L’espigolament vist des de dins
En motiu del Dia Internacional del Voluntariat, hem volgut donar veu a tres persones voluntàries de generacions allunyades. La Irene (29), el Xavier (55) i la Carme (67) són habituals a les espigolades que organitzem arreu del territori. Avui, Dia Mundial del Voluntariat, ens expliquen com és la seva experiència personal col·laborant amb Espigoladors
Com ens vas conèixer? Sabies què era espigolar?
Carme: Us vaig conèixer a través d’una amiga. Em va parlar de vosaltres i la idea em va agradar molt perquè soc una persona que mai llença res! Fa uns anys vaig veure la pel·lícula d’Agnès Varda i en aquell moment vaig entendre què era l’espigolament. Estic molt sensibilitzada amb aquesta temàtica i quan se’m va presentar l’oportunitat m’hi vaig apuntar.
Irene: Amb les meves amigues, ens costava trobar moments per compartir plegades. Un dia, una d’elles us va veure per Instagram i va tenir la idea que hi podríem participar. Ràpidament vam dir que sí. És una gran forma de compartir temps i, a la vegada, viure una experiència gratificant. No vaig conèixer què significava espigolar fins llavors. Amb el temps, he vist que no és res nou, en el passat ja es feia. I ara nosaltres també en formem part.
Xavier: La iniciativa la vaig conèixer per la meva parella. Em va comentar que al Camp de Tarragona hi havia una entitat que es dedicava a espigolar. Coneixíem el concepte perquè el meu pare és “de La Castilla profunda” i de la preguerra. Ell espigolava per necessitat.
Quin és l’aprenentatge més important que t’has endut de cada espigolada?
Irene: L’aprenentatge més important per a mi ha estat el concepte del malbaratament. Quan arribes al camp te n’adones de la quantitat d’aliment que es perd, a vegades, per una mala gestió. Si existís una infraestructura potent al darrere d’aquesta problemàtica, es podria afrontar d’una forma que evités o reduís aquestes pèrdues. També m’impacta molt com el nostre mercat està influenciat per temes estètics. Aliments totalment aptes pel consum es descarten per la seva aparença.
També m’enduc conèixer gent tant diversa. La diferència d’edat, els perfils diferents, les motivacions… Aconseguim unir-nos persones amb formes de vida molt diferents.
Xavier: Una de les coses que més poso en valor és fer espigolades amb la pagesia en particular. Poder escoltar les seves vivències i la seva frustració quan, l’elaboració d’un producte de gran qualitat, però que no és estètic, es queda sense sortida. Em colpeix molt.
Carme: La reflexió que n’he pogut treure és que estem mal organitzades. La societat en general ho està. Per un costat es llença menjar i, per l’altre, hi ha gent que passa gana. S’infravalora moltes vegades la feina de la pagesia. La perfecció que es reclama als productes, que tinguin una mida concreta, un color específic… Són un conjunt d’aspectes que em fan pensar que no s’estan fent les coses prou bé.
Recordes alguna espigolada en especial?
Irene: Totes tenen alguna cosa d’especial!
Carme: A Malgrat vaig ser en una on hi havia uns tomàquets maquíssims i boníssims. Me’n feia creus que allò es pogués llençar…
Xavier: Les meves preferides són aquelles en què puc compartir temps amb el pagès o la pagesa.
Sí que en recordo una en concret. Anàvem a espigolar tomàquets i quan vam arribar al camp, sort que vam veure la furgoneta d’Espigoladors perquè pensàvem que ens havíem equivocat. Buscàvem les canyes… i eren tomàquets de pera que creixen al terra. Tot el matí acotxats!
Què suposa per a tu l’aprofitament?
Carme: Mira, ara mateix estic fent una samfaina amb tomàquets que vaig espigolar! No puc llençar les coses, ni el menjar, ni la roba, ni res. L’aprofitament és fonamental per a mi. Hem de respectar la feina de la pagesia, que moltes vegades està mal tractada. Aquesta és la meva forma de fer-ho.
Xavier: És un dels pilars del meu comportament familiar. Sempre hem tingut vocació per a no malbaratar, a nivell energètic, de menjar, de roba… Pot ser el més complicat és traslladar-ho de la forma correcta als nostres fills, però no defallim.
Irene: El fet de participar com a espigoladora m’ha ajudat a prendre consciència sobre la temàtica del malbaratament. He vist que és una problemàtica que podem evitar entre totes. Ara, organitzo molt més la compra que faré i com gestionaré els productes que compro!
Què li diries a algú que no coneix Espigoladors?
Irene: Espigolar t’obre els ulls. Entre tots i totes podem treballar perquè el dia de demà les coses canviïn.
Carme: Quan ho vius, les coses canvien. Totes aquelles persones amb qui he pogut parlar i finalment s’han animat a venir, hi ha tornat.
Xavier: Si t’agrada la natura, l’aire lliure, els entorns privilegiats i tens consciència sobre la quantitat de producte que es perd, has de venir a espigolar!
Què els diries als voluntaris i voluntàries?
Carme: La gent que hi participem, estem predisposades a fer coses pels altres. Ens tornem còmplices, ens unim per una acció. Sento gran satisfacció de veure tot el que s’aprofita i té una segona oportunitat.
Irene: Som les persones que tenim aquesta visió d’ajudar a la resta, les que poc a poc podem canviar les coses. Si no ho fem nosaltres, no ho farà ningú!
Xavier: GRÀCIES! Per al voluntariat només tinc paraules d’agraïment. La diversitat que veiem quan participen en les espigolades, la gent jove sensibilitzada que hem conegut, gent de zones geogràfiques molt diverses… Que ens puguem unir tots i totes i respondre a aquesta necessitat… és molt enriquidor.