es concentra la producció agroalimentària d’Espanya i, per tant, amb un gran nombre d’actors que treballen en aquest sector clau per lluitar contra les PMA .

Els reptes de les participants: tres testimonis en el marc de la conscienciació i la transformació alimentària

En una segona fase, els i les participants de (r9)Alimenta han pogut treballar un cas pràctic o projecte vinculat a la seva activitat laboral que contribuís a la lluita contra les PMA. Per això, es van realitzar sessions d’assessorament personalitzats entre els i les assistents al curs i professionals de l’equip d’Espigoladors, que els van acompanyar en el desenvolupament i concreció de la seva iniciativa.

Han estat molts els reptes que han sorgit, des de diversos àmbits i amb diferents enfocaments. Donem veu, en aquest article, a tres de les iniciatives plantejades.

“Huelva se alimenta cuidando su diversidad cultural y ambiental” és el nom del projecte pedagògic ideat i desenvolupat per Isabel Brito, biòloga, activista ambiental i funcionària del Servei de Medi Ambient i Energia de la Diputació de Huelva.

Com ens explica en primera persona, “aquest nom incorpora el concepte de Huelva com a territori que alimenta, dins i fora de les nostres fronteres. Se la coneix com a rebost d’Europa. La proposta se centra en els aliments locals i els aliments procedents de països llatinoamericans que actualment formen part de la nostra cuina. Ens proposa recuperar sabers, a través de l’aprofitament d’aliments a les nostres receptes culinàries. I ens convida a incorporar el sabor de qualitat que ens ofereix el nostre entorn natural divers i únic, encarnat per les deveses, els aiguamolls, l’Andévalo i la costa.”

La diversitat cultural i ambiental són dos eixos claus de la seva iniciativa, que es materialitzarà en una maleta pedagògica: un recurs educatiu per sensibilitzar, mitjançant l’aprofitament alimentari, sobre la importància de tenir una alimentació saludable i sostenible. “A través d’onze activitats senzilles però divertides en què, a través del joc, els tallers, les excursions, les visites, les noves tecnologies i els receptaris d’aprofitament, tots i totes puguem apropar-nos més a la nostra cultura culinària, i al mateix temps contribuir a conservar-la”, ens explica la Isabel.

La Susana i la María José són integrants de l’Associació Subbètica Ecològica. Situada a Cabra (Còrdova), l’associació uneix famílies productores amb famílies consumidores, petits establiments, grups de consum i menjadors escolars al voltant de l’alimentació ecològica. El projecte compta també amb un obrador de conserves, motiu principal pel qual es van unir al programa. “El reaprofitament d’excedents i la consciència per no desaprofitar aliments és a la base del treball d’elaboració de conserves i elaborats que realitzem. Poder conèixer més a fons la problemàtica i l’experiència d’altres col·lectius és allò que ens va fer sumar-nos al programa”, ens comenten.

Durant l’assessorament, vam detectar aspectes de millora en matèria de comunicació i màrqueting, així com en els processos productius de l’obrador, a partir dels coneixements de l’equip d’Espigoladors i del seu obrador es im-perfect. “La idea és, per una banda, poder millorar els nostres processos i conèixer els nostres rendiments i possibilitats, per poder ajudar les nostres famílies de l’horta amb els seus excedents. I, de l’altra, saber transmetre a les nostres famílies consumidores la importància de comprar els nostres productes no només pel caràcter saludable, local i ecològic, sinó per aquesta aposta que fem perquè aquesta pèrdua de productors no es produeixi”, expliquen la Susana i la María José.

Borja del Valle, actualment consultor ambiental, es va unir al programa sent tècnic de medi ambient de la Mancomunitat Turística de Sierra Espuña, a Múrcia. En concret, estava involucrat en el projecte Agroeconatura, que té l’objectiu de fomentar la venda i el consum de productes locals, així com dignificar el paper de la pagesia.

Al seu pas per (r9)Alimenta ha treballat en l’elaboració d’una guia per fomentar la sostenibilitat al projecte a través de la prevenció de les PMA. Un decàleg de consells i aspectes clau per a la producció primària, la venda al detall i la restauració que està pendent de publicació. “El que volia és, per una banda, crear consciència sobre les pèrdues i el malbaratament alimentari i, per altra banda, ajudar els sectors amb què treballava perquè poguessin optimitzar els seus recursos i reduir aquest tipus de residus”, explica en Borja.

Tres exemples que, juntament amb les altres iniciatives de (r9)Alimenta, esperem i desitgem que es converteixin en referents i fonts d’inspiració per a altres organitzacions, empreses o entitats que vulguin passar a l’acció per fer front a la urgent i necessària reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari.

Del Camp al Barri: saludable, sostenible, de proximitat i per a totes!

Unió de Pagesos i la Fundació Espigoladors, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, hem dut a terme un projecte per promoure l’alimentació saludable i sostenible i el consum crític al Districte de Sants-Montjuïc.

L’alimentació saludable i sostenible és una temàtica central per a la salut planetària i la de les persones. Actualment, però, el model agroalimentari imperant, globalitzat industrialitzat i mercantilitzat, sembla caminar en una direcció contrària a aquesta fita. Són diversos els indicadors de la seva insostenibilitat ambiental, però el més indicatiu és el que ofereix l’IPCC, segons el qual el model agroalimentari emet entre el 21% i el 37% dels gasos d’efecte hivernacle. Pel que fa a la insostenibilitat social, la relació entre l’alimentació i la salut de les persones és inqüestionable. S’estima que una de cada quatre persones al món mor a causa de tenir una dieta inadequada, i hi ha nombrosos estudis que demostren que les persones que tenen rendes baixes gaudeixen d’una alimentació menys saludable i diversa [1].

Per revertir aquestes xifres i promoure un sistema agroalimentari que sigui beneficiós per a les persones i el planta, és imprescindible emprendre accions que treballin des de camps i territoris diversos. Unió de Pagesos i la Fundació Espigoladors, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, hem posat en marxa durant el 2021 un projecte que volia donar resposta a aquesta problemàtica i promoure el consum crític en un territori molt concret: el Districte de Sants-Montjuïc de la Ciutat de Barcelona.

Per tal de treballar en la seva promoció, s’han dut a terme dues grans fases. La primera ha consistit en la realització d’una diagnosi sobre les dietes i els entorns alimentaris de les persones del Districte. A través dels seus resultats, en una segona fase s’han cocreat accions amb entitats socials del Districte i s’han dut a terme.

Què s’ha descobert a través de la diagnosi?

Per tal d’estudiar les dietes i els entorns alimentaris de les persones del Districte de Sants-Montjuïc s’han dut a terme 40 entrevistes exploratòries i una enquesta que ha rebut 378 respostes, de les quals el 75% eren de veïnes i veïns del Districte. Tenint en compte la mostra amb què s’ha comptat, és important especificar que els resultats obtinguts no són representatius, però sí que permeten obtenir un marc que apunta, a grans trets, quina és la situació d’aquest territori pel que fa a l’alimentació saludable i sostenible.

Les principals conclusions de l’estudi tenen un lligam directa amb les cinc dimensions de l’alimentació saludable i sostenible que es van definir per dur a terme el projecte Del Camp al Barri.

Dimensió 1: Increment del consum de fruites i verdures, fomentant les dietes saludables

El 86% de la població entrevistada considera que té una alimentació saludable, però en canvi no totes les persones segueixen les recomanacions alimentàries de consum de fruita i verdura (3 racions de fruita i dues de verdura al dia, i entre 2 i 4 racions setmanals de llegums [2]): el 63% de les persones que no consumeixen prou fruita consideren que tenen una dieta saludable, i el mateix passa amb el 72% de les persones que no consumeixen prou verdura.

Tot i així, hi ha una majoria de persones que segueixen les recomanacions: el 70% ho fa amb el consum de fruita, el 57% amb el de verdura, i el 54% amb el de llegums. S’observa, doncs, que les persones consumeixen més fruita que verdura, un punt que s’ha vist ratificat a través de les entrevistes.

Pel que fa a la forma de consum d’aquests aliments, és important apuntar que gairebé la totalitat de persones enquestades consumeixen la fruita fresca. La verdura, en canvi, generalment es consumeix bullida, una tècnica culinària que no permet extreure’n tots els nutrients.

Les persones que reben donacions alimentàries són un cas particular en tant que tenen un consum de fruita i verdura més baix. De els persones enquestades que reben ajudes alimentàries, el 60% considera que no rep prou fruites i verdures, i el 27% considera que només ho fa en determinades ocasions. Aquest punt ratificar els informes i estudis existents que demanden nous models d’ajudes alimentàries que trenquin amb l’assistencialisme i que assegurin l’accés a dietes saludables i sostenibles a totes les persones. Per altra banda, el 55% de les persones enquestades considera que els aliments que rep o bé no els permeten, o bé no els permeten en totes les ocasions, gaudit d’una dieta culturalment adequada. Cal recalcar que, segons la FAO, l’alimentació saludable i sostenible ha de tenir en compte que les persones gaudeixin d’una dieta que els resulti adequada a la cultura de cada persona, tant pel que fa a l’accés al producte com a la seva cuina [3].

Un aspecte que també entronca amb les dietes és la inseguretat alimentària. Aquestes, d’acord amb la FAO [4], són situacions en què les persones no tenen accés regular i suficient a aliments innocus i nutritius per poder créixer i desenvolupar-se de forma normal, i gaudir d’una vida activa i saludable. La causa d’aquesta situació pot ser tant la falta de recursos com la falta de disponibilitat d’aliments saludables. El 8% de les participants en la diagnosi apunten que han petit una situació d’inseguretat alimentària lleu en la qual o bé s’han preocupat per no tenir suficients aliments, o bé han tingut una dieta més monòtona de la desitjada, o bé han consumit aliments no desitjables.

Dimensió 2: Consum de fruites i verdures de proximitat i temporada

El 50% de les persones enquestades apunta que basa la seva compra en criteris de proximitat i criteris ambientals dels productes alimentaris, un aspecte que sembla demostrar que fan una consum crític. Ara bé, la informació obtinguda a través de les entrevistes era contradictòria amb aquest punt en tant que mostrava que els criteris de compra principals eren el preu i la frescor dels aliments.

Dimensió 3: Accessibilitat al consum crític; els entorns alimentaris

Les persones del districte entrevistades han apuntat que els espais on més consumeixen aliments són les grans superfícies comercials, i que el criteri que segueixen a l’hora d’escollir on realitzar el seu consum és l’accessibilitat i proximitat. La fruita i verdura, però, representa una excepció en tant que moltes persones la duen a terme en botigues petites. Aquest resultat s’ha vist ratificat per l’enquesta, on un 49% de les persones la consumeixen en botigues petites, un 40% en cooperatives de consum i/o de forma directa, i només un 10% en grans superfícies. Cal especificar, però, que les botigues petites on es consumeixen fruites i verdures no treballen sempre seguint criteris de temporalitat i de produccions locals, i per tant poden no considerar-se consum crític en totes les ocasions.

Si s’observen els resultats de la diagnosi, es pot concloure que un punt central per poder promoure el consum crític és el fet que els espais de consum de productes de proximitat  temporada siguin accessibles. Ho ratifica el fet que, d’acord amb els resultats de la diagnosi,  el 95% de les persones consumeixen aliments al seu barri de residència. A Sants-Montjuïc, el 66% de les persones enquestades consideren que la seu barri hi ha moltes opcions de consum sostenible tals com mercats verds de pagès i botigues ecològiques. Però el resultats no es distribueixen de la manera en tots els barris: la Font de la Guatlla i la Marina del Prat Vermell són els barris on els veïns i veïnes participants creuen que hi ha menys opcions de consum sostenible.

Dimensió 4: El valor dels aliments; relació amb el sector primari

Per tal de valorar els aliments i trencar, encara que sigui parcialment, amb els seus processos de mercantilització, és imprescindible que existeixi una relació de coneixença entre el nucli urbà i els nuclis agrícoles. A Sants-Montjuïc, el 51% de les persones enquestades es mostren partidàries de tenir un hort urbà, un projecte que permet realitzar aquesta connexió. Ara bé, pel que fa a la coneixença directa del sector primari que ha produït aliments que tenen a casa, només un 7% apunta conèixer-lo.

Un altre aspecte per promoure el valor de l’alimentació és el de recuperar el seu vessant comunitari i relacional. Així, és important que els persones cuinin i consumeixin els aliments plegades, tal com fa el 75% de la mostra enquestada.

Dimensió 5: Reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari

Pel que fa al malbaratament alimentari domèstic, la diagnosi apunta que de mitjana les llars enquestades malbaraten 260 grams d’aliments a la setmana. Ara bé, és important apuntar que el 39% de la mostra ha considerat que a casa seva no es malbaraten aliments, i el 81% de les persones consideren que malbaraten menys aliments que la mitjana de Barcelona.

A l’hora de llegir aquestes dades i estudiar-ne la representativitat, cal tenir en compte que a la Unió Europea el 53% del malbaratament total es produeix a les llars [5]. D’acord amb el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, durant el 2020 les llars espanyoles van malbaratar 1.363 milions de kg-l d’aliments i begudes [6]. Aquest estudi, a més, apunta que el 75,3% de les llars malbaraten aliments.

Tenint en compte aquest context, sembla que els resultats obtinguts mostren que la percepció de les persones és la de considerar que a les seves llars es malbaraten menys aliments del què realment passa.

Conclusions de la diagnosi

En primer lloc, es considera primordial promoure l’alimentació saludable posant especial rellevància en la necessitat d’augmentar el consum de verdura i llegums, dos grups d’aliments que es consumeixen en menor quantitat que la fruita. Així mateix, també es considera un aspecte clau la promoció de noves tècniques de cuina d’aquests dos grups d’aliments, especialment de les verdures, per tal que es puguin consumir aprofitant-ne tots els nutrients.

La diagnosi també ha ratificat la importància de treballar en la generació de nous models d’ajudes alimentàries. Aquestes hauran de ser entitats que comptin amb tot el conjunt d’aliments que permeti a les persones gaudir d’una alimentació saludable, sostenible i culturalment adequada.  Així mateix, caldrà que comptin amb models on siguin les persones usuàries qui pugui escollit quina dieta vol seguir.

Pel que fa a la promoció de productes de proximitat, es considera que aquest és un aspecte que s’ha de seguir treballant al Districte de Sants-Montjuïc. Per una banda cal seguir promovent el consum de productes de temporada per tal de promoure’n la compra a un preu que sigui assequible. Per altra banda, cal seguir fent accessible aquests productes al conjunt de la població a través de l’obertura de mercats de pagès i grups i cooperatives de consum a cada un dels barris que conformen el Districte.

Pel que fa a la relació amb el sector primari, es considera que existeix molt potencial per treballar aquesta temàtica al Districte perquè, per una banda, és un territori molt proper a la zona hortícola del Parc Agrari del Baix Llobregat i, per tant, existeixen moltes possibilitats de connectar els dos espais. Així mateix, és un Districte on bona part de la població ha exposat que té ganes de treballar en un projecte d’hort urbà. Aquests projectes es poden promoure des d’entitats del barri, un aspecte que en potencia la dimensió comunitària.

Per últim, pel que fa al malbaratament alimentari domèstic, s’ha observat que aquesta és una temàtica que cal seguir treballant en tant que en la majoria de les llars es produeix. Les causes principals a les quals es pot donar resposta a través de la sensibilització i la formació són: la falta de planificació dels àpats, la mala conservació i la falta de realització de receptes d’aprofitament alimentari.

[1] Moragues-Faus, A. (2020) L’Alimentació Sostenible: manual per a ciutats. Ajuntament de Barcelona; PEMB; AMB: Barcelona. Disponible a: https://www.alimentaciosostenible.barcelona/sites/default/files/2021-02/Alimentaci%C3%B3%20Sostenible_Manual%20per%20a%20ciutats_definitiu.pdf

[2] Canal Salut, Generalitat de Catalunya. Informació en línia: https://canalsalut.gencat.cat/ca/vida-saludable/alimentacio/piramide_alimentacio_saludable/

[3] FAO y OMS. 2020. Dietas saludables sostenibles – Principios rectores. Roma. https://doi.org/10.4060/ca6640es

[4] FAO. Informació en línia: https://www.fao.org/hunger/es/

[5] 3 Stenmarck, Åsa; Jensen, Carl; Quested, Tom; Moates, Graham (2016). “Estimates of European Food Waste Levels”. Comissió Europea (FP7). Coordination and Support Action (CSA). Dispobible a: https://www.eu-fusions.org/phocadownload/Publications/Estimates%20of%20European%20food%20waste%20levels.pdf

[6] Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, Secretaría Técnica. “Informe sobre el desperdicio aliemntario en los hogares 2020”. Disponible a: https://menosdesperdicio.es/sites/default/files/documentos/relacionados/informe_desperdicio_alimentario_hogares_2020.pdf

“Els infants estimen la natura, estimen la Terra i, si entenen que cuidar què i com mengem també és cuidar el planeta, no s’ho pensen dues vegades”.

En motiu del Dia Mundial de l’Educació Ambiental, entrevistem la Núria, l’Alejandro i la Cèlia, de l’àrea de sensibilització i coneixement d’Espigoladors. En el seu dia a dia, participen de manera activa en el desenvolupament de projectes educatius i de sensibilització de l’entitat, però també treballen sobre el terreny visitant aules d’escoles i instituts de Catalunya per parlar amb infants i joves sobre el malbaratament alimentari i l’alimentació sostenible. I no només amb infants i joves. Comencem!

Des de pràcticament el naixement de la iniciativa, des d’Espigoladors dissenyem i realitzem tallers a escoles i instituts per parlar als i les alumnes de la problemàtica de les pèrdues i el malbaratament alimentari. Quin és el missatge que s’hi vol transmetre? Com han anat evolucionant els tallers amb el pas dels anys?

Núria: Des de l’inici de l’activitat d’Espigoladors, som conscients que només actuant en la recuperació d’aliments no arribarem a l’arrel del problema, sinó que cal treballar en la prevenció, i una de les maneres més eficaces de fer-ho és informant i formant a infants, joves i adults.

Els nostres projectes educatius parteixen d’una frase que tots i totes hem sentit, “el menjar no es llença”, i que, a còpia de repetir-la, molts cops l’hem acabat buidant de contingut, ja que sovint la mateixa persona que la diu és la que està llençant menjar. Nosaltres juguem a donar-li la volta: la seguim repetint però des de la idea que siguin els infants i joves els que entenguin tot el que hi ha darrere d’aquestes pèrdues i que coneguin alternatives i altres maneres de fer i valorar l’aliment. Així, aquesta frase torna a recuperar sentit amb més força que mai.

Vam començar fent tallers puntuals, però promovent que el professorat pogués donar continuïtat al treball del tema a través del Premi #elmenjarnoesllença: durant 5 edicions centenars d’infants i joves d’arreu de Catalunya han aportat les seves idees per combatre el malbaratament o bé ens han ajudat a sensibilitzar a més persones a partir de les seves creacions literàries.

Cada vegada més, hem anat avançant cap a projectes de més llarga durada i ens hem interessat per aplicar la metodologia de l’Aprenentatge Servei de manera més metòdica, ja que ens sembla una eina pedagògica molt potent i, d’alguna manera, sempre hem treballat amb aquesta idea de partir del coneixement de la problemàtica per poder-hi aportar alguna solució.

En els darrers anys estem apostant sobretot per formar i capacitar al professorat, compartir el nostre coneixement amb els i les docents, així com generar material didàctic que puguin fer servir per abordar la problemàtica als centres educatius, ja que pensem que és la manera d’arribar a més persones i multiplicar així l’impacte de la nostra feina i dels recursos invertits.

M’agradaria preguntar-vos sobre dues dinàmiques que dueu a terme a les aules: la il·lustració de fruites i verdures imperfectes, en el cas de primària, i el joc de rol, en el cas de secundària. En què consisteixen i com contribueixen a reforçar el missatge que es vol transmetre als tallers?

Núria: A primària proposem un taller que combina la reflexió amb la creativitat. Els fem descobrir la problemàtica del malbaratament i, a partir d’aquí, convidem als nens i nenes a ajudar-nos a avançar cap a la solució al problema aprofitant un gran potencial que tenen els infants, que és la seva imaginació. Els animem a dibuixar i explicar històries que tinguin com a protagonistes fruites i verdures imperfectes. Durant el taller, haurem vist que en realitat existeixen i alhora ens n’adonem que difícilment les trobem a les botigues. Normalment els nens i nenes tenen una mirada més amable i més tolerant amb aquesta diferència que la que tenim els adults, que normalment les anomenem verdures lletges, imperfectes, botorudes, deformades… sempre adjectius que en ressalten la part negativa. A més, aquestes creacions artístiques parteixen del cor. Els infants, en general, estimen la natura, estimen la Terra i, si entenen que cuidar què i com mengem també és cuidar el planeta, no s’ho pensen dues vegades. Creiem que aquesta mirada artística, divertida, bonica, que li donen els infants, ens ajuda a tots plegats a valorar l’aliment més enllà de l’estètica.

Alejandro: D’altra banda, el joc de rol que fem a secundària, permet introduir la problemàtica del malbaratament d’una manera molt vivencial, ja que l’alumnat es posa en la pell dels diferents agents del sistema alimentari i experimenta, pel seu compte, algunes de les dinàmiques del mercat real. D’aquesta manera, podem endinsar-nos en les causes més importants del problema.

Cèlia: M’agradaria destacar, també, el poder del joc com a eina per treballar a l’aula. Dins del joc es contempla l’error, l’atzar, les dificultats, les habilitats i deixen al descobert en la majoria dels casos les pròpies pors i limitacions. Vivim en contextos molt estructurats i reglats, per això és important convidar-nos a adaptar normes diferents, per exemple en la creació de fruites i verdures imperfectes busquem gairebé de manera forçada la imperfecció i, en el joc de rol, el que ens interessa descobrir són les dificultats amb les que topa cada sector de la cadena alimentària. No deixa de sorprendre’m la negativa inicial dels alumnes a dibuixar fruites i verdures imperfectes: de cop i volta els demanem que facin el contrari del que els hi demanen normalment. Superar aquesta barrera de la perfecció amb cada classe és una alegria i un orgull. Pel que fa al joc de rol, es desperten molts sentiments de frustració, ràbia i injustícia en els i les joves, i això vol dir que estan presents i implicats en l’activitat. El repte és aconseguir canalitzar aquests sentiments i transformar-los en les reflexions que ens ajudaran a entendre el poder i la responsabilitat que cadascú de nosaltres té dins del sistema agroalimentari.

A banda d’aquestes dinàmiques més vivencials, també expliqueu als i les alumnes què és el malbaratament alimentari i quines són les seves causes i conseqüències. Creieu que avui en dia és un problema conegut per a ells? Quina consciència hi ha al respecte?

Cèlia: Tothom ha sentit la frase “el menjar no es llença”, però en la majoria dels casos ningú s’ha parat a pensar què s’hi amaga realment darrere. Sobretot, som grans desconeixedores de les greus conseqüències ambientals del malbaratament.

Núria, tu ets la més veterana dels tres. Ja fa cinc anys que formes part d’Espigoladors, durant als quals es trepitjat moltes escoles de Catalunya per parlar de malbaratament alimentari. Has notat canvis en els infants, a nivell de conscienciació?

Núria: Per desgràcia, en els últims anys, les problemàtiques ambientals i socials no paren de ser notícia, així que cada vegada també estan més presents en l’imaginari d’infants i joves.

Ara bé, si bé cada vegada hi ha més joves molt combatius i empoderats per reivindicar una manera diferent de relacionar-nos amb les persones i amb el planeta, també n’hi ha d’altres que se senten aclaparats pel pes de problemes que perceben com a massa grans i enquistats per poder-hi fer res, i en alguns casos, la indiferència davant aquestes qüestions acaba sent també una manera de protegir-se. Més que mai pensem que és important tenir espais per parlar sobre aquests temes, no només aportant informació sinó fomentant que els infants i joves puguin expressar-se i acompanyar-los en els seus dubtes i reflexions. 

Ensenyeu moltíssimes coses als infants i adolescents, però de ben segur que ells i elles també hi tenen molt per dir i aportar. Què n’heu après? 

Cèlia: Visitem tot tipus d’escoles i instituts de moltes poblacions i barris diferents, i a totes les aules en què he entrat hi ha abraçades, mirades i riures, i a vegades també trobem crits de frustració, ràbia i plors. Classe rere classe jo m’emporto una lliçó de resiliència de vida.

Alejandro: Jo he après que cadascú viu i aprèn les coses a la seva manera i a través de la seva pròpia realitat. Això em fa esforçar-me, cada cop que faig un nou taller, a intentar comprendre quin és el seu punt de vista d’allò que tractem i, també, a ser permeable a tot allò que volen aportar, que sol ser molt enriquidor.

Hem comentat a l’inici que les accions de sensibilització que es duen a terme des d’Espigoladors no només van dirigides a infants i joves. Tallers de cuina d’aprofitament o xerrades sobre com reduir el malbaratament en el dia a dia són només alguns exemples d’activitats que realitzem per a públic adult. Quina rebuda tenen? Estem “ben educats”, en aquest sentit?

Cèlia: Hem evolucionat oblidant, pel camí, la cultura alimentària. Aquesta, en la majoria dels casos, ha estat transmesa a través de les dones, però mai valoritzada econòmicament. Jo soc una enamorada de les àvies, de les cuines, de les estovalles, els draps de cuina i els davantals, però sobretot de tots els coneixements que no hem après a conservar perquè no rebien recompensa econòmica. Crec que la població és molt conscient que actualment mengem pitjor i crec que, a poc a poc, ens anem despertant per donar-hi solució.

Alejandro: Sí, però tot i així crec que encara falta molta feina a fer per sensibilitzar a la ciutadania sobre la importància d’alimentar-nos de forma sostenible i de reduir el malbaratament alimentari. M’adono que la major part de les persones a qui arribem no són prou conscients i se sorprenen de les coses que expliquem i que, les que sí que ho saben, són persones, en general, sensibles i actives en altres àmbits de la sostenibilitat. Hem d’aconseguir que tothom en sigui conscient i canviï els seus hàbits quotidians, però també que hi hagi una gran massa social que emprengui accions transformadores de veritat.

Ja per acabar, completeu la frase: Cal recuperar la cultura de l’aprofitament perquè…?

Cèlia: Necessitem el rem del passat i el del futur per avançar amb la força del present.

Núria: La cultura de l’usar i llençar ja ha quedat obsoleta!

Alejandro:  Els recursos són limitats, tant per a nosaltres com per a la resta d’éssers vius. I perquè està a les nostres mans fer això, i tot el possible, per a evitar que les injustícies socials i ambientals actuals continuïn perpetrant-se per més temps.

“He après la capacitat immensa que té un grup de persones involucrades en un mateix objectiu i a valorar profundament la feina dels nostres pagesos.”

Celebrem el Dia Mundial del Voluntariat donant veu a una de les nostres voluntàries més veteranes, la Belén Borràs qui, a més, ha batut el rècord de participació d’enguany: ha participat en 40 espigolades!

Com vas conèixer la nostra iniciativa? Havies sentit mai abans la paraula espigolar? Què et va empènyer a participar-hi?

En arribar a Pineda vaig buscar activitats i, en un grup de ioga, una noia em va parlar d’Espigoladors. En tornar a casa vaig investigar sobre la iniciativa i vaig enamorar-me del projecte a l’instant. Vaig sentir: jo vull formar-hi part!

No havia sentit mai la paraula espigolar fins que vaig anar a la meva primera espigolada, al maig del 2015. La Mireia Barba -cofundadora de l’entitat- em va passar a buscar amb la furgoneta d’Espigoladors i vam anar als camps d’un productor de Mataró a collir cebes tendres. Un camp infinit de cebes i cinc espigoladores. Passades les tres hores d’espigolar, cap de les cinc va voler marxar i ens vàrem quedar dues hores més fins acabar el camp. Quina energia preciosa, quina canya un grup de persones juntes que senten el mateix! Veure la furgo plena de cebes, pensant en les persones que les menjarien! Vaig tornar a casa feliçment esgotada, satisfeta, contentíssima de l’equip, de les persones que ho vàrem fer possible! I amb ganes d’una nova espigolada!

Què t’emportes de les espigolades en què has participat?

M’enduc un munt de coses precioses! M’enduc als espigoladors i espigoladores: a TOTS, grans i petits (m’encanta veure als petits al camp), al grup, al bon rotllo que es genera entre tots i totes mentre fem feina, els riures, el compartir…

He après la capacitat immensa que té un grup de persones involucrades en un mateix objectiu i a valorar profundament la feina dels nostres pagesos amb totes les dificultats que tenen diàriament. A ser conscient del problema que pateixen amb les pèrdues d’aliments, quelcom per a mi dolorós i inacceptable. A cada verdura que espigolo hi veig un ésser huma que menjarà. A qui em digui que la mongeta verda és molt cara, la convidaria a venir a collir-ne!

He pres molta més consciència i he canviat la meva manera de consumir. Ara compro de proximitat i de temporada i, a poder ser, sempre directament al pagès.

Recordes alguna espigolada en especial? 

Recordo una espigolada brutal per a mi. Va ser al maig d’aquest any, a una espigolada de cols a Malgrat de Mar. Érem uns dotze espigoladors sota un cel negre molt amenaçador. Portàvem només uns 20 minuts espigolant quan el cel se’ns va caure a sobre. Xops, molt xops, plens de fang i fred, i la pluja s’intensificava més i més! Vam decidir parar i aixoplugar-nos a esmorzar, a l’espera que deixés de ploure.

Cap de nosaltres va pensar en marxar! Fins que tant esperar, amb més fred, la pluja va reduir una miqueta i tots ens vàrem dir: ja estem xops, només és aigua, anem a espigolar les cols! Vàrem espigolar els dos camps: dues furgos plenes fins a dalt i tots més contents que un gínjol! Amb les furgos ja carregades el sol va aparèixer!

Completa la frase: “Hem de recuperar la cultura de l’aprofitament perquè…”

Hem de recuperar la cultura de l’aprofitament perquè el sistema de producció i de consum actual es insostenible. Crec que hem d’anar a un consum i producció sostenible i responsable, on es redueixin les emissions de CO2, el consum de l’aigua, els costos del transport i els excedents.

No us passa que quan aneu a comprar, per exemple, porros, us pregunten: “Tallo la part verda?” No, no, no! Tot el porro és comestible i aprofitable!

Ja per acabar, voldries enviar algun missatge als voluntaris i voluntàries amb qui has compartit espigolades?

Què voleu que els digui jo als espigoladors i espigoladores que ells no sapiguen? Jo us diria a tots que som gent molt bonica, amb ganes de canviar les coses, amb l’entusiasme de formar part del canvi! Jo diria que som collonuts! Felicitats espigoladores i espigoladors! Ens veiem als camps a per més aventures!

El Pacte de Milà i els sis eixos d’Espigoladors per posar l’alimentació saludable i sostenible al centre

En el marc de la Capitalitat de l’Alimentació Sostenible, Barcelona va acollir, el passat octubre, el 7è Fòrum Global del Pacte de Política Alimentària Urbana de Milà: un espai de trobada i reflexió conjunta sobre la relació entre el sistema agroalimentari, l’alimentació urbana i l’emergència climàtica. Repassem els punts claus del Pacte i de quina manera les accions que impulsem des d’Espigoladors s’hi troben alineades.

L’any 2015 es va aprovar el Pacte de Milà, que fins avui han firmat 210 ciutats d’arreu del món, entre elles Barcelona i el Prat de Llobregat. Aquest és un document que vol promoure el compromís de les Administracions d’avançar cap a sistemes alimentaris sostenibles, resilients i inclusius, que assegurin que totes les persones tinguin accés a una alimentació saludable, que redueixin les pèrdues i el malbaratament alimentari, i que promoguin la mitigació del canvi climàtic i la defensa de la biodiversitat.

És important notar que el Pacte es dona entre ciutats perquè actualment els centres urbans agrupen més de la meitat de la població mundial, una xifra que sense dubte augmentarà any rere any a causa dels processos d’urbanització. Així, les ciutats d’arreu es pregunten quines accions poden emprendre en matèria d’alimentació a través de la revisió de les seves polítiques i plans, i de la promoció de noves iniciatives.

Per desenvolupar un sistema agroalimentari sostenible, és imprescindible treballar des d’una visió global i transversal de l’alimentació. Les accions que emprenguin les administracions, per tant, hauran d’involucrar tots els agents de la cadena alimentària: producció, distribució, transformació i comercialització d’aliments. Seguint aquesta línia, el Pacte de Milà proposa un Marc Estratègic d’Acció, que cada ciutat pot adaptar al seu context. Un dels seus punts centrals és la defensa dels agricultors i agricultores locals, un aspecte que proposa treballar des de l’augment de la producció urbana i periurbana de caràcter agroecològic, i des del foment dels circuits curts de comercialització. A més, també recull la necessitat de promoure la distribució i transformació alimentària local i de baix impacte ambiental, la promoció dels comerços de proximitat i els mercats locals, i de la sensibilització ciutadana en matèria agroalimentària. Tots aquests punts, a més, cal que s’emmarquin dins l’equitat social i la dignitat laboral i que es generin i es revisin des de processos de governança compartida.

En caràcter general, bona part del Marc d’Acció del Pacte de Milà, també es troba recolzat per altres Estratègies i Plans que serveixen de guia a les Administracions locals de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Destaquen el Pla Estratègic de l’Alimentació de Catalunya, i la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana de Barcelona.

El Pacte de Milà, més enllà de ser un marc protocol·lari internacional, és també un espai de trobada i reflexió conjunta de tots els centres urbans que han emprès accions de foment de models agroalimentaris saludables i sostenibles. Cada any, una de les seves ciutats firmant, es converteix en la Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible. La ciutat escollida esdevé un centre on es du a terme el Fòrum del Pacte i on, a més, es promouen accions i iniciatives que treballin en el marc de l’alimentació saludable i sostenible. Enguany, Barcelona és la Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible i, com a tal, ha acollit el 7è Fòrum del Pacte de Milà. Aquest, que va tenir lloc entre el 19 i el 21 d’octubre, va ser un espai de trobada i reflexió conjunta sobre la relació entre el sistema agroalimentari, l’alimentació urbana i l’emergència climàtica. En el seu marc, s’ha impulsat el Barcelona Challenge on Good Food and Climate, que compta amb un Toolkit innovador per calcular l’impacte en termes de reducció de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle que tenen les polítiques alimentàries dels municipis.

Els sis eixos d’Espigoladors per l’alimentació saludable i sostenible

En el context de la celebració de la Capitalitat de l’Alimentació Sostenible de Barcelona, des de la Fundació Espigoladors volem reivindicar la nostra tasca de reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari i de foment de l’alimentació saludable, que tants punts en comú té amb les noves línies de treball que la ciutat ha posat en marxa.

És per això que hem establert sis eixos o punts que, per a nosaltres, defineixen l’alimentació saludable i sostenible. Aquests es troben sempre presents en totes les accions que realitzem, i treballen en la mateixa línia que el Pacte de Milà:

1. Reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari a través del foment de la cultura de l’aprofitament a totes les baules de la cadena alimentària. Volem reduir els impactes ambientals i social tan severs associats a aquesta problemàtica.
2. Dignificació de la pagesia local i recuperació del valor dels aliments a través de l’apropament de les persones de la ciutat als camps del sector primari. L’espigolament és una eina de sensibilització de gran impacte que permet trencar amb la dicotomia camp-ciutat i que, a més, pot esdevenir un altaveu de les reivindicacions del sector primari local.
3. Increment del consum de fruites i verdures locals i de temporada als Serveis de Distribució d’Aliments per fomentar l’equitat en l’accés a dietes saludables, equilibrades i sostenibles.
4. Foment del consum de productes de temporada i de proximitat, i promoció de la seva accessibilitat al conjunt de la població. Volem trencar amb el paradigma que l’alimentació saludable és excloent, i a més volem donar una sortida comercial a les produccions de la pagesia local.
5. Transformació local dels aliments amb criteris de sostenibilitat i de justícia social a través de l’Empresa d’Inserció es im-perfect®.
6. Promoció del vessant comunitari de l’alimentació.  Volem fomentar la cooperació entre tots els agents de la cadena alimentària, i crear xarxes veïnals i comunitàries que posin l’alimentació al centre i promoguin la participació activa de tots els col·lectius. Sens dubte, una de les comunitats que més promovem és la de les espigoladores i espigoladors.

L’impacte que volem promoure des d’Espigoladors no s’esgota al curt termini; volem que també tingui un impacte a llarg termini que permeti construir aquests sistemes agroalimentari resilients de què parla el Pacte de Milà. És per això que llegim la problemàtica de les pèrdues i el malbaratament alimentari, el nostre camp d’acció principal, com una problemàtica originada pel model agroalimentari imperant i, en conseqüència, com una palanca de canvi d’aquest. Aquest és un model globalitzat, industrialitzat i mercantilitzat que s’allunya de qualsevol paradigma de sostenibilitat ambiental i justícia social. La lluita per l’aprofitament alimentari i l’equitat en l’accés a dietes saludables i sostenibles és un camp d’acció que compta amb el suport de bona part dels agents de la cadena agroalimentària, i que permet introduir canvis de forma progressiva que treballin en la promoció de la sobirania alimentària, un paradigma que cerca també el Pacte de Milà.

Per seguir construint alternatives alimentàries i tenir un major impacte, n’estem segures que ho hem de fer de la mà de les Administracions. Per aquest motiu, celebrem l’aposta que Barcelona i l’Àrea Metropolitana fan cap a la construcció d’un model alimentari saludable i sostenible a través del Pacte de Milà i de la Capitalitat. Esperem poder seguir teixint sinèrgies en l’impuls de nous projectes que tinguin aquest impacte a llarg termini que tant procurem des de les dues parts.