#LeyDesperdicioAlimentario: s’està perdent l’oportunitat de fer una proposta valenta i transformadora per fer front a aquest repte ambiental?

El 7 de juny el Govern espanyol va aprovar el Projecte de Llei de Prevenció de les Pèrdues i el Malbaratament Alimentari. Una proposta que no inclou moltes de les observacions al text obert a consulta pública que les entitats i les organitzacions expertes aportem durant els mesos d’elaboració de l’avantprojecte de llei. La regulació de l’espigolament o la incoporació de mecanismes per a la prevenció de les pèrdues al sector primari són algunes de les nostres reivindicacions.

El passat dimarts 7 de juny es va aprovar al Consell de Ministres el projecte de llei de Prevenció de les Pèrdues i el Malbaratament Alimentari, abans que sigui sotmès finalment a tramitació parlamentària.

Des de la Fundació Espigoladors celebrem la proposta de llei com a molt necessària per visibilitzar i fer front a una problemàtica amb greus implicacions ambientals i socials. Tot i això, la considerem poc ambiciosa davant el gran repte que, com a societat, tenim davant si realment es vol arribar a l’objectiu de reduir a la meitat el malbaratament d’aliments per càpita mundial de cara el 2030, estipulat per les Nacions Unides.

Durant els mesos d’elaboració de l’avantprojecte de llei hem mostrat el nostre posicionament i punts de vista mitjançant observacions al text obert a consulta pública i amb la participació en espais de debat juntament amb altres organitzacions i iniciatives del sector. Moltes d’aquestes observacions, però, no han estat incorporades a la proposta final, com ja hem criticat diverses veus activistes.

En primer lloc, ens sorprèn la poca presència, en la proposta legislativa, de mecanismes de prevenció i quantificació de les pèrdues alimentàries al sector primari, malgrat que aquest mateix concepte estigui inclòs en el nom de la Llei. Així, no sembla tingut en compte que l’administració quantifiqui o investigui sobre aquestes pèrdues. Creiem que és fonamental conèixer què passa en aquesta primera baula de la cadena i establir mecanismes de prevenció.

En aquest context, reivindiquem que la nova llei inclogui la regulació de l’espigolament, activitat que desenvolupem a diferents zones agrícoles del territori català per recuperar excedents que, tot i ser totalment comestibles, han quedat sense sortida comercial —per qüestions estètiques o per caigudes de preus, entre altres motius— i distribuir-los a entitats socials que atenen persones amb situacions de precarietat alimentària. Una activitat que, de forma pionera a tot Europa, va quedar legalment contemplada a la llei catalana de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris, aprovada el març de 2020.

Defensem l’espigolament no només com a activitat per aprofitar els excedents i les pèrdues que es produeixen al sector primari, sinó com una eina molt potent per investigar i recollir dades sobre el terreny en relació amb aquestes pèrdues, així com apropar la ciutadania al camp i sensibilitzar-la sobre aquesta problemàtica. L’espigolament ens permet visibilitzar la punta de l’iceberg d’un sistema agroalimentari insostenible i que condueix a la precarització dels camperols. La regulació d’aquesta activitat seria un gran pas per impulsar-la en altres punts del territori.

D’altra banda, celebrem que es contempli com a requisit que les empreses alimentàries treballin en plans de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari, però volem posar èmfasi en la necessitat de brindar suport econòmic i acompanyament a les empreses —sobretot petites i mitjanes— per poder desenvolupar i implementar aquests plans. D’altra banda, remarquem que aquesta prevenció s’ha de donar a totes les baules de la cadena alimentària, més enllà de la restauració i del consumidor final, on es sol posar el focus mediàtic.

A més, en relació amb els plans de prevenció, reivindiquem que cal que la Ley inclogui mecanismes de vigilància des de l’administració per garantir-ne el compliment i l’execució de forma adequada per part de les empreses. En aquest sentit, el nou text rebaixa les expectatives de les obligacions de mesura per part de l’administració i relega moltes d’aquestes qüestions a “bones pràctiques” o col·laboracions voluntàries.

Un altre punt de la proposta de llei que ens posa en alerta és que a la jerarquia de prioritats en la gestió dels excedents alimentaris ocupi el primer lloc la donació, en comptes de la prevenció. Tot i que des d’Espigoladors practiquem la donació per donar una sortida als aliments que recollim mitjançant les espigolades al camp, som conscients que aquesta no és una solució a la problemàtica de les pèrdues i el malbaratament d’aliments, i reivindiquem que el focus s’ha de posar en accions de prevenció.

Finalment, esperem que la Ley suposi un impuls a projectes i marques alimentàries com es im-perfect®, empresa d’inserció i transformació alimentària de la Fundació Espigoladors, que aposten per un model de producció sostenible i promouen l’economia circular i social, mitjançant l’aprofitament alimentari i la creació de nous jaciments d’ocupació verda.

Davant d’aquesta situació, fem una crida als grups polítics parlamentaris perquè estiguin oberts a escoltar les aportacions i les peticions d’organitzacions expertes i amb trajectòria en la prevenció i la reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari. No es pot deixar escapar l’oportunitat de fer una llei valenta, d’acord amb els compromisos que el govern ha adquirit de cara aquest repte ambiental en el context d’emergència climàtica actual.

Hi som a temps.