Del Camp al Barri: saludable, sostenible, de proximitat i per a totes!
Unió de Pagesos i la Fundació Espigoladors, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, hem dut a terme un projecte per promoure l’alimentació saludable i sostenible i el consum crític al Districte de Sants-Montjuïc.
L’alimentació saludable i sostenible és una temàtica central per a la salut planetària i la de les persones. Actualment, però, el model agroalimentari imperant, globalitzat industrialitzat i mercantilitzat, sembla caminar en una direcció contrària a aquesta fita. Són diversos els indicadors de la seva insostenibilitat ambiental, però el més indicatiu és el que ofereix l’IPCC, segons el qual el model agroalimentari emet entre el 21% i el 37% dels gasos d’efecte hivernacle. Pel que fa a la insostenibilitat social, la relació entre l’alimentació i la salut de les persones és inqüestionable. S’estima que una de cada quatre persones al món mor a causa de tenir una dieta inadequada, i hi ha nombrosos estudis que demostren que les persones que tenen rendes baixes gaudeixen d’una alimentació menys saludable i diversa [1].
Per revertir aquestes xifres i promoure un sistema agroalimentari que sigui beneficiós per a les persones i el planta, és imprescindible emprendre accions que treballin des de camps i territoris diversos. Unió de Pagesos i la Fundació Espigoladors, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, hem posat en marxa durant el 2021 un projecte que volia donar resposta a aquesta problemàtica i promoure el consum crític en un territori molt concret: el Districte de Sants-Montjuïc de la Ciutat de Barcelona.
Per tal de treballar en la seva promoció, s’han dut a terme dues grans fases. La primera ha consistit en la realització d’una diagnosi sobre les dietes i els entorns alimentaris de les persones del Districte. A través dels seus resultats, en una segona fase s’han cocreat accions amb entitats socials del Districte i s’han dut a terme.
Què s’ha descobert a través de la diagnosi?
Per tal d’estudiar les dietes i els entorns alimentaris de les persones del Districte de Sants-Montjuïc s’han dut a terme 40 entrevistes exploratòries i una enquesta que ha rebut 378 respostes, de les quals el 75% eren de veïnes i veïns del Districte. Tenint en compte la mostra amb què s’ha comptat, és important especificar que els resultats obtinguts no són representatius, però sí que permeten obtenir un marc que apunta, a grans trets, quina és la situació d’aquest territori pel que fa a l’alimentació saludable i sostenible.
Les principals conclusions de l’estudi tenen un lligam directa amb les cinc dimensions de l’alimentació saludable i sostenible que es van definir per dur a terme el projecte Del Camp al Barri.
Dimensió 1: Increment del consum de fruites i verdures, fomentant les dietes saludables
El 86% de la població entrevistada considera que té una alimentació saludable, però en canvi no totes les persones segueixen les recomanacions alimentàries de consum de fruita i verdura (3 racions de fruita i dues de verdura al dia, i entre 2 i 4 racions setmanals de llegums [2]): el 63% de les persones que no consumeixen prou fruita consideren que tenen una dieta saludable, i el mateix passa amb el 72% de les persones que no consumeixen prou verdura.
Tot i així, hi ha una majoria de persones que segueixen les recomanacions: el 70% ho fa amb el consum de fruita, el 57% amb el de verdura, i el 54% amb el de llegums. S’observa, doncs, que les persones consumeixen més fruita que verdura, un punt que s’ha vist ratificat a través de les entrevistes.
Pel que fa a la forma de consum d’aquests aliments, és important apuntar que gairebé la totalitat de persones enquestades consumeixen la fruita fresca. La verdura, en canvi, generalment es consumeix bullida, una tècnica culinària que no permet extreure’n tots els nutrients.
Les persones que reben donacions alimentàries són un cas particular en tant que tenen un consum de fruita i verdura més baix. De els persones enquestades que reben ajudes alimentàries, el 60% considera que no rep prou fruites i verdures, i el 27% considera que només ho fa en determinades ocasions. Aquest punt ratificar els informes i estudis existents que demanden nous models d’ajudes alimentàries que trenquin amb l’assistencialisme i que assegurin l’accés a dietes saludables i sostenibles a totes les persones. Per altra banda, el 55% de les persones enquestades considera que els aliments que rep o bé no els permeten, o bé no els permeten en totes les ocasions, gaudit d’una dieta culturalment adequada. Cal recalcar que, segons la FAO, l’alimentació saludable i sostenible ha de tenir en compte que les persones gaudeixin d’una dieta que els resulti adequada a la cultura de cada persona, tant pel que fa a l’accés al producte com a la seva cuina [3].
Un aspecte que també entronca amb les dietes és la inseguretat alimentària. Aquestes, d’acord amb la FAO [4], són situacions en què les persones no tenen accés regular i suficient a aliments innocus i nutritius per poder créixer i desenvolupar-se de forma normal, i gaudir d’una vida activa i saludable. La causa d’aquesta situació pot ser tant la falta de recursos com la falta de disponibilitat d’aliments saludables. El 8% de les participants en la diagnosi apunten que han petit una situació d’inseguretat alimentària lleu en la qual o bé s’han preocupat per no tenir suficients aliments, o bé han tingut una dieta més monòtona de la desitjada, o bé han consumit aliments no desitjables.
Dimensió 2: Consum de fruites i verdures de proximitat i temporada
El 50% de les persones enquestades apunta que basa la seva compra en criteris de proximitat i criteris ambientals dels productes alimentaris, un aspecte que sembla demostrar que fan una consum crític. Ara bé, la informació obtinguda a través de les entrevistes era contradictòria amb aquest punt en tant que mostrava que els criteris de compra principals eren el preu i la frescor dels aliments.
Dimensió 3: Accessibilitat al consum crític; els entorns alimentaris
Les persones del districte entrevistades han apuntat que els espais on més consumeixen aliments són les grans superfícies comercials, i que el criteri que segueixen a l’hora d’escollir on realitzar el seu consum és l’accessibilitat i proximitat. La fruita i verdura, però, representa una excepció en tant que moltes persones la duen a terme en botigues petites. Aquest resultat s’ha vist ratificat per l’enquesta, on un 49% de les persones la consumeixen en botigues petites, un 40% en cooperatives de consum i/o de forma directa, i només un 10% en grans superfícies. Cal especificar, però, que les botigues petites on es consumeixen fruites i verdures no treballen sempre seguint criteris de temporalitat i de produccions locals, i per tant poden no considerar-se consum crític en totes les ocasions.
Si s’observen els resultats de la diagnosi, es pot concloure que un punt central per poder promoure el consum crític és el fet que els espais de consum de productes de proximitat temporada siguin accessibles. Ho ratifica el fet que, d’acord amb els resultats de la diagnosi, el 95% de les persones consumeixen aliments al seu barri de residència. A Sants-Montjuïc, el 66% de les persones enquestades consideren que la seu barri hi ha moltes opcions de consum sostenible tals com mercats verds de pagès i botigues ecològiques. Però el resultats no es distribueixen de la manera en tots els barris: la Font de la Guatlla i la Marina del Prat Vermell són els barris on els veïns i veïnes participants creuen que hi ha menys opcions de consum sostenible.
Dimensió 4: El valor dels aliments; relació amb el sector primari
Per tal de valorar els aliments i trencar, encara que sigui parcialment, amb els seus processos de mercantilització, és imprescindible que existeixi una relació de coneixença entre el nucli urbà i els nuclis agrícoles. A Sants-Montjuïc, el 51% de les persones enquestades es mostren partidàries de tenir un hort urbà, un projecte que permet realitzar aquesta connexió. Ara bé, pel que fa a la coneixença directa del sector primari que ha produït aliments que tenen a casa, només un 7% apunta conèixer-lo.
Un altre aspecte per promoure el valor de l’alimentació és el de recuperar el seu vessant comunitari i relacional. Així, és important que els persones cuinin i consumeixin els aliments plegades, tal com fa el 75% de la mostra enquestada.
Dimensió 5: Reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari
Pel que fa al malbaratament alimentari domèstic, la diagnosi apunta que de mitjana les llars enquestades malbaraten 260 grams d’aliments a la setmana. Ara bé, és important apuntar que el 39% de la mostra ha considerat que a casa seva no es malbaraten aliments, i el 81% de les persones consideren que malbaraten menys aliments que la mitjana de Barcelona.
A l’hora de llegir aquestes dades i estudiar-ne la representativitat, cal tenir en compte que a la Unió Europea el 53% del malbaratament total es produeix a les llars [5]. D’acord amb el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, durant el 2020 les llars espanyoles van malbaratar 1.363 milions de kg-l d’aliments i begudes [6]. Aquest estudi, a més, apunta que el 75,3% de les llars malbaraten aliments.
Tenint en compte aquest context, sembla que els resultats obtinguts mostren que la percepció de les persones és la de considerar que a les seves llars es malbaraten menys aliments del què realment passa.
Conclusions de la diagnosi
En primer lloc, es considera primordial promoure l’alimentació saludable posant especial rellevància en la necessitat d’augmentar el consum de verdura i llegums, dos grups d’aliments que es consumeixen en menor quantitat que la fruita. Així mateix, també es considera un aspecte clau la promoció de noves tècniques de cuina d’aquests dos grups d’aliments, especialment de les verdures, per tal que es puguin consumir aprofitant-ne tots els nutrients.
La diagnosi també ha ratificat la importància de treballar en la generació de nous models d’ajudes alimentàries. Aquestes hauran de ser entitats que comptin amb tot el conjunt d’aliments que permeti a les persones gaudir d’una alimentació saludable, sostenible i culturalment adequada. Així mateix, caldrà que comptin amb models on siguin les persones usuàries qui pugui escollit quina dieta vol seguir.
Pel que fa a la promoció de productes de proximitat, es considera que aquest és un aspecte que s’ha de seguir treballant al Districte de Sants-Montjuïc. Per una banda cal seguir promovent el consum de productes de temporada per tal de promoure’n la compra a un preu que sigui assequible. Per altra banda, cal seguir fent accessible aquests productes al conjunt de la població a través de l’obertura de mercats de pagès i grups i cooperatives de consum a cada un dels barris que conformen el Districte.
Pel que fa a la relació amb el sector primari, es considera que existeix molt potencial per treballar aquesta temàtica al Districte perquè, per una banda, és un territori molt proper a la zona hortícola del Parc Agrari del Baix Llobregat i, per tant, existeixen moltes possibilitats de connectar els dos espais. Així mateix, és un Districte on bona part de la població ha exposat que té ganes de treballar en un projecte d’hort urbà. Aquests projectes es poden promoure des d’entitats del barri, un aspecte que en potencia la dimensió comunitària.
Per últim, pel que fa al malbaratament alimentari domèstic, s’ha observat que aquesta és una temàtica que cal seguir treballant en tant que en la majoria de les llars es produeix. Les causes principals a les quals es pot donar resposta a través de la sensibilització i la formació són: la falta de planificació dels àpats, la mala conservació i la falta de realització de receptes d’aprofitament alimentari.
[1] Moragues-Faus, A. (2020) L’Alimentació Sostenible: manual per a ciutats. Ajuntament de Barcelona; PEMB; AMB: Barcelona. Disponible a: https://www.alimentaciosostenible.barcelona/sites/default/files/2021-02/Alimentaci%C3%B3%20Sostenible_Manual%20per%20a%20ciutats_definitiu.pdf
[2] Canal Salut, Generalitat de Catalunya. Informació en línia: https://canalsalut.gencat.cat/ca/vida-saludable/alimentacio/piramide_alimentacio_saludable/
[3] FAO y OMS. 2020. Dietas saludables sostenibles – Principios rectores. Roma. https://doi.org/10.4060/ca6640es
[4] FAO. Informació en línia: https://www.fao.org/hunger/es/
[5] 3 Stenmarck, Åsa; Jensen, Carl; Quested, Tom; Moates, Graham (2016). “Estimates of European Food Waste Levels”. Comissió Europea (FP7). Coordination and Support Action (CSA). Dispobible a: https://www.eu-fusions.org/phocadownload/Publications/Estimates%20of%20European%20food%20waste%20levels.pdf
[6] Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, Secretaría Técnica. “Informe sobre el desperdicio aliemntario en los hogares 2020”. Disponible a: https://menosdesperdicio.es/sites/default/files/documentos/relacionados/informe_desperdicio_alimentario_hogares_2020.pdf