Economia circular, zero waste i aprofitament alimentari, un triplet inseparable

Una col·laboració de Bûmerang, una entitat que treballa pel Zero Waste a través d’un model basat en l’economia circular.
Parlen de la necessitat de reduir els residus per assolir un model més sostenible i del seu lligam amb la lluita per l’aprofitament alimentari.

Economia circular, zero waste i aprofitament alimentari, un triplet inseparable

Aquest article és una contribució de Bûmerang, el bowl que torna

Al 2015 estava en una platja d’Indonèsia, hi havia unes onades increïbles, però la meva vista no se centrava en les onades, se centrava en els centenars de trossos de plàstic que hi havia a la platja, un fenomen que malauradament també trobem al nostre territori. En aquell moment, me’n vaig adonar que feia molts anys que fèiem les coses malament, i que el reciclatge no treurà d’aquest problema.

Realment volem omplir els nostres oceans de plàstic? És el millor que sabem fer la, encara considerada, espècie animal més intel·ligent del planeta?

Abans de parlar de les solucions al plàstic d’un sol ús, cal entendre per què ens trobem en aquest embolic.

Dissenyat per contaminar

La invenció dels plàstics es remunta a principis del segle XX, va ser una revolució i ha ajudat les nostres societats a prosperar en molts aspectes, i a arribar a llocs que eren  impensables si no fos per la lleugeresa i prestacions que ofereixen alguns materials creats a partir del plàstic.

No va ser fins a mitjans del segle passat que els plàstics van començar a comercialitzar-se per crear alternatives d’un sol ús que substituïen a objectes de consum del dia a dia; tal com mostra aquest anunci del 1955, els plàstics van significar un canvi d’estil de vida per a la majoria de les famílies. De cop i volta, aquest nou material et permetia “ser més lliure i tenir més temps”.

Qui hagués pensat que la seva major virtut i la més celebrada, el fet que fossin “per tirar”, seria alhora el que portaria als envasos de plàstic d’un sol ús a la vora de la desaparició i, inclús, a la seva prohibició total?

La invenció del reciclatge no va arribar fins més endavant, prop dels anys 70, quan alguns grups ambientals van començar a assenyalar el fet que s’havia d’implementar un sistema de reciclatge per a aquests materials, que ja començaven a acumular-se de manera massiva als abocadors dels Estats Units i Europa.

Llavors, si el reciclatge no ens ajudarà a solucionar aquest problema, com podem fer-ho?

Economia circular

Fa aproximadament 10 anys que se sent a parlar molt sobre un nou concepte, el de l’economia circular. I si parlem d’economia circular, això significa que actualment estem en un sistema d’economia…lineal.

  • Extreure
  • Fabricar
  • Consumir
  • Tirar

A grans trets, això és el que hem estat fent al llarg dels últims 100 anys d’història de la humanitat.

L’economia circular se centra a mantenir el valor dels materials el màxim temps possible en el cercle de producció. Això significa que allarga al màxim la vida últil dels productes i, al mateix moment, treballa per crear sistemes que permeten recuperar tots els materials del producte una vegada la prersona que els hagi comprat no els necessiti més. D’aquesta manera, s’evita que els productes arribin als abocadors i s’incentiva a les empreses a fer dissenys centrats en la longevitat i no pas en l’obsolescència programada.

Una empresa que treballi amb un model d’economia circular, crearà productes i serveis que no crearan residus al final del seu cicle d’ús.

Partir del recurs desaprofitat.

Una altra forma de crear organitzacions basades en l’economia circular és partir d’un residu que, ara com ara, no s’aprofiti. Aquest és el cas d’Espigoladors, una Fundació que parteix de la premisa que el 30% de la producció d’aliments mundial es malbarata. Amb aquest punt de partida, treballa amb aquests excedents que el sector primari no pot comercialitzar a causa de les polítiques estètiques i de preu, i els dona valor, ja sigui des d’un punt de vista no lucratiu donant-los a entitats socials, o a partir de la creació dels productes es im-perfect®. Partir d’un recurs desaprofitat i crear un producte de valor afegit també es coneix com a “upcycling”.

Zero Waste, l’economia circular duta al dia a dia

Tot això sona molt bé per a treballar-ho com a organització o negoci, però…com ho fem per viure d’una manera més circular en el nostre dia a dia?

D’aquesta inquietud neix el, ara ja conegut, moviment “zero waste”, que busca minimitzar al màxim els residus que es generen les persones amb la seva activitat diaria. Es calcula que un europeu pot arribar a generar fins a 500kg de residus a l’any. Això significa que una ciutat com Barcelona estaria generant 750.000 tones de residus l’any.

Qualsevol que hagi intentat minimitzar els seus residus sap com de difícil que pot arribar a ser i com de desesperançador si ho intentes sense estar preparad@. Per sort, cada vegada comptem amb més informació online i són més els serveis que ens volen ajudar a fer que aquest objectiu sigui més fàcil d’assolir. El moviment ecologista és molt famós per les seves 3 sigles: Reduir, Reutilitzar i Reciclar. Nosaltres creiem que cal afegir-ne un parell més: Rebutjar i Repensar. Quan sentis l’impuls de consumir alguna cosa, passa primer, detingudament, per cada una de les fases:

  • Rebutjar: D’entrada, la resposta sempre és No.
  • Repensar: Si realment creus que és imprescindible, és moment de repensar-ho.
  • Reduir: En cas que realment ho necessitis, com pots fer-ho perquè consumeixi o impacti al mínim.
  • Reutilitzar: En cas que sigui un objecte de consum, el puc utilitzar d’una menera que em permeti reutilitzar-lo?

Si davant qualsevol compta passem detingudament per aquests punts, veure que portar una vida zero waste no és tan difícil com sembla.

Els nostres serveis que ens ajuden

De la mateixa manera que Espigoladors ha implementat l’economia circular, existeixen altres iniciatives també de l’economia circular que busquen ajudar a les persones a viure sense residus. És el cas de la nostra iniciativa Bûmerang, amb la qual busquem dur al segle XXI el que els nostres avis i àvies sabien fer, reutilitzar. Avui en dia, ens hem tornat una societat que va molt de pressa i que té poc temps, el dinar s’ha convertit en una cosa ràpida que es fa amb poc temps, i la majoria ens decantem per la fàcilitat de comprar alguna cosa ja preparada. És molt frustrant saber que cada dia, al menjar, estàs generant residus. Una alternativa podria ser portar el teu propi tupper, però també som una societat oblidadissa i és per això que hem creat Bûmerang, el bowl que torna, un servei gratuït que està disponible a diversos punts de menjar per endur-se de la ciutat de Barcelona, i on podràs gaudir del teu plat per endur-te en un envàs reutilitzable de forma 100% gratuïta.

Com funciona?

A través d’una app controlem que retornis els Bûmerangs en menys de 15 dies, el temps que et deixem per gaudir-lo. Aquest envàs el pots retornar a qualsevol altre punt de la xarxa Bûmerang, i podràs gaudir-ne d’un de nou en qualsevol moment i en qualsevol altre punt de la xarxa, només et demanem que el retornis en 15 dies.

Com hem vist, el reciclatge és una No solució que, encara que sigui important dur-la a terme, no ens farà sortir del problema on estem posats i posades. Si vols solucionar la problemàtica dels residus alimentaris, d’envasos o de la moda, necessitem posar tot i totes una mica de part nostra i recolzar iniciatives com Bûmerang i Espigoladors que ens ajuden, a poc a poc, a doblegar els extrems de l’economia lineal en què vivim per acabar convertint-la en una de 100% circular.

Sobre l’autor: Oriol Segarra Pol és enginyer industrial i compta amb una llarga trajectòria en el camp de la contaminació causada pel plàstic i l’economia circular. Actualment és CEO de Bûmerang, empresa Zero Waste que va fundar l’any 2019.

Pel medi ambient, aprofitament

La Fundació Espigoladors celebrem el dia Mundial del Medi Ambient reivindicant la importància de l’aprofitament alimentari

Pel medi ambient, aprofitament

La Fundació Espigoladors celebrem el Dia Mundial del Medi Ambient reivindicant la importància de l’aprofitament alimentari

Les polítiques estètiques que regeixen el mercat alimentari tenen influència en els colors de fruites i verdures. Als camps, el rang de colors de les pastanagues va des del morat fins al groc blanquinós. A les botigues, en canvi, generalment podem trobar-ne de taronges.

Cada vegada que algú parla de medi ambient, la imatge més característica que s’evoca són muntanyes verdes, boscos densos i rius i llacs d’aigua cristal·lina. Quan parlen de desastres ambientals, en canvi, aquests mateixos paratges passen a estar malmesos. Les muntanyes deixen de ser verdes i queden plenes de brossa, els boscos cremen, i l’aigua dels llacs i dels rius agafa un to marronós. També entra en joc, inevitablement, el canvi climàtic i tots els seus efectes: el desgel dels pols, el forat de la capa d’ozó, i tot el seguit de desastres naturals cada vegada més extrems que provoca. 

Per sort, les reivindicacions mediambientals, especialment aquelles relacionades amb el canvi climàtic, estan a l’ordre del dia. Els i les joves d’arreu del món han alçat la veu per reclamar un model d’organització socioeconòmic més sostenible. Darrerament hem viscut les primeres vagues pel clima i les seves manifestacions multitudinàries, a les quals se sumaven tots aquells i aquelles que ja fa anys que treballen per assolir un canvi de paradigma. Malgrat la notorietat de les reivindicacions, moltes de les causes dels desastres mediambientals i del canvi climàtic resten desconegudes o, com a mínim, passen desapercebudes. Una d’elles són les pèrdues i el malbaratament alimentari, una problemàtica social i mediambiental a què la Fundació Espigoladors volem donar resposta a través de la nostra activitat.

“Malbaratament”, deia la cuinera Ada Parellada, és una paraula que tot just estem aprenent a dir. Fa referència a tots aquells aliments aptes pel consum humà que són descartats al llarg de la cadena alimentària, des del sector primari fins al rebost de casa. L’any 2011, la FAO va calcular que anualment es perden i malbaraten un terç dels aliments que es produeixen a escala global. Un any més tard, l’estudi Fusions va acotar aquesta dada a escala europea; en aquest territori s’hi llencen 88 milions de tones d’aliments. I si volem dades encara més locals, ens hem de fixar en l’estudi que l’Agència de Residus de Catalunya i la UAB van fer també l’any 2012: només tenint en compte els sectors de la restauració, el comerç al detall i l’àmbit domèstic, es malbaraten 35 kg d’aliments per persona i any. 

Aquests calçots havien crescut tant, que el seu productor no els va poder comercialitzar a causa dels requeriments estrictes de calibre del mercat alimentari.

Les pèrdues i el malbaratament alimentari no són només una problemàtica mediambiental perquè suposen la creació de residus alimentaris, sinó que tenen unes implicacions majors. Quan un aliment es descarta, converteix en residus tots els elements emprats per a la seva producció,  com l’aigua i el sòl. A més, contribueix a l’emissió de gasos d’efecte hivernacle; s’ha calculat que és el causant del 8% d’aquestes emissions a escala global. 

Com tota problemàtica mediambiental, les pèrdues i el malbaratament alimentari també tenen implicacions socials que cal combatre. És molt difícil no fer-nos ressò de la contradicció que suposa que aquesta problemàtica existeixi en un món on cada vegada són més les persones que no tenen garantit el dret a una alimentació sostenible. Tot i així, cal assenyalar que aquestes dues problemàtiques no estan correlacionades, i que totes dues són causades per un sistema de mercat i d’organització social que no té en compte ni la justícia social ni l’ambiental. 

Una de les implicacions socials més clares de les pèrdues i el malbaratament és la dificultat afegida que suposa per a la pagesia a l’hora de comercialitzar els seus productes. Les pèrdues alimentàries que s’originen als camps del sector primari són causades per un sistema de mercat que exigeix uns cànons estètics i de calibre molt difícils de complir, i que imposa unes polítiques de preus severes. Aquest context dificulta que la pagesia pugui obtenir un rendiment de la seva tasca, que a ulls de la societat va perdent a poc a poc el seu valor i el dels aliments.  

És habitual trobar porros i pastanagues amb aquesta forma. A les botigues, en canvi, és difícil veure’n.

És per tot això que avui, Dia Mundial del Medi Ambient, volem visibilitzar les implicacions que tenen les pèrdues i el malbaratament alimentari. Des d’Espigoladors treballem dia rere dia per posar-hi fi, perquè volem construir un model sostenible que tingui en compte la justícia social. I perquè volem que aquest model valori la tasca del sector primari, un agent clau pel territori, i els aliments. Un model que, inevitablement, passa per la circularitat: treballem reaprofitant els residus, dotant-los d’una segona vida. 

Moltes gràcies a totes les persones que heu passat a l’acció per treballar per l’aprofitament alimentari i, especialment, moltes gràcies a totes les persones voluntàries i a la pagesia compromesa. Seguim creant xarxa pel medi ambient! 

El final de la temporada comercial de bledes no sempre coincideix amb el final de la temporada als camps del sector primari. Per això Espigoladors en collim tantes.

Suport mutu des dels barris per fer front a la Covid-19

Espigoladors col·laborem amb les xarxes de suport mutu nascudes arran de la Covid-19 per garantir el dret a una alimentació saludable dels col·lectius més vulnerables.

Suport mutu des dels barris per fer front a la Covid-19

Espigoladors col·laborem amb les xarxes autogestionades nascudes arran de la crisi sanitària per garantir el dret a una alimentació saludable dels col·lectius més vulnerables.

Algunes xarxes d’aliments han vingut als camps del sector primari per recollir les fruites i verdures espigolades. Fotografia de Josep Lago

L’actual crisi causada per l’estat d’emergència de la covid-19 ha posat en evidència, un cop més, el fràgil i injust sistema socioeconòmic en què vivim. Un sistema que prioritza el creixement i el lucre econòmic, basat en les desigualtats socials, en la precarització estructural i que no té en compte l’emergència climàtica.  Una crisi que, un cop més, recau violentament cap a les persones i col·lectius més vulnerats i precaritzats.

Moltes persones s’estan veient abocades a situacions d’extrema vulnerabilitat, unes situacions que no paren d’agreujar-se. Davant aquesta realitat han emergit a temps rècord diverses iniciatives veïnals i de suport mutu, des de l’autogestió, per tal de donar-li resposta. Són un total de vint xarxes de suport, a les quals la Fundació Espigoladors hem donat suport  des d’un inici per contribuir a garantir l’accés a una alimentació saludable a les persones a qui donen suport. Moltes d’aquestes iniciatives s’han impulsat des de col·lectius ja consolidats, com sindicats d’habitatge, xarxes veïnals, col·lectius migrants i antiracistes, que han hagut de reinventar-se per respondre a les necessitats sorgides d’aquest context. D’altres han aparegut amb força, de manera espontània, fruit de la solidaritat veïnal.

La distribució d’aliments és una de les activitats essencials d’aquestes xarxes populars, sent l’accés a l’alimentació una de les necessitats més evidents derivada dels impactes socioeconòmics d’aquesta crisi sanitària. De manera espontània, s’han anat estructurant i organitzant aquestes xarxes de suport alimentari, que han vist augmentar exponencialment el nombre de famílies ateses, veient-se desbordades al cap de poques setmanes de l’inici de la crisi. Ara com ara trobem una vintena de xarxes de suport alimentari a l’àrea metropolitana de Barcelona, fet que evidencia que l’accés a l’alimentació no és un dret garantit per a moltes persones i famílies, posant en qüestió el sistema alimentari imperant.

Un company del Comitè d’Aliments de Poble-sec du carxofes espigolades a la Base, l’espai des d’on aquesta xarxa coordina les donacions d’aliments. Fotografia de Josep Lago

Davant aquesta realitat, des d’Espigoladors hem iniciat una col·laboració amb les diverses xarxes de suport alimentari, per tal de contribuir i seguir treballant d’acord amb el nostre propòsit: garantir una alimentació digna i saludable per a totes les persones, especialment d’aquelles que es troben en situacions de vulnerabilitat. D’aquesta manera, canalitzem aliments frescos de productors i productores locals, així com altres productes que es descarten dels circuits comercials, per tal de fer-los arribar a les diverses xarxes veïnals. Creiem que el dret a l’alimentació no hauria de reduir-se a omplir panxes, sinó que hauria de garantir una alimentació adequada, digna i saludable per a totes. La situació d’emergència social que estem vivint també ha fet el que aquestes xarxes, de manera extraordinària, rebin aliments frescos del Banc dels Aliments.  

L’equip d’Espigoladors hem gestionat les donacions que el Banc d’Aliments ha fet a les diverses xarxes d’aliments.

El context de crisi evidència, novament, com les respostes des del suport mutu, són imprescindibles a l’hora d’afrontar les realitats d’una manera col·lectiva i solidària, així com per començar a repensar els nostres models de producció i de consum. Un moment de crisi com l’actual posa de relleu que necessitem canvis profunds i estructurals en la manera de viure i organitzar-nos, i un element clau és repensar de quina manera ens alimentem, com produïm el que mengem i com fer que l’alimentació sigui sostenible, adequada i accessible per a totes.

Durant aquests mesos hem pogut veure com molts agents s’han agrupat i han treballat en xarxa per poder respondre a les necessitats imperants posant les persones al centre, tenint en compte les seves necessitats i preocupacions. És un context que ens impulsa a aprendre dels errors i de l’experiència per impulsar nous models que busquin la transformació social des d’accions locals que comptin amb una visió global.

Canalització de 439 manats de calçots (11.000 unitats) a les xarxes de Poble-sec, Gòtic, Raval i l’Hospitalet.

#MalbaratarNoEsLegal: la prevenció del malbaratament alimentari ja té Llei

Aprovada al Parlament una nova Llei sobre la Reducció del Malbaratament Alimentari. Una norma pionera a Europa centrada en la prevenció i que regula l’espigolament.

#MalbaratarNoEsLegal: la prevenció del malbaratament alimentari ja té Llei

“Malbaratament és una paraula que estem aprenent a dir”, deia la cuinera Ada Parellada durant un acte de la Fundació Espigoladors. Parellada es referia al fet que les pèrdues i el malbaratament alimentari és un problema que tot just comença a ser conegut i que compta amb poca mobilització social. Malgrat ser un dels causants del canvi climàtic, les persones segueixen quedant sorpreses la primera vegada que coneixen la xifra que 1/3 dels aliments produïts anualment a escala global mai arribaran a ser consumits.

Per fer front a aquesta problemàtica global, el passat dimecres dia 4 de març el Parlament va aprovar per unanimitat la Llei sobre la Reducció del Malbaratament Alimentari. En el procés de creació d’aquesta norma hi van participar diverses organitzacions, sindicats i administracions, que es van marcar el repte de reduir, l’any 2030, les pèrdues i el malbaratament alimentari en un 50%. Una d’elles vam ser nosaltres, perquè considerem que l’existència de marcs legals és indispensable per a la disminució d’aquesta problemàtica.

La norma Catalana persegueix l’objectiu de prevenir la generació de pèrdues i malbaratament en tots els estadis de la cadena alimentària, des del sector primari fins als consumidors finals. Aquesta finalitat preventiva és precisament el que la diferencia de les ja existents lleis francesa i italiana, centrades en la redistribució dels excedents alimentaris. A més, és també el primer text legal europeu que regula l’espigolament i l’entén com una activitat de prevenció. En definitiva, és una llei pionera que suposarà un canvi de paradigma en l’activitat dels diversos agents de la cadena alimentaria.

Aquí teniu 5 punts clau de la nova Llei:

1.L’espigolament, una pràctica regulada i sense ànim de lucre

La norma defineix l’espigolament com una activitat complementària i sense ànim de lucre que contribueix a la prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari. En aquest sentit, es publicarà una Guia de Bones Pràctiques per un Espigolament Segur, redactada per la nostra Fundació per encàrrec del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat.

Les organitzacions que duguin a terme aquesta activitat hauran de promocionar la inserció laboral de col·lectius desafavorits, i destinar els excedents a persones en situació d’exclusió social.  

2. Sector primari, empreses i entitats distribuïdores obligades a prevenir  i quantificar

Tots els agents implicats en la cadena alimentària hauran de disposar i aplicar un “Pla de Prevenció de les Pèrdues i el Malbaratament Alimentari”. Així mateix, també estaran obligades a quantificar les pèrdues i malbaratament que creen amb la seva activitat. Aquesta informació és bàsica per seguir avançant en les solucions a aquesta problemàtica social i mediambiental, que actualment compta amb poques dades.

3. L’administració pública també tindrà obligacions

L’Administració serà l’encarregada d’analitzar i ordenar totes les dades provinents dels diversos agents de la cadena alimentària. També ho serà de facilitar la creació d’espais i sistemes per a la distribució d’excedents, i d’elaborar el Pla Estratègic de Prevenció de pèrdues i malbaratament.

4. Aliments de temporada i tuppers als restaurants

El sector de la restauració i de l’hostaleria tindrà l’obligació de promoure el consum de productes de temporada i de proximitat. De la mateixa manera, haurà de facilitar que els consumidors i consumidores s’emportin tot el que no han pogut acabar-se amb un envàs biodegradable o reciclable.

5. La sensibilització, una eina també imprescindible

Administració i empreses implicades en la cadena alimentària hauran de vetllar per al foment del coneixement envers aquesta problemàtica global. Entre altres aspectes, també hauran de fomentar bones pràctiques comercials. L’Administració Pública, a més, haurà d’incloure les pèrdues i el malbaratament alimentari dins els plans educatius.

Espigoladors celebrem l’aprovació d’aquesta norma. La considerem una mostra de compromís per part de l’Administració i de totes les entitats implicades en la seva redacció. Sabem que si sumem forces, arribarem més lluny.

Llegir les etiquetes, una tasca transcendent

Llegir bé les etiquetes dels productes és una tasca imprescindible per a poder tenir una alimentació sana i nutritiva amb el mínim impacte ambiental possible.

Llegir les etiquetes, una tasca transcendent

Llegir bé les etiquetes dels productes és una tasca aparentment senzilla però que poca gent es pren la molèstia de fer. Llegir-les és important perquè són el canal de comunicació més directe entre productors i consumidor, i permeten conèixer múltiples aspectes del producte que es troba a la venda.

Per a tenir una alimentació sana i saludable, és imprescindible estar informat sobre l’origen dels aliments que es consumeixen. Consideracions com saber si els productes contenen additius, el valor nutricional que aporten o els ingredients que els componen, són necessàries per a poder fer una bona tria. Així mateix, conèixer-ne l’origen serveix per poder fer una compra amb el mínim impacte ambiental possible. Els productes de proximitat redueixen la petjada ecològica perquè eviten les despeses energètiques dels desplaçaments de llarga distància. Alhora, permeten impulsar l’economia local, donar suport als petits productors i impulsar econòmicament les àrees rurals. Les etiquetes seran les que, precisament, ens ajudaran a conèixer tota aquesta informació.

Però com podem saber si la informació que contenen les etiquetes és verdadera? Hi ha tot un conjunt de normes que regulen el contingut de les etiquetes i estableixen un llistat d’informació que han de contenir obligatòriament. Així mateix, estableixen condicions per poder posar determinats logotips a l’etiquetatge. L’objectiu que persegueixen aquestes normes és protegir i informar els consumidors.

Informació obligatòria

Hi ha moltes normes que regulen el contingut i la forma de les etiquetes. A escala europea, la més significativa de totes és el Reglament 1169/2011 del Parlament Europeu i del Consell sobre la informació alimentària facilitada al consumidor. D’acord amb aquesta norma, la informació ha de ser clara, precisa, fàcil d’entendre i no pot induir a l’error. Així mateix, el reglament regula la informació obligatòria que haurà de contenir l’etiqueta de gairebé la totalitat dels productes del mercat:

  1. Denominació de l’aliment.
  2. Llistat dels ingredients en ordre decreixent de pes i els al·lèrgens. Les fuites i verdures que no hagin estat pelades, no hauran d’incloure el llistat d’aliments.
  3. El grau d’alcohol de les begudes que superin l’1,2%.
  4. La quantitat neta del producte envasat.
  5. Informació nutricional. El seu contingut està regulat per normes comunitàries.
  6. La data de consum preferent o la data de caducitat.

La data de consum preferent fa referència a la finalització del període durant el qual es garanteix que les propietats de gust, aroma i olor de l’aliment seran òptimes. La data de caducitat, en canvi, marca el dia a partir del qual el producte es començarà a deteriorar i, per tant, la seguretat del seu consum deixa d’estar garantida.

  • Les condicions especials de conservació i d’utilització.
  • La forma de consumir-lo, si el producte ho requereix.
  • Identificació de l’empresa: nom o raó social i la direcció de l’operador de l’empresa alimentària.
  • El lot.
  • El lloc d’origen o de procedència en tres casos concrets. En primer lloc, s’haurà d’indicar de forma obligatòria si l’aliment forma part d’aquest llistat: carn fresca de boví i els seus productes, carn fresca de porcí, d’oví, de caprí i d’aviram, peix, aliments no transformats com fruites i hortalisses, mel, oli d’oliva i llet, i els productes amb un ingredient únic o amb un que representi més del seu 50%. En segon lloc, s’haurà d’indicar en tots aquells casos on no fer-ho podria derivar en un error per al consumidor. Per últim, s’indicarà quan es mencioni el país d’origen o lloc de procedència d’un aliment i aquest no sigui el mateix que el del seu aliment primari.

Tots aquells productes que no estan envasats i que, per tant, no poden contenir una etiqueta física, no es troben exempts d’indicar la informació mínima obligatòria. Aquesta haurà d’estar indicada en un espai destacat del seu punt de venda que sigui llegible.

Els aliments transgènics, elaborats a partir d’Organismes Modificats Genèticament (OMG), tenen unes normes d’etiquetatge específiques.  Els OMG són organismes a què s’ha modificat el genoma mitjançant tècniques d’enginyeria. La nova composició genètica d’aquests aliments els doten de característiques i propietats noves que, en moltes ocasions, els permeten adaptar-se millor a les condicions climàtiques adverses, a les plagues, a les malalties i als herbicides i plaguicides. Quan els productes contenen més d’un 0,9% de transgènics, ho haurà d’indicar l’etiqueta.

La contrapartida d’aquesta norma sobre l’etiquetatge d’aliments transgènics la trobem en la seva especificació. La norma fa referència a productes produïts a partir d’un OMG, fet que exclou els produïts amb un OMG. Per tant, l’etiqueta d’OMG no serà obligatòria per a tots aquells productes que utilitzin auxiliars tecnològics al llarg del seu procés de producció. Tampoc s’indicarà quins aliments han estat produïts a partir d’animals alimentats amb OMG o tractats amb productes d’aquest tipus.

Informació addicional

A tota la informació obligatòria que estableixen els reglaments europeus, els països membres hi poden sumar tot allò que els sembli indispensable que sigui destacat. Així mateix, els productors també poden fer algunes indicacions a les seves etiquetes d’aspectes que vulguin posar en relleu i que siguin importants per als consumidors. Declaracions de salut i etiquetes de comerç ecològic o de productes de proximitat són tres dels casos més comuns d’informació voluntària que els productors indiquen per crear valor afegit.

Les normes europees regulen les declaracions de salut, que reserven exclusivament a les aigües minerals i als productes destinats a una alimentació especial. Aquestes declaracions consisteixen en l’atribució de determinats beneficis nutricionals de salut com per exemple curar o prevenir malalties, a diversos aliments o ingredients. Pel que fa als productes de producció ecològica i el seu etiquetatge, aquests es troben regulats pel Reglament 848/2008 del Parlament Europeu i el Consell, un decret que harmonitza les normes de producció d’aquest tipus d’agricultura per a tots els estats membres de la UE.

D’acord amb aquesta norma, la producció ecològica és aquella que compta amb una gestió sostenible que, entre moltes altres consideracions, respecta els sistemes i cicles naturals, conserva els elements del paisatge, utilitza de forma responsable l’energia i els recursos naturals, desenvolupa cultius vinculats al sol, prohibeix l’ús d’OMG i restringeix l’ús de medis externs. Tots els aliments que s’hagin produït tenint en compte les normes del reglament es podran comercialitzar sota la denominació d’eco o bio, i amb el logotip de producte ecològic de la UE. A Catalunya, l’organisme encarregat de certificar i auditar els productes agroalimentaris ecològics és el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE), una corporació de dret públic amb personalitat jurídica reconeguda per la UE. Aquest organisme atorga un logotip de certificació ecològica que els productors ecològics poden posar a les etiquetes dels seus productes.

A Catalunya, la venda de proximitat està regulada pel decret 24/2013. Aquesta norma distingeix entre dos tipus de venda de proximitat, la de circuit curt i la directa, i és d’aplicació per a tots aquells productes no transformats, de producció primària o d’elaboració pròpia. La venda directa és la que no compta amb la presència d’intermediaris, i la de circuit curt la que en compta amb un de sol, que sol ser un mercat o una botiga petita. Amb caràcter voluntari, el productor pot sol·licitar el logotip que acredita la proximitat dels productes que es troben a la venda.

Una curiositat

Us heu preguntat mai si els codis de barra individuals de les fruites i verdures tenen algun significat? Doncs sí que el tenen! Aquí teniu una petita explicació de com podeu llegir aquesta pila de números.

No tots els codis dels diversos supermercats compleixen aquesta norma, però des del 1990 molts establiments utilitzen el codi Price Look Up (PLU) per etiquetar productes que no estiguin transformats i, d’aquesta manera, facilitar els inventaris i els cobraments. Aquests codis estan regulats per la International Federation of Produce Standards, i no són d’aplicació obligatòria.

Els PLU consten de 4 o 5 números. Cada subvarietat d’aliment té assignat un número entre el 3.000 i el 4.000. Els codis PLU de només 4 xifres s’utilitzen per marcar els productes produïts de forma convencional, és a dir amb ús de productes fitosanitaris. Els de 5 xifres, en canvi, marquen o bé els productes produïts de forma orgànica (encapçalats per un 9), o bé els OMG (encapçalats per un 8).

Consells nadalencs per a l’aprofitament alimentari

Consells per a reduir i aprofitar les restes dels àpats nadalencs.

Consells nadalencs per a l’aprofitament alimentari

Imatge d’Eak k. a Pixabay

Els àpats nadalencs són tan abundants, que a gairebé totes les cases queden plates plenes d’aliments que corren el perill d’acabar sent malbaratades. Des d’Espigoladors us proposem un repte: aquest any, intenteu que cap plat del dinar de Nadal i de Sant Esteve acabi a la brossa. Per fer-vos-ho una mica més fàcil, us deixem uns quants consells que us seran d’utilitat per passar unes festes de Nadal més sostenibles.

Planifiqueu bé les compres per reduir les restes.

  • El primer que haureu de fer és planificar bé els àpats: quins plats cuinareu i per a quantes persones? Són bons menjadors i menjadores, els comensals que tindreu?
  • Abans de sortir a comprar, mireu bé el vostre rebost. De ben segur que molts components de les receptes ja els teniu a casa.
  • Feu una llista de tot el que us falti i cap al mercat!
  • I, sobretot, vigileu amb el pica-pica. Si és massa abundant, ningú podrà acabar-se ni el caldo, ni la carn d’olla, ni els canelons.

Feu lloc a la nevera i al congelador per guardar-hi les restes.

  • Poseu bé les plates, safates i tuppers que hi tingueu guardats perquè els congeladors i neveres generalment tenen més espai del que ens pensem.
  • Aquests dos dies que queden abans del gran dinar de Nadal, intenteu menjar els aliments que hi tingueu congelats per fer-hi una mica més de lloc.

Amb el menjar que hagi sobrat, creeu receptes d’aprofitament i congeleu-lo per menjar-lo més endavant.

  • El caldo que hagi sobrat el podem congelar. Perquè es conservi millor, traieu-li la pasta.
  • Els galets que hem retirat els podem guardar a la nevera i menjar-los els dies següents amb una mica de la botifarra de la carn d’olla i un rajolí d’oli, o amb una salsa de tomàquet.
  • La carn d’olla ens servirà per fer diverses receptes d’aprofitament. La podem barrejar amb tota mena de pastes, arrossos i llegums. També la podem menjar sola acompanyada de verdures. Nosaltres us recomanem preparar un arròs al forn valencià.
  • Del pollastre en podem fer croquetes i canelons, o el podem congelar per consumir més endavant.
  • Si sou aficionats i aficionades a les postres i els dolços, les restes de torrons les podem utilitzar per a fer-los encara més bons. El torró de Xixona el podem desfer dins la massa d’un pa de pessic, i el de xocolata o d’Alacant el podem esmicolar i posar-lo damunt d’un pastís o iogurt.

Ara ja no teniu excusa, aquestes festes de Nadal sumeu-vos a la comunitat #jonollenço i ajudeu-nos a posar fi al malbaratament alimentari domèstic.

Conserva’m la conserva

Un conte nostàlgic sobre les conserves de tomàquet que feia l’àvia i un propòsit d’any nou: recuperar-les.

A casa l’àvia sempre hi arribàvem bé, amb el cotxe de la mare. De tornada, en canvi, els baixos rascaven amb qualsevol petit sotrac de la carretera.  El pare tenia clar de qui era la culpa.

-Són els pots aquests, els hauríem d’haver deixat a casa l’àvia.

-I la faries tu, la salsa de tomàquet?

-No, la compraria a la botiga de sota.  

Eren els anys setanta i sempre que anàvem a casa l’àvia, ens omplia el maleter amb les conserves que havia fet a finals d’estiu. Casa seva era al mig del camp. Feia generacions que la família hi vivia, i des que s’hi havien instal·lat havien tingut un hort ben gros. A l’àvia li agradava conrear-hi tomàquets, que collia durant l’estiu. Quan la calor afluixava i a nosaltres ens faltaven pocs dies per marxar del poble, ho paralitzava tot i es dedicava a fer pots de conserves.

De l’armari del menjador en treia tot un seguit de pots de vidre i els deixava oberts sobre la taula. A la cuina, posava els tomàquets a bullir a l’olla més grossa de la casa. Quan els tomàquets eren prou calents per a poder pelar-los sense que resultés difícil, ens cridava a tots els nets i netes i ens encarregava aquesta tasca. Quan els teníem pelats els posàvem als pots que l’àvia havia deixat al menjador, i ella els anava acabant d’omplir amb oli d’oliva. La feina difícil la reservaven per ella i el pare. Agafaven els pots ja tancats i els posaven a una olla amb aigua bullent per segellar-los a bany maria. La mare s’encarregava d’anar guardant els pots als armaris de casa l’àvia.

Amb les móres que recollíem també en feia conserves, melmelades, les més bones que he provat mai. A la tornada cap a casa, el maleter quedava ple de pots de conserva, i quan arribaven al garatge sempre hi havia discussions per decidir qui era l’encarregat de pujar els pots fins als armaris de la cuina. Malgrat la feina que suposava fer aquells pots i acabar-los tenint guardats a l’armari de casa, a tots ens agradava tenir tomàquets bons durant tot l’any. En sortia una salsa espectacular!

Quan l’àvia es va fer massa gran per cuinar, ningú va prendre-li el relleu. Quan acabava l’estiu, la despensa quedava plena de tomàquets que al cap de poques setmanes es feien malbé. A casa nostra, la salsa vam passar-la a comprar al supermercat. No era tan bona, però ningú es va queixar mai.

L’altre dia parlava amb uns amics que, com jo, ja són a prop de la seixantena. Elles i ells també recorden algunes receptes d’aprofitament dels seus avis. La Paula ens explicava que, del pa sec, el seu avi en feia “migas”, i en Joan assegurava que la seva àvia en feia sopes mallorquines. Cap de nosaltres, però, ha continuat amb la tradició familiar. De fet, ben pocs dels nostres pares i mares ho va fer. Des que els avis i àvies van faltar, la norma va passar a ser la de llençar tot el pa sec i comprar tomàquets que no fossin de temporada. I si es feien malbé, també acabaven a la brossa. Ara, però, volem recuperar les pràctiques de les nostres àvies i avis perquè ens hem adonat que el malbaratament alimentari és un problema mediambiental molt greu.

Amb els amics vam decidir canviar els nostres hàbits de consum i de cuina per reduir el malbaratament alimentari domèstic. De moment, vaig guardant tots els pots de vidre dels productes que consumeixo per, quan acabi l’estiu, fer-hi conserves de tomàquet. Com les que feia l’àvia.