Categoria: agricultura

Cultivant una xarxa d’iniciatives de food sharing a Europa

Cultivant una xarxa d’iniciatives de food sharing a Europa

Des d’Espigoladors ens sumem al projecte Cultivate, liderat pel Trinity College of Dublin, que aglutina universitats, ajuntaments i iniciatives alimentàries comunitàries de 9 ciutats europees amb l’objectiu de ser motor d’innovació en l’àmbit del “food sharing” per tal de contribuir a la construcció de sistemes alimentaris locals més sostenibles i resilients.

El 23 de març es va donar el tret de sortida al Projecte Cultivate des de la seu del Trinity College of Dublin, universitat que el lidera i que ha estat capaç d’aglutinar universitats, ajuntaments i iniciatives alimentàries comunitàries d’arreu d’Europa per tal de generar eines innovadores i necessàries per fer front a la manca de sostenibilitat i equitat que els sistemes alimentaris urbans i periurbans pateixen i que els fa vulnerables a les crisis a què ens hem d’habituar cada vegada més.

Les iniciatives alimentàries comunitàries (food sharing initiatives) han tingut com a eix conductor les problemàtiques descrites, entenent food sharing com a tot  acte comunitari al llarg de la cadena alimentària. Cultivate, en aquest sentit, proposa crear una aproximació coral, amb diferents actors implicats, per tal de crear una plataforma d’innovació social virtual que apuntali i ajudi a créixer les iniciatives alimentàries comunitàries. Per això es compta amb la participació de gestors públics, investigadors i investigadores, agents que participen en la cadena alimentària, representants d’iniciatives alimentàries comunitàries i de la ciutadania.

Aquesta plataforma preveu incorporar una eina de mapeig que aplega les diferents iniciatives de cent ciutats europees (SHARECITY100 DATABASE – SHARECITY) ja existent, però aquest cop ampliant-la a dues-centes. Una altra eina força interessant que es planteja formular en el marc del projecte és una calculadora de costos, beneficis i impactes de les iniciatives alimentàries comunitàries. Per a la implicació dels gestors públics i actors polítics Cultivate planteja una eina interactiva (menu of good governance) que permeti millorar la presa de decisions en l’àmbit de política alimentària que afecten a les iniciatives alimentàries comunitàries. Una altra eina que es preveu desenvolupar durant l’execució del projecte és una biblioteca de participació ciutadana (Library of Citizen Engagement) amb mecanismes tant virtuals com presencials per tal d’intensificar la participació ciutadana en projectes sostenibles de food sharing.

I tot aquest paquet d’eines que es planteja des de Cultivate, per a què? Doncs el primer objectiu és ampliar el coneixement i la comprensió sobre el food sharing, què impedeix o potencia aquestes pràctiques, i quin impacte tenen en la gent, en el planeta i en les economies de les zones urbanes i periurbanes. Cultivate també pretén, com a segon gran objectiu, enfortir les economies basades en food sharing en aquestes zones. Finalment, prevenir i reduir el malbaratament alimentari.

Participen del projecte ajuntaments, universitats i iniciatives alimentàries comunitàries de nou ciutats europees. Començant per la coordinació del Trinity College of Dublin, que ja té una llarga trajectòria en l’estudi de qüestions relacionades amb l’alimentació comunitària, s’hi sumen a nivell acadèmic la Wageningen University, que compta amb una important especialització en estudis relacionats en política alimentària i el dret alimentari sent referent en aquests camps, i finalment en el món universitari destaca la Universitat de Barcelona, que amb la reconeguda investigadora, amb beca Ramon i Cajal, Anna Moragues es converteix també una universitat referent en l’estudi de la seguretat alimentària, les desigualtats que genera el model alimentari vigent i en política alimentària. Pel que fa els ajuntaments, destaquem la presència de Milà, ciutat que va acollir el Pacte de polítiques alimentàries urbanes i que actualment compta amb una regidoria innovadora en política alimentària; Barcelona, que en els darrers anys s’ha posicionat com una ciutat referent en polítiques urbanes encaminades a la sostenibilitat alimentària; i Utrecht, que actualment compta amb una estratègia per a la vida urbana saludable en la què la política alimentària és un dels eixos vertebradors. Finalment, hi trobem diverses iniciatives alimentàries com Bouroume, amb seu a Atenes, que impulsa un projecte de recuperació d’excedents alimentaris per tal de destinar-lo a les entitats socials que treballen a Grècia. A més a més, amb la col·laboració d’Espigoladors, han començat a estudiar la possibilitat d’espigolar en zones agrícoles gregues.

Doncs sí, des d’Espigoladors també “cultivem”, formant part d’aquest engrescador projecte com a iniciativa comunitària alimentària innovadora amb la recuperació de l’espigolament com a activitat de food sharing única a nivell europeu. La nostra participació en el projecte permetrà no només avaluar-la, sinó també poder consolidar les bases per a la seva expansió a altres ciutats europees. Així ho desitgem, perquè estem convençuts que espigolar és una activitat pionera per a la lluita contra les pèrdues i el malbaratament alimentari i per a la sensibilització en favor d’un model alimentari més sostenible i just.

Més informació del projecte a: cultivate-project.eu/

Josep Miquel Fibla: “L’ideal és que tothom consumeixi de proximitat i de temporada: no caldria importar i així protegiriem l’agricultura local

En Josep Miquel Fibla és investigador del programa de fruticultura de l’Institut de Recerca i Tecnologies Alimentàries (IRTA), un organisme pertanyent a la Generalitat de Catalunya que té com a objectiu impulsar la recerca i el desenvolupament tecnològic en l’àmbit agroalimentari al camp català. La seva especialitat són els cítrics i, com no podia ser d’altra manera, desenvolupa la seva tasca a les Terres de l’Ebre, una regió que des de mitjans del segle passat s’ha especialitzat en aquest cultiu.

Recentment la Fundació Espigoladors vam organitzar una espigolada a Bítem (Tortosa) per recollir taronges en el marc d’un conveni de col·laboració amb l’IRTA per recuperar aliments descartats del mercat i canalitzar-los a entitats socials durant els propers tres anys. Parlem amb en Josep Miquel per indagar una mica més en les causes que provoquen pèrdues de fins del 50% de la collita juntament amb tots els recursos (aigua, sòl) que s’empren en el cultiu.

Josep Miquel Fibla: “L’ideal és que tothom consumeixi de proximitat i de temporada: no caldria importar i així protegiriem l’agricultura local”

Josep Miquel Fibla, investigador de l'IRTA, a Amposta durant una espigolada de taronja
Josep Miquel Fibla, investigador de l’IRTA, explica les causes de l’ennegriment de la taronja a Bítem (Amposta)

Conversem amb Josep Miquel Fibla, investigador de l’IRTA, sobre biodiversitat agrícola i pèrdues alimentàries

En Josep Miquel Fibla és investigador del programa de fruticultura de l’Institut de Recerca i Tecnologies Alimentàries (IRTA), un organisme pertanyent a la Generalitat de Catalunya que té com a objectiu impulsar la recerca i el desenvolupament tecnològic en l’àmbit agroalimentari al camp català. La seva especialitat són els cítrics i, com no podia ser d’altra manera, desenvolupa la seva tasca a les Terres de l’Ebre, una regió que des de mitjans del segle passat s’ha especialitzat en aquest cultiu.

Recentment la Fundació Espigoladors vam organitzar una espigolada a Bítem (Tortosa) per recollir taronges en el marc d’un conveni de col·laboració amb l’IRTA per recuperar aliments descartats del mercat i canalitzar-los a entitats socials durant els propers tres anys. Parlem amb en Josep Miquel per indagar una mica més en les causes que provoquen pèrdues de fins del 50% de la collita juntament amb tots els recursos (aigua, sòl) que s’empren en el cultiu.

P: Josep Miquel, tu ets investigador del programa de fruticultura de l’IRTA. En què consisteix aquest programa?

R: El programa de fruticultura de l’IRTA és un programa que fa molts anys es desenvolupa a parcel·les experimentals arreu de Catalunya amb l’objectiu d’introduir noves varietats d’espècies frutícoles al territori, per poder desestacionalitzar-ne la producció i allargar-ne la temporada.

Josep Miquel Fibla a la parcel·la experimental de l’IRTA a Bítem (Amposta)

P: En quins camps de Catalunya es desenvolupa aquest programa? I en quins cultius?

R: El programa de Fructicultura de l’IRTA es desenvolupa des de fa molts anys arreu del país en diversos cultius, principalment de fruita dolça, però a les Terres de l’Ebre es desenvolupa la Citricultura des de fa molts anys, i concretament a la finca de Bítem, s’ha fet recerca sobre noves varietats de taronges, les quals moltes d’elles ja s’han arribat a plantar a la comarca de manera comercial.

P: Recentment l’IRTA ha signat un conveni de col·laboració amb la Fundació Espigoladors per espigolar aquells cítrics que ni tan sols s’arriben a recollir perquè queden fora del circuit comercial. Quines són les causes d’aquestes pèrdues als camps de l’IRTA? Quants aliments es poden arribar a perdre?

R: Les pèrdues alimentàries als camps de l’IRTA venen causades principalment per dos factors: les plagues i els factors climatològics, com per exemple les pedregades. Les plagues en particular estan causant molts estralls, perquè enguany els cítrics es veuen atacats simultàniament per tres espècies de mosca blanca. Aquests insectes no malmeten la fruita per se, però produeixen una melassa que atrau la fumagina, un fong de color negre -vet aquí el nom popular de “negreta”- que ennegreix la fruita i, per tant, fa que quedi fora del circuit comercial, tot i que per dins estigui en perfecte estat.

En condicions favorables als nostres camps es pot arribar a perdre fins a un 10% de la collita, però quan hi ha plagues o temporals aquestes pèrdues poden enfilar-se i sobrepassar el 50%.

P: A quins cultius afecta principalment?

R: Als arbres fructícoles, com els cítrics (taronja, mandarina); també tenim notícia d’afectacions als camps de caquis d’altres agricultors i agricultores de la zona.

Taronja afectada per la fumagina

P: Quines solucions s’han proposat per fer front a aquestes pèrdues? Són definitives?

R: En el cas que ens ocupa, malauradament les solucions que tenim a l’abast passen per aprendre a conviure amb aquestes plagues i adaptar-nos a elles, mitjançant tractaments més específics. No tenim alternativa, ja que aquests problemes venen donats per unes temperatures cada vegada més elevades, produïdes pel canvi climàtic, i la introducció de noves espècies que ràpidament s’adapten al nostre entorn però a la vegada són resistents als tractaments que havíem emprat tradicionalment.

I hem d’actuar de pressa: últimament tenim notícies de l’aparició d’espècies invasores com el cotonet de Sudàfrica, que està causant la pèrdua del 100% del cultiu i suposa un problema molt seriós per l’agricultura local.

P: Haurem d’afrontar més problemàtiques com aquesta en un futur proper? Hi ha alguna manera d’evitar-les?

R: Tal i com estan les coses ara, segurament seguirem enfrontant-nos cada vegada a més problemes com aquest. La solució passa, per una banda, per que les administracions facin controls a les fruites i verdures que venen d’altres països per evitar l’entrada de més espècies invasores. El més ideal, però, és que tothom consumeixi de proximitat i de temporada: si fos així, no caldria importar i no probablement no correríem tants riscos.

P: Aquests dies celebrem la Setmana de la Natura i, concretament, el passat 22 de maig va ser el Dia Internacional de la Diversitat Biològica. En què consisteix la biodiversitat quan parlem d’agricultura? Quina relació té amb l’agricultura sostenible? La diversitat de cultius pot evitar les pèrdues alimentàries?

r: El terme “biodiversitat” en agricultura implica moltes coses. Podem parlar de biodiversitat de fauna (és a dir, aquells insectes o animals que poden ser beneficiosos o no per al cultiu) o de flora. Si afavorim la diversitat podem controlar les plagues de forma biològica i estalviar-nos molts químics; per no parlar de que cada vegada hem d’ajustar més l’ús d’aigua i, en un context de canvi climàtic, ens calen plantes que siguin resistents a les altes temperatures per evitar futures pèrdues causades per la manca de reg. No obstant, sempre quedarà alguna resta…que pot ser aprofitada per projectes com el de la Fundació Espigoladors.

Pel medi ambient, aprofitament

La Fundació Espigoladors celebrem el dia Mundial del Medi Ambient reivindicant la importància de l’aprofitament alimentari

Pel medi ambient, aprofitament

La Fundació Espigoladors celebrem el Dia Mundial del Medi Ambient reivindicant la importància de l’aprofitament alimentari

Les polítiques estètiques que regeixen el mercat alimentari tenen influència en els colors de fruites i verdures. Als camps, el rang de colors de les pastanagues va des del morat fins al groc blanquinós. A les botigues, en canvi, generalment podem trobar-ne de taronges.

Cada vegada que algú parla de medi ambient, la imatge més característica que s’evoca són muntanyes verdes, boscos densos i rius i llacs d’aigua cristal·lina. Quan parlen de desastres ambientals, en canvi, aquests mateixos paratges passen a estar malmesos. Les muntanyes deixen de ser verdes i queden plenes de brossa, els boscos cremen, i l’aigua dels llacs i dels rius agafa un to marronós. També entra en joc, inevitablement, el canvi climàtic i tots els seus efectes: el desgel dels pols, el forat de la capa d’ozó, i tot el seguit de desastres naturals cada vegada més extrems que provoca. 

Per sort, les reivindicacions mediambientals, especialment aquelles relacionades amb el canvi climàtic, estan a l’ordre del dia. Els i les joves d’arreu del món han alçat la veu per reclamar un model d’organització socioeconòmic més sostenible. Darrerament hem viscut les primeres vagues pel clima i les seves manifestacions multitudinàries, a les quals se sumaven tots aquells i aquelles que ja fa anys que treballen per assolir un canvi de paradigma. Malgrat la notorietat de les reivindicacions, moltes de les causes dels desastres mediambientals i del canvi climàtic resten desconegudes o, com a mínim, passen desapercebudes. Una d’elles són les pèrdues i el malbaratament alimentari, una problemàtica social i mediambiental a què la Fundació Espigoladors volem donar resposta a través de la nostra activitat.

“Malbaratament”, deia la cuinera Ada Parellada, és una paraula que tot just estem aprenent a dir. Fa referència a tots aquells aliments aptes pel consum humà que són descartats al llarg de la cadena alimentària, des del sector primari fins al rebost de casa. L’any 2011, la FAO va calcular que anualment es perden i malbaraten un terç dels aliments que es produeixen a escala global. Un any més tard, l’estudi Fusions va acotar aquesta dada a escala europea; en aquest territori s’hi llencen 88 milions de tones d’aliments. I si volem dades encara més locals, ens hem de fixar en l’estudi que l’Agència de Residus de Catalunya i la UAB van fer també l’any 2012: només tenint en compte els sectors de la restauració, el comerç al detall i l’àmbit domèstic, es malbaraten 35 kg d’aliments per persona i any. 

Aquests calçots havien crescut tant, que el seu productor no els va poder comercialitzar a causa dels requeriments estrictes de calibre del mercat alimentari.

Les pèrdues i el malbaratament alimentari no són només una problemàtica mediambiental perquè suposen la creació de residus alimentaris, sinó que tenen unes implicacions majors. Quan un aliment es descarta, converteix en residus tots els elements emprats per a la seva producció,  com l’aigua i el sòl. A més, contribueix a l’emissió de gasos d’efecte hivernacle; s’ha calculat que és el causant del 8% d’aquestes emissions a escala global. 

Com tota problemàtica mediambiental, les pèrdues i el malbaratament alimentari també tenen implicacions socials que cal combatre. És molt difícil no fer-nos ressò de la contradicció que suposa que aquesta problemàtica existeixi en un món on cada vegada són més les persones que no tenen garantit el dret a una alimentació sostenible. Tot i així, cal assenyalar que aquestes dues problemàtiques no estan correlacionades, i que totes dues són causades per un sistema de mercat i d’organització social que no té en compte ni la justícia social ni l’ambiental. 

Una de les implicacions socials més clares de les pèrdues i el malbaratament és la dificultat afegida que suposa per a la pagesia a l’hora de comercialitzar els seus productes. Les pèrdues alimentàries que s’originen als camps del sector primari són causades per un sistema de mercat que exigeix uns cànons estètics i de calibre molt difícils de complir, i que imposa unes polítiques de preus severes. Aquest context dificulta que la pagesia pugui obtenir un rendiment de la seva tasca, que a ulls de la societat va perdent a poc a poc el seu valor i el dels aliments.  

És habitual trobar porros i pastanagues amb aquesta forma. A les botigues, en canvi, és difícil veure’n.

És per tot això que avui, Dia Mundial del Medi Ambient, volem visibilitzar les implicacions que tenen les pèrdues i el malbaratament alimentari. Des d’Espigoladors treballem dia rere dia per posar-hi fi, perquè volem construir un model sostenible que tingui en compte la justícia social. I perquè volem que aquest model valori la tasca del sector primari, un agent clau pel territori, i els aliments. Un model que, inevitablement, passa per la circularitat: treballem reaprofitant els residus, dotant-los d’una segona vida. 

Moltes gràcies a totes les persones que heu passat a l’acció per treballar per l’aprofitament alimentari i, especialment, moltes gràcies a totes les persones voluntàries i a la pagesia compromesa. Seguim creant xarxa pel medi ambient! 

El final de la temporada comercial de bledes no sempre coincideix amb el final de la temporada als camps del sector primari. Per això Espigoladors en collim tantes.

L’agricultura radical, una proposta de Murray Bookchin

Murray Bookchin (1921-2006), ideòleg de l’ecologia social, va escriure “Radicual Agriculture”. En aquest assaig relata la necessitat de canviar el nostre sistema agrícola i l’estreta relació que hi ha entre aquest i la societat en què vivim.

L’agricultura radical, una proposta de Murray Bookchin

L’agricultura és una representació cultural; un fenomen social i cultural exclusiu dels humans, o com a mínim això afirmava el pensador estatunidenc Murray Bookchin (1921-2006). Bookchin va ser el primer ideòleg de la teoria de l’ecologia social, un corrent filosòfic i polític que va començar a desenvolupar durant la dècada dels seixanta. El seu fonament teòric es basa en una percepció dels humans com a part integral del sistema natural, que no s’haurien de trobar ni per sobre ni per sota de cap altre dels seus components. Tot al contrari, haurien de relacionar-s’hi seguint una ètica de la complementarietat i la interdependència. Tot i així, tenint en compte que el sistema politicosocial actual els ha dut a la dominació tant de la naturalesa com dels altres éssers, de la teoria de l’ecologia social se’n segueix que els problemes ambientals són fonamentalment de naturalesa social i política.

Bookchin va identificar l’imperatiu de creixement de la societat capitalista com un perill per a la supervivència dels diferents ecosistemes. La proposta pràctica que va realitzar, consistia en la creació de petites comunitats alliberades on el poder recaigués en mans d’una assemblea oberta, i on no hi hauria cabuda per a situacions de dominació, que no considera inherents a la naturalesa humana. Les diferents agrupacions de població viurien en interdependència, però basarien els seus intercanvis en una ètica de la reciprocitat molt diferent de la del model capitalista.

L’any 1972, Bookchin va publicar un assaig titulat “Radical Agriculture”, on relatava la necessitat de canviar el nostre sistema agrícola actual, i l’estreta relació que hi ha entre aquest i el tipus de societat en què vivim. Segons el teòric nord-americà, “la nostra època agrícola contempla el cultiu d’aliments com a un negoci que s’ha de dur a terme amb l’únic propòsit de generar benefici en el marc d’una economia de mercat”. El model actual, que no difereix del de les altres activitats econòmiques industrialitzades, compta amb un format impersonal de producció i fa ús de productes fitosanitaris per adquirir un nivell superior de productivitat. El teòric també es fa ressò de la relació entre els consumidors i els aliments: quan aquests es consumeixen, estan altament modificats i desnaturalitzats. A més, el model actual ha dividit les persones entre consumidors i productors, fet que les allunya dels ideals d’intercooperació que tant valorava Bookchin.

Però no ha estat fins a l’arribada del capitalisme que la humanitat i la naturalesa han quedat tan allunyades, afirma el teòric. En altres moments històrics, i actualment en altres llocs del món basats en models d’ordenament econòmic i socials diferents, es considerava la terra com a un element inalienable, i el consum d’aliments com a un ritual social sagrat. La terra era vista com la mare de la vida, i el sol com un element viu, fet pel qual, a l’hora de la collita, eren necessari fer rituals per a demanar permís i fins i tot disculpes per extreure’n aliments. Malgrat els elements mitològics amb què puguin comptar aquestes visions, l’agricultura primerenca era eminentment ecològica.

Per a revertir el model actual i tornar a cultivar a través d’un model ecològic, Bookchin va idear la teoria de l’agricultura radical. “L’objectiu és restituir el sentit comunitari: primerament, reconeixent el sol com a un ecosistema, com a una comunitat biòtica; i en segon lloc, entenent l’agricultura com a una activitat d’una comunitat humana natural, una comunitat rural i cultural”. L’agricultura deixarà de ser entesa des de l’instrumentalisme: la terra ja no es considerarà un recurs natural, passarà a ser la casa d’una multiplicitat d’éssers vius, entre ells els humans.

Amb aquesta nova concepció de l’agricultura, Bookchin considera que s’acabarà amb la relació de dominació que regeix el model capitalista perquè els humans formaran part del conjunt d’éssers vius sota una condició d’igualtat. Aquest fet, diu el teòric, provocarà que cada vegada s’accepti més la varietat, tant pel que fa al món agrícola com pel que fa al món humà. D’aquesta manera s’acabaria amb els monocultius, que Bookchin considera tan perjudicials per al sol.

En definitiva, Bookchin elabora una teoria filosòfica amb una sortida pràctica. Amb el municipalisme al punt de mira, creu fermament que els canvis a escala local poden contribuir a canviar un sistema global que atempta contra el medi ambient. El model d’Espigoladors caça amb aquesta visió de Bookchin: lluita per aconseguir canvis locals per, a llarg termini, acabar amb les pèrdues i el malbaratament alimentari.