El projecte de llei estatal contra les pèrdues i el malbaratament alimentari, una oportunitat per a l’espigolament
La Fundació Espigoladors juntament amb les altres entitats del col·lectiu #LeySinDesperdicio i les organitzacions professionals agràries, COAG i UPA, reivindiquen que la proposta legislativa contempli l’espigolament com a eina de prevenció, reducció i mesura de les pèrdues d’aliments al sector primari.
Un cop aprovada al Congrés dels Diputats la Llei estatal de Prevenció de les Pèrdues i Malbaratament Alimentari, des de la Fundació Espigoladors i les organitzacions professionals agràries (La Coordinadora d’Organitzacions d’Agricultors i Ramaders, COAG, i La Unió de Petits Agricultors i Ramaders, UPA) juntament amb el col·lectiu #LeySinDesperdicio, creiem que encara estem a temps d’incorporar certes demandes al seu pas pel Senat. No cal deixar escapar l’oportunitat de fer una llei realment valenta i ambiciosa davant d’aquesta greu problemàtica ambiental i social.
D’aquesta manera, reivindiquem de manera ferma la incorporació de l’esmena per a la regulació de l’espigolament, una activitat que des de la Fundació Espigoladors realitzem de manera organitzada a diferents zones agrícoles del territori català, sempre amb convenis amb els productors. Des de l’any 2015 hem aconseguit recuperar i repartir més de 2 milions de quilos de fruites i verdures que altrament haurien estat desaprofitades.
L’espigolament permet visibilitzar la punta de l’iceberg d’un sistema agroalimentari insostenible que condueix a la precarització de les persones productores. Massa sovint comprovem com els productors locals tenen serioses dificultats per vendre els seus productes a causa dels baixos preus percebuts, rígids estàndards estètics de comercialització o per competència deslleial. Aquesta situació condueix a les lamentables imatges de camps sencers amb la producció sense collir perdent-se tots els recursos humans, econòmics i naturals associats a la seva producció.
Aquesta pràctica històrica i altament consolidada a tot el territori estatal se segueix realitzant de manera formal i informal sovint mitjançant un acord verbal entre productor i espigolador. En la majoria dels casos no hi ha un marc normatiu regulador vàlid que pugui donar seguretat jurídica a totes les parts implicades: productors, ciutadans i entitats d’iniciativa social que ho promouen. La seva incorporació a aquesta llei suposaria:
- La unificació a nivell estatal dels requisits per a la seva pràctica i l’assentament d’unes bases legals en quant a traçabilitat del producte i seguretat alimentària.
- La potenciació de la prevenció de les pèrdues alimentàries al camp, així com a mitjà directe per a l’obtenció de dades en camp per a la seva posterior anàlisi i quantificació.
- Una eina per a la promoció de la sostenibilitat a les explotacions agràries tant a nivell ambiental com social.
- El reconeixement i la valoració d’aquesta pràctica en quant a l’obtenció de certificacions, ajudes o subvencions emmarcades a promoure la sostenibilitat ambiental del sector agrari.
Aquesta activitat va quedar ja contemplada, de forma pionera a tot Europa, a la llei catalana de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari del 2020, i creiem que la seva regulació en l’àmbit estatal seria un gran pas per al seu impuls en altres punts del territori.
L’espigolament permet dignificar l’aprofitament dels excedents agraris, incidir sobre l’origen d’aquesta complexa problemàtica i esdevé una potent eina de sensibilització a la ciutadania davant les dificultats del sector agrari del nostre país.
Per a més detalls consulteu el dossier: L’espigolament, una eina per a l’aprofitament alimentari.
