Pel medi ambient, aprofitament

La Fundació Espigoladors celebrem el dia Mundial del Medi Ambient reivindicant la importància de l’aprofitament alimentari

Pel medi ambient, aprofitament

La Fundació Espigoladors celebrem el Dia Mundial del Medi Ambient reivindicant la importància de l’aprofitament alimentari

Les polítiques estètiques que regeixen el mercat alimentari tenen influència en els colors de fruites i verdures. Als camps, el rang de colors de les pastanagues va des del morat fins al groc blanquinós. A les botigues, en canvi, generalment podem trobar-ne de taronges.

Cada vegada que algú parla de medi ambient, la imatge més característica que s’evoca són muntanyes verdes, boscos densos i rius i llacs d’aigua cristal·lina. Quan parlen de desastres ambientals, en canvi, aquests mateixos paratges passen a estar malmesos. Les muntanyes deixen de ser verdes i queden plenes de brossa, els boscos cremen, i l’aigua dels llacs i dels rius agafa un to marronós. També entra en joc, inevitablement, el canvi climàtic i tots els seus efectes: el desgel dels pols, el forat de la capa d’ozó, i tot el seguit de desastres naturals cada vegada més extrems que provoca. 

Per sort, les reivindicacions mediambientals, especialment aquelles relacionades amb el canvi climàtic, estan a l’ordre del dia. Els i les joves d’arreu del món han alçat la veu per reclamar un model d’organització socioeconòmic més sostenible. Darrerament hem viscut les primeres vagues pel clima i les seves manifestacions multitudinàries, a les quals se sumaven tots aquells i aquelles que ja fa anys que treballen per assolir un canvi de paradigma. Malgrat la notorietat de les reivindicacions, moltes de les causes dels desastres mediambientals i del canvi climàtic resten desconegudes o, com a mínim, passen desapercebudes. Una d’elles són les pèrdues i el malbaratament alimentari, una problemàtica social i mediambiental a què la Fundació Espigoladors volem donar resposta a través de la nostra activitat.

“Malbaratament”, deia la cuinera Ada Parellada, és una paraula que tot just estem aprenent a dir. Fa referència a tots aquells aliments aptes pel consum humà que són descartats al llarg de la cadena alimentària, des del sector primari fins al rebost de casa. L’any 2011, la FAO va calcular que anualment es perden i malbaraten un terç dels aliments que es produeixen a escala global. Un any més tard, l’estudi Fusions va acotar aquesta dada a escala europea; en aquest territori s’hi llencen 88 milions de tones d’aliments. I si volem dades encara més locals, ens hem de fixar en l’estudi que l’Agència de Residus de Catalunya i la UAB van fer també l’any 2012: només tenint en compte els sectors de la restauració, el comerç al detall i l’àmbit domèstic, es malbaraten 35 kg d’aliments per persona i any. 

Aquests calçots havien crescut tant, que el seu productor no els va poder comercialitzar a causa dels requeriments estrictes de calibre del mercat alimentari.

Les pèrdues i el malbaratament alimentari no són només una problemàtica mediambiental perquè suposen la creació de residus alimentaris, sinó que tenen unes implicacions majors. Quan un aliment es descarta, converteix en residus tots els elements emprats per a la seva producció,  com l’aigua i el sòl. A més, contribueix a l’emissió de gasos d’efecte hivernacle; s’ha calculat que és el causant del 8% d’aquestes emissions a escala global. 

Com tota problemàtica mediambiental, les pèrdues i el malbaratament alimentari també tenen implicacions socials que cal combatre. És molt difícil no fer-nos ressò de la contradicció que suposa que aquesta problemàtica existeixi en un món on cada vegada són més les persones que no tenen garantit el dret a una alimentació sostenible. Tot i així, cal assenyalar que aquestes dues problemàtiques no estan correlacionades, i que totes dues són causades per un sistema de mercat i d’organització social que no té en compte ni la justícia social ni l’ambiental. 

Una de les implicacions socials més clares de les pèrdues i el malbaratament és la dificultat afegida que suposa per a la pagesia a l’hora de comercialitzar els seus productes. Les pèrdues alimentàries que s’originen als camps del sector primari són causades per un sistema de mercat que exigeix uns cànons estètics i de calibre molt difícils de complir, i que imposa unes polítiques de preus severes. Aquest context dificulta que la pagesia pugui obtenir un rendiment de la seva tasca, que a ulls de la societat va perdent a poc a poc el seu valor i el dels aliments.  

És habitual trobar porros i pastanagues amb aquesta forma. A les botigues, en canvi, és difícil veure’n.

És per tot això que avui, Dia Mundial del Medi Ambient, volem visibilitzar les implicacions que tenen les pèrdues i el malbaratament alimentari. Des d’Espigoladors treballem dia rere dia per posar-hi fi, perquè volem construir un model sostenible que tingui en compte la justícia social. I perquè volem que aquest model valori la tasca del sector primari, un agent clau pel territori, i els aliments. Un model que, inevitablement, passa per la circularitat: treballem reaprofitant els residus, dotant-los d’una segona vida. 

Moltes gràcies a totes les persones que heu passat a l’acció per treballar per l’aprofitament alimentari i, especialment, moltes gràcies a totes les persones voluntàries i a la pagesia compromesa. Seguim creant xarxa pel medi ambient! 

El final de la temporada comercial de bledes no sempre coincideix amb el final de la temporada als camps del sector primari. Per això Espigoladors en collim tantes.

L’agricultura radical, una proposta de Murray Bookchin

Murray Bookchin (1921-2006), ideòleg de l’ecologia social, va escriure “Radicual Agriculture”. En aquest assaig relata la necessitat de canviar el nostre sistema agrícola i l’estreta relació que hi ha entre aquest i la societat en què vivim.

L’agricultura radical, una proposta de Murray Bookchin

L’agricultura és una representació cultural; un fenomen social i cultural exclusiu dels humans, o com a mínim això afirmava el pensador estatunidenc Murray Bookchin (1921-2006). Bookchin va ser el primer ideòleg de la teoria de l’ecologia social, un corrent filosòfic i polític que va començar a desenvolupar durant la dècada dels seixanta. El seu fonament teòric es basa en una percepció dels humans com a part integral del sistema natural, que no s’haurien de trobar ni per sobre ni per sota de cap altre dels seus components. Tot al contrari, haurien de relacionar-s’hi seguint una ètica de la complementarietat i la interdependència. Tot i així, tenint en compte que el sistema politicosocial actual els ha dut a la dominació tant de la naturalesa com dels altres éssers, de la teoria de l’ecologia social se’n segueix que els problemes ambientals són fonamentalment de naturalesa social i política.

Bookchin va identificar l’imperatiu de creixement de la societat capitalista com un perill per a la supervivència dels diferents ecosistemes. La proposta pràctica que va realitzar, consistia en la creació de petites comunitats alliberades on el poder recaigués en mans d’una assemblea oberta, i on no hi hauria cabuda per a situacions de dominació, que no considera inherents a la naturalesa humana. Les diferents agrupacions de població viurien en interdependència, però basarien els seus intercanvis en una ètica de la reciprocitat molt diferent de la del model capitalista.

L’any 1972, Bookchin va publicar un assaig titulat “Radical Agriculture”, on relatava la necessitat de canviar el nostre sistema agrícola actual, i l’estreta relació que hi ha entre aquest i el tipus de societat en què vivim. Segons el teòric nord-americà, “la nostra època agrícola contempla el cultiu d’aliments com a un negoci que s’ha de dur a terme amb l’únic propòsit de generar benefici en el marc d’una economia de mercat”. El model actual, que no difereix del de les altres activitats econòmiques industrialitzades, compta amb un format impersonal de producció i fa ús de productes fitosanitaris per adquirir un nivell superior de productivitat. El teòric també es fa ressò de la relació entre els consumidors i els aliments: quan aquests es consumeixen, estan altament modificats i desnaturalitzats. A més, el model actual ha dividit les persones entre consumidors i productors, fet que les allunya dels ideals d’intercooperació que tant valorava Bookchin.

Però no ha estat fins a l’arribada del capitalisme que la humanitat i la naturalesa han quedat tan allunyades, afirma el teòric. En altres moments històrics, i actualment en altres llocs del món basats en models d’ordenament econòmic i socials diferents, es considerava la terra com a un element inalienable, i el consum d’aliments com a un ritual social sagrat. La terra era vista com la mare de la vida, i el sol com un element viu, fet pel qual, a l’hora de la collita, eren necessari fer rituals per a demanar permís i fins i tot disculpes per extreure’n aliments. Malgrat els elements mitològics amb què puguin comptar aquestes visions, l’agricultura primerenca era eminentment ecològica.

Per a revertir el model actual i tornar a cultivar a través d’un model ecològic, Bookchin va idear la teoria de l’agricultura radical. “L’objectiu és restituir el sentit comunitari: primerament, reconeixent el sol com a un ecosistema, com a una comunitat biòtica; i en segon lloc, entenent l’agricultura com a una activitat d’una comunitat humana natural, una comunitat rural i cultural”. L’agricultura deixarà de ser entesa des de l’instrumentalisme: la terra ja no es considerarà un recurs natural, passarà a ser la casa d’una multiplicitat d’éssers vius, entre ells els humans.

Amb aquesta nova concepció de l’agricultura, Bookchin considera que s’acabarà amb la relació de dominació que regeix el model capitalista perquè els humans formaran part del conjunt d’éssers vius sota una condició d’igualtat. Aquest fet, diu el teòric, provocarà que cada vegada s’accepti més la varietat, tant pel que fa al món agrícola com pel que fa al món humà. D’aquesta manera s’acabaria amb els monocultius, que Bookchin considera tan perjudicials per al sol.

En definitiva, Bookchin elabora una teoria filosòfica amb una sortida pràctica. Amb el municipalisme al punt de mira, creu fermament que els canvis a escala local poden contribuir a canviar un sistema global que atempta contra el medi ambient. El model d’Espigoladors caça amb aquesta visió de Bookchin: lluita per aconseguir canvis locals per, a llarg termini, acabar amb les pèrdues i el malbaratament alimentari.