Quina relació tenen les pèrdues i el malbaratament alimentari amb la Justícia Global?
Experiència d’un procés d’Aprenentatge Servei en 2 instituts de la ciutat de Barcelona.
Us heu plantejat mai com els nostres hàbits de consum alimentari tenen un impacte directe en la justícia global?
Gràcies al suport de l’Ajuntament de Barcelona, durant el curs 2021-22, hem dut a terme un projecte d’Aprenentatge Servei amb joves en formació professional en els àmbits social i agroalimentari de la ciutat. Concretament hem treballat amb alumnes de 2n curs del Cicle Formatiu de Grau Superior en Integració Social de l’Institut Ferran Tallada i alumnes de 1r i 2n curs de l’Itinerari Formatiu Específic d’Auxiliar en Cura d’Animals i Espais Verds de l’Institut Rubió i Tudurí.
El projecte ha permès formar els i les joves sobre el repte ambiental i socioeconòmic que representen les pèrdues i el malbaratament alimentari (PMA) i els ha empoderat a cercar solucions per fer-hi front en el seu entorn més proper.
Però què entenem per justícia global? Segons la Federació Catalana d’Organitzacions per la Justícia Global (Lafede.cat) l’objectiu d’aquesta és “la transformació de les relacions de poder que generen desigualtats arreu, mitjançant -entre d’altres- la redistribució dels béns i l’educació per una ciutadania global” (Treballar per la justícia global en un món global, 2014).
Per això, l’objectiu d’aquest projecte ha anat més enllà de la sensibilització vers el repte de les pèrdues i malbaratament alimentari, ja que parlar-ne ha implicat reflexionar, debatre i posicionar-se sobre els models de producció i consum imperants, sobre les injustícies i desigualtats socials que en deriven, sobre els seus impactes ambientals i sobre el dret a una alimentació adequada per a totes les persones. Aquest projecte ha treballat per una educació compromesa amb la construcció d’un món més sostenible, que empenyi als i les joves a ser part de les mobilitzacions, lluites i canvis, i a sentir-se corresponsables de les realitats que ens afecten. Així, s’ha impulsat la sostenibilitat com un valor transversal i indispensable per afrontar les realitats socials i les emergències ambientals.
Vivència, reflexió i participació: elements claus d’una metodologia de treball transformadora i amb impacte local
El projecte va comptar amb una fase de descoberta del problema (xifres, causes, conseqüències ambientals i socioeconòmiques, impactes al Sud Global del model agroalimentari actual). En segon lloc, es va dur a terme una investigació participativa de la situació a nivell local. Finalment, amb les problemàtiques i necessitats detectades, l’alumnat va realitzar un procés de generació, cerca i implementació de solucions de manera col·lectiva, participativa, transformadora i perdurable en el temps a partir de la col·laboració amb altres agents de l’entorn de la ciutat.
Aquesta metodologia de treball es basa en la vivència i la reflexió. En especial, el fet que els serveis realitzats parteixin de les necessitats que el mateix alumnat detecta en interacció directa amb diferents agents i sorgeixin del seu propi procés d’ideació i disseny, facilita la seva implicació emocional amb els projectes impulsats. De la mateixa manera, l’alumnat s’empodera en viure de primera mà com poden aportar solucions en la construcció de realitats més sostenibles.
El joc i la cuina, convertits en eines de conscienciació sobre el malbaratament alimentari
Els serveis realitzats pels i les alumnes han estat enfocats en la formació i sensibilització vers la problemàtica de les PMA. De les necessitats identificades a través de la diagnosi, els grups d’alumnes van triar-ne les següents:
- Per una banda, a través d’entrevistes a equips de coordinació de menjadors de diverses escoles, van recollir la dificultat de tractar la problemàtica del malbaratament alimentari amb els i les alumnes més joves.
- D’altra banda, en una entrevista al Casal de la Font d’en Fargues del Carmel van identificar un grup de persones que realitzaven activitats sobre residu zero al casal. Aquestes volien afrontar la problemàtica de les PMA a través d’alguna activitat pràctica per poder oferir en el marc de la festa major del casal, però no tenien cap idea definida.
Els i les alumnes de l’Institut Ferran Tallada van dissenyar i produir una sèrie de jocs lúdics i cooperatius per oferir a 10 entitats de Barcelona. Des d’escoles, agrupaments escoltes, casals d’infants i de barri, fins a centres oberts han estat les receptores d’aquests recursos. Els jocs han facilitat una raó i un espai als monitors i monitores pertinents per introduir la problemàtica de les PMA, actuant així com a recurs pedagògic.
A través dels resultats obtinguts amb els jocs de sensibilització i del feedback transmès per les entitats receptores els i les joves s’han sentit agents de canvi en la societat i han pogut observar de primera mà l’impacte de les seves accions.
Al seu torn, els i les alumnes de l’Institut Rubió i Tudurí van planificar i executar un taller de cuina d’aprofitament -titulat “Proteïna vegetal per la justícia global”- per al grup de Residu Zero del Casal de la Font d’en Fargues. Posteriorment, aquest grup va traslladar el coneixement rebut en una activitat oberta al barri en el marc de la festa major.
Aquest servei ha permès als i les alumnes passar de receptores a transmissores de coneixement i realitzar un impacte directe en el seu entorn a favor de la justícia global, aconseguint motivar persones del barri a actuar per una alimentació sostenible i justa per a tothom.
Des d’Espigoladors, agraïm a totes les persones participants del projecte i especialment a tots i totes les joves que a través de la seva empenta i energia han generat una cadena de canvis transformadors en els seus barris. Aconseguir una ciutadania compromesa amb la justícia global, conscient de l’impacte de les seves opcions de consum i alimentació i que se senti capaç d’influir positivament en el seu entorn, ha estat, és i seguirà sent una de les raons de ser i motivacions principals de la Fundació Espigoladors.