Comunicat de suport a la pagesia

Comunicat de suport a la pagesia

Des d’Espigoladors i es im-perfect, expressem el nostre ferm suport a les mobilitzacions de la pagesia arreu del territori. Un sector que, lamentablement, s’enfronta cada vegada més a la precarització i la imminent desaparició.

Mitjançant l’espigolament, hem tingut l’oportunitat de conèixer de prop les vostres lluites diàries i el compromís amb la terra que cultiveu. En cada trucada dels agricultors i agricultores que ens convideu a espigolar els vostres camps, descobrim una història que posa de manifest les incoherències del model agroalimentari actual: criteris estètics excessivament estrictes que impedeixen donar sortida a cultius pels quals s’hi ha dedicat tants i tants recursos humans, econòmics i naturals; preus escandalosament per sota dels costos de recol·lecció, resultat d’un mercat dominat per grans cadenes de distribució i una dependència del mercat global que afebleix la sobirania alimentària.

És necessari posar fi als abusos de la cadena alimentària, garantint preus justos que preservin la supervivència de la pagesia i dignifiquin el sector. És hora de construir un futur que sigui possible per a la petita i mitjana pagesia, i fugir d’un model dominat per les grans empreses agroindustrials i les pràctiques de producció d’alt impacte ambiental.

Cal, també, construir nous imaginaris per avançar cap a la transició agroecològica, apostant per models de producció que mantinguin l’equilibri ecològic i siguin resilients davant la crisi climàtica. Es requereixen canvis estructurals per garantir una alimentació saludable per a tothom i la sostenibilitat de les pràctiques agràries. Valorem i defensem la pagesia del territori, un tresor inestimable que no podem permetre’ns perdre.

Acompanyem el Prat a caminar cap a un sistema alimentari just, resilient i sostenible

Acompanyem el Prat a caminar cap a un sistema alimentari just, resilient i sostenible

Sota aquesta premissa impulsem el projecte Prat Alimenta per transformar l’Estratègia Alimentària del Prat del Llobregat.

D’on venim?

L’alimentació és un fet fonamental a les nostres vides, necessitem alimentar-nos cada dia i fer-ho de manera saludable per a poder tenir una vida plena i activa. La cadena agroalimentària és l’encarregada de proporcionar-nos el menjar del qual ens alimentem i sabem que té un paper destacat en l’actual crisi climàtica que estem vivint. Actualment, aquesta cadena està molt globalitzada i provoca unes relacions comercials injustes per als productors i productores, un ús intensiu del sòl i de l’aigua, així com grans desplaçaments dels aliments que augmenten els gasos d’efecte hivernacle emesos. No només cal que l’alimentació sigui saludable sinó també sostenible.

És per això que l’any 2015 diverses ciutats d’arreu del món, entre elles el Prat de Llobregat, van signar el Pacte Milà per fer constar el seu compromís en l’avenç cap a sistemes alimentaris sostenibles, inclusius, resilients, segurs i diversificats. La voluntat era organitzar els seus sistemes alimentaris urbans a partir del marc d’acció que es proposava, revisant les seves polítiques, plans i normes per adaptar-los als principis que emanen del Pacte, involucrant en el procés tots els agents del sistema alimentari.

Sessió d’inici del procés participatiu de l’Estratègia Alimentària del Prat del Llobregat (20 d’abril del 2023)

El Prat de Llobregat és un municipi amb una cultura, tradicions i patrimoni històricament arrelats amb el seu entorn agrícola, així com amb una vinculació territorial estreta amb el Parc Agrari del Baix Llobregat, el primer parc agrari de Catalunya.

L’any 2020 l’Ajuntament del Prat va encarregar una proposta d’estratègia agroalimentària de la ciutat que servís per reorientar les línies d’acció municipals i potenciés les polítiques alimentàries de la ciutat en clau de sostenibilitat i equitat. Al Prat ja fa anys que es treballa en la generació de projectes que integren i promouen els principis que recull el Pacte de Milà, així com s’ha donat suport  a entitats que treballen per promoure un sistema alimentari més sostenible i inclusiu.

L’any 2022, amb el finançament de la Fundació Daniel i Nina Carasso, vam engegar el projecte Prat Alimenta, per a transformar l’estratègia agroalimentària de ciutat de l’Ajuntament en una estratègia que inclogués els diferents agents del sistema agroalimentari pratenc, a través de la participació de les entitats i la ciutadania, caminant així cap a l’agroecologia.

Com ho estem fent?

Inicialment, es va fer un treball intern des d’Espigoladors on es va revisar i alinear la proposta que havia sortit del procés interdepartamental dut a terme durant el 2020 amb les principals estratègies alimentàries que existeixen al nostre entorn, tant en l’àmbit de ciutat com supramunicipals. Amb aquesta informació es va elaborar un primer esborrany d’estratègia.

A partir de l’abril de 2023 es va iniciar un procés per a conèixer l’estat de la cadena agroalimentària del Prat. Des d’aleshores s’ha dut a terme fins a 4 sessions col·lectives i s’ha entrevistat individualment a més de 15 entitats locals així com amb els tècnics dels departaments que s’ha considerat més prioritaris. A partir d’aquests contactes s’ha modificat l’estratègia alimentària per a incloure-hi les visions i projectes que ja existeixen al Prat. El projecte de Prat Alimenta no té sentit si no recull el bagatge de tota la feina que ja s’ha fet i que ha de ser el punt de partida de tots els canvis que es puguin originar.

Sessió participativa de Prat Alimenta amb agents del sistema alimentari del Prat del Llobregat (28 de novembre del 2023)

No s’ha deixat de banda, tampoc, el paper clau que la ciutadania ha de jugar en aquesta estratègia alimentària. Per incloure la seva opinió s’estan duent a terme intervencions participatives en diferents punts del Prat amb afluència de població. Aquestes intervencions volen tenir un doble paper: saber l’opinió de la ciutadania en alguns punts claus i donar a conèixer l’estratègia alimentària de cara a fomentar-ne la participació.

Vam ser a la Fira Avícola per promoure la participació ciutadana de Prat Alimenta (3 de desembre del 2023)

Continuem avançant!

Amb l’any 2024 arriben els reptes més grans per al projecte Prat Alimenta. Volem que l’estratègia alimentària esdevingui molt més que un document. Com volem fer-ho possible?

En primer lloc, publicarem el document de l’estratègia al web de l’Ajuntament durant el mes de gener per què tots els ciutadans que ho vulguin puguin fer comentaris i ajudar-nos a millorar.

Després, crearem dos espais de treball en l’àmbit alimentari:

  • Un grup interdepartamental a l’Ajuntament per alinear les polítiques que s’estan duent a terme en l’àmbit alimentari des dels diferents departaments creant així sinergies i treballant conjuntament en aquest àmbit.
  • Grups de treball de temàtiques concretes amb les entitats del Prat per a poder treball conjuntament en projectes específics o en fer formacions als agents que ho necessitin. Volem articular aquests grups de treball a partir de la Taula pel Clima que existeix al municipi i que ben aviat es tornarà a reactivar. En aquesta taula també es podrà incorporar la veu de la ciutadania  així com fer seguiment dels resultats del projecte.

Amb tota aquesta feina volem que l’estratègia alimentària pugui ser el catalitzador de tot el que s’està fent al prat: consolidant aquells projectes que ja estan passant, donant una empenta a aquells que tot just són una idea i analitzant si cal incorporar nous projectes que puguin ser d’interès.

Des d’Espigoladors afrontem aquest nou any amb moltes ganes de continuar caminant juntament amb l’Ajuntament del Prat, les entitats i la ciutadania cap a un sistema alimentari municipal just, resilient i sostenible.

La magnitud de les pèrdues de cítrics: publiquem els primers resultats del projecte Zitroladors

La magnitud de les pèrdues de cítrics: publiquem els primers resultats del projecte Zitroladors

El Projecte Zitroladors, que impulsem de la mà de WWF, finançat pel Ministeri per a la Transició Ecològica, que ha comptat amb la col·laboració de productors de cítrics, pretén conèixer la magnitud de les pèrdues de cítrics a camp, analitzar-ne les causes i proposar solucions per minimitzar-les i lluitar contra el canvi climàtic.

En l’actualitat, estudis en aquesta matèria com el de “Driven to Waste: Global Impact of Food Loss and Waste on Farms” de WWF UK (2021), demostren que entre un 33 i un 40 % dels aliments que es produeixen al planeta acaben descartats al llarg de la cadena agroalimentària, fins i tot llençats a abocadors. A més, aquestes pèrdues i malbaratament d’aliments impliquen el malbaratament de 250 quilòmetres cúbics anuals d’aigua -equivalent a la quantitat que aboca al mar anualment el riu Volga- i 3,3 gigatones de CO2 d’emissions de gasos efecte hivernacle a l’any- una empremta de carboni superior a la de tots els països del planeta, tret dels Estats Units i la Xina-, que agreugen encara més l’emergència climàtica.

Per aquests motius, és urgent implementar accions que permetin aturar d’arrel les pèrdues i el malbaratament alimentari en un planeta on més de 800 milions de persones passen gana cada dia. Es tracta d’una problemàtica que afecta negativament la societat i el medi ambient, i que cal estudiar i prevenir durant totes les fases de la cadena agroalimentària.

De moment, les pèrdues alimentàries que es produeixen al camp han estat les menys estudiades de tota la cadena agroalimentària. Aquest desconeixement del problema en aquesta fase de la cadena podria suposar una subestimació tant de les seves dimensions reals com dels seus impactes derivats, en mesurar més “allò que es pensa que es llença” que “allò que realment es llença”.

Projecte Zitroladors: pèrdues de cítrics al camp, quantificació i solucions per a l’adaptació al canvi climàtic

El projecte Zitroladors, que dirigim juntament amb WWF Espanya i que està finançat pel Ministeri per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic, s’ha desenvolupat durant el darrer semestre a finques citrícoles seleccionades d’Andalusia i Catalunya.

La quantificació d’aquestes pèrdues s’ha centrat, no només en el coneixement de la magnitud del problema, sinó que també s’ha aprofundit en la identificació de les causes que el provoquen i en consensuar mesures que ajudin a reduir aquestes pèrdues alimentàries.

Per això s’ha aplicat la metodologia de quantificació de les pèrdues alimentàries a camp, que s’està dissenyant dins del projecte europeu FOLOU, basada en la recopilació de dades a través de tècniques qualitatives i quantitatives. Aquesta metodologia ha estat a més validada per agricultors i representants del sector dels cítrics a casa nostra. Aquest procés de mesurament, ens confirma que no ha suposat cap alteració de les tasques diàries de collita de cítrics que es tenien planificades, tant a la fase de precollita com en la de collita.

Una avenç dels resultats del projecte permet assenyalar que, en el cas de les mandarines, els volums que es perden en precollita són mínims, arriben a 492 grams per arbre, cosa que equival a un índex de pèrdues del 0,61% . Gairebé la meitat d’aquestes pèrdues es consideren comestibles, però no comercialitzables (46%), i si n’hi sumem les comercialitzables, s’arriba al 62% de les mandarines descartades de la seva comercialització i deixades a camp.

Generalitzant els càlculs per al conjunt de les explotacions, es detectaria que abans de la collita ja es deixen 3.444 quilos de mandarines a camp, dels quals almenys una quarta part serien comestibles i amb potencial a ser venudes en fresc.

En el cas de les taronges les xifres extretes són superiors en precollita, on s’ha calculat una xifra mitjana de 2.5 quilos descartats per arbre. D’aquesta quantitat, el 37% correspon a taronges comestibles. Si es multipliquen aquestes ràtios pel nombre d’arbres de les parcel·les analitzades, es tindrien unes pèrdues de precollita de 21.726 quilos per explotació tipus.

Aprofundint sobre les causes futures de les pèrdues, els productors assenyalen els efectes de la crisi climàtica. Per una major producció de fruites amb calibres més baixos en els propers anys a causa dels episodis de sequera més grans que s’esperen. Aquesta casuística genera alhora un doble efecte:

  • Una competència més gran amb altres països on sí que es podria produir la fruita amb l’actual calibre, que podria desplaçar del mercat la producció nacional/local, amb els efectes negatius que comportaria.
  • Menor rendibilitat de les produccions de cítrics, en trobar-se amb una alta oferta de fruita més petita, i amb uns costos creixents, que podrien desincentivar en molts casos la pròpia collita de la fruita.
  • Els efectes del canvi climàtic també poden portar associats una major aparició de plagues i malalties, tant de les actuals, que podrien ser més acusades, com especialment noves plagues, sent algunes molt més perjudicials que les actualment tractades.

Solucions:

  • Les solucions coincidents es troben especialment en la necessitat de conscienciació del consumidor per fomentar el consum de productes d’àmbit local, independentment de la forma o la mida.
  • Aquesta sensibilització ha d’adreçar-se també als supermercats, llocs on compra la majoria de la població, per assegurar la presència de fruites i verdures de producció locals entre l’oferta als seus lineals, i que aquest origen quedi perfectament visible per a tothom.

També s’han de posar en relleu els desequilibris actuals de poder dins de la cadena, que té efectes negatius en la producció primària on, de manera indirecta, s’està instant els agricultors/es a produir grans quantitats, assumint que part d’ells es descartaran a molts casos per estètica.

Evitar les pèrdues i el malbaratament alimentari, un dels grans reptes pendents del sistema alimentari espanyol

Un dels grans reptes globals és evitar les pèrdues i el malbaratament alimentari, i també per al nostre país, per això, ambdues entitats com a membres del col·lectiu #LeysinDesperdicio, reclamen al Govern l’aprovació definitiva de la llei de pèrdues i malbaratament alimentari i es pugui continuar avançant en la resolució daquest problema.


Firmem un conveni de col·laboració amb l’Agrupació de Defensa Vegetal de l’Horta Protegida del Camp de Tarragona

Firmem un conveni de col·laboració amb l’Agrupació de Defensa Vegetal de l’Horta Protegida del Camp de Tarragona

El conveni, amb una vigència d’un any, neix amb l’objectiu de promoure la col·laboració entre ambdues entitats, fomentant l’espigolament amb les diverses persones sòcies de l’ADV de l’Horta Protegida del Camp de Tarragona.

Des d’Espigoladors, hem firmat amb l’Agrupació de Defensa Vegetal (ADV) de l’Horta Protegida del Camp de Tarragona un conveni de col·laboració per a l’any 2024.

L’objectiu principal és poder potenciar i fomentar entre els associats de l’ADV el fet de treballar conjuntament i en xarxa per tal de dur a terme activitats de recollida, espigolada o redistribució de les minves o excedents descartades del circuit comercial.

El Daniel, responsable de la delegació d’Espigoladors al Camp de Tarragona i el Ton Crusells de l’ADV de l’Horta Protegida del Camp de Tarragona durant la firma del conveni

Algunes de les persones productores sòcies de l’Agrupació ja havien col·laborat prèviament amb nosaltres. La voluntat, a partir d’ara, és poder fer extensives aquestes participacions a totes les persones membres.

Totes les activitats de recuperació i espigolament es portaran a terme de manera completament clara i transparent per tal de poder tenir en compte, sempre, la voluntat del productor o productora i resoldre els dubtes i inquietuds que puguin sorgir entorn aquesta activitat. A més,ens comprometem a destinar el 100% del producte recuperat a entitats socials i serveis de distribució d’aliments, impulsant d’aquesta forma el dret a una alimentació saludable i sostenible a l’abast de tota la població.

L’Agrupació de Defensa Vegetal de l’Horta Protegida del camp de Tarragona acaba de complir trenta anys d’activitat consolidant-se, així, com una de les més antigues del nostre territori. Es va constituir l’any 1993 i des dels seus inicis ha apostat fermament per aplicar la producció integrada en els seus conreus. Està formada per 27 persones sòcies i, a partir d’ara, col·laborarem plegades per poder lluitar conjuntament contra la problemàtica de les pèrdues i el malbaratament alimentari.

Voluntària d’Espigoladors durant una espigolada en un camp de cítrics d’Amposta



Un any carregat de nous reptes, projectes i molta il·lusió!

Un any carregat de nous reptes, projectes i molta il·lusió!

Un 2023 on hem volgut fer grans passos per avançar cap a nous models alimentaris que promoguin l’aprofitament alimentari i una garantia real del dret a l’alimentació saludable i sostenible.

Com ho hem fet?

Viatjant al Senegal per denunciar els impactes socials i ambientals de les pèrdues i el malbaratament alimentari durant la producció i distribució de cultius per a l’exportació a països del Nord Global. Projecte que ens ha permès, també, visibilitzar vulneracions de drets i l’alt cost ecològic del sistema alimentari imperant per als països del Sud Global.

Lluitant per una llei estatal de les pèrdues i el malbaratament alimentari que realment sigui valenta i transformadora que inclogui l’espigolament i fomenti la prevenció de la problemàtica. També, hem traspassat fronteres sumant-nos a projectes europeus perquè l’espigolament i la problemàtica de les pèrdues i el malbaratament alimentari arribin molt més enllà. Gràcies a iniciatives com Folou o Cultivate hem pogut començar a treballar per aconseguir definicions i eines globals i teixir xarxes amb altres entitats europees.

Promovent la cuina d’aprofitament com a vehicle de construcció col·lectiva de sabers que ens permet crear ponts entre cultures i generacions. També és clau per a construir entorns d’empoderament on compartir coneixements i inquietuds al voltant de l’alimentació sostenible. Conceptes que també hem desenvolupat en el marc dels menjadors escolars, impulsant processos de formació i capacitació dels agents educatius i dels equips de cuina i gerència per tal de reduir aquest malbaratament. També, realitzant quantificacions en aquests espais i ajudant les escoles a promoure accions per prevenir la problemàtica.

Apropant a la ciutadania i a persones usuàries d’entitats socials als camps per espigolar per l’aprofitament alimentari i donar valor a la tasca de la nostra pagesia.

Espigolades que ens han permès donar una segona oportunitat a quilos i quilos d’aliments 100% comestibles, de temporada, de qualitat i molt imperfectes!

També, impulsant la delegació de les Terres de Lleida, realitzant les primeres espigolades i començant a desenvolupar-hi una xarxa de voluntariat, pagesia i entitats compromeses.

Estrenant-nos amb nous aliments per espigolar. Per primera vegada, hem donat una segona oportunitat a ametlles i hem impulsat espigolades urbanes per recuperar olives i transformar-les en oli per a entitats socials.

Embarcant-nos en noves aventures com és el nou obrador d’es im-perfect que ens permet fer un pas gegant per construir un nou futur amb més espai que mai perquè persones boniques puguin transformar en conserves boníssimes fruites i verdures imperfectes.

Prendre consciència, sensibilitzar, generar coneixement i, sobretot, actuar, són verbs que defineixen el que ens mou com a entitat i que creiem claus per transitar cap a aquests nous imaginaris de futur.

Ens espera un 2024 emocionant. Espigoladors complim 10 anys i tenim moltes ganes de continuar explorant noves vies transformadores per poder lluitar contra les pèrdues i el malbaratament alimentari en totes les seves expressions i per un dret a l’alimentació a l’abast de tothom!

Gràcies al nostre voluntariat, a la pagesia del territori, a les entitats socials, als agents educatius, organitzacions i col·lectius que dia rere dia feu possible la nostra tasca!


Aprofitem els aliments amb totes i per a totes

Aprofitem els aliments amb totes i per a totes

Més de 170 persones han participat en tallers de cuina d’aprofitament i tallers de sensibilització en un projecte que cerca impulsar la cultura de l’aprofitament alimentari entre persones en situació de vulnerabilitat.

D’acord amb l’estudi “L’exclusió social en l’àmbit alimentari” de la Diputació de Barcelona, hi ha una relació entre els recursos econòmics i l’alimentació.

Aquest mateix estudi posa de manifest que les noves generacions d’entre 18 i 65 anys, cada vegada dediquen menys temps a la cuina i han perdut l’hàbit de menjar en família. Per tant, la dimensió social i comunitària de l’alimentació, i les receptes i les dietes tradicionals s’estan perdent en pro de la cuina ràpida i/o els aliments precuinats.

Amb aquesta premissa impulsem el projecte “Aprofitem els aliments amb totes i per a totes” amb el suport del Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya.

Persones usuàries de Cáritas Tarragona durant un taller de cuina d’aprofitament

Moltes vegades, les persones usuàries dels Serveis de Distribució d’Aliments, reben en major part canalitzacions de conserves, làctics o productes secs com pastes, llegum i arrossos. Això fa que hi hagi una poca presència de fruita i verdura fresca a causa de les dificultats logístiques que genera la seva gestió, i de les poques donacions que reben d’aquests productes.

A vegades, fins i tot, quan reben canalitzacions d’aliments frescos, en reben molta quantitat d’un sol producte i la manca de coneixement o de temps pot fer que no tinguin les eines per saber com conservar-lo.

Tots aquests aspectes tenen una estreta relació amb el malbaratament alimentari domèstic.

Per tal d’evitar aquesta problemàtica, cal emprendre, entre altres aspectes, accions de sensibilització i formació, fomentant un canvi d’hàbits que previngui els efectes de les causes principals de la generació d’aquest malbaratament com poden ser: una mala planificació de les compres, una mala conservació dels aliments, una manca d’aprofitament de les restes alimentàries, un desconeixement de la cuina d’aprofitament, etc, tal com proposa aquest projecte.

Persones usuàries de Cáritas Tarragona durant un taller de cuina d’aprofitament

La iniciativa ha buscat contribuir a millorar aquesta situació a través de la realització d’un total de 15 tallers de sensibilització i de cuina d’aprofitament adreçats principalment a persones receptores d’aliments de SDA, però també a persones pertanyents d’altres col·lectius vulnerabilitats.

Hem comptat amb la participació d’entitats del Baix Llobregat; Creu Roja Viladecans, El Rebost, Fundació Áurea i Banc de recursos – Pont alimentari i la Fundació Trab.or. I amb 5 entitats més del Camp de Tarragona: SPAAI (Fundació Diagrama), Càritas Altafulla, Fundació Aprodisca, Fundació Santa Teresa i Fundació Pere Mata.

Finalment, hi han participat un total de 170 persones.

Durant els tallers de sensibilització, hem viatjat entre les xifres de les pèrdues i el malbaratament alimentari per posar-li cara i ulls a una problemàtica molt real i conseqüència del sistema agroalimentari actual insostenible. També, hem pogut treballar la importància i el valor de l’alimentació per a la nostra salut i la del planeta. Ho hem fet a partir de diverses eines didàctiques com la dinàmica de “El camí de la meva alimentació” que permet, justament, reflexionar sobre l’esmentat anteriorment.

Persones usuàries i voluntàries de la Fundació Pere Mata durant un taller de sensibilització
Dinàmica d’un taller de sensibilitzacio

Els tallers de cuina, per altra banda, ens han permès compartir les eines necessàries per poder aprofitar al màxim els aliments dels quals disposem i descobrir els trucs per treballar al voltant d’una cuina eficient que ens permeti estalviar recursos energètics. Hem preparat amb els diversos grups receptes com pancakes de plàtan madur., pizzes de restes, hamburgueses de cigrons, entre d’altres.

Persones usuàries de la Fundació Santa Teresa durant un taller de cuina d’aprofitament

Un aspecte que hem volgut destacar i treballar és el de la participació. Per tal d’aconseguir que les persones usuàries poguessin formar part de forma activa del taller, hem volgut crear espais d’intercanvi on totes i cada una de les persones han pogut compartir les receptes i coneixements propis. Així, hem posat en valor les herències culinàries de cada una d’elles i hem parlat del dret a l’alimentació d’una forma culturalment adequada.

També, hem reforçat l’empoderament mitjançant la posada en contacte de les participants amb altres veïnes de les seves zones, cosa que permet que teixeixin les seves pròpies xarxes de recolzament.

Un projecte que ens ha permès compartir temps, aprofitament i coneixements, descobrir nous trucs que no sabíem i crear entorns segurs per a tots i totes.

Un agraïment especial a totes les entitats participants que teniu ganes de formar part de projectes com aquests i promoure el dret a l’alimentació a l’abast de tota la població.

Persones usuàries de la Fundació Pere Mata durant un taller de cuina d’aprofitament

En el marc del projecte s’han dissenyat una sèrie de materials divulgatius on es recullen els temes tractats durant les sessions, d’una manera molt pràctica i visual. Aquests consisteixen en dos dossiers sobre “Cuina d’aprofitament i alimentació saludable” i “Malbaratament alimentari i alimentació sostenible”, respectivament, que s’han fet arribar a les persones usuàries de les entitats participants. També, es poden descarregar en el enllaços que trobeu a continuació.

Treball comunitari per l’aprofitament alimentari

Treball comunitari per l’aprofitament alimentari

Més de 170 persones usuàries d’entitats socials i serveis de distribució d’aliments participen en espigolades i tallers de cuina per tal de promoure la cohesió social i la generació de xarxes de suport mutu.

Per tercer any consecutiu hem impulsat el projecte “Cuina d’espigolament: una oportunitat pel treball comunitari”, amb el suport de la Diputació de Barcelona.

Una iniciativa que té com a objectiu promoure l’alimentació saludable i sostenible i l’espigolament entre les persones usuàries de serveis de distribució d’aliments, així com entre les seves voluntàries. Enguany, hem comptat amb la participació de cinc entitats de la província de Barcelona: Botiga d’Aliments Solidaris de Sant Boi, PAC Badalona, El Rebost de Terrassa, La Botiga del Prat del Llobregat i el Xiprer.

Persones usuàries i voluntàries de l’entitat El Rebost de Terrassa durant una espigolada de pomes

Gràcies a aquest programa, entre els mesos de setembre i desembre, hem pogut apropar persones usuàries de diverses entitats als camps i a les cuines per poder utilitzar aquestes activitats com a eines de treball comunitari, promovent la cohesió social i la generació de xarxes de suport mutu.

Un centenar de persones usuàries i voluntàries de les diferents entitats han vingut als camps per donar una segona oportunitat a un total de 3.691 kg de fruites i verdures excloses del circuit comercial per les seves imperfeccions: pomes, raves, albergínies, tomàquets i pebrots han estat alguns dels cultius protagonistes de les espigolades. Gràcies a l’espigolament, promovem la participació activa de col·lectius en situació de risc de vulnerabilitat a l’hora d’accedir a productes saludables, de proximitat i de temporada.

L’espigolament, també, ens permet que les persones participants es familiaritzin amb les zones agrícoles del territori, coneixent la tasca que realitza la nostra pagesia i implicant-se en la cultura de l’aprofitament.

Persones usuàries i voluntàries de l’entitat PAC Badalona durant una espigolada de raves
Persones usuàries i voluntàries d’Aliments Solidaris de Sant Boi durant una espigolada d’albergínies

Durant els tallers de cuina ens han acompanyat 70 persones. Espais on hem pogut compartir receptes d’aprofitament com els nostres coneguts pancakes de plàtan madur o bolonyesa de llenties. També, hem pogut intercanviar trucs i coneixements que cada una de les persones sabia, fent créixer el nostre receptari personal. Així, hem creat entorns segurs per a tots i totes demostrant que la cuina d’aprofitament és una eina que ens permet promoure la cohesió i l’empoderament compartint sabers i inquietuds al voltant de l’alimentació sostenible.

Persones usuàries i voluntàries de l’entitat Aliments Solidaris de Sant Boi durant un taller de cuina d’aprofitament

Un agraïment especial a totes les entitats participants per les vostres ganes d’aprendre cada dia més i fer que projectes com aquests prenguin tot el sentit del món.

Botiga d’Aliments Solidaris de Sant Boi, PAC Badalona, El Rebost, La Botiga del Prat del Llobregat i el Xiprer.

Persones usuàries i voluntàries de la Botiga del Prat del Llobregat durant una espigolada de pebrots
Persones usuàries i voluntàries de l’entitat El Xiprer durant un taller de cuina d’aprofitament

Estem al límit: per què reduir les pèrdues i el malbaratament alimentari és necessari perquè el sistema agroalimentari es mantingui dins dels límits planetaris

Estem al límit: per què reduir les pèrdues i el malbaratament alimentari és necessari perquè el sistema agroalimentari es mantingui dins dels límits planetaris

Avui, Dia Internacional contra el Canvi Climàtic, posem sobre la taula la urgència de reduir les pèrdues i el malbaratament alimentari i els impactes ambientals que s’hi associen en un context en què s’han superat sis dels nou límits planetaris per a l’habitabilitat i l’estabilitat de la Terra.

El sistema agroalimentari globalitzat i industrialitzat deixa perdre, cada any, 1.300.000 kg d’aliments aptes per al consum humà, xifra equivalent a una tercera part del que es produeix al món (FAO, 2011) i que es veu incrementada en cada nou estudi sobre la problemàtica.

Les causes de les pèrdues i el malbaratament alimentari (PDA) tenen l’arrel, en la seva major part, en un model de producció i consum d’aliments totalment desconnectat dels límits ecològics que fomenta, entre d’altres, l’obtenció de la màxima producció al mínim cost o la imposició d’estrictes requeriments estètics que impedeixen la comercialització de moltes collites. Com a societat, hem perdut la consciència sobre el valor dels aliments, situació també donada per un desarrelament amb la terra, el territori i la tasca de la pagesia.

Darrere dels milers de tones d’aliments descartades s’hi amaga un impacte ambiental de grans dimensions (FAO, 2013). I és que quan un aliment es malbarata, converteix en residu tots els elements que s’han emprat en la seva producció – l’aigua, el sòl i l’energia- i genera igualment l’emissió de gasos d’efecte hivernacle.

Un impacte ambiental que desafia els límits planetaris per a l’estabilitat i habitabilitat de la Terra, dels quals segons els darrers informes publicats ja se n’han superat sis. Cinc d’ells tenen relació directa amb l’impacte de les pèrdues i el malbaratament alimentari:

  • Canvi climàtic: si les PDA fossin un país serien el tercer en emissions de CO2, sent responsables d’un 8% de les emissions a escala global. Segons un informe de l’ONG Drawdown Project (2020)reduir aquest 8% de gasos d’efecte hivernacle mantindria l’escalfament global per sota dels 2 graus, tal com es demana a l’Acord de París. Per aquest motiu, reduir les PDA es planteja com una de les solucions amb més força per combatre els efectes del canvi climàtic.
  • Pèrdua de la biodiversitat: s’incrementa la degradació d’hàbitats i ecosistemes i pèrdua de la biodiversitat per l’ús de la terra agrícola per cultivar aliments que no s’acabaran consumint.
  • Canvi en l’ús de la terra: el 28% de terres agrícoles disponibles a nivell mundial s’usen per produir aliments que acaben perduts o malbaratats. 1.400 milions d’hectàrees de sòl agrícola que equivalen a la superfície de Rússia o a 24 vegades la superfície de la Península Ibèrica.
  • Ús de l’aigua dolça: les PDA suposen el malbaratament  de 250 km3 d’aigua l’any, una xifra que equival a cent milions de piscines olímpiques o el cabal del Riu Volga.  
  • Contaminació bioquímica: els aliments llençats en abocadors es descomponen i produeixen gas metà que, a banda de contribuir al canvi climàtic, pot filtrar-se a fonts d’aigües properes i contaminar-les. L’ús de fertilitzants i pesticides en els conreus també accelera la degradació dels sòls.

Si el sistema agroalimentari és responsable d’un terç de les emissions de GEI a l’atmosfera, encara és més alarmant que, en un context de crisi climàtica, es portin al límit recursos naturals per produir aliments que no acabaran a cap plat. A això, s’hi afegeix la inversió desaprofitada de recursos humans i econòmics, i la paradoxa ètica que aquesta problemàtica convisqui amb els elevats índexs d’inseguretat alimentària a nivell mundial.

És imprescindible, ara més que mai, posar el focus en la transició cap a un sistema alimentari que faci efectiu al dret fonamental a l’alimentació saludable dins dels límits ecològics del planeta. En aquest context, la reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari ha d’esdevenir un objectiu clau i no negociable.

Les solucions passen per transformacions a nivell social, col·lectiu i individual: posar al centre el valor nutricional i cultural que tenen els aliments, generar canvis en els nostres patrons d’alimentació i consum, defensar el treball de la pagesia i recuperar la cultura de l’aprofitament alimentari i el relleu generacional de la cuina, en són alguns aspectes clau. A la vegada, cal augmentar el coneixement sobre la problemàtica per tal de proporcionar anàlisis en profunditat sobre els causes i els volums de les PDA que es produeixen al llarg de la cadena i, també, reivindicar accions polítiques ambicioses que estiguin a l’alçada de la problemàtica i l’afrontin des de l’arrel.

Recuperem 8.730 kg de fruita i verdura a camps d’arreu del territori català en la 3a marató #joespigolo per l’aprofitament alimentari

Recuperem 8.730 kg de fruita i verdura a camps d’arreu del territori català en la 3a marató #joespigolo per l’aprofitament alimentari

El diumenge 8 d’octubre, de 10 h. a 13 h., vam celebrar la 3a edició de la Marató #joespigolo per l’aprofitament alimentari, un esdeveniment que hem impulsat amb el suport del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya en el marc del Dia Internacional de Conscienciació sobre les Pèrdues i el Malbaratament Alimentari (29 de setembre).

Vam realitzar espigolades simultànies a diferents localitzacions del territori català, per tal d’impulsar i visibilitzar aquesta tasca. Aquest any, hem estat al Parc Agrari del Baix Llobregat, al Vallès, a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, a les Terres de Lleida i al Camp de Tarragona i vam comptar amb l’ajuda de 148 persones voluntàries.

En total hem aconseguit donar una segona oportunitat a 8.730 kg de fruita i verdura: tomàquets, cogombres i carbasses que havien quedat sense sortida comercial per diversos motius: criteris estètics, molts d’ells conseqüència de les altes temperatures, finals de cultiu on el preu de recol·lecció era superior al de venda, entre d’altres. Quilos i quilos d’aliments que s’han destinat a entitats socials del territori que treballen per donar accés a una alimentació saludable i sostenible a col·lectius en situació de vulnerabilitat: Banc d’Aliments de Girona, Banc d’Aliments de Lleida, DISA Sant Andreu, Fundació Pare Manel, Taller Baix Camp, Banc dels Aliments de Tarragona, Creu Roja Cambrils, Taula Amiga, Càritas Torreforta, Casa misericòrdia de Reus, Monestir Sant Pere de les Puel·les, La Botiga del Prat del Llobregat, Fundació Ferrer Sustainability…

Una jornada per denunciar l’impacte ambiental de les pèrdues i el malbaratament alimentari:

També, vam recollir l’impacte ambiental de l’acció, per poder conscienciar sobre les conseqüències de les pèrdues i el malbaratament alimentari sobre el medi ambient i fer palesos tots els recursos que es destinen a la producció d’aquests aliments.

En el context actual que vivim de crisi climàtica, l’increment de la temperatura no ens deixa de sorprendre. Som a l’octubre i vam viure un dia marcat per la calor. Aquest mateix any s’han assolit rècords històrics registrant de mitjana a escala mundial, aquest mateix setembre, un increment de gairebé 1ºC més respecte al període de referència 1991-2020, segons dades recollides pel programa Copernicus de la Unió Europea. El planeta viu una situació sense precedents. L’any 2023, a hores d’ara, serà l’any més calorós des que hi ha registres al món.

És per això que, en el marc del Dia Internacional de Conscienciació sobre les Pèrdues i el Malbaratament Alimentari (29 de setembre), hem volgut remarcar amb aquesta acció la necessitat de transitar cap a sistemes alimentaris més sostenibles i posar al centre del debat com aquesta problemàtica està estretament lligada amb la crisi climàtica planetària. El 8% dels gasos d’efecte hivernacle provenen del malbaratament alimentari, segons l’estudi “Food Wastage Footprint” (FAO, 2013). Reduir el 8% dels gasos d’efecte hivernacle mantindria l’escalfament global per sota dels 2 graus -tal com es demana a l’Acord de París- segons un informe del 2020 de l’ONG Drawdown Project. Així doncs, treballar en la prevenció i conscienciació d’aquesta problemàtica és clau per lluitar, també, contra el canvi climàtic.

Per això, volem donar les gràcies a tots i totes les que ens vau acompanyar. Recuperant tots aquests quilos de fruites i verdures vam aconseguir estalviar 5.604.660 L d’aigua i evitar l’emissió a l’atmosfera de 4.232 kg de CO2. Mica en mica anem avançant per construir un sistema agroalimentari més sostenible i mitigar, així, els efectes del canvi climàtic!

Arranquem el projecte europeu Soulfood per buscar solucions tecnològiques per lluitar contra les pèrdues i el malbaratament alimentari

Arranquem el projecte europeu Soulfood per buscar solucions tecnològiques per lluitar contra les pèrdues i el malbaratament alimentari

Una iniciativa liderada per la Diputació de Tarragona amb la col·laboració de l’Ajuntament de Reus, REDESSA, el Clúster TIC Catalunya Sud, la Fundació Espigoladors i altres socis europeus. Tindrà una durada de dos anys i compta amb finançament del Fons Social Europeu Plus.

Soulfood és un projecte impulsat amb l’objectiu de lluitar contra les pèrdues i el malbaratament alimentari. Durant dos anys, buscarem fórmules basades en la innovació tecnològica per tal de prevenir les pèrdues i, també, poder fer arribar els excedents de les produccions agrícoles a iniciatives socials.

La iniciativa consta de quatre paquets de treball: la gestió i coordinació, la identificació i proves de solucions digitals per a una producció agrícola i d’aliments sostenible, la identificació de solucions per millorar les iniciatives socials de distribució alimentària i la comunicació.

Des d’Espigoladors en liderem el tercer paquet. Gràcies a l’espigolament, hem pogut teixir una xarxa de productors i productores agrícoles arreu del territori que tenen un fort compromís amb l’aprofitament, a més de conèixer sobre el terreny la realitat d’aquesta problemàtica. També, tenim una llarga trajectòria de col·laboració amb entitats socials de distribució d’aliments. És per això que la nostra tasca en el marc del projecte consistirà, entre d’altres, en identificar solucions per millorar la canalització dels excedents cap a iniciatives socials de distribució d’aliments i elaborar els informes amb els resultats de les investigacions.

És fonamental sumar esforços per avançar cap a la prevenció i la reducció de les pèrdues d’aliments i garantir el dret bàsic a una alimentació saludable i sostenible. El projecte Soulfood, permetrà fer un pas endavant en la identificació de reptes, bones pràctiques i solucions innovadores tant en l’àmbit de la prevenció com en el de la donació.

Els socis del projecte:

La Diputació de Tarragona: lidera i coordina el bon funcionament del projecte, ja que assessorarà i farà el seguiment de les tasques dels altres socis. A més també en coordinarà la comunicació i divulgació.

L’Ajuntament de Reus, que hi participa a través del Centre Social el Roser i REDESSA: coordinarà l’organització de la conferència final del projecte i participarà de diferents activitats, com la identificació de les necessitats dels productors locals sobre el malbaratament alimentari o posar a prova una eina digital que connecti productors i iniciatives socials.

El Clúster TIC Catalunya Sud: liderarà el paquet de treball que identificarà i provarà solucions digitals per a una producció agrícola i d’aliments sostenible i participarà de diverses activitats del projecte.

El Lithuanian Innovation Center: coordina algunes tasques, com la identificació de les necessitats de productors locals sobre el malbaratament, l’elaboració d’un informe amb els aprenentatges i conclusions o l’organització d’esdeveniments d’aprenentatge mutu entre productors locals i iniciatives socials, a més de participar d’altres activitats.

El Digital Innovation Hub Agri-Food de Lituània: participa de diferents activitats del projecte, com la identificació de bones pràctiques o les proves de l’eina digital que es desenvoluparà.

L’Ajuntament de Roman, de Romania: també participarà de diferents activitats del projecte, com les proves de l’eina digital que es desenvoluparà per fer connectar productors i iniciatives socials o la identificació de bones pràctiques.

L’ONG Boroume – Saving food saving lifes, de Grècia: participarà de diverses activitats del projecte.