Cultivant una xarxa d’iniciatives de food sharing a Europa

**Cultivant una xarxa d’iniciatives de food sharing a Europa**

Des d’Espigoladors ens sumem al projecte Cultivate, liderat pel Trinity College of Dublin, que aglutina universitats, ajuntaments i iniciatives alimentàries comunitàries de 9 ciutats europees amb l’objectiu de ser motor d’innovació en l’àmbit del “food sharing” per tal de contribuir a la construcció de sistemes alimentaris locals més sostenibles i resilients.

El 23 de març es va donar el tret de sortida al Projecte Cultivate des de la seu del Trinity College of Dublin, universitat que el lidera i que ha estat capaç d’aglutinar universitats, ajuntaments i iniciatives alimentàries comunitàries d’arreu d’Europa per tal de generar eines innovadores i necessàries per fer front a la manca de sostenibilitat i equitat que els sistemes alimentaris urbans i periurbans pateixen i que els fa vulnerables a les crisis a què ens hem d’habituar cada vegada més.

Les iniciatives alimentàries comunitàries (food sharing initiatives) han tingut com a eix conductor les problemàtiques descrites, entenent food sharing com a tot acte comunitari al llarg de la cadena alimentària. Cultivate, en aquest sentit, proposa crear una aproximació coral, amb diferents actors implicats, per tal de crear una plataforma d’innovació social virtual que apuntali i ajudi a créixer les iniciatives alimentàries comunitàries. Per això es compta amb la participació de gestors públics, investigadors i investigadores, agents que participen en la cadena alimentària, representants d’iniciatives alimentàries comunitàries i de la ciutadania.

Aquesta plataforma preveu incorporar una eina de mapeig que aplega les diferents iniciatives de cent ciutats europees (SHARECITY100 DATABASE – SHARECITY) ja existent, però aquest cop ampliant-la a dues-centes. Una altra eina força interessant que es planteja formular en el marc del projecte és una calculadora de costos, beneficis i impactes de les iniciatives alimentàries comunitàries. Per a la implicació dels gestors públics i actors polítics Cultivate planteja una eina interactiva (menu of good governance) que permeti millorar la presa de decisions en l’àmbit de política alimentària que afecten a les iniciatives alimentàries comunitàries. Una altra eina que es preveu desenvolupar durant l’execució del projecte és una biblioteca de participació ciutadana (Library of Citizen Engagement) amb mecanismes tant virtuals com presencials per tal d’intensificar la participació ciutadana en projectes sostenibles de food sharing.

I tot aquest paquet d’eines que es planteja des de Cultivate, per a què? Doncs el primer objectiu és ampliar el coneixement i la comprensió sobre el food sharing, què impedeix o potencia aquestes pràctiques, i quin impacte tenen en la gent, en el planeta i en les economies de les zones urbanes i periurbanes. Cultivate també pretén, com a segon gran objectiu, enfortir les economies basades en food sharing en aquestes zones. Finalment, prevenir i reduir el malbaratament alimentari.

Juntament amb iniciatives de 9 ciutats europees, formem part del projecte europeu @cultivateEU impulsat pel @tcddublin.

L’objectiu és crear eines digitals de mapeig, millora i avaluació d'iniciatives de #FoodSharing.

Descobreix-lo ➡️https://t.co/u67nQem9qN
— Espigoladors (@espigoladors) June 28, 2023

Participen del projecte ajuntaments, universitats i iniciatives alimentàries comunitàries de nou ciutats europees. Començant per la coordinació del Trinity College of Dublin, que ja té una llarga trajectòria en l’estudi de qüestions relacionades amb l’alimentació comunitària, s’hi sumen a nivell acadèmic la Wageningen University, que compta amb una important especialització en estudis relacionats en política alimentària i el dret alimentari sent referent en aquests camps, i finalment en el món universitari destaca la Universitat de Barcelona, que amb la reconeguda investigadora, amb beca Ramon i Cajal, Anna Moragues es converteix també una universitat referent en l’estudi de la seguretat alimentària, les desigualtats que genera el model alimentari vigent i en política alimentària. Pel que fa els ajuntaments, destaquem la presència de Milà, ciutat que va acollir el Pacte de polítiques alimentàries urbanes i que actualment compta amb una regidoria innovadora en política alimentària; Barcelona, que en els darrers anys s’ha posicionat com una ciutat referent en polítiques urbanes encaminades a la sostenibilitat alimentària; i Utrecht, que actualment compta amb una estratègia per a la vida urbana saludable en la què la política alimentària és un dels eixos vertebradors. Finalment, hi trobem diverses iniciatives alimentàries com Bouroume, amb seu a Atenes, que impulsa un projecte de recuperació d’excedents alimentaris per tal de destinar-lo a les entitats socials que treballen a Grècia. A més a més, amb la col·laboració d’Espigoladors, han començat a estudiar la possibilitat d’espigolar en zones agrícoles gregues.

Doncs sí, des d’Espigoladors també “cultivem”, formant part d’aquest engrescador projecte com a iniciativa comunitària alimentària innovadora amb la recuperació de l’espigolament com a activitat de food sharing única a nivell europeu. La nostra participació en el projecte permetrà no només avaluar-la, sinó també poder consolidar les bases per a la seva expansió a altres ciutats europees. Així ho desitgem, perquè estem convençuts que espigolar és una activitat pionera per a la lluita contra les pèrdues i el malbaratament alimentari i per a la sensibilització en favor d’un model alimentari més sostenible i just.

Més informació del projecte a: cultivate-project.eu/

Josep Lluís Escuer: “S’ha d’acabar amb les pràctiques deslleials i el frau al mercat agroalimentari”

Després d’un 2020 difícil per culpa del coronavirus, la pagesia local segueix afrontant reptes no menys complicats: la globalització del mercat, disminució dels ingressos, canvi climàtic, espècies invasores, etc. Parlem amb Escuer de la situació actual l’agricultura local i de les claus per poder seguir mantenint-la en el futur.

Josep Lluís Escuer: “S’ha d’acabar amb les pràctiques deslleials i el frau al mercat agroalimentari”

Josep Lluís Escuer és representant de la Cooperativa agrària Fru-Rose (Lleida) i membre del Consell rector de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) en l’àmbit dels subministraments. A més, també representa a aquesta organització en la Comissió de Malbaratament i Sostenibilitat del Consell Català de l’Alimentació i la Comissió Assessora de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), entre d’altres. Aquesta vinculació amb el camp li ve de lluny: ell mateix és productor i fill de productors de préssec, nectarina, paraguaià i pera.

Després d’un 2020 difícil per culpa del coronavirus, la pagesia local segueix afrontant reptes no menys complicats: la globalització del mercat, disminució dels ingressos, canvi climàtic, espècies invasores, etc. Parlem amb Escuer de la situació actual l’agricultura local i de les claus per poder seguir mantenint-la en el futur.

P: Josep Lluís, tu mateix ets productor de fruita dolça: préssec, paraguaià, nectarina… ara que som en plena temporada, quina és la teva valoració fins ara?

R: La veritat és que aquesta campanya no és gaire bona: enguany hi ha poca producció degut a les gelades de la primavera. Està essent una collita accidentada, de qualitat una mica deficient… és una d’aquelles campanyes que ens agradaria acabar quan abans, millor.

P: Què vol dir amb “deficient”?

R: Vull dir que ens trobem amb pinyols oberts, picades, calibre petit, deformacions, russeting (marques i rugositats de la pell)… és a dir, defectes que provoquen que al final la fruita no es vengui. Per què us feu una idea de l’impacte: en condicions favorables als meus camps es poden arribar a produir unes 300 tones de fruita i enguany em penso que amb prou feines arribarem a fer-ne 150.

P: Hi ha estudis que atribueixen aquestes gelades al canvi climàtic. Quins canvis has notat al camp en els últims anys relacionats amb l’escalfament global?

R: El canvi climàtic es fa notar de forma important cada dia, i on ho veiem més és en el moment de la floració i la collita: aquests processos es fan cada vegada més aviat per culpa de les altes temperatures.

Les tempestes d’estiu, les pedregades i els temporals provoquen uns estralls de por. Tinc companys de la zona de Torroella de Montgrí que, per culpa del Glòria, van arribar a patir inundacions de fins a un metre i mig als seus camps de pomers!

P: Hi ha possibilitat d’adaptar-se a aquesta nova realitat?

Evidentment, i per això estem treballant conjuntament amb institucions com l’IRTA per aconseguir varietats de plantes més adaptades al canvi climàtic: les espècies capaces de resistir les altes temperatures i la manca de reg són les més buscades. Malauradament, no tinc clar si aconseguirem adaptar-nos-hi prou ràpid…

P: El canvi climàtic és el principal problema de la pagesia?

No, i ara! Un dels principals problemes que tenim és la manca d’entesa entre les administracions i el camp; crec que encara els governs no són conscients de la situació real. Per exemple: als discursos sovint sentim parlar de “producció ecològica” i és una cosa que sona molt bé, però la realitat és que cada vegada comptem amb menys productes per poder combatre unes plagues que, en part per culpa del canvi climàtic, són cada vegada més agressives. Dintre de pocs anys em temo que hi haurà produccions que no puguin tirar endavant perquè la major part de la collita s’haurà perdut per culpa d’unes plagues que no podrem controlar.

La solució és escoltar a qui treballem la terra, ja que la coneixem de primera mà. I evidentment mai renunciarem a la sostenibilitat… som els primers a qui ens interessa cuidar el medi ambient, ja que en depenem per poder viure.

P: Des de entitats, institucions, grups ambientalistes… insistim molt en la necessitat de consumir producte de proximitat i en la problemàtica que les importacions causen tant a nivell econòmic com ambiental. Però, actualment Catalunya té prou suficiència alimentària? És viable limitar o prohibir les importacions?

R: Jo penso que Catalunya pot ser un país capaç d’abastir-se perfectament; tenim fruita, carn, vins, blat… pràcticament no ens falta de res! A més, en temes agraris, hem demostrat ser un país amb tradició pionera: vam ser la primera Comunitat Autònoma que va tenir una conselleria de medi ambient. El problema és que mai hem estat capaços de transformar tot aquest esforç en un valor afegit que ho compensi.

Per altra banda, jo crec que “prohibir” les exportacions potser seria massa radical; l’únic que demanem és que, com a mínim, puguem competir en les mateixes condicions. Això ara no està passant i vet aquí un exemple: durant les negociacions per aprovar la nova PAC, a Brussel·les, des de les cooperatives vam insistir moltíssim en què s’apliquin els mateixos criteris de producció -ja força exigents- als productors de països de fora de la Unió Europea… i al final no han volgut! És a dir, que a nosaltres ens prohibeixen utilitzar productes i tècniques per, suposadament, preservar la qualitat, la traçabilitat i la sostenibilitat, però després es permet l’entrada de producte de fora sense control. I nosaltres, a més, en paguem les conseqüències: sigui en forma de caiguda de preus per saturació del mercat o sigui en forma d’espècies invasores als nostres camps.

P: Últimament estem veient notícies molt preocupants en relació al camp: productors que llencen aliments com a acció desesperada de denúncia, agricultors que es veuen obligats a posar els seus camps a la venda i, fins i tot, fets tan greus com l’increment de suïcidis entre la pagesia en alguns països com França. Quines són les causes d’aquest fenomen?

R: Iniciar una nova empresa agrària, per a un petit productor, a dia d’avui és una tasca impossible: aixecar-la i mantenir-la equival a una fortuna que al final no serveix per a res. Les grans cadenes de distribució guanyen molts diners realitzant pràctiques deslleials i obligant al productor o productora a vendre la fruita a un preu ridícul. A mi fa un parell d’anys em van arribar a pagar només 18 cèntims per un quilo de fruita! Ens estem arruïnant.

Així les coses, qui pren el relleu després? El resultat és que hi ha finques i camps abandonats o que acaben en mans de fons voltor i servint als interessos de la indústria especulativa.

P: Com a petit productor, quin és el full de ruta a seguir per assegurar el futur de l’agricultura local?

R: La classe política ha de ser conscient de la tasca que fem al món rural: la pagesia som els “jardiners i jardineres” del territori i som qui produeix els aliments per a la població. A nosaltres ens agradaria guanyar-nos la vida sense cap ajut, però malauradament en el context actual no tenim més remei que dependre’n. Si les administracions volen que seguim fent cultius compromesos i sostenibles necessitem més ajuts perquè, ara per ara, no en guanyem prou per mantenir-nos.

Per altra banda tinc clar que s’ha d’acabar amb les pràctiques deslleials i el frau al mercat agroalimentari. Si és evident que els productors estem venent per sota de cost, per què no es fa res per evitar-ho? L’únic control que hi ha és el que exercim els petits productors i productores de forma autònoma, i això ens fa sentir-nos abandonats.

I per últim cal impulsar dietes sanes i saludables entre la població, perquè ara mateix al nostre mercat hi ha poca demanda de fruita i verdura. Sabies que a Itàlia consumeixen 8 vegades més fruita i verdura que a Espanya? Ens cal menjar més fruita i verdura fresca i de proximitat.

P: En els últims anys també has exercit de representant la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) en el procés d’elaboració de la Llei 3/2020, de prevenció de pèrdues i malbaratament alimentaris. Ja fa més d’un any que la llei s’ha aprovat; quin balanç en feu?

Crec que aquesta llei constitueix un punt de partida molt bo de cara a lluitar contra les pèrdues i el malbaratament a tota la cadena alimentària. Tot i així crec que tot just acaba de començar i encara cal desenvolupar-la molt més: s’han d’implementar mecanismes de control a totes les baules de la cadena alimentària, no només al camp. Per altra banda, cal establir més alternatives per tota aquesta fruita i verdura excedent com per exemple la transformació… o bé canalitzar-la per a que arribi a les famílies que ho necessiten, com feu des d’Espigoladors. Ara bé, tal i com comentava abans, cal anar a l’arrel del problema si realment volem provocar un canvi en la tendència actual.

Food Relations: cuina d’aprofitament, interculturalitat i empoderament

Aquest mes de juliol va concloure la tercera edició del Food Relations, un programa europeu impulsat per l’ONG ABD i en el qual la Fundació Espigoladors hi hem col·laborat fent tallers de cuina intercultural i d’aprofitament. L’objectiu del programa és la inserció social i laboral de dones migrants i refugiades en risc d’exclusió social del barri de Sants; les activitats es van desenvolupar als fogons de la cuina del recinte de Can Batlló, un espai referent en projectes alternatius i de l’economia social a Barcelona.

“Mai havia après a improvisar, a fusionar… a trobar solucions imaginatives per no tirar menjar“

El repte anual del programa consisteix en què les 14 participants han de cuinar i planificar un “menú fusió” que inclou àpats propis del país d’origen de cadascuna: “Food Relations per mi és un projecte innovador i diferent, perquè una cosa tan quotidiana com és el menjar adquireix una importància molt gran a l’hora de conèixer altres cultures com per exemple l’àrab, que sempre m’havia cridat l’atenció però mai havia tingut l’oportunitat de descobrir-la”, explica la Mariel, originària d’Hondures, mentre prepara unes pupusas, que són unes petites truites fetes amb farina de blat de moro i quesillo, un formatge molt popular a Llatinoamèrica. Mentre pasta les pupusas sobre la taula i les passa per la paella, explica que ella és una apassionada de la cuina (i de la història), però que en tots els cursos i formacions que ha fet mai havia après tants trucs d’aprofitament com al Food Relations: “mai havia après a improvisar, a fusionar… a trobar solucions imaginatives per no tirar menjar. No sabia que es podia fer paté de les fulles d’una carxofa! Una altra de les coses que m’agraden d’aquest programa és que tinc l’oportunitat d’aportar els meus coneixements i la meva cultura a la vegada que estic aprenent coses noves”.

Qui també mostra molt d’entusiasme per l’intercanvi cultural del programa és la Guadalupe, originària de Perú. Té 23 anys, i aprofita cada moment per expressar el seu entusiasme per aprendre noves habilitats: “estic en una etapa de la meva vida en la que vull aprendre moltíssim i, en matèria de cuina, els tallers del Food Relations m’han obert la ment, hi ha tantes coses que no sabia…!”; si bé la seva mare i la seva àvia li havien ensenyat trucs per aprofitar el menjar, no s’havia parat a pensar en l’estalvi energètic: “Les companyes ens han donat molts consells que ara aplico a casa i que em permeten ajudar al medi ambient amb gestos tan petits com posar a bullir un cassó”. La seva aportació al menú és una causa limeña, un plat fet de patata, pollastre i verdures que, segons la Guadalupe, es va inventar després d’una guerra i ara és un símbol de reunió i concòrdia que actualment es consumeix en celebracions amb amics i/o familiars.

“En matèria de cuina, els tallers del Food Relations m’han obert la ment, hi ha tantes coses que no sabia…!“

Totes dues participants destaquen el vincle que s’ha format entre elles i les altres participants: “agraeixo moltíssim l’oportunitat d’haver conegut a les altres noies: són estupendes!”, remata la Mariel. Més enllà dels coneixements de cuina, les participants intercanvien les seves experiències vitals com a dones i migrants arribades a un país on malauradament encara es topen amb moltes barreres; totes elles ara formen part d’una “família” en la qual les unes cuiden de les altres.

Des d’Espigoladors ens sentim molt orgulloses d’haver participat en aquest projecte i agraïm infinitament a Food Relations, ABD i Can Batlló que hagin comptat amb nosaltres en aquest procés d’empoderament i lluita per l’aprofitament alimentari d’aquestes dones valentes i genials. Esperem amb ganes la propera edició!

Aprenentatge i Servei per l’aprofitament alimentari: transformació social des de l’acció local i comunitària

Engeguem quatre projectes ApS amb grups de joves per empoderar-es a crear intervencions comunitàries que redueixin les pèrdues i el malbaratament alimentari

Aprenentatge i Servei per l’aprofitament alimentari: transformació social des de l’acció local i comunitària

Engeguem quatre projectes ApS amb grups de joves per empoderar-les a crear intervencions que redueixin les pèrdues i el malbaratament alimentari al seu entorn local

Alumnes de l’INS Costa i Llobera en una sessió del projectes ApS

Bona part del malbaratament alimentari que es produeix en l’àmbit domèstic, de la restauració i del petit comerç es podria evitar canviant els nostres hàbits quotidians. Us imagineu quin canvi més gran podem promoure si aconseguim que totes les persones introduïm el concepte d’aprofitament alimentari al nostre dia a dia? Aquest és el repte al qual donen respostes les i els joves que participen als projectes d’Aprenentatge i Serveis (ApS) que la Fundació Espigoladors duem a terme amb el suport del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Sota el lema “Som part de la solució al malbaratament alimentari”, aquests promouran accions comunitàries que treballaran per la sostenibilitat ambiental i la justícia social.

Els ApS són projectes educatius que combinen la formació de caràcter teòric amb la implicació, a partir de la realització d’un servei, en la realitat social més propera de les participants. Així, a través del coneixement en profunditat d’una problemàtica social i/o ambiental, es crea una intervenció que reverteix en el conjunt de la comunitat. Són, doncs, projectes de compromís amb l’entorn.

Per tercer any consecutiu, Espigoladors hem posat en marxa projectes ApS amb alumnes d’educació secundària que tenen ganes de treballar per l’aprofitament alimentari. Enguany estem treballant de nou amb les alumnes de l’INS Vila de Gràcia, i hem sumat col·laboracions amb tres nous centres educatius: l’INS Olorda de Sant Feliu de Llobregat, l’INS Costa i Llobera de Barcelona i l’Escola Nostra Senyora del Mar del Prat de Llobregat. En total són més de 80 joves que iniciaran projectes locals per donar resposta a una problemàtica global!

Ara bé, com ho podem fer per crear un projecte comunitari que sensibilitzi les veïnes i veïnes del barri sobre la importància de fomentar l’aprofitament alimentari? En primer lloc, haurem de fer una investigació exhaustiva de la problemàtica. Al llarg de diverses sessions, descobrirem que, darrere les tones d’aliments que es descarten, s’hi amaguen un munt de problemàtiques ambientals, injustícies socials i pèrdues econòmiques.

Alumnes de l’INS Vila de Gràcia en una sessió d’investigació de la problemàtica de les pèrdues i el malbaratament alimentari

Quan ja siguem expertes i experts en pèrdues i malbaratament, ens caldrà fer una diagnosi per conèixer el nostre entorn i les cares que hi adquireix aquesta problemàtica. Per fer-ho, sortirem al barri per fer d’investigadores i investigadors i recollir tota la informació que necessitem per crear les nostres intervencions.

Les i els alumnes de l’Escola Nostra Senyora del Mar, que van iniciar l’ApS durant el primer trimestre del curs escolar, ja han fet aquesta diagnosi. Amb petits grups, han estudiat tots els punts de la cadena alimentària que podem trobar al seu municipi, el Prat de Llobregat. Així, han entrevistat a agricultors i agricultores del Parc Agrari del Baix Llobregat, a petits comerços i supermercats, a bars i restaurants del municipi i, fins i tot han observat quina és la situació al menjador del seu centre.

Amb tota la informació recollida, ja podrem generar idees per crear els nostres serveis i desenvolupar-los, tal com estan fent els i les alumnes del Prat! Des d’Espigoladors tenim moltes ganes de descobrir quins seran els projectes que crearan les joves de tots els centres amb qui treballem per incidir en els seus entorns. Ben aviat els donarem a conèixer perquè puguin servir d’inspiració per a d’altres iniciatives.

En definitiva, els ApS ens demostren que a partir de l’acció local i comunitària podem incidir en la transformació d’una problemàtica global. I és que, actuant de manera local, podem canviar el món! A més, també ens demostren que les joves són un col·lectiu clau per promoure canvis socials i ambientals. És imprescindible que escoltem les seves veus i que busquem maneres d’empoderar-les perquè tenen una gran capacitat imaginativa per crear nous projectes i moviments que incideixin en la seva comunitat i el conjunt de la ciutadania!

Amb el suport de:

Una lectura crítica del nou informe sobre malbaratament alimentari publicat pel PNUMA

La Fundación Espigoladors propone una revisión de la metodología y la interpretación de los datos recogidos en el nuevo informe sobre desperdicio de PNUMA para poder avanzar hacia la construcción de soluciones transversales a esta problemática.

Una lectura crítica del nou informe sobre malbaratament alimentari publicat pel PNUMA

El malbaratament alimentari és una emergència climàtica i social. El nou informe del PNUMA publicat aquesta setmana de març mostra noves dades de la magnitud d’aquesta problemàtica. Però, encara que aquests ens puguin ser útils per crear un marc conceptual d’aquesta problemàtica, no han d’eclipsar la necessitat encara latent de crear models transversals que treballin en la prevenció i la reducció del malbaratament i dels seus efectes socials i ambientals.

La meta 12.3 dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides estableix que “D’aquí a 2030, reduir a la meitat el malbaratament d’aliments per càpita mundial en la venda al detall i a nivell dels consumidors i reduir les pèrdues d’aliments a les cadenes de producció i subministrament, incloses les pèrdues posteriors a la collita.”

Per mesurar la consecució d’aquesta meta per part dels Estats Membres signataris, s’han dissenyat dos components específics. Un mesurarà les pèrdues i un altre el malbaratament. Les pèrdues es mesuraran amb l’Índex de pèrdues d’aliments, centrat en els aliments que es descarten des de la producció als camps, fins al nivell minorista, sense incloure’l. I l’Índex de malbaratament d’aliments que incorpora els nivells minoristes i de consum. La FAO és l’encarregada del desenvolupament i mesurament de l’Índex de pèrdues i, alhora, el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) el de malbaratament.

Celebrem que ahir dia 4 de març del 2021 PNUMA publiqués un primer informe sobre la situació mundial respecte a l’índex de malbaratament alimentari. Per a la seva elaboració, els investigadors i investigadores van revisar els articles publicats a nivell mundial fins ara que inclouen dades quantitatives del malbaratament generat en la distribució minorista, la restauració i les llars. Aquestes dades han estat comparades amb el concepte de malbaratament definit pel PUMA i amb la seva qualitat, que s’ha estudiat tenint en compte factors com la mida de la mostra, el mètode de mesurament utilitzat o l’abast geogràfic dels estudis. Tot i així, han elaborat una anàlisi qualitativa de la qualitat de les dades i han establert recomanacions per als Estats Membres en la seva tasca en la recollida de dades. Així mateix, també han realitzat una estimació del malbaratament alimentari per país, i han comparat els uns amb els altres.

Les principals conclusions de l’article són les següents:

El 2019 s’estima que s’han generat 931 milions de tones de residus alimentaris entre la distribució i el consum a nivell mundial.
Les xifres publicades fins ara sobre malbaratament són inferiors a les obtingudes en aquest estudi del PNUMA. Aquest assenyala que les xifres publicades el 2011 per la FAO només representen la meitat el malbaratament que es produeix en les darreres etapes de la cadena alimentària.
En el cas d’Espanya, l’estudi estima que s’estan desaprofitant 77 kg per persona i any a les llars.
Les dades publicades en aquest informe permetran fer estudis comparatius sobre l’evolució dels estats membres en matèria de prevenció i/o reducció de malbaratament alimentari. El 2022 es realitzarà una nova extrapolació per països, que es podrà comparar amb les dades recollides en aquest primer informe.
Demanen als Estats Membres realitzar estudis específics de qualitat amb què poder reportar el malbaratament alimentari generat.
Hi ha una gran manca de dades generalitzada, i amb els informes publicats les estimacions no tenen una gran precisió. Cal interpretar-les com un punt de partida, amb el qual millorar la presa de dades i situar el debat a l’esfera pública i política.

Tot i els avenços aconseguits amb aquest estudi, no podem deixar de ressaltar múltiples consideracions que al nostre parer són importants per interpretar de manera correcta les xifres recollides a l’informe del PNUMA i les conclusions que emanen d’aquest.

Qualitat de les dades:

En primer lloc, és important posar sobre la taula que els investigadors i investigadores del PNUMA reporten de manera recurrent al llarg de l’informe la incertesa existent a les dades existents fins a la data sobre malbaratament alimentari. A més, possiblement s’han quedat fora de l’anàlisi informes en llengües diferents de l’anglès. Per exemple, en el cas d’Espanya, només s’ha utilitzat una referència quan hi ha diferents informes, entre els quals hi ha el Panell de malbaratament del Ministeri d’Agricultura, que els estudia a nivell de llars.

En segon lloc, tenint en compte les característiques de l’informe, des d’Espigoladors considerem que les dades recollides no haurien d’interpretar-se de manera precisa ni fer-se servir per fer comparacions entre països. Això sí, sens dubte, les dades tenen un gran poder per definir la magnitud de la problemàtica, que sens dubte compta amb grans volums i que s’han de reduir urgentment.

Interpretació de les dades i definició de “food waste”

L’informe del PNUMA defineix “food waste” com “l’aliment i les parts no comestibles associades, retirades de la cadena de subministraments d’aliments humans (en determinades circumstàncies); venda minorista, serveis de menjar i llars. Per retirats de la cadena de subministrament d’aliments per a humans s’entén cadascuna de les destinacions finals: abocador, combustió controlada, clavegueram, escombraries / descarts / deixalles, digestió co / anaeròbica, digestió d’adob / aeròbica o aplicació al sòl.”

Les dades reportades en aquest informe consideren les parts comestibles i les no comestibles. Per tant, seria més correcte parlar de residus alimentaris i no de malbaratament alimentari, el terme que generalment s’utilitza en llengua espanyola. Som conscients que als països de llengua llatina utilitzem el terme malbaratament alimentari o similars per referir-nos al que en anglès és “food waste”, però en aquest cas és molt important tenir-ho en compte, ja que s’estan considerant les parts no comestibles de els aliments rebutjades: ossos, pells de fruites, etc.

A més, normalment els estudis realitzats per Europa i Nord Amèrica durant els darrers anys centrats a les llars han posat el focus a la part comestible dels aliments. No hem pogut aclarir si, a l’informe, aquest factor s’ha tingut en compte durant l’extrapolació de les dades realitzada sobre la base de les dades existents, i en l’elaboració del rànquing de nivells de malbaratament final per país.

Considerar les parts comestibles i no comestibles a tots els països del món per mesurar l’índex de malbaratament pot servir per unificar mètodes i estandarditzar les dades. Això no obstant, caldria considerar els patrons alimentaris i la cultura alimentària dels diferents països. A mode d’exemple, no és el mateix que una família cuini a casa pollastre a partir d’un pollastre que desploma, desossa, etc.; una família que ingereix la mateixa quantitat de pollastre però el compra en una safata monodosi. En el cas de la segona família, les plomes, ossos i parts no comestibles del pollastre s’haurien quedat en punts anteriors de la cadena alimentària, mentre que en el cas de la primera, estarien al cubell d’escombraries i serien considerades desaprofitament. Passaria el mateix amb una família que majoritàriament consumeix productes precuinats, pretallats, congelats, etc., ja que tenint en compte aquest índex acabarà generant molt menys residus a la llar que una altra que compri producte fresc directament dels productors i productores.

Volem ressaltar que cal interpretar l’informe com a exercici teòric d’extrapolació de dades, però que cal tenir cautela a l’hora d’interpretar les dades, i així ho fan els investigadors al llarg de tot l’informe. En aquest sentit, no creiem oportú comparar Nigèria, que segons l’informe té un malbaratament de 189 quilos per habitant, amb els Estats Units amb una dada de 59 quilos. En el cas de Nigèria hi ha un únic estudi de referència, i aquest és un estudi elaborat el 2016 a tan sols 100 llars per avaluar la generació de residus a casa seva.

Meta 12.3

Ens sorprèn que el PNUMA reconegui que l’Índex de pèrdues i l’Índex de malbaratament no siguin agregables. Això vol dir, que s’estan dedicant centenars d’hores de treball (més que necessàries sens dubte) per acabar obtenint unes dades parcials que seran incapaces de mostrar-nos com estan els diferents països signataris dels ODS en matèria de pèrdues i el malbaratament a nivell de sistema agroalimentari.

El problema de les pèrdues i el malbaratament alimentari és un problema estructural del sistema agroalimentari, que no es pot continuar tractant de manera parcial analitzant individualment cadascuna de les etapes de la cadena alimentària. Els volums generats en una etapa poden estar causats per comportaments i decisions d’agents que operen en una altra, ja que hi ha causes multifactorials que no comencen ni acaben tancant una etapa. Per tant, quin sentit té que una fita global de reducció de les pèrdues i el malbaratament no tingui un indicador conjunt?

Cal posar xifres als volums generats a cada etapa de la cadena, però és urgent tenir visions i aproximacions sistèmiques en aquesta diagnosi si es vol revertir l’actual panorama.

Volem també ressaltar que les definicions i conceptes usats per la FAO i PNUMA per a pèrdues i malbaratament no són equivalents als utilitzats a Europa. Així que demanem que s’interpretin les dades i els resultats dels dos índexs amb aquesta consideració. En definitiva, aquesta interpretació no agregada de les causes i tenint en compte definicions dispars, pot generar confusió, i arribar a determinats actors o etapes de la cadena en tractar-lo de manera aïllada i no en conjunt.

Cosificació dels aliments

Ens sorprèn que s’incorpori una definició de “food surplus” (excedent d’aliments) que inclogui els aliments redistribuïts per a consum humà. No sabem si de manera conscient o no, però el fet és que podria semblar que si no hi ha un intercanvi monetari, aquest aliment ja passa a ser un aliment de segones. Des d’Espigoladors considerem que els aliments són més que una simple mercaderia o commodity, i han de ser considerats com a bé imprescindible per a la nostra supervivència i benestar. El fet de qualificar d’excedent uns aliments que han estat ingerits per persones, sense entrar en com han arribat, és un clar indicatiu de la necessitat d’un enfocament més radical per atendre l’emergència climàtica i social que representen les pèrdues i malbaratament alimentari. Sense un canvi de mentalitat generalitzada no s’assolirà la meta 12.3.

Unim forces amb el CETT-UB per fomentar l’aprofitament alimentari i l’alimentació sostenible

Establir aliances per combatre les pèrdues i el malbaratament d’aliments i per promoure models alimentaris més sostenibles és un dels nostres pilars com a organització.

Unim forces amb el CETT-UB per fomentar l’aprofitament alimentari i l’alimentació sostenible

Establir aliances per combatre les pèrdues i el malbaratament d’aliments i per promoure models alimentaris més sostenibles és un dels nostres pilars com a organització.

En aquesta línia i amb aquesta visió, hem signat un conveni de col·laboració amb el centre universitari de gastronomia i turisme CETT, adscrit a l’Universitat de Barcelona. L’objectiu de l’acord és impulsar projectes de prevenció del malbaratament alimentari, així com activitats i accions de sensibilització per fomentar dietes sostenibles i saludables entre la ciutadania. Per altra banda, també es promourà que l’alumnat del CETT participi en les nostres activitats i que desenvolupi estades de pràctiques al nostre equip.

El CETT-UB és el centre universitari de referència de Turisme, Hoteleria i Gastronomia i està adscrit a la Universitat de Barcelona.

Com a una de les primeres col·laboracions, hem rebut l’assessorament del CETT, a nivell nutricional i gastronòmic, en l’elaboració de materials de divulgació amb l’objectiu de promoure l’aprofitament alimentari a les llars i hàbits d’alimentació saludable. El resultat ha estat una col·lecció d’infografies impreses que hem distribuït a diversos punts de distribució gratuïta d’aliments de l’Àrea Metropolitana de Barcelona per fomentar el consum de fruita i verdura entre les persones usuàries. Un projecte que ha comptat amb el suport de la Diputació de Barcelona i que s’emmarca, també, en la nostra lluita contra les situacions de pobresa alimentària.

Posar l’alimentació al centre és ara més necessari que mai! Per a les persones, per al planeta.

Mostra de l’algunes de les infografies dissenyades. El projecte ha comptat amb el suport de la Diputació de Barcelona.

Califòrnia també és espigoladora

Espigoladors vista entitats espigoladores dels Estats Units, un territori on aquesta pràctica està molt estesa.

Califòrnia també és espigoladora

Espigoladors viatgem fins als Estats Units per a conèixer altres entitats espigoladores

*Marc Farrés (dreta), responsable d’espigolaments de la Fundació Espigoladors, a* la localitat californiana de San Luis Obispo durant una espigolada amb Glean SLO.

L’Assemblea General de les Nacions Unides ha declarat el 29 de setembre Dia Internacional de Conscienciació sobre les Pèrdues i el Malbaratament Alimentari. Enguany s’ha celebrat per primera vegada, i la Fundació Espigoladors n’hem organitzat una de grossa.

Una de les accions que hem dut a terme ha estat la posada en marxa de la campanya internacional #WeAreGleaners (wearegleaners/fwlday). Hem reunit més d’una vintena d’entitats espigoladores d’arreu del món amb l’objectiu de visibilitzar i reivindicar el potencial de l’espigolament com a activitat per lluitar contra les pèrdues i el malbaratament alimentari.

El nostre treball en el marc internacional, però, ja havia començat molt abans. A l’inici d’aquest 2020, en Marc Farrés, el responsable de l’àrea d’espigolaments de la nostra Fundació, va fer un viatge molt especial per l’estat de Califòrnia, a la costa oest dels Estats Units. La tria d’aquesta destinació tenia una explicació ben clara: en aquest país l’espigolament és una activitat molt consolidada, podem trobar-hi més de tres-centes entitats que s’hi dediquen. Califòrnia, a més, és un dels estats amb més conreu hortifruiter, sobretot a la seva plana central, i compta amb més de cuaranta entitats que espigolen de fruita i verdura. En Marc en va conèixer quatre, amb qui va compartir experiències i aprenentatges.

La seva ruta va començar al nord de Califòrnia, prop de San Francisco. A l’extrem sud de la badia que banya aquesta famosa ciutat, hi trobem la ciutat de San José, coneguda com a capital de la zona de Silicon Valley. El gran nombre d’empreses tecnològiques que des dels anys 70 van començar a instal·lar-s’hi, han propiciat un procés de gentrificació amb una pressió urbanística molt forta que ha guanyat terreny a l’agricultura. Però malgrat la falta de camps de conreu, en aquesta zona gairebé tots els jardins particulars de les cases, els backyards, tenen arbres fruiters. En Craig Disrerens, un veí de la zona que es dedicava al món empresarial, un bon dia va començar a preguntar-se què se’n feia de tota la fruita d’aquests jardins, i va decidir collir-la i elaborar melmelades amb un grup de nois i noies del seu barri per a aprofitar-la. L’any 2001 va fer créixer el seu projecte i va crear Village Harvest, una entitat pionera d’espigolament de backyards. Actualment han deixat de banda l’elaboració de melmelades, però amb l’ajuda de 6.000 voluntaris i voluntàries aconsegueixen espigolar 100.000 kg de fruita, majoritàriament cítrics, cada any.

Craig Disrerens, fundador de Village Harvest.

Sense allunyar-se massa de la costa però viatjant molts quilòmetres cap al sud, en Marc va arribar a la petita ciutat de San Luis Obispo, on va conèixer l’equip de Glean Slo. El que fa especial aquesta entitat nascuda l’any 2010 és que actualment forma part del banc d’aliments de la ciutat; són els seus proveïdors de fruita i verdura fresca. Els aliments que distribueixen els espigolen de backyards i cultius hortofructícoles. També recuperen aliments dels mercats de pagès (farmers market).

A Los Angeles en Marc va fer una parada obligatòria, no podia marxar de Califòrnia sense conèixer Food Forward, una organització que amb pocs anys s’ha convertit en tot un referent als Estats Units. La majoria dels aliments que recuperen, 7 milions de kg anuals, són del whoelsale Los Angeles, el mercat de majoristes de la ciutat. També espigolen backyards i, de tant en tant, ho fan a camps de cultiu. Una organització que treballa amb xifres tan elevades, necessita molt voluntaris i voluntàries per a poder funcionar: en tenen 20.700, i canalitzen els aliments a 30 Serveis de Distribució d’Aliments diferents!

Marc Farrés a Los Angeles amb l’equip de Food Forward.

Produce Good és l’última entitat que en Marc va conèixer. Es troben a Encenitas, una petita ciutat costanera de la província de San Diego. La seva activitat està centrada en l’espigolament de fruita als backyards, i una vegada a la setmana acudeixen a 4 farmers markets. En Marc va quedar enamorat de l’entorn que envolta les seves oficines: una antiga granja envoltada de prats, convertida en un espai de treball compartit.

Amb tots ells i elles, en Marc va poder compartir la situació que viu l’espigolament a Catalunya. Els va explicar el nostre model i com l’activitat que duem a terme està molt lligada al sector primari. A diferència de les entitats estatudinenques, que espigolen eminentment backyards i farmers markets, aquí tenim molta relació amb la pagesia i els seus camps. Ara bé, malgrat haver-hi diferències, l’objectiu de totes les entitats és el mateix: propiciar que els col·lectius més vulnerables tinguis accés a una alimentació saludable, i crear una xarxa ciutadana que actuï contra les pèrdues i el malbaratament alimentari.

Economia circular, zero waste i aprofitament alimentari, un triplet inseparable

Una col·laboració de Bûmerang, una entitat que treballa pel Zero Waste a través d’un model basat en l’economia circular.
Parlen de la necessitat de reduir els residus per assolir un model més sostenible i del seu lligam amb la lluita per l’aprofitament alimentari.

Economia circular, zero waste i aprofitament alimentari, un triplet inseparable

Aquest article és una contribució de Bûmerang, el bowl que torna

Al 2015 estava en una platja d’Indonèsia, hi havia unes onades increïbles, però la meva vista no se centrava en les onades, se centrava en els centenars de trossos de plàstic que hi havia a la platja, un fenomen que malauradament també trobem al nostre territori. En aquell moment, me’n vaig adonar que feia molts anys que fèiem les coses malament, i que el reciclatge no treurà d’aquest problema.

Realment volem omplir els nostres oceans de plàstic? És el millor que sabem fer la, encara considerada, espècie animal més intel·ligent del planeta?

Abans de parlar de les solucions al plàstic d’un sol ús, cal entendre per què ens trobem en aquest embolic.

Dissenyat per contaminar

La invenció dels plàstics es remunta a principis del segle XX, va ser una revolució i ha ajudat les nostres societats a prosperar en molts aspectes, i a arribar a llocs que eren impensables si no fos per la lleugeresa i prestacions que ofereixen alguns materials creats a partir del plàstic.

No va ser fins a mitjans del segle passat que els plàstics van començar a comercialitzar-se per crear alternatives d’un sol ús que substituïen a objectes de consum del dia a dia; tal com mostra aquest anunci del 1955, els plàstics van significar un canvi d’estil de vida per a la majoria de les famílies. De cop i volta, aquest nou material et permetia “ser més lliure i tenir més temps”.

Qui hagués pensat que la seva major virtut i la més celebrada, el fet que fossin “per tirar”, seria alhora el que portaria als envasos de plàstic d’un sol ús a la vora de la desaparició i, inclús, a la seva prohibició total?

La invenció del reciclatge no va arribar fins més endavant, prop dels anys 70, quan alguns grups ambientals van començar a assenyalar el fet que s’havia d’implementar un sistema de reciclatge per a aquests materials, que ja començaven a acumular-se de manera massiva als abocadors dels Estats Units i Europa.

Llavors, si el reciclatge no ens ajudarà a solucionar aquest problema, com podem fer-ho?

Economia circular

Fa aproximadament 10 anys que se sent a parlar molt sobre un nou concepte, el de l’economia circular. I si parlem d’economia circular, això significa que actualment estem en un sistema d’economia…lineal.

Extreure
Fabricar
Consumir
Tirar

A grans trets, això és el que hem estat fent al llarg dels últims 100 anys d’història de la humanitat.

L’economia circular se centra a mantenir el valor dels materials el màxim temps possible en el cercle de producció. Això significa que allarga al màxim la vida últil dels productes i, al mateix moment, treballa per crear sistemes que permeten recuperar tots els materials del producte una vegada la prersona que els hagi comprat no els necessiti més. D’aquesta manera, s’evita que els productes arribin als abocadors i s’incentiva a les empreses a fer dissenys centrats en la longevitat i no pas en l’obsolescència programada.

Una empresa que treballi amb un model d’economia circular, crearà productes i serveis que no crearan residus al final del seu cicle d’ús.

Partir del recurs desaprofitat.

Una altra forma de crear organitzacions basades en l’economia circular és partir d’un residu que, ara com ara, no s’aprofiti. Aquest és el cas d’Espigoladors, una Fundació que parteix de la premisa que el 30% de la producció d’aliments mundial es malbarata. Amb aquest punt de partida, treballa amb aquests excedents que el sector primari no pot comercialitzar a causa de les polítiques estètiques i de preu, i els dona valor, ja sigui des d’un punt de vista no lucratiu donant-los a entitats socials, o a partir de la creació dels productes es im-perfect®. Partir d’un recurs desaprofitat i crear un producte de valor afegit també es coneix com a “upcycling”.

Zero Waste, l’economia circular duta al dia a dia

Tot això sona molt bé per a treballar-ho com a organització o negoci, però…com ho fem per viure d’una manera més circular en el nostre dia a dia?

D’aquesta inquietud neix el, ara ja conegut, moviment “zero waste”, que busca minimitzar al màxim els residus que es generen les persones amb la seva activitat diaria. Es calcula que un europeu pot arribar a generar fins a 500kg de residus a l’any. Això significa que una ciutat com Barcelona estaria generant 750.000 tones de residus l’any.

Qualsevol que hagi intentat minimitzar els seus residus sap com de difícil que pot arribar a ser i com de desesperançador si ho intentes sense estar preparad@. Per sort, cada vegada comptem amb més informació online i són més els serveis que ens volen ajudar a fer que aquest objectiu sigui més fàcil d’assolir. El moviment ecologista és molt famós per les seves 3 sigles: Reduir, Reutilitzar i Reciclar. Nosaltres creiem que cal afegir-ne un parell més: Rebutjar i Repensar. Quan sentis l’impuls de consumir alguna cosa, passa primer, detingudament, per cada una de les fases:

Rebutjar: D’entrada, la resposta sempre és No.
Repensar: Si realment creus que és imprescindible, és moment de repensar-ho.
Reduir: En cas que realment ho necessitis, com pots fer-ho perquè consumeixi o impacti al mínim.
Reutilitzar: En cas que sigui un objecte de consum, el puc utilitzar d’una menera que em permeti reutilitzar-lo?

Si davant qualsevol compta passem detingudament per aquests punts, veure que portar una vida zero waste no és tan difícil com sembla.

Els nostres serveis que ens ajuden

De la mateixa manera que Espigoladors ha implementat l’economia circular, existeixen altres iniciatives també de l’economia circular que busquen ajudar a les persones a viure sense residus. És el cas de la nostra iniciativa Bûmerang, amb la qual busquem dur al segle XXI el que els nostres avis i àvies sabien fer, reutilitzar. Avui en dia, ens hem tornat una societat que va molt de pressa i que té poc temps, el dinar s’ha convertit en una cosa ràpida que es fa amb poc temps, i la majoria ens decantem per la fàcilitat de comprar alguna cosa ja preparada. És molt frustrant saber que cada dia, al menjar, estàs generant residus. Una alternativa podria ser portar el teu propi tupper, però també som una societat oblidadissa i és per això que hem creat Bûmerang, el bowl que torna, un servei gratuït que està disponible a diversos punts de menjar per endur-se de la ciutat de Barcelona, i on podràs gaudir del teu plat per endur-te en un envàs reutilitzable de forma 100% gratuïta.

Com funciona?

A través d’una app controlem que retornis els Bûmerangs en menys de 15 dies, el temps que et deixem per gaudir-lo. Aquest envàs el pots retornar a qualsevol altre punt de la xarxa Bûmerang, i podràs gaudir-ne d’un de nou en qualsevol moment i en qualsevol altre punt de la xarxa, només et demanem que el retornis en 15 dies.

Com hem vist, el reciclatge és una No solució que, encara que sigui important dur-la a terme, no ens farà sortir del problema on estem posats i posades. Si vols solucionar la problemàtica dels residus alimentaris, d’envasos o de la moda, necessitem posar tot i totes una mica de part nostra i recolzar iniciatives com Bûmerang i Espigoladors que ens ajuden, a poc a poc, a doblegar els extrems de l’economia lineal en què vivim per acabar convertint-la en una de 100% circular.

Sobre l’autor: Oriol Segarra Pol és enginyer industrial i compta amb una llarga trajectòria en el camp de la contaminació causada pel plàstic i l’economia circular. Actualment és CEO de Bûmerang, empresa Zero Waste que va fundar l’any 2019.

Pel medi ambient, aprofitament

La Fundació Espigoladors celebrem el dia Mundial del Medi Ambient reivindicant la importància de l’aprofitament alimentari

Pel medi ambient, aprofitament

La Fundació Espigoladors celebrem el Dia Mundial del Medi Ambient reivindicant la importància de l’aprofitament alimentari

Les polítiques estètiques que regeixen el mercat alimentari tenen influència en els colors de fruites i verdures. Als camps, el rang de colors de les pastanagues va des del morat fins al groc blanquinós. A les botigues, en canvi, generalment podem trobar-ne de taronges.

Cada vegada que algú parla de medi ambient, la imatge més característica que s’evoca són muntanyes verdes, boscos densos i rius i llacs d’aigua cristal·lina. Quan parlen de desastres ambientals, en canvi, aquests mateixos paratges passen a estar malmesos. Les muntanyes deixen de ser verdes i queden plenes de brossa, els boscos cremen, i l’aigua dels llacs i dels rius agafa un to marronós. També entra en joc, inevitablement, el canvi climàtic i tots els seus efectes: el desgel dels pols, el forat de la capa d’ozó, i tot el seguit de desastres naturals cada vegada més extrems que provoca.

Per sort, les reivindicacions mediambientals, especialment aquelles relacionades amb el canvi climàtic, estan a l’ordre del dia. Els i les joves d’arreu del món han alçat la veu per reclamar un model d’organització socioeconòmic més sostenible. Darrerament hem viscut les primeres vagues pel clima i les seves manifestacions multitudinàries, a les quals se sumaven tots aquells i aquelles que ja fa anys que treballen per assolir un canvi de paradigma. Malgrat la notorietat de les reivindicacions, moltes de les causes dels desastres mediambientals i del canvi climàtic resten desconegudes o, com a mínim, passen desapercebudes. Una d’elles són les pèrdues i el malbaratament alimentari, una problemàtica social i mediambiental a què la Fundació Espigoladors volem donar resposta a través de la nostra activitat.

“Malbaratament”, deia la cuinera Ada Parellada, és una paraula que tot just estem aprenent a dir. Fa referència a tots aquells aliments aptes pel consum humà que són descartats al llarg de la cadena alimentària, des del sector primari fins al rebost de casa. L’any 2011, la FAO va calcular que anualment es perden i malbaraten un terç dels aliments que es produeixen a escala global. Un any més tard, l’estudi Fusions va acotar aquesta dada a escala europea; en aquest territori s’hi llencen 88 milions de tones d’aliments. I si volem dades encara més locals, ens hem de fixar en l’estudi que l’Agència de Residus de Catalunya i la UAB van fer també l’any 2012: només tenint en compte els sectors de la restauració, el comerç al detall i l’àmbit domèstic, es malbaraten 35 kg d’aliments per persona i any.

Aquests calçots havien crescut tant, que el seu productor no els va poder comercialitzar a causa dels requeriments estrictes de calibre del mercat alimentari.

Les pèrdues i el malbaratament alimentari no són només una problemàtica mediambiental perquè suposen la creació de residus alimentaris, sinó que tenen unes implicacions majors. Quan un aliment es descarta, converteix en residus tots els elements emprats per a la seva producció, com l’aigua i el sòl. A més, contribueix a l’emissió de gasos d’efecte hivernacle; s’ha calculat que és el causant del 8% d’aquestes emissions a escala global.

Com tota problemàtica mediambiental, les pèrdues i el malbaratament alimentari també tenen implicacions socials que cal combatre. És molt difícil no fer-nos ressò de la contradicció que suposa que aquesta problemàtica existeixi en un món on cada vegada són més les persones que no tenen garantit el dret a una alimentació sostenible. Tot i així, cal assenyalar que aquestes dues problemàtiques no estan correlacionades, i que totes dues són causades per un sistema de mercat i d’organització social que no té en compte ni la justícia social ni l’ambiental.

Una de les implicacions socials més clares de les pèrdues i el malbaratament és la dificultat afegida que suposa per a la pagesia a l’hora de comercialitzar els seus productes. Les pèrdues alimentàries que s’originen als camps del sector primari són causades per un sistema de mercat que exigeix uns cànons estètics i de calibre molt difícils de complir, i que imposa unes polítiques de preus severes. Aquest context dificulta que la pagesia pugui obtenir un rendiment de la seva tasca, que a ulls de la societat va perdent a poc a poc el seu valor i el dels aliments.

És habitual trobar porros i pastanagues amb aquesta forma. A les botigues, en canvi, és difícil veure’n.

És per tot això que avui, Dia Mundial del Medi Ambient, volem visibilitzar les implicacions que tenen les pèrdues i el malbaratament alimentari. Des d’Espigoladors treballem dia rere dia per posar-hi fi, perquè volem construir un model sostenible que tingui en compte la justícia social. I perquè volem que aquest model valori la tasca del sector primari, un agent clau pel territori, i els aliments. Un model que, inevitablement, passa per la circularitat: treballem reaprofitant els residus, dotant-los d’una segona vida.

Moltes gràcies a totes les persones que heu passat a l’acció per treballar per l’aprofitament alimentari i, especialment, moltes gràcies a totes les persones voluntàries i a la pagesia compromesa. Seguim creant xarxa pel medi ambient!

El final de la temporada comercial de bledes no sempre coincideix amb el final de la temporada als camps del sector primari. Per això Espigoladors en collim tantes.

Suport mutu des dels barris per fer front a la Covid-19

Espigoladors col·laborem amb les xarxes de suport mutu nascudes arran de la Covid-19 per garantir el dret a una alimentació saludable dels col·lectius més vulnerables.

Suport mutu des dels barris per fer front a la Covid-19

Espigoladors col·laborem amb les xarxes autogestionades nascudes arran de la crisi sanitària per garantir el dret a una alimentació saludable dels col·lectius més vulnerables.

Algunes xarxes d’aliments han vingut als camps del sector primari per recollir les fruites i verdures espigolades. Fotografia de Josep Lago

L’actual crisi causada per l’estat d’emergència de la covid-19 ha posat en evidència, un cop més, el fràgil i injust sistema socioeconòmic en què vivim. Un sistema que prioritza el creixement i el lucre econòmic, basat en les desigualtats socials, en la precarització estructural i que no té en compte l’emergència climàtica. Una crisi que, un cop més, recau violentament cap a les persones i col·lectius més vulnerats i precaritzats.

Moltes persones s’estan veient abocades a situacions d’extrema vulnerabilitat, unes situacions que no paren d’agreujar-se. Davant aquesta realitat han emergit a temps rècord diverses iniciatives veïnals i de suport mutu, des de l’autogestió, per tal de donar-li resposta. Són un total de vint xarxes de suport, a les quals la Fundació Espigoladors hem donat suport des d’un inici per contribuir a garantir l’accés a una alimentació saludable a les persones a qui donen suport. Moltes d’aquestes iniciatives s’han impulsat des de col·lectius ja consolidats, com sindicats d’habitatge, xarxes veïnals, col·lectius migrants i antiracistes, que han hagut de reinventar-se per respondre a les necessitats sorgides d’aquest context. D’altres han aparegut amb força, de manera espontània, fruit de la solidaritat veïnal.

La distribució d’aliments és una de les activitats essencials d’aquestes xarxes populars, sent l’accés a l’alimentació una de les necessitats més evidents derivada dels impactes socioeconòmics d’aquesta crisi sanitària. De manera espontània, s’han anat estructurant i organitzant aquestes xarxes de suport alimentari, que han vist augmentar exponencialment el nombre de famílies ateses, veient-se desbordades al cap de poques setmanes de l’inici de la crisi. Ara com ara trobem una vintena de xarxes de suport alimentari a l’àrea metropolitana de Barcelona, fet que evidencia que l’accés a l’alimentació no és un dret garantit per a moltes persones i famílies, posant en qüestió el sistema alimentari imperant.

Un company del Comitè d’Aliments de Poble-sec du carxofes espigolades a la Base, l’espai des d’on aquesta xarxa coordina les donacions d’aliments. Fotografia de Josep Lago

Davant aquesta realitat, des d’Espigoladors hem iniciat una col·laboració amb les diverses xarxes de suport alimentari, per tal de contribuir i seguir treballant d’acord amb el nostre propòsit: garantir una alimentació digna i saludable per a totes les persones, especialment d’aquelles que es troben en situacions de vulnerabilitat. D’aquesta manera, canalitzem aliments frescos de productors i productores locals, així com altres productes que es descarten dels circuits comercials, per tal de fer-los arribar a les diverses xarxes veïnals. Creiem que el dret a l’alimentació no hauria de reduir-se a omplir panxes, sinó que hauria de garantir una alimentació adequada, digna i saludable per a totes. La situació d’emergència social que estem vivint també ha fet el que aquestes xarxes, de manera extraordinària, rebin aliments frescos del Banc dels Aliments.

L’equip d’Espigoladors hem gestionat les donacions que el Banc d’Aliments ha fet a les diverses xarxes d’aliments.

El context de crisi evidència, novament, com les respostes des del suport mutu, són imprescindibles a l’hora d’afrontar les realitats d’una manera col·lectiva i solidària, així com per començar a repensar els nostres models de producció i de consum. Un moment de crisi com l’actual posa de relleu que necessitem canvis profunds i estructurals en la manera de viure i organitzar-nos, i un element clau és repensar de quina manera ens alimentem, com produïm el que mengem i com fer que l’alimentació sigui sostenible, adequada i accessible per a totes.

Durant aquests mesos hem pogut veure com molts agents s’han agrupat i han treballat en xarxa per poder respondre a les necessitats imperants posant les persones al centre, tenint en compte les seves necessitats i preocupacions. És un context que ens impulsa a aprendre dels errors i de l’experiència per impulsar nous models que busquin la transformació social des d’accions locals que comptin amb una visió global.