Josep Lluís Escuer: “S’ha d’acabar amb les pràctiques deslleials i el frau al mercat agroalimentari”

Després d’un 2020 difícil per culpa del coronavirus, la pagesia local segueix afrontant reptes no menys complicats: la globalització del mercat, disminució dels ingressos, canvi climàtic, espècies invasores, etc. Parlem amb Escuer de la situació actual l’agricultura local i de les claus per poder seguir mantenint-la en el futur.

Josep Lluís Escuer: “S’ha d’acabar amb les pràctiques deslleials i el frau al mercat agroalimentari”

Josep Lluís Escuer és representant de la Cooperativa agrària Fru-Rose (Lleida) i membre del Consell rector de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) en l’àmbit dels subministraments. A més, també representa a aquesta organització en la Comissió de Malbaratament i Sostenibilitat del Consell Català de l’Alimentació i la Comissió Assessora de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), entre d’altres. Aquesta vinculació amb el camp li ve de lluny: ell mateix és productor i fill de productors de préssec, nectarina, paraguaià i pera.

Després d’un 2020 difícil per culpa del coronavirus, la pagesia local segueix afrontant reptes no menys complicats: la globalització del mercat, disminució dels ingressos, canvi climàtic, espècies invasores, etc. Parlem amb Escuer de la situació actual l’agricultura local i de les claus per poder seguir mantenint-la en el futur.

P: Josep Lluís, tu mateix ets productor de fruita dolça: préssec, paraguaià, nectarina… ara que som en plena temporada, quina és la teva valoració fins ara?

R: La veritat és que aquesta campanya no és gaire bona: enguany hi ha poca producció degut a les gelades de la primavera. Està essent una collita accidentada, de qualitat una mica deficient… és una d’aquelles campanyes que ens agradaria acabar quan abans, millor.

P: Què vol dir amb “deficient”?

R: Vull dir que ens trobem amb pinyols oberts, picades, calibre petit, deformacions, russeting (marques i rugositats de la pell)… és a dir, defectes que provoquen que al final la fruita no es vengui. Per què us feu una idea de l’impacte: en condicions favorables als meus camps es poden arribar a produir unes 300 tones de fruita i enguany em penso que amb prou feines arribarem a fer-ne 150.

Fruita doble espigolada.

P: Hi ha estudis que atribueixen aquestes gelades al canvi climàtic. Quins canvis has notat al camp en els últims anys relacionats amb l’escalfament global?

R: El canvi climàtic es fa notar de forma important cada dia, i on ho veiem més és en el moment de la floració i la collita: aquests processos es fan cada vegada més aviat per culpa de les altes temperatures.

Les tempestes d’estiu, les pedregades i els temporals provoquen uns estralls de por. Tinc companys de la zona de Torroella de Montgrí que, per culpa del Glòria, van arribar a patir inundacions de fins a un metre i mig als seus camps de pomers!

P: Hi ha possibilitat d’adaptar-se a aquesta nova realitat?

Evidentment, i per això estem treballant conjuntament amb institucions com l’IRTA per aconseguir varietats de plantes més adaptades al canvi climàtic: les espècies capaces de resistir les altes temperatures i la manca de reg són les més buscades. Malauradament, no tinc clar si aconseguirem adaptar-nos-hi prou ràpid…

P: El canvi climàtic és el principal problema de la pagesia?

No, i ara! Un dels principals problemes que tenim és la manca d’entesa entre les administracions i el camp; crec que encara els governs no són conscients de la situació real. Per exemple: als discursos sovint sentim parlar de “producció ecològica” i és una cosa que sona molt bé, però la realitat és que cada vegada comptem amb menys productes per poder combatre unes plagues que, en part per culpa del canvi climàtic, són cada vegada més agressives. Dintre de pocs anys em temo que hi haurà produccions que no puguin tirar endavant perquè la major part de la collita s’haurà perdut per culpa d’unes plagues que no podrem controlar.

La solució és escoltar a qui treballem la terra, ja que la coneixem de primera mà. I evidentment mai renunciarem a la sostenibilitat… som els primers a qui ens interessa cuidar el medi ambient, ja que en depenem per poder viure.

P: Des de entitats, institucions, grups ambientalistes… insistim molt en la necessitat de consumir producte de proximitat i en la problemàtica que les importacions causen tant a nivell econòmic com ambiental. Però, actualment Catalunya té prou suficiència alimentària? És viable limitar o prohibir les importacions?

R: Jo penso que Catalunya pot ser un país capaç d’abastir-se perfectament; tenim fruita, carn, vins, blat… pràcticament no ens falta de res! A més, en temes agraris, hem demostrat ser un país amb tradició pionera: vam ser la primera Comunitat Autònoma que va tenir una conselleria de medi ambient. El problema és que mai hem estat capaços de transformar tot aquest esforç en un valor afegit que ho compensi.

Per altra banda, jo crec que “prohibir” les exportacions potser seria massa radical; l’únic que demanem és que, com a mínim, puguem competir en les mateixes condicions. Això ara no està passant i vet aquí un exemple: durant les negociacions per aprovar la nova PAC, a Brussel·les, des de les cooperatives vam insistir moltíssim en què s’apliquin els mateixos criteris de producció -ja força exigents- als productors de països de fora de la Unió Europea… i al final no han volgut! És a dir, que a nosaltres ens prohibeixen utilitzar productes i tècniques per, suposadament, preservar la qualitat, la traçabilitat i la sostenibilitat, però després es permet l’entrada de producte de fora sense control. I nosaltres, a més, en paguem les conseqüències: sigui en forma de caiguda de preus per saturació del mercat o sigui en forma d’espècies invasores als nostres camps.

P: Últimament estem veient notícies molt preocupants en relació al camp: productors que llencen aliments com a acció desesperada de denúncia, agricultors que es veuen obligats a posar els seus camps a la venda i, fins i tot, fets tan greus com l’increment de suïcidis entre la pagesia en alguns països com França. Quines són les causes d’aquest fenomen?

R: Iniciar una nova empresa agrària, per a un petit productor, a dia d’avui és una tasca impossible: aixecar-la i mantenir-la equival a una fortuna que al final no serveix per a res. Les grans cadenes de distribució guanyen molts diners realitzant pràctiques deslleials i obligant al productor o productora a vendre la fruita a un preu ridícul. A mi fa un parell d’anys em van arribar a pagar només 18 cèntims per un quilo de fruita! Ens estem arruïnant.

Així les coses, qui pren el relleu després? El resultat és que hi ha finques i camps abandonats o que acaben en mans de fons voltor i servint als interessos de la indústria especulativa.

Préssecs de mides diferents.

P: Com a petit productor, quin és el full de ruta a seguir per assegurar el futur de l’agricultura local?

R: La classe política ha de ser conscient de la tasca que fem al món rural: la pagesia som els “jardiners i jardineres” del territori i som qui produeix els aliments per a la població. A nosaltres ens agradaria guanyar-nos la vida sense cap ajut, però malauradament en el context actual no tenim més remei que dependre’n. Si les administracions volen que seguim fent cultius compromesos i sostenibles necessitem més ajuts perquè, ara per ara, no en guanyem prou per mantenir-nos.

Per altra banda tinc clar que s’ha d’acabar amb les pràctiques deslleials i el frau al mercat agroalimentari. Si és evident que els productors estem venent per sota de cost, per què no es fa res per evitar-ho? L’únic control que hi ha és el que exercim els petits productors i productores de forma autònoma, i això ens fa sentir-nos abandonats.

I per últim cal impulsar dietes sanes i saludables entre la població, perquè ara mateix al nostre mercat hi ha poca demanda de fruita i verdura. Sabies que a Itàlia consumeixen 8 vegades més fruita i verdura que a Espanya? Ens cal menjar més fruita i verdura fresca i de proximitat.

P: En els últims anys també has exercit de representant la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) en el procés d’elaboració de la Llei 3/2020, de prevenció de pèrdues i malbaratament alimentaris. Ja fa més d’un any que la llei s’ha aprovat; quin balanç en feu?

Crec que aquesta llei constitueix un punt de partida molt bo de cara a lluitar contra les pèrdues i el malbaratament a tota la cadena alimentària. Tot i així crec que tot just acaba de començar i encara cal desenvolupar-la molt més: s’han d’implementar mecanismes de control a totes les baules de la cadena alimentària, no només al camp. Per altra banda, cal establir més alternatives per tota aquesta fruita i verdura excedent com per exemple la transformació… o bé canalitzar-la per a que arribi a les famílies que ho necessiten, com feu des d’Espigoladors. Ara bé, tal i com comentava abans, cal anar a l’arrel del problema si realment volem provocar un canvi en la tendència actual.

Food Relations: cuina d’aprofitament, interculturalitat i empoderament

Food Relations: cuina d’aprofitament, interculturalitat i empoderament

Aquest mes de juliol va concloure la tercera edició del Food Relations, un programa europeu impulsat per l’ONG ABD i en el qual la Fundació Espigoladors hi hem col·laborat fent tallers de cuina intercultural i d’aprofitament. L’objectiu del programa és la inserció social i laboral de dones migrants i refugiades en risc d’exclusió social del barri de Sants; les activitats es van desenvolupar als fogons de la cuina del recinte de Can Batlló, un espai referent en projectes alternatius i de l’economia social a Barcelona.

“Mai havia après a improvisar, a fusionar… a trobar solucions imaginatives per no tirar menjar

El repte anual del programa consisteix en què les 14 participants han de cuinar i planificar un “menú fusió” que inclou àpats propis del país d’origen de cadascuna: “Food Relations per mi és un projecte innovador i diferent, perquè una cosa tan quotidiana com és el menjar adquireix una importància molt gran a l’hora de conèixer altres cultures com per exemple l’àrab, que sempre m’havia cridat l’atenció però mai havia tingut l’oportunitat de descobrir-la”, explica la Mariel, originària d’Hondures, mentre prepara unes pupusas, que són unes petites truites fetes amb farina de blat de moro i quesillo, un formatge molt popular a Llatinoamèrica. Mentre pasta les pupusas sobre la taula i les passa per la paella, explica que ella és una apassionada de la cuina (i de la història), però que en tots els cursos i formacions que ha fet mai havia après tants trucs d’aprofitament com al Food Relations: “mai havia après a improvisar, a fusionar… a trobar solucions imaginatives per no tirar menjar. No sabia que es podia fer paté de les fulles d’una carxofa! Una altra de les coses que m’agraden d’aquest programa és que tinc l’oportunitat d’aportar els meus coneixements i la meva cultura a la vegada que estic aprenent coses noves”.

Qui també mostra molt d’entusiasme per l’intercanvi cultural del programa és la Guadalupe, originària de Perú. Té 23 anys, i aprofita cada moment per expressar el seu entusiasme per aprendre noves habilitats: “estic en una etapa de la meva vida en la que vull aprendre moltíssim i, en matèria de cuina, els tallers del Food Relations m’han obert la ment, hi ha tantes coses que no sabia…!”; si bé la seva mare i la seva àvia li havien ensenyat trucs per aprofitar el menjar, no s’havia parat a pensar en l’estalvi energètic: “Les companyes ens han donat molts consells que ara aplico a casa i que em permeten ajudar al medi ambient amb gestos tan petits com posar a bullir un cassó”. La seva aportació al menú és una causa limeña, un plat fet de patata, pollastre i verdures que, segons la Guadalupe, es va inventar després d’una guerra i ara és un símbol de reunió i concòrdia que actualment es consumeix en celebracions amb amics i/o familiars.

En matèria de cuina, els tallers del Food Relations m’han obert la ment, hi ha tantes coses que no sabia…!

Totes dues participants destaquen el vincle que s’ha format entre elles i les altres participants: “agraeixo moltíssim l’oportunitat d’haver conegut a les altres noies: són estupendes!”, remata la Mariel. Més enllà dels coneixements de cuina, les participants intercanvien les seves experiències vitals com a dones i migrants arribades a un país on malauradament encara es topen amb moltes barreres; totes elles ara formen part d’una “família” en la qual les unes cuiden de les altres.

Des d’Espigoladors ens sentim molt orgulloses d’haver participat en aquest projecte i agraïm infinitament a Food Relations, ABD i Can Batlló que hagin comptat amb nosaltres en aquest procés d’empoderament i lluita per l’aprofitament alimentari d’aquestes dones valentes i genials. Esperem amb ganes la propera edició!

Aprenentatge i Servei per l’aprofitament alimentari: transformació social des de l’acció local i comunitària

Engeguem quatre projectes ApS amb grups de joves per empoderar-es a crear intervencions comunitàries que redueixin les pèrdues i el malbaratament alimentari

Aprenentatge i Servei per l’aprofitament alimentari: transformació social des de l’acció local i comunitària

Engeguem quatre projectes ApS amb grups de joves per empoderar-les a crear intervencions que redueixin les pèrdues i el malbaratament alimentari al seu entorn local

Alumnes de l’INS Costa i Llobera en una sessió del projectes ApS

Bona part del malbaratament alimentari que es produeix en l’àmbit domèstic, de la restauració i del petit comerç es podria evitar canviant els nostres hàbits quotidians. Us imagineu quin canvi més gran podem promoure si aconseguim que totes les persones introduïm el concepte d’aprofitament alimentari al nostre dia a dia? Aquest és el repte al qual donen respostes les i els joves que participen als projectes d’Aprenentatge i Serveis (ApS) que la Fundació Espigoladors duem a terme amb el suport del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Sota el lema “Som part de la solució al malbaratament alimentari”, aquests promouran accions comunitàries que treballaran per la sostenibilitat ambiental i la justícia social.

Els ApS són projectes educatius que combinen la formació de caràcter teòric amb la implicació, a partir de la realització d’un servei, en la realitat social més propera de les participants. Així, a través del coneixement en profunditat d’una problemàtica social i/o ambiental, es crea una intervenció que reverteix en el conjunt de la comunitat. Són, doncs, projectes de compromís amb l’entorn.

Per tercer any consecutiu, Espigoladors hem posat en marxa projectes ApS amb alumnes d’educació secundària que tenen ganes de treballar per l’aprofitament alimentari. Enguany estem treballant de nou amb les alumnes de l’INS Vila de Gràcia, i hem sumat col·laboracions amb tres nous centres educatius: l’INS Olorda de Sant Feliu de Llobregat, l’INS Costa i Llobera de Barcelona i l’Escola Nostra Senyora del Mar del Prat de Llobregat. En total són més de 80 joves que iniciaran projectes locals per donar resposta a una problemàtica global!

Ara bé, com ho podem fer per crear un projecte comunitari que sensibilitzi les veïnes i veïnes del barri sobre la importància de fomentar l’aprofitament alimentari? En primer lloc, haurem de fer una investigació exhaustiva de la problemàtica. Al llarg de diverses sessions, descobrirem que, darrere les tones d’aliments que es descarten, s’hi amaguen un munt de problemàtiques ambientals, injustícies socials i pèrdues econòmiques.

Alumnes de l’INS Vila de Gràcia en una sessió d’investigació de la problemàtica de les pèrdues i el malbaratament alimentari

Quan ja siguem expertes i experts en pèrdues i malbaratament, ens caldrà fer una diagnosi per conèixer el nostre entorn i les cares que hi adquireix aquesta problemàtica. Per fer-ho, sortirem al barri per fer d’investigadores i investigadors i recollir tota la informació que necessitem per crear les nostres intervencions.

Les i els alumnes de l’Escola Nostra Senyora del Mar, que van iniciar l’ApS durant el primer trimestre del curs escolar, ja han fet aquesta diagnosi. Amb petits grups, han estudiat tots els punts de la cadena alimentària que podem trobar al seu municipi, el Prat de Llobregat. Així, han entrevistat a agricultors i agricultores del Parc Agrari del Baix Llobregat, a petits comerços i supermercats, a bars i restaurants del municipi i, fins i tot han observat quina és la situació al menjador del seu centre.

Amb tota la informació recollida, ja podrem generar idees per crear els nostres serveis i desenvolupar-los, tal com estan fent els i les alumnes del Prat! Des d’Espigoladors tenim moltes ganes de descobrir quins seran els projectes que crearan les joves de tots els centres amb qui treballem per incidir en els seus entorns. Ben aviat els donarem a conèixer perquè puguin servir d’inspiració per a d’altres iniciatives.

En definitiva, els ApS ens demostren que a partir de l’acció local i comunitària podem incidir en la transformació d’una problemàtica global. I és que, actuant de manera local, podem canviar el món! A més, també ens demostren que les joves són un col·lectiu clau per promoure canvis socials i ambientals. És imprescindible que escoltem les seves veus i que busquem maneres d’empoderar-les perquè tenen una gran capacitat imaginativa per crear nous projectes i moviments que incideixin en la seva comunitat i el conjunt de la ciutadania!

Amb el suport de:

Unim forces amb el CETT-UB per fomentar l’aprofitament alimentari i l’alimentació sostenible

Establir aliances per combatre les pèrdues i el malbaratament d’aliments i per promoure models alimentaris més sostenibles és un dels nostres pilars com a organització.

Unim forces amb el CETT-UB per fomentar l’aprofitament alimentari i l’alimentació sostenible

Establir aliances per combatre les pèrdues i el malbaratament d’aliments i per promoure models alimentaris més sostenibles és un dels nostres pilars com a organització. 

En aquesta línia i amb aquesta visió, hem signat un conveni de col·laboració amb el centre universitari de gastronomia i turisme CETT, adscrit a l’Universitat de Barcelona. L’objectiu de l’acord és impulsar projectes de prevenció del malbaratament alimentari, així com activitats i accions de sensibilització per fomentar dietes sostenibles i saludables entre la ciutadania. Per altra banda, també es promourà que l’alumnat del CETT participi en les nostres activitats i que desenvolupi estades de pràctiques al nostre equip. 

El CETT-UB és el centre universitari de referència de Turisme, Hoteleria i Gastronomia i està adscrit a la Universitat de Barcelona.

Com a una de les primeres col·laboracions, hem rebut l’assessorament del CETT, a nivell nutricional i gastronòmic, en l’elaboració de materials de divulgació amb l’objectiu de promoure l’aprofitament alimentari a les llars i hàbits d’alimentació saludable. El resultat ha estat una col·lecció d’infografies impreses que hem distribuït a diversos punts de distribució gratuïta d’aliments de l’Àrea Metropolitana de Barcelona per fomentar el consum de fruita i verdura entre les persones usuàries. Un projecte que ha comptat amb el suport de la Diputació de Barcelona i que s’emmarca, també, en la nostra lluita contra les situacions de pobresa alimentària.

Posar l’alimentació al centre és ara més necessari que mai! Per a les persones, per al planeta. 

Mostra de l’algunes de les infografies dissenyades. El projecte ha comptat amb el suport de la Diputació de Barcelona.

Califòrnia també és espigoladora

Espigoladors vista entitats espigoladores dels Estats Units, un territori on aquesta pràctica està molt estesa.

Califòrnia també és espigoladora

Espigoladors viatgem fins als Estats Units per a conèixer altres entitats espigoladores

Marc Farrés (dreta), responsable d’espigolaments de la Fundació Espigoladors, a la localitat californiana de San Luis Obispo durant una espigolada amb Glean SLO.

L’Assemblea General de les Nacions Unides ha declarat el 29 de setembre Dia Internacional de Conscienciació sobre les Pèrdues i el Malbaratament Alimentari. Enguany s’ha celebrat per primera vegada, i la Fundació Espigoladors n’hem organitzat una de grossa.

Una de les accions que hem dut a terme ha estat la posada en marxa de la campanya internacional #WeAreGleaners (wearegleaners/fwlday). Hem reunit més d’una vintena d’entitats espigoladores d’arreu del món amb l’objectiu de visibilitzar i reivindicar el potencial de l’espigolament com a activitat per lluitar contra les pèrdues i el malbaratament alimentari.

El nostre treball en el marc internacional, però, ja havia començat molt abans. A l’inici d’aquest 2020, en Marc Farrés, el responsable de l’àrea d’espigolaments de la nostra Fundació, va fer un viatge molt especial per l’estat de Califòrnia, a la costa oest dels Estats Units. La tria d’aquesta destinació tenia una explicació ben clara: en aquest país l’espigolament és una activitat molt consolidada, podem trobar-hi més de tres-centes entitats que s’hi dediquen. Califòrnia, a més, és un dels estats amb més conreu hortifruiter, sobretot a la seva plana central, i compta amb més de cuaranta entitats que espigolen de fruita i verdura. En Marc en va conèixer quatre, amb qui va compartir experiències i aprenentatges. 

La seva ruta va començar al nord de Califòrnia, prop de San Francisco. A l’extrem sud de la badia que banya aquesta famosa ciutat, hi trobem la ciutat de San José, coneguda com a capital de la zona de Silicon Valley. El gran nombre d’empreses tecnològiques que des dels anys 70 van començar a instal·lar-s’hi, han propiciat un procés de gentrificació amb una pressió urbanística molt forta que ha guanyat terreny a l’agricultura. Però malgrat la falta de camps de conreu, en aquesta zona gairebé tots els jardins particulars de les cases, els backyards, tenen arbres fruiters. En Craig Disrerens, un veí de la zona que es dedicava al món empresarial, un bon dia va començar a preguntar-se què se’n feia de tota la fruita d’aquests jardins, i va decidir collir-la i elaborar melmelades amb un grup de nois i noies del seu barri per a aprofitar-la. L’any 2001 va fer créixer el seu projecte i va crear Village Harvest, una entitat pionera d’espigolament de backyards. Actualment han deixat de banda l’elaboració de melmelades, però amb l’ajuda de 6.000 voluntaris i voluntàries aconsegueixen espigolar 100.000 kg de fruita, majoritàriament cítrics, cada any.

Craig Disrerens, fundador de Village Harvest.

Sense allunyar-se massa de la costa però viatjant molts quilòmetres cap al sud, en Marc va arribar a la petita ciutat de San Luis Obispo, on va conèixer l’equip de Glean Slo. El que fa especial aquesta entitat nascuda l’any 2010 és que actualment forma part del banc d’aliments de la ciutat; són els seus proveïdors de fruita i verdura fresca. Els aliments que distribueixen els espigolen de backyards i cultius hortofructícoles. També recuperen aliments dels mercats de pagès (farmers market).

A Los Angeles en Marc va fer una parada obligatòria, no podia marxar de Califòrnia sense conèixer Food Forward, una organització que amb pocs anys s’ha convertit en tot un referent als Estats Units. La majoria dels aliments que recuperen, 7 milions de kg anuals, són del whoelsale Los Angeles, el mercat de majoristes de la ciutat. També espigolen backyards i, de tant en tant, ho fan a camps de cultiu. Una organització que treballa amb xifres tan elevades, necessita molt voluntaris i voluntàries per a poder funcionar: en tenen 20.700, i canalitzen els aliments a 30 Serveis de Distribució d’Aliments diferents!

Marc Farrés a Los Angeles amb l’equip de Food Forward.

Produce Good és l’última entitat que en Marc va conèixer. Es troben a Encenitas, una petita ciutat costanera de la província de San Diego. La seva activitat està centrada en l’espigolament de fruita als backyards, i una vegada a la setmana acudeixen a 4 farmers markets. En Marc va quedar enamorat de l’entorn que envolta les seves oficines: una antiga granja envoltada de prats, convertida en un espai de treball compartit.

Amb tots ells i elles, en Marc va poder compartir la situació que viu l’espigolament a Catalunya. Els va explicar el nostre model i com l’activitat que duem a terme està molt lligada al sector primari. A diferència de les entitats estatudinenques, que espigolen eminentment backyards i farmers markets, aquí tenim molta relació amb la pagesia i els seus camps. Ara bé, malgrat haver-hi diferències, l’objectiu de totes les entitats és el mateix: propiciar que els col·lectius més vulnerables tinguis accés a una alimentació saludable, i crear una xarxa ciutadana que actuï contra les pèrdues i el malbaratament alimentari.

Economia circular, zero waste i aprofitament alimentari, un triplet inseparable

Una col·laboració de Bûmerang, una entitat que treballa pel Zero Waste a través d’un model basat en l’economia circular.
Parlen de la necessitat de reduir els residus per assolir un model més sostenible i del seu lligam amb la lluita per l’aprofitament alimentari.

Economia circular, zero waste i aprofitament alimentari, un triplet inseparable

Aquest article és una contribució de Bûmerang, el bowl que torna

Al 2015 estava en una platja d’Indonèsia, hi havia unes onades increïbles, però la meva vista no se centrava en les onades, se centrava en els centenars de trossos de plàstic que hi havia a la platja, un fenomen que malauradament també trobem al nostre territori. En aquell moment, me’n vaig adonar que feia molts anys que fèiem les coses malament, i que el reciclatge no treurà d’aquest problema.

Realment volem omplir els nostres oceans de plàstic? És el millor que sabem fer la, encara considerada, espècie animal més intel·ligent del planeta?

Abans de parlar de les solucions al plàstic d’un sol ús, cal entendre per què ens trobem en aquest embolic.

Dissenyat per contaminar

La invenció dels plàstics es remunta a principis del segle XX, va ser una revolució i ha ajudat les nostres societats a prosperar en molts aspectes, i a arribar a llocs que eren  impensables si no fos per la lleugeresa i prestacions que ofereixen alguns materials creats a partir del plàstic.

No va ser fins a mitjans del segle passat que els plàstics van començar a comercialitzar-se per crear alternatives d’un sol ús que substituïen a objectes de consum del dia a dia; tal com mostra aquest anunci del 1955, els plàstics van significar un canvi d’estil de vida per a la majoria de les famílies. De cop i volta, aquest nou material et permetia “ser més lliure i tenir més temps”.

Qui hagués pensat que la seva major virtut i la més celebrada, el fet que fossin “per tirar”, seria alhora el que portaria als envasos de plàstic d’un sol ús a la vora de la desaparició i, inclús, a la seva prohibició total?

La invenció del reciclatge no va arribar fins més endavant, prop dels anys 70, quan alguns grups ambientals van començar a assenyalar el fet que s’havia d’implementar un sistema de reciclatge per a aquests materials, que ja començaven a acumular-se de manera massiva als abocadors dels Estats Units i Europa.

Llavors, si el reciclatge no ens ajudarà a solucionar aquest problema, com podem fer-ho?

Economia circular

Fa aproximadament 10 anys que se sent a parlar molt sobre un nou concepte, el de l’economia circular. I si parlem d’economia circular, això significa que actualment estem en un sistema d’economia…lineal.

  • Extreure
  • Fabricar
  • Consumir
  • Tirar

A grans trets, això és el que hem estat fent al llarg dels últims 100 anys d’història de la humanitat.

L’economia circular se centra a mantenir el valor dels materials el màxim temps possible en el cercle de producció. Això significa que allarga al màxim la vida últil dels productes i, al mateix moment, treballa per crear sistemes que permeten recuperar tots els materials del producte una vegada la prersona que els hagi comprat no els necessiti més. D’aquesta manera, s’evita que els productes arribin als abocadors i s’incentiva a les empreses a fer dissenys centrats en la longevitat i no pas en l’obsolescència programada.

Una empresa que treballi amb un model d’economia circular, crearà productes i serveis que no crearan residus al final del seu cicle d’ús.

Partir del recurs desaprofitat.

Una altra forma de crear organitzacions basades en l’economia circular és partir d’un residu que, ara com ara, no s’aprofiti. Aquest és el cas d’Espigoladors, una Fundació que parteix de la premisa que el 30% de la producció d’aliments mundial es malbarata. Amb aquest punt de partida, treballa amb aquests excedents que el sector primari no pot comercialitzar a causa de les polítiques estètiques i de preu, i els dona valor, ja sigui des d’un punt de vista no lucratiu donant-los a entitats socials, o a partir de la creació dels productes es im-perfect®. Partir d’un recurs desaprofitat i crear un producte de valor afegit també es coneix com a “upcycling”.

Zero Waste, l’economia circular duta al dia a dia

Tot això sona molt bé per a treballar-ho com a organització o negoci, però…com ho fem per viure d’una manera més circular en el nostre dia a dia?

D’aquesta inquietud neix el, ara ja conegut, moviment “zero waste”, que busca minimitzar al màxim els residus que es generen les persones amb la seva activitat diaria. Es calcula que un europeu pot arribar a generar fins a 500kg de residus a l’any. Això significa que una ciutat com Barcelona estaria generant 750.000 tones de residus l’any.

Qualsevol que hagi intentat minimitzar els seus residus sap com de difícil que pot arribar a ser i com de desesperançador si ho intentes sense estar preparad@. Per sort, cada vegada comptem amb més informació online i són més els serveis que ens volen ajudar a fer que aquest objectiu sigui més fàcil d’assolir. El moviment ecologista és molt famós per les seves 3 sigles: Reduir, Reutilitzar i Reciclar. Nosaltres creiem que cal afegir-ne un parell més: Rebutjar i Repensar. Quan sentis l’impuls de consumir alguna cosa, passa primer, detingudament, per cada una de les fases:

  • Rebutjar: D’entrada, la resposta sempre és No.
  • Repensar: Si realment creus que és imprescindible, és moment de repensar-ho.
  • Reduir: En cas que realment ho necessitis, com pots fer-ho perquè consumeixi o impacti al mínim.
  • Reutilitzar: En cas que sigui un objecte de consum, el puc utilitzar d’una menera que em permeti reutilitzar-lo?

Si davant qualsevol compta passem detingudament per aquests punts, veure que portar una vida zero waste no és tan difícil com sembla.

Els nostres serveis que ens ajuden

De la mateixa manera que Espigoladors ha implementat l’economia circular, existeixen altres iniciatives també de l’economia circular que busquen ajudar a les persones a viure sense residus. És el cas de la nostra iniciativa Bûmerang, amb la qual busquem dur al segle XXI el que els nostres avis i àvies sabien fer, reutilitzar. Avui en dia, ens hem tornat una societat que va molt de pressa i que té poc temps, el dinar s’ha convertit en una cosa ràpida que es fa amb poc temps, i la majoria ens decantem per la fàcilitat de comprar alguna cosa ja preparada. És molt frustrant saber que cada dia, al menjar, estàs generant residus. Una alternativa podria ser portar el teu propi tupper, però també som una societat oblidadissa i és per això que hem creat Bûmerang, el bowl que torna, un servei gratuït que està disponible a diversos punts de menjar per endur-se de la ciutat de Barcelona, i on podràs gaudir del teu plat per endur-te en un envàs reutilitzable de forma 100% gratuïta.

Com funciona?

A través d’una app controlem que retornis els Bûmerangs en menys de 15 dies, el temps que et deixem per gaudir-lo. Aquest envàs el pots retornar a qualsevol altre punt de la xarxa Bûmerang, i podràs gaudir-ne d’un de nou en qualsevol moment i en qualsevol altre punt de la xarxa, només et demanem que el retornis en 15 dies.

Com hem vist, el reciclatge és una No solució que, encara que sigui important dur-la a terme, no ens farà sortir del problema on estem posats i posades. Si vols solucionar la problemàtica dels residus alimentaris, d’envasos o de la moda, necessitem posar tot i totes una mica de part nostra i recolzar iniciatives com Bûmerang i Espigoladors que ens ajuden, a poc a poc, a doblegar els extrems de l’economia lineal en què vivim per acabar convertint-la en una de 100% circular.

Sobre l’autor: Oriol Segarra Pol és enginyer industrial i compta amb una llarga trajectòria en el camp de la contaminació causada pel plàstic i l’economia circular. Actualment és CEO de Bûmerang, empresa Zero Waste que va fundar l’any 2019.

Pel medi ambient, aprofitament

La Fundació Espigoladors celebrem el dia Mundial del Medi Ambient reivindicant la importància de l’aprofitament alimentari

Pel medi ambient, aprofitament

La Fundació Espigoladors celebrem el Dia Mundial del Medi Ambient reivindicant la importància de l’aprofitament alimentari

Les polítiques estètiques que regeixen el mercat alimentari tenen influència en els colors de fruites i verdures. Als camps, el rang de colors de les pastanagues va des del morat fins al groc blanquinós. A les botigues, en canvi, generalment podem trobar-ne de taronges.

Cada vegada que algú parla de medi ambient, la imatge més característica que s’evoca són muntanyes verdes, boscos densos i rius i llacs d’aigua cristal·lina. Quan parlen de desastres ambientals, en canvi, aquests mateixos paratges passen a estar malmesos. Les muntanyes deixen de ser verdes i queden plenes de brossa, els boscos cremen, i l’aigua dels llacs i dels rius agafa un to marronós. També entra en joc, inevitablement, el canvi climàtic i tots els seus efectes: el desgel dels pols, el forat de la capa d’ozó, i tot el seguit de desastres naturals cada vegada més extrems que provoca. 

Per sort, les reivindicacions mediambientals, especialment aquelles relacionades amb el canvi climàtic, estan a l’ordre del dia. Els i les joves d’arreu del món han alçat la veu per reclamar un model d’organització socioeconòmic més sostenible. Darrerament hem viscut les primeres vagues pel clima i les seves manifestacions multitudinàries, a les quals se sumaven tots aquells i aquelles que ja fa anys que treballen per assolir un canvi de paradigma. Malgrat la notorietat de les reivindicacions, moltes de les causes dels desastres mediambientals i del canvi climàtic resten desconegudes o, com a mínim, passen desapercebudes. Una d’elles són les pèrdues i el malbaratament alimentari, una problemàtica social i mediambiental a què la Fundació Espigoladors volem donar resposta a través de la nostra activitat.

“Malbaratament”, deia la cuinera Ada Parellada, és una paraula que tot just estem aprenent a dir. Fa referència a tots aquells aliments aptes pel consum humà que són descartats al llarg de la cadena alimentària, des del sector primari fins al rebost de casa. L’any 2011, la FAO va calcular que anualment es perden i malbaraten un terç dels aliments que es produeixen a escala global. Un any més tard, l’estudi Fusions va acotar aquesta dada a escala europea; en aquest territori s’hi llencen 88 milions de tones d’aliments. I si volem dades encara més locals, ens hem de fixar en l’estudi que l’Agència de Residus de Catalunya i la UAB van fer també l’any 2012: només tenint en compte els sectors de la restauració, el comerç al detall i l’àmbit domèstic, es malbaraten 35 kg d’aliments per persona i any. 

Aquests calçots havien crescut tant, que el seu productor no els va poder comercialitzar a causa dels requeriments estrictes de calibre del mercat alimentari.

Les pèrdues i el malbaratament alimentari no són només una problemàtica mediambiental perquè suposen la creació de residus alimentaris, sinó que tenen unes implicacions majors. Quan un aliment es descarta, converteix en residus tots els elements emprats per a la seva producció,  com l’aigua i el sòl. A més, contribueix a l’emissió de gasos d’efecte hivernacle; s’ha calculat que és el causant del 8% d’aquestes emissions a escala global. 

Com tota problemàtica mediambiental, les pèrdues i el malbaratament alimentari també tenen implicacions socials que cal combatre. És molt difícil no fer-nos ressò de la contradicció que suposa que aquesta problemàtica existeixi en un món on cada vegada són més les persones que no tenen garantit el dret a una alimentació sostenible. Tot i així, cal assenyalar que aquestes dues problemàtiques no estan correlacionades, i que totes dues són causades per un sistema de mercat i d’organització social que no té en compte ni la justícia social ni l’ambiental. 

Una de les implicacions socials més clares de les pèrdues i el malbaratament és la dificultat afegida que suposa per a la pagesia a l’hora de comercialitzar els seus productes. Les pèrdues alimentàries que s’originen als camps del sector primari són causades per un sistema de mercat que exigeix uns cànons estètics i de calibre molt difícils de complir, i que imposa unes polítiques de preus severes. Aquest context dificulta que la pagesia pugui obtenir un rendiment de la seva tasca, que a ulls de la societat va perdent a poc a poc el seu valor i el dels aliments.  

És habitual trobar porros i pastanagues amb aquesta forma. A les botigues, en canvi, és difícil veure’n.

És per tot això que avui, Dia Mundial del Medi Ambient, volem visibilitzar les implicacions que tenen les pèrdues i el malbaratament alimentari. Des d’Espigoladors treballem dia rere dia per posar-hi fi, perquè volem construir un model sostenible que tingui en compte la justícia social. I perquè volem que aquest model valori la tasca del sector primari, un agent clau pel territori, i els aliments. Un model que, inevitablement, passa per la circularitat: treballem reaprofitant els residus, dotant-los d’una segona vida. 

Moltes gràcies a totes les persones que heu passat a l’acció per treballar per l’aprofitament alimentari i, especialment, moltes gràcies a totes les persones voluntàries i a la pagesia compromesa. Seguim creant xarxa pel medi ambient! 

El final de la temporada comercial de bledes no sempre coincideix amb el final de la temporada als camps del sector primari. Per això Espigoladors en collim tantes.

Suport mutu des dels barris per fer front a la Covid-19

Espigoladors col·laborem amb les xarxes de suport mutu nascudes arran de la Covid-19 per garantir el dret a una alimentació saludable dels col·lectius més vulnerables.

Suport mutu des dels barris per fer front a la Covid-19

Espigoladors col·laborem amb les xarxes autogestionades nascudes arran de la crisi sanitària per garantir el dret a una alimentació saludable dels col·lectius més vulnerables.

Algunes xarxes d’aliments han vingut als camps del sector primari per recollir les fruites i verdures espigolades. Fotografia de Josep Lago

L’actual crisi causada per l’estat d’emergència de la covid-19 ha posat en evidència, un cop més, el fràgil i injust sistema socioeconòmic en què vivim. Un sistema que prioritza el creixement i el lucre econòmic, basat en les desigualtats socials, en la precarització estructural i que no té en compte l’emergència climàtica.  Una crisi que, un cop més, recau violentament cap a les persones i col·lectius més vulnerats i precaritzats.

Moltes persones s’estan veient abocades a situacions d’extrema vulnerabilitat, unes situacions que no paren d’agreujar-se. Davant aquesta realitat han emergit a temps rècord diverses iniciatives veïnals i de suport mutu, des de l’autogestió, per tal de donar-li resposta. Són un total de vint xarxes de suport, a les quals la Fundació Espigoladors hem donat suport  des d’un inici per contribuir a garantir l’accés a una alimentació saludable a les persones a qui donen suport. Moltes d’aquestes iniciatives s’han impulsat des de col·lectius ja consolidats, com sindicats d’habitatge, xarxes veïnals, col·lectius migrants i antiracistes, que han hagut de reinventar-se per respondre a les necessitats sorgides d’aquest context. D’altres han aparegut amb força, de manera espontània, fruit de la solidaritat veïnal.

La distribució d’aliments és una de les activitats essencials d’aquestes xarxes populars, sent l’accés a l’alimentació una de les necessitats més evidents derivada dels impactes socioeconòmics d’aquesta crisi sanitària. De manera espontània, s’han anat estructurant i organitzant aquestes xarxes de suport alimentari, que han vist augmentar exponencialment el nombre de famílies ateses, veient-se desbordades al cap de poques setmanes de l’inici de la crisi. Ara com ara trobem una vintena de xarxes de suport alimentari a l’àrea metropolitana de Barcelona, fet que evidencia que l’accés a l’alimentació no és un dret garantit per a moltes persones i famílies, posant en qüestió el sistema alimentari imperant.

Un company del Comitè d’Aliments de Poble-sec du carxofes espigolades a la Base, l’espai des d’on aquesta xarxa coordina les donacions d’aliments. Fotografia de Josep Lago

Davant aquesta realitat, des d’Espigoladors hem iniciat una col·laboració amb les diverses xarxes de suport alimentari, per tal de contribuir i seguir treballant d’acord amb el nostre propòsit: garantir una alimentació digna i saludable per a totes les persones, especialment d’aquelles que es troben en situacions de vulnerabilitat. D’aquesta manera, canalitzem aliments frescos de productors i productores locals, així com altres productes que es descarten dels circuits comercials, per tal de fer-los arribar a les diverses xarxes veïnals. Creiem que el dret a l’alimentació no hauria de reduir-se a omplir panxes, sinó que hauria de garantir una alimentació adequada, digna i saludable per a totes. La situació d’emergència social que estem vivint també ha fet el que aquestes xarxes, de manera extraordinària, rebin aliments frescos del Banc dels Aliments.  

L’equip d’Espigoladors hem gestionat les donacions que el Banc d’Aliments ha fet a les diverses xarxes d’aliments.

El context de crisi evidència, novament, com les respostes des del suport mutu, són imprescindibles a l’hora d’afrontar les realitats d’una manera col·lectiva i solidària, així com per començar a repensar els nostres models de producció i de consum. Un moment de crisi com l’actual posa de relleu que necessitem canvis profunds i estructurals en la manera de viure i organitzar-nos, i un element clau és repensar de quina manera ens alimentem, com produïm el que mengem i com fer que l’alimentació sigui sostenible, adequada i accessible per a totes.

Durant aquests mesos hem pogut veure com molts agents s’han agrupat i han treballat en xarxa per poder respondre a les necessitats imperants posant les persones al centre, tenint en compte les seves necessitats i preocupacions. És un context que ens impulsa a aprendre dels errors i de l’experiència per impulsar nous models que busquin la transformació social des d’accions locals que comptin amb una visió global.

Canalització de 439 manats de calçots (11.000 unitats) a les xarxes de Poble-sec, Gòtic, Raval i l’Hospitalet.

#MalbaratarNoEsLegal: la prevenció del malbaratament alimentari ja té Llei

Aprovada al Parlament una nova Llei sobre la Reducció del Malbaratament Alimentari. Una norma pionera a Europa centrada en la prevenció i que regula l’espigolament.

#MalbaratarNoEsLegal: la prevenció del malbaratament alimentari ja té Llei

“Malbaratament és una paraula que estem aprenent a dir”, deia la cuinera Ada Parellada durant un acte de la Fundació Espigoladors. Parellada es referia al fet que les pèrdues i el malbaratament alimentari és un problema que tot just comença a ser conegut i que compta amb poca mobilització social. Malgrat ser un dels causants del canvi climàtic, les persones segueixen quedant sorpreses la primera vegada que coneixen la xifra que 1/3 dels aliments produïts anualment a escala global mai arribaran a ser consumits.

Per fer front a aquesta problemàtica global, el passat dimecres dia 4 de març el Parlament va aprovar per unanimitat la Llei sobre la Reducció del Malbaratament Alimentari. En el procés de creació d’aquesta norma hi van participar diverses organitzacions, sindicats i administracions, que es van marcar el repte de reduir, l’any 2030, les pèrdues i el malbaratament alimentari en un 50%. Una d’elles vam ser nosaltres, perquè considerem que l’existència de marcs legals és indispensable per a la disminució d’aquesta problemàtica.

La norma Catalana persegueix l’objectiu de prevenir la generació de pèrdues i malbaratament en tots els estadis de la cadena alimentària, des del sector primari fins als consumidors finals. Aquesta finalitat preventiva és precisament el que la diferencia de les ja existents lleis francesa i italiana, centrades en la redistribució dels excedents alimentaris. A més, és també el primer text legal europeu que regula l’espigolament i l’entén com una activitat de prevenció. En definitiva, és una llei pionera que suposarà un canvi de paradigma en l’activitat dels diversos agents de la cadena alimentaria.

Aquí teniu 5 punts clau de la nova Llei:

1.L’espigolament, una pràctica regulada i sense ànim de lucre

La norma defineix l’espigolament com una activitat complementària i sense ànim de lucre que contribueix a la prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari. En aquest sentit, es publicarà una Guia de Bones Pràctiques per un Espigolament Segur, redactada per la nostra Fundació per encàrrec del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat.

Les organitzacions que duguin a terme aquesta activitat hauran de promocionar la inserció laboral de col·lectius desafavorits, i destinar els excedents a persones en situació d’exclusió social.  

2. Sector primari, empreses i entitats distribuïdores obligades a prevenir  i quantificar

Tots els agents implicats en la cadena alimentària hauran de disposar i aplicar un “Pla de Prevenció de les Pèrdues i el Malbaratament Alimentari”. Així mateix, també estaran obligades a quantificar les pèrdues i malbaratament que creen amb la seva activitat. Aquesta informació és bàsica per seguir avançant en les solucions a aquesta problemàtica social i mediambiental, que actualment compta amb poques dades.

3. L’administració pública també tindrà obligacions

L’Administració serà l’encarregada d’analitzar i ordenar totes les dades provinents dels diversos agents de la cadena alimentària. També ho serà de facilitar la creació d’espais i sistemes per a la distribució d’excedents, i d’elaborar el Pla Estratègic de Prevenció de pèrdues i malbaratament.

4. Aliments de temporada i tuppers als restaurants

El sector de la restauració i de l’hostaleria tindrà l’obligació de promoure el consum de productes de temporada i de proximitat. De la mateixa manera, haurà de facilitar que els consumidors i consumidores s’emportin tot el que no han pogut acabar-se amb un envàs biodegradable o reciclable.

5. La sensibilització, una eina també imprescindible

Administració i empreses implicades en la cadena alimentària hauran de vetllar per al foment del coneixement envers aquesta problemàtica global. Entre altres aspectes, també hauran de fomentar bones pràctiques comercials. L’Administració Pública, a més, haurà d’incloure les pèrdues i el malbaratament alimentari dins els plans educatius.

Espigoladors celebrem l’aprovació d’aquesta norma. La considerem una mostra de compromís per part de l’Administració i de totes les entitats implicades en la seva redacció. Sabem que si sumem forces, arribarem més lluny.

Llegir les etiquetes, una tasca transcendent

Llegir bé les etiquetes dels productes és una tasca imprescindible per a poder tenir una alimentació sana i nutritiva amb el mínim impacte ambiental possible.

Llegir les etiquetes, una tasca transcendent

Llegir bé les etiquetes dels productes és una tasca aparentment senzilla però que poca gent es pren la molèstia de fer. Llegir-les és important perquè són el canal de comunicació més directe entre productors i consumidor, i permeten conèixer múltiples aspectes del producte que es troba a la venda.

Per a tenir una alimentació sana i saludable, és imprescindible estar informat sobre l’origen dels aliments que es consumeixen. Consideracions com saber si els productes contenen additius, el valor nutricional que aporten o els ingredients que els componen, són necessàries per a poder fer una bona tria. Així mateix, conèixer-ne l’origen serveix per poder fer una compra amb el mínim impacte ambiental possible. Els productes de proximitat redueixen la petjada ecològica perquè eviten les despeses energètiques dels desplaçaments de llarga distància. Alhora, permeten impulsar l’economia local, donar suport als petits productors i impulsar econòmicament les àrees rurals. Les etiquetes seran les que, precisament, ens ajudaran a conèixer tota aquesta informació.

Però com podem saber si la informació que contenen les etiquetes és verdadera? Hi ha tot un conjunt de normes que regulen el contingut de les etiquetes i estableixen un llistat d’informació que han de contenir obligatòriament. Així mateix, estableixen condicions per poder posar determinats logotips a l’etiquetatge. L’objectiu que persegueixen aquestes normes és protegir i informar els consumidors.

Informació obligatòria

Hi ha moltes normes que regulen el contingut i la forma de les etiquetes. A escala europea, la més significativa de totes és el Reglament 1169/2011 del Parlament Europeu i del Consell sobre la informació alimentària facilitada al consumidor. D’acord amb aquesta norma, la informació ha de ser clara, precisa, fàcil d’entendre i no pot induir a l’error. Així mateix, el reglament regula la informació obligatòria que haurà de contenir l’etiqueta de gairebé la totalitat dels productes del mercat:

  1. Denominació de l’aliment.
  2. Llistat dels ingredients en ordre decreixent de pes i els al·lèrgens. Les fuites i verdures que no hagin estat pelades, no hauran d’incloure el llistat d’aliments.
  3. El grau d’alcohol de les begudes que superin l’1,2%.
  4. La quantitat neta del producte envasat.
  5. Informació nutricional. El seu contingut està regulat per normes comunitàries.
  6. La data de consum preferent o la data de caducitat.

La data de consum preferent fa referència a la finalització del període durant el qual es garanteix que les propietats de gust, aroma i olor de l’aliment seran òptimes. La data de caducitat, en canvi, marca el dia a partir del qual el producte es començarà a deteriorar i, per tant, la seguretat del seu consum deixa d’estar garantida.

  • Les condicions especials de conservació i d’utilització.
  • La forma de consumir-lo, si el producte ho requereix.
  • Identificació de l’empresa: nom o raó social i la direcció de l’operador de l’empresa alimentària.
  • El lot.
  • El lloc d’origen o de procedència en tres casos concrets. En primer lloc, s’haurà d’indicar de forma obligatòria si l’aliment forma part d’aquest llistat: carn fresca de boví i els seus productes, carn fresca de porcí, d’oví, de caprí i d’aviram, peix, aliments no transformats com fruites i hortalisses, mel, oli d’oliva i llet, i els productes amb un ingredient únic o amb un que representi més del seu 50%. En segon lloc, s’haurà d’indicar en tots aquells casos on no fer-ho podria derivar en un error per al consumidor. Per últim, s’indicarà quan es mencioni el país d’origen o lloc de procedència d’un aliment i aquest no sigui el mateix que el del seu aliment primari.

Tots aquells productes que no estan envasats i que, per tant, no poden contenir una etiqueta física, no es troben exempts d’indicar la informació mínima obligatòria. Aquesta haurà d’estar indicada en un espai destacat del seu punt de venda que sigui llegible.

Els aliments transgènics, elaborats a partir d’Organismes Modificats Genèticament (OMG), tenen unes normes d’etiquetatge específiques.  Els OMG són organismes a què s’ha modificat el genoma mitjançant tècniques d’enginyeria. La nova composició genètica d’aquests aliments els doten de característiques i propietats noves que, en moltes ocasions, els permeten adaptar-se millor a les condicions climàtiques adverses, a les plagues, a les malalties i als herbicides i plaguicides. Quan els productes contenen més d’un 0,9% de transgènics, ho haurà d’indicar l’etiqueta.

La contrapartida d’aquesta norma sobre l’etiquetatge d’aliments transgènics la trobem en la seva especificació. La norma fa referència a productes produïts a partir d’un OMG, fet que exclou els produïts amb un OMG. Per tant, l’etiqueta d’OMG no serà obligatòria per a tots aquells productes que utilitzin auxiliars tecnològics al llarg del seu procés de producció. Tampoc s’indicarà quins aliments han estat produïts a partir d’animals alimentats amb OMG o tractats amb productes d’aquest tipus.

Informació addicional

A tota la informació obligatòria que estableixen els reglaments europeus, els països membres hi poden sumar tot allò que els sembli indispensable que sigui destacat. Així mateix, els productors també poden fer algunes indicacions a les seves etiquetes d’aspectes que vulguin posar en relleu i que siguin importants per als consumidors. Declaracions de salut i etiquetes de comerç ecològic o de productes de proximitat són tres dels casos més comuns d’informació voluntària que els productors indiquen per crear valor afegit.

Les normes europees regulen les declaracions de salut, que reserven exclusivament a les aigües minerals i als productes destinats a una alimentació especial. Aquestes declaracions consisteixen en l’atribució de determinats beneficis nutricionals de salut com per exemple curar o prevenir malalties, a diversos aliments o ingredients. Pel que fa als productes de producció ecològica i el seu etiquetatge, aquests es troben regulats pel Reglament 848/2008 del Parlament Europeu i el Consell, un decret que harmonitza les normes de producció d’aquest tipus d’agricultura per a tots els estats membres de la UE.

D’acord amb aquesta norma, la producció ecològica és aquella que compta amb una gestió sostenible que, entre moltes altres consideracions, respecta els sistemes i cicles naturals, conserva els elements del paisatge, utilitza de forma responsable l’energia i els recursos naturals, desenvolupa cultius vinculats al sol, prohibeix l’ús d’OMG i restringeix l’ús de medis externs. Tots els aliments que s’hagin produït tenint en compte les normes del reglament es podran comercialitzar sota la denominació d’eco o bio, i amb el logotip de producte ecològic de la UE. A Catalunya, l’organisme encarregat de certificar i auditar els productes agroalimentaris ecològics és el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE), una corporació de dret públic amb personalitat jurídica reconeguda per la UE. Aquest organisme atorga un logotip de certificació ecològica que els productors ecològics poden posar a les etiquetes dels seus productes.

A Catalunya, la venda de proximitat està regulada pel decret 24/2013. Aquesta norma distingeix entre dos tipus de venda de proximitat, la de circuit curt i la directa, i és d’aplicació per a tots aquells productes no transformats, de producció primària o d’elaboració pròpia. La venda directa és la que no compta amb la presència d’intermediaris, i la de circuit curt la que en compta amb un de sol, que sol ser un mercat o una botiga petita. Amb caràcter voluntari, el productor pot sol·licitar el logotip que acredita la proximitat dels productes que es troben a la venda.

Una curiositat

Us heu preguntat mai si els codis de barra individuals de les fruites i verdures tenen algun significat? Doncs sí que el tenen! Aquí teniu una petita explicació de com podeu llegir aquesta pila de números.

No tots els codis dels diversos supermercats compleixen aquesta norma, però des del 1990 molts establiments utilitzen el codi Price Look Up (PLU) per etiquetar productes que no estiguin transformats i, d’aquesta manera, facilitar els inventaris i els cobraments. Aquests codis estan regulats per la International Federation of Produce Standards, i no són d’aplicació obligatòria.

Els PLU consten de 4 o 5 números. Cada subvarietat d’aliment té assignat un número entre el 3.000 i el 4.000. Els codis PLU de només 4 xifres s’utilitzen per marcar els productes produïts de forma convencional, és a dir amb ús de productes fitosanitaris. Els de 5 xifres, en canvi, marquen o bé els productes produïts de forma orgànica (encapçalats per un 9), o bé els OMG (encapçalats per un 8).