Treball comunitari per l’aprofitament alimentari

Més de 170 persones usuàries d’entitats socials i serveis de distribució d’aliments participen en espigolades i tallers de cuina per tal de promoure la cohesió social i la generació de xarxes de suport mutu.

Per tercer any consecutiu hem impulsat el projecte “Cuina d’espigolament: una oportunitat pel treball comunitari”, amb el suport de la Diputació de Barcelona.

Una iniciativa que té com a objectiu promoure l’alimentació saludable i sostenible i l’espigolament entre les persones usuàries de serveis de distribució d’aliments, així com entre les seves voluntàries. Enguany, hem comptat amb la participació de cinc entitats de la província de Barcelona: Botiga d’Aliments Solidaris de Sant Boi, PAC Badalona, El Rebost de Terrassa, La Botiga del Prat del Llobregat i el Xiprer.

Gràcies a aquest programa, entre els mesos de setembre i desembre, hem pogut apropar persones usuàries de diverses entitats als camps i a les cuines per poder utilitzar aquestes activitats com a eines de treball comunitari, promovent la cohesió social i la generació de xarxes de suport mutu.

Un centenar de persones usuàries i voluntàries de les diferents entitats han vingut als camps per donar una segona oportunitat a un total de 3.691 kg de fruites i verdures excloses del circuit comercial per les seves imperfeccions: pomes, raves, albergínies, tomàquets i pebrots han estat alguns dels cultius protagonistes de les espigolades. Gràcies a l’espigolament, promovem la participació activa de col·lectius en situació de risc de vulnerabilitat a l’hora d’accedir a productes saludables, de proximitat i de temporada.

L’espigolament, també, ens permet que les persones participants es familiaritzin amb les zones agrícoles del territori, coneixent la tasca que realitza la nostra pagesia i implicant-se en la cultura de l’aprofitament.

Durant els tallers de cuina ens han acompanyat 70 persones. Espais on hem pogut compartir receptes d’aprofitament com els nostres coneguts pancakes de plàtan madur o bolonyesa de llenties. També, hem pogut intercanviar trucs i coneixements que cada una de les persones sabia, fent créixer el nostre receptari personal. Així, hem creat entorns segurs per a tots i totes demostrant que la cuina d’aprofitament és una eina que ens permet promoure la cohesió i l’empoderament compartint sabers i inquietuds al voltant de l’alimentació sostenible.

Un agraïment especial a totes les entitats participants per les vostres ganes d’aprendre cada dia més i fer que projectes com aquests prenguin tot el sentit del món.

Botiga d’Aliments Solidaris de Sant Boi, PAC Badalona, El Rebost, La Botiga del Prat del Llobregat i el Xiprer.

Estem al límit: per què reduir les pèrdues i el malbaratament alimentari és necessari perquè el sistema agroalimentari es mantingui dins dels límits planetaris

Avui, Dia Internacional contra el Canvi Climàtic, posem sobre la taula la urgència de reduir les pèrdues i el malbaratament alimentari i els impactes ambientals que s’hi associen en un context en què s’han superat sis dels nou límits planetaris per a l’habitabilitat i l’estabilitat de la Terra.

El sistema agroalimentari globalitzat i industrialitzat deixa perdre, cada any, 1.300.000 kg d’aliments aptes per al consum humà, xifra equivalent a una tercera part del que es produeix al món (FAO, 2011) i que es veu incrementada en cada nou estudi sobre la problemàtica.

Les causes de les pèrdues i el malbaratament alimentari (PDA) tenen l’arrel, en la seva major part, en un model de producció i consum d’aliments totalment desconnectat dels límits ecològics que fomenta, entre d’altres, l’obtenció de la màxima producció al mínim cost o la imposició d’estrictes requeriments estètics que impedeixen la comercialització de moltes collites. Com a societat, hem perdut la consciència sobre el valor dels aliments, situació també donada per un desarrelament amb la terra, el territori i la tasca de la pagesia.

Darrere dels milers de tones d’aliments descartades s’hi amaga un impacte ambiental de grans dimensions (FAO, 2013). I és que quan un aliment es malbarata, converteix en residu tots els elements que s’han emprat en la seva producció – l’aigua, el sòl i l’energia- i genera igualment l’emissió de gasos d’efecte hivernacle.

Un impacte ambiental que desafia els límits planetaris per a l’estabilitat i habitabilitat de la Terra, dels quals segons els darrers informes publicats ja se n’han superat sis. Cinc d’ells tenen relació directa amb l’impacte de les pèrdues i el malbaratament alimentari:

• Canvi climàtic: si les PDA fossin un país serien el tercer en emissions de CO₂, sent responsables d’un 8% de les emissions a escala global. Segons un informe de l’ONG Drawdown Project (2020)reduir aquest 8% de gasos d’efecte hivernacle mantindria l’escalfament global per sota dels 2 graus, tal com es demana a l’Acord de París. Per aquest motiu, reduir les PDA es planteja com una de les solucions amb més força per combatre els efectes del canvi climàtic.
• Pèrdua de la biodiversitat: s’incrementa la degradació d’hàbitats i ecosistemes i pèrdua de la biodiversitat per l’ús de la terra agrícola per cultivar aliments que no s’acabaran consumint.
• Canvi en l’ús de la terra: el 28% de terres agrícoles disponibles a nivell mundial s’usen per produir aliments que acaben perduts o malbaratats. 1.400 milions d’hectàrees de sòl agrícola que equivalen a la superfície de Rússia o a 24 vegades la superfície de la Península Ibèrica.
• Ús de l’aigua dolça: les PDA suposen el malbaratament  de 250 km3 d’aigua l’any, una xifra que equival a cent milions de piscines olímpiques o el cabal del Riu Volga.  
• Contaminació bioquímica: els aliments llençats en abocadors es descomponen i produeixen gas metà que, a banda de contribuir al canvi climàtic, pot filtrar-se a fonts d’aigües properes i contaminar-les. L’ús de fertilitzants i pesticides en els conreus també accelera la degradació dels sòls.

Si el sistema agroalimentari és responsable d’un terç de les emissions de GEI a l’atmosfera, encara és més alarmant que, en un context de crisi climàtica, es portin al límit recursos naturals per produir aliments que no acabaran a cap plat. A això, s’hi afegeix la inversió desaprofitada de recursos humans i econòmics, i la paradoxa ètica que aquesta problemàtica convisqui amb els elevats índexs d’inseguretat alimentària a nivell mundial.

És imprescindible, ara més que mai, posar el focus en la transició cap a un sistema alimentari que faci efectiu al dret fonamental a l’alimentació saludable dins dels límits ecològics del planeta. En aquest context, la reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari ha d’esdevenir un objectiu clau i no negociable.

Les solucions passen per transformacions a nivell social, col·lectiu i individual: posar al centre el valor nutricional i cultural que tenen els aliments, generar canvis en els nostres patrons d’alimentació i consum, defensar el treball de la pagesia i recuperar la cultura de l’aprofitament alimentari i el relleu generacional de la cuina, en són alguns aspectes clau. A la vegada, cal augmentar el coneixement sobre la problemàtica per tal de proporcionar anàlisis en profunditat sobre els causes i els volums de les PDA que es produeixen al llarg de la cadena i, també, reivindicar accions polítiques ambicioses que estiguin a l’alçada de la problemàtica i l’afrontin des de l’arrel.

Recuperem 8.730 kg de fruita i verdura a camps d’arreu del territori català en la 3a marató #joespigolo per l’aprofitament alimentari

El diumenge 8 d’octubre, de 10 h. a 13 h., vam celebrar la 3a edició de la Marató #joespigolo per l’aprofitament alimentari, un esdeveniment que hem impulsat amb el suport del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya en el marc del Dia Internacional de Conscienciació sobre les Pèrdues i el Malbaratament Alimentari (29 de setembre).

Vam realitzar espigolades simultànies a diferents localitzacions del territori català, per tal d’impulsar i visibilitzar aquesta tasca. Aquest any, hem estat al Parc Agrari del Baix Llobregat, al Vallès, a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, a les Terres de Lleida i al Camp de Tarragona i vam comptar amb l’ajuda de 148 persones voluntàries.

En total hem aconseguit donar una segona oportunitat a 8.730 kg de fruita i verdura: tomàquets, cogombres i carbasses que havien quedat sense sortida comercial per diversos motius: criteris estètics, molts d’ells conseqüència de les altes temperatures, finals de cultiu on el preu de recol·lecció era superior al de venda, entre d’altres. Quilos i quilos d’aliments que s’han destinat a entitats socials del territori que treballen per donar accés a una alimentació saludable i sostenible a col·lectius en situació de vulnerabilitat: Banc d’Aliments de Girona, Banc d’Aliments de Lleida, DISA Sant Andreu, Fundació Pare Manel, Taller Baix Camp, Banc dels Aliments de Tarragona, Creu Roja Cambrils, Taula Amiga, Càritas Torreforta, Casa misericòrdia de Reus, Monestir Sant Pere de les Puel·les, La Botiga del Prat del Llobregat, Fundació Ferrer Sustainability…

Una jornada per denunciar l’impacte ambiental de les pèrdues i el malbaratament alimentari:

També, vam recollir l’impacte ambiental de l’acció, per poder conscienciar sobre les conseqüències de les pèrdues i el malbaratament alimentari sobre el medi ambient i fer palesos tots els recursos que es destinen a la producció d’aquests aliments.

En el context actual que vivim de crisi climàtica, l’increment de la temperatura no ens deixa de sorprendre. Som a l’octubre i vam viure un dia marcat per la calor. Aquest mateix any s’han assolit rècords històrics registrant de mitjana a escala mundial, aquest mateix setembre, un increment de gairebé 1ºC més respecte al període de referència 1991-2020, segons dades recollides pel programa Copernicus de la Unió Europea. El planeta viu una situació sense precedents. L’any 2023, a hores d’ara, serà l’any més calorós des que hi ha registres al món.

És per això que, en el marc del Dia Internacional de Conscienciació sobre les Pèrdues i el Malbaratament Alimentari (29 de setembre), hem volgut remarcar amb aquesta acció la necessitat de transitar cap a sistemes alimentaris més sostenibles i posar al centre del debat com aquesta problemàtica està estretament lligada amb la crisi climàtica planetària. El 8% dels gasos d’efecte hivernacle provenen del malbaratament alimentari, segons l’estudi “Food Wastage Footprint” (FAO, 2013). Reduir el 8% dels gasos d’efecte hivernacle mantindria l’escalfament global per sota dels 2 graus -tal com es demana a l’Acord de París- segons un informe del 2020 de l’ONG Drawdown Project. Així doncs, treballar en la prevenció i conscienciació d’aquesta problemàtica és clau per lluitar, també, contra el canvi climàtic.

Per això, volem donar les gràcies a tots i totes les que ens vau acompanyar. Recuperant tots aquests quilos de fruites i verdures vam aconseguir estalviar 5.604.660 L d’aigua i evitar l’emissió a l’atmosfera de 4.232 kg de CO2. Mica en mica anem avançant per construir un sistema agroalimentari més sostenible i mitigar, així, els efectes del canvi climàtic!

Arranquem el projecte europeu Soulfood per buscar solucions tecnològiques per lluitar contra les pèrdues i el malbaratament alimentari

Una iniciativa liderada per la Diputació de Tarragona amb la col·laboració de l’Ajuntament de Reus, REDESSA, el Clúster TIC Catalunya Sud, la Fundació Espigoladors i altres socis europeus. Tindrà una durada de dos anys i compta amb finançament del Fons Social Europeu Plus.

Soulfood és un projecte impulsat amb l’objectiu de lluitar contra les pèrdues i el malbaratament alimentari. Durant dos anys, buscarem fórmules basades en la innovació tecnològica per tal de prevenir les pèrdues i, també, poder fer arribar els excedents de les produccions agrícoles a iniciatives socials.

La iniciativa consta de quatre paquets de treball: la gestió i coordinació, la identificació i proves de solucions digitals per a una producció agrícola i d’aliments sostenible, la identificació de solucions per millorar les iniciatives socials de distribució alimentària i la comunicació.

Des d’Espigoladors en liderem el tercer paquet. Gràcies a l’espigolament, hem pogut teixir una xarxa de productors i productores agrícoles arreu del territori que tenen un fort compromís amb l’aprofitament, a més de conèixer sobre el terreny la realitat d’aquesta problemàtica. També, tenim una llarga trajectòria de col·laboració amb entitats socials de distribució d’aliments. És per això que la nostra tasca en el marc del projecte consistirà, entre d’altres, en identificar solucions per millorar la canalització dels excedents cap a iniciatives socials de distribució d’aliments i elaborar els informes amb els resultats de les investigacions.

És fonamental sumar esforços per avançar cap a la prevenció i la reducció de les pèrdues d’aliments i garantir el dret bàsic a una alimentació saludable i sostenible. El projecte Soulfood, permetrà fer un pas endavant en la identificació de reptes, bones pràctiques i solucions innovadores tant en l’àmbit de la prevenció com en el de la donació.

Els socis del projecte:

La Diputació de Tarragona: lidera i coordina el bon funcionament del projecte, ja que assessorarà i farà el seguiment de les tasques dels altres socis. A més també en coordinarà la comunicació i divulgació.

L’Ajuntament de Reus, que hi participa a través del Centre Social el Roser i REDESSA: coordinarà l’organització de la conferència final del projecte i participarà de diferents activitats, com la identificació de les necessitats dels productors locals sobre el malbaratament alimentari o posar a prova una eina digital que connecti productors i iniciatives socials.

El Clúster TIC Catalunya Sud: liderarà el paquet de treball que identificarà i provarà solucions digitals per a una producció agrícola i d’aliments sostenible i participarà de diverses activitats del projecte.

El Lithuanian Innovation Center: coordina algunes tasques, com la identificació de les necessitats de productors locals sobre el malbaratament, l’elaboració d’un informe amb els aprenentatges i conclusions o l’organització d’esdeveniments d’aprenentatge mutu entre productors locals i iniciatives socials, a més de participar d’altres activitats.

El Digital Innovation Hub Agri-Food de Lituània: participa de diferents activitats del projecte, com la identificació de bones pràctiques o les proves de l’eina digital que es desenvoluparà.

L’Ajuntament de Roman, de Romania: també participarà de diferents activitats del projecte, com les proves de l’eina digital que es desenvoluparà per fer connectar productors i iniciatives socials o la identificació de bones pràctiques.

L’ONG Boroume – Saving food saving lifes, de Grècia: participarà de diverses activitats del projecte.

WWF i la Fundació Espigoladors presenten el projecte Zitroladors per quantificar i reduir les pèrdues alimentàries de cítrics a peu de camp

Amb motiu del Dia Internacional de Conscienciació sobre la Pèrdua i el Malbaratament d’Aliments, presentem juntament amb WWF el projecte “Zitroladors” que pretén temptejar una nova metodologia per quantificar les pèrdues de cítrics a peu de camp, analitzar-les i oferir solucions per minimitzar-les.

29 de setembre: Dia Internacional de Conscienciació sobre la Pèrdua i el Malbaratament d’Aliments

El 29 de setembre, se celebra el Dia Internacional de Conscienciació sobre la Pèrdua i el Malbaratament d’Aliments i, juntament amb WWF, posem en relleu que en el debat actual sobre les pèrdues i el malbaratament alimentari no hi ha un diagnòstic clar sobre el que passa a la fase de la producció primària. Per això, presentem el projecte “Zitroladors” per testar una nova metodologia per quantificar les pèrdues de cítrics a peu de camp, analitzar-les i oferir solucions per minimitzar-les.

És urgent implementar accions que permetin aturar d’arrel les pèrdues i el malbaratament alimentari en un planeta on més de 800 milions de persones passen gana cada dia. Es tracta d’una problemàtica que afecta negativament la societat i el medi ambient, i que s’ha d’estudiar i prevenir durant totes les fases de la cadena agroalimentària.

1/3 acaba desaprofitat: El malbaratament d’aliments en xifres:

En l’actualitat, estudis en aquesta matèria com el de “Driven to Waste: Global Impact of Food Loss and Waste on Farms” de WWF UK, demostren que entre un 33 i un 40 % dels aliments que es produeixen al planeta acaben descartats al llarg de la cadena agroalimentària, fins i tot llençats a abocadors. A més, aquestes pèrdues i malbaratament d’aliments impliquen el malbaratament de 250 quilòmetres cúbics anuals d’aigua, -equivalent a la quantitat que aboca al mar anualment el riu Volga- i 3,3 gigatones de CO2 d’emissions de gasos efecte hivernacle a l’any– una petjada de carboni superior a la de tots els països del planeta, tret dels Estats Units i la Xina-, que agreugen encara més l’emergència climàtica.

Projecte Zitroladors: pèrdues de cítrics al camp, quantificació i solucions per a l’adaptació al canvi climàtic

El projecte Zitroladors, que dirigim juntament amb WWF i que està finançat pel Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic, es desenvoluparà en els propers mesos a finques citrícoles seleccionades d’Andalusia i Catalunya. El seu objectiu és visibilitzar i aturar aquesta problemàtica a través d’una metodologia nova per quantificar les pèrdues de cítrics a peu de camp.

Ambdues entitats col·laborarem amb els productors per analitzar i entendre els motius pels quals hi ha cítrics que es descarten de la seva comercialització, quedant-se als arbres, o fins i tot a terra en cada campanya.

El següent pas serà proposar mesures conjuntes i consensuades per prevenir, minimitzar o aprofitar aquestes pèrdues de producte. Tot això amb la intenció de demostrar com, revertint aquest problema, s’aconsegueix no només un benefici més gran per a l’agricultor, sinó a més lluitar contra la crisi climàtica a través de la reducció de l’impacte ambiental associat a les pèrdues i el malbaratament d’aliments.

Evitar les pèrdues i el malbaratament alimentari, un dels grans reptes pendents del sistema alimentari espanyol

Un dels grans reptes globals és evitar les pèrdues i el malbaratament alimentari, i també per al nostre país, per això, ambdues entitats com a membres del col·lectiu #LeysinDesperdicio, reclamem al Govern l’aprovació definitiva de la llei de pèrdues i malbaratament alimentari, que, a conseqüència de l’actual situació política del país, està frenada al Congrés.

Sol·licitem al futur Govern que doni prioritat al tràmit parlamentari a aquesta llei, centrant-se en la quantificació del problema -del camp a la taula- i prioritzant la prevenció dins de les 10 principals mesures per millorar i generar aquest gran canvi real que es necessita.

Mig centenar d’organitzacions “ens plantem” davant dels Ministres d’Agricultura europeus reunits a Còrdova per reclamar un altre model agroalimentari

Més de cent persones ens vam concentrar ahir a la tarda a Còrdova per demanar un model alimentari més just, sostenible i respectuós amb el món rural amb motiu de la reunió de ministres d’Agricultura de la UE del 3 al 5 de setembre.

Més d’un centenar de persones pertanyents a més de 50 organitzacions socials, ambientals, de consumidors i agràries es van concentrar ahir a la tarda a la plaça de l’Arc del pont de Còrdova durant la visita que els ministres d’Agricultura de la Unió Europea van fer a la mesquita de la ciutat, per exigir un sistema alimentari més just, sostenible i respectuós amb el món rural.

En finalitzar la concentració, 50 activistes han modificat la il·luminació del pont romà amb plantilles en forma de fruites i hortalisses i han projectat una pancarta als murs de la Mesquita, per exigir canvis cap a un model agroalimentari just i sostenible. Amb aquesta acció simbòlica, aquests col·lectius pretenen traslladar la necessitat d’actuar amb urgència perquè es doni un canvi radical en el model agroalimentari. En l’actual context de crisi climàtica i ecològica global, el model agroalimentari industrialitzat i globalitzat, basat en l’explotació de la natura i les persones, ha demostrat la seva vulnerabilitat, per exemple, davant de pertorbacions com la pandèmia de la COVID-19, la guerra d’Ucraïna o les sequeres perllongades. Per això, les organitzacions reunides a Còrdova han reivindicat que les polítiques europees es dirigeixin cap a l’agroecologia, la sobirania alimentària i el feminisme com les úniques alternatives capaces d’alimentar la població de manera saludable, socialment justa i ambientalment respectuosa. Alhora, han sol·licitat als ministres de la UE que posin tots els mitjans al seu abast per assegurar que la transició en marxa sigui justa amb les persones i el planeta, i han assegurat el futur del camp i la seva gent.

Els mandataris són a Còrdova per celebrar una reunió informal sota el títol “Les noves tecnologies per a una agricultura més sostenible i resilient”, per la qual cosa les persones assistents a la concentració van aprofitar la cita per reclamar que s’implementin polítiques públiques que avancin cap a un model agroalimentari basat en l’agroecologia i la sobirania alimentària i que es deixin de banda les falses solucions. Així, els manifestants portaven pancartes amb missatges com “Ens plantem, per un model agroalimentari just i sostenible”, “Stop glifosat” o “Agroecologia per refredar el planeta”. A més, la concentració va comptar amb una batucada i es van corejar frases demanant respecte al món rural.

Els col·lectius han volgut transmetre als i les ministres la necessitat d’apostar per granges petites i mitjanes, amb maneigs agroecològics que sostenen un món rural viu. La indústria i la distribució han de garantir preus justos, tant per als que produeixen com per als que consumeixen, per a això és fonamental el suport als canals curts de comercialització i les normatives i infraestructures públiques per a la transformació agroalimentària a petita i mitjana escala.

Davant l’emergència climàtica i de biodiversitat actual, les organitzacions demanen també polítiques públiques en defensa del territori davant de macroprojectes, com ara certs megaparcs per a la producció d’energia renovable, els monocultius a gran escala o la ramaderia industrial, que afecten les poblacions rurals i que soscaven el funcionament dels ecosistemes, el sòl, l’aigua, la biodiversitat i el conjunt de serveis ecosistèmics que generen. Alhora, manifesten la urgència d’acabar amb la precarietat laboral del sistema agroalimentari industrialitzat, que afecta especialment persones migrants i dones i suposa una xacra per a la dignitat rural.

Altres movilitzacions

A més de la concentració d’ahir a la tarda, entre els dies 31 d’agost i 3 de setembre va tenir lloc una trobada per la sobirania alimentària, celebrada a Hornachuelos (Còrdova), en què van participar més de 150 persones d’organitzacions de tot el territori espanyol. En aquest debat es va parlar sobre les problemàtiques i les alternatives al model agroalimentari i es va consensuar un full de ruta per continuar impulsant les seves reivindicacions conjuntes.

Entre altres activitats, es van fer taules de debat sobre el model agroindustrial i la seva contribució a la crisi climàtica, així com la confluència de les lluites territorials amb el moviment per la sobirania alimentària. Les jornades van servir de punt de trobada per a persones vinculades al moviment alimentari, el moviment climàtic, organitzacions camperoles, consumidores, científiques, població rural i moviment ecologista, incloent-hi una representació del cas francès amb les Sublevacions de la Terra i la Confederation Paysanne, que es van unir en defensa del territori i un món rural viu.

Organitzacions firmants:

Adecasal (Asociación de Desarrollo para el Campo de Salamanca y Ledesma)
Amigos de la Tierra
APAEMA (Associació de la Producció Agrària Ecològica de Mallorca)
Canto de Pájaros
Carro de Combate
CECU (Federación de Consumidores y Usuarios CECU)
Cerai
COAG
Coordinadora Estatal STOP Ganadería Industrial
Ecologistas en Acción
Ecomercado de Córdoba
El Enjambre sin Reina
El Verdadero Precio de los Alimentos Mediterráneos
Entre Pueblos
Escuela de Activismo
Espigoladors
Extinction Rebellion Málaga
Fundación Entre Tantos
Greenpeace
ISEC – Instituto de Sociología y Estudios Campesinos
Justicia Alimentaria
Juventud por el Clima
La Acequia
Labs
La Jabonería de la Almendra
La Rendija Mercado Social
Las Delicias del Palacio del Deán
Lo Que Somos
Mad África
Madrid Agroecológico
Mundubat
Observatorio para una Cultura del Territorio
OSALA (Observatorio de Soberanía Alimentaria y Agroecología)
Coalición Por Otra PAC
Pueblos Vivos Cuenca
RAC (Red Agroecológica de Cádiz)
REAS Red de Redes
REAS Navarra/Nafarroa
Red Andaluza Semillas Cultivando Biodiversidad
Revista Soberanía Alimentaria
Ripess (Red Intercontinental de promoción de la Economía Social Solidaria)
Rosa Luxemburg StifTung
SAT (Sindicato Andaluz de Trabajadores)
SEAE (Sociedad Española de Agricultura Ecológica y Agroecología)
SEO/BirdLife
Sindicato Labrego Galego
Supermercados Cooperativos
Ultreia Films
Universidad Rural Paulo Freire, Sierra de Huelva
Vivir la Tierra
Volem Fruita amb Justicia Social
WWF

Treballem les pèrdues i el malbaratament alimentari amb una perspectiva de Justícia Global

Segon any d’implementació d’un procés d’Aprenentatge Servei en dos instituts de la ciutat de Barcelona per idear accions que ajudin a prendre consciència de la problemàtica.

Gràcies al suport de l’Ajuntament de Barcelona, durant el curs 2022-2023, hem dut a terme, per segon any consecutiu, un projecte d’Aprenentatge Servei a través de la perspectiva de la Justícia Global. Com l’any anterior, hem treballat amb joves en formació professional en els àmbits social i agroalimentari de la ciutat. Concretament, ho hem fet amb alumnes de 2n curs del Cicle Formatiu de Grau Superior en Integració Social de l’Institut Ferran Tallada i alumnes de 1r i 2n curs de l’Itinerari Formatiu Específic d’Auxiliar en Cura d’Animals i Espais Verds de l’Institut Rubió i Tudurí.

El projecte treballa la problemàtica de les pèrdues i el malbaratament alimentari (PMA) i totes les desigualtats, injustícies socials, ambientals i econòmiques que se’n deriven. Després d’un anàlisi de la situació en el seu entorn més proper, els i les joves, ideen solucions i passen a l’acció amb l’objectiu de construir un món més just i sostenible per a tothom.

Com ens ajuda la Justícia Global a endinsar-nos en la problemàtica?  

La Federació Catalana d’Organitzacions per la Justícia Global (Lafede.cat) en l’article “Educar per a futurs alternatius. Guia d’Educació per a la justícia global” del 2020, defineix la Justícia Global com “una estratègia per incidir en les estructures econòmiques, polítiques i socials, tant a escala global com local, i per qüestionar els models de vida i de desenvolupament tant individuals com col·lectius, amb l’objectiu de transformar les relacions de poder perquè es garanteixi l’eliminació de tota forma de violència i la sostenibilitat de la vida en el planeta”.

Tenint això en compte, durant l’experiència ApS, s’ha adquirit una perspectiva crítica sobre la influència social i la complexitat dels privilegis relacionats amb el sistema agroalimentari imperant. Els i les participants han demostrat una disposició a reflexionar i canviar, així com a considerar les perspectives d’interseccionalitat i consciència de les persones oprimides en la seva pròpia anàlisi de la problemàtica de les PMA.

En què consisteix l’experiència de l’Aprenentatge Servei?

El projecte es va iniciar amb una fase de descoberta, on es va anar desgranant la problemàtica de les PMA a nivell global (xifres, causes, conseqüències ambientals i socioeconòmiques).  Les ulleres crítiques de la justícia global van permetre tenir present els impactes que rep el Sud global a causa del model agroalimentari actual.

Per tal d’aprofundir en els conceptes treballats en la fase de descoberta, es van realitzar diferents experiències vivencials. D’una banda, es va visitar l’obrador social es im-perfect®, on es transformen fruites i verdures rebutjades pel mercat en conserves 100% naturals, generant oportunitats laborals per a persones en situació de vulnerabilitat. D’altra banda, es va visitar La Botiga del Prat del Llobregat, un servei de distribució gratuïta d’aliments que segueix un model innovador similar al d’un supermercat, on les persones usuàries paguen mitjançant un sistema de punts basat en la seva situació de vulnerabilitat, definida pels Serveis Socials de l’Ajuntament del Prat del Llobregat.

En segon lloc, es va dur a terme una investigació participativa de la situació a l’entorn més immediat dels ambdós centres educatius. Finalment, un cop diagnosticades les necessitats detectades del barri en relació a la problemàtica, l’alumnat va realitzar un procés de generació, cerca i implementació de solucions de manera col·lectiva, participativa, transformadora i perdurable en el temps a partir de la col·laboració amb altres agents de l’entorn de la ciutat.

Els serveis neixen a partir de la necessitat detectada: “La falta de consciència de la problemàtica i la poca capacitat d’autocrítica de la població”.

L’institut Ferran Tallada va dissenyar i dur a terme un taller de sensibilització destinat al cicle superior de Primària de dos centres educatius del barri del Carmel (Escola Institut Mirades i Escola El Carmel). El taller s’iniciava amb una presentació per conèixer la problemàtica i després, per integrar els conceptes treballats, van dinamitzar un espai de joc amb els recursos generats pels seus companys l’any anterior. Paral·lelament, l’alumnat va dissenyar i produir un joc pedagògic anomenat “El virus del malbaratament alimentari”, el qual convidava a treballar amb les diferents baules de la cadena alimentària per aconseguir un sistema agroalimentari just i sostenible. Com a cloenda els i les alumnes van entregar els jocs generats als dos centres educatius, per tal de dotar de recursos pedagògics per treballar la problemàtica als i les docents.

D’altra banda, l’Institut Rubió i Tudurí va contactar amb el Casal de la Gent Gran Bon Pastor on, cada dijous i divendres, es realitzen uns tallers de cuina impartits per la Lola, persona profundament arrelada al barri, i que, a més, realitza setmanalment una mostra de cuina al mercat.

Els i les alumnes van decidir complementar els coneixements de cuina de la Lola i de les participants del taller, creant una formació intergeneracional específica sobre cuina d’aprofitament alimentari que van impartir en el mateix casal.

A més, van crear uns fulletons per explicar a la ciutadania del barri en què consisteix la problemàtica de les PMA i com es poden convertir en part de la solució. Aquests fulletons, es van repartir durant la formació impartida al mateix institut i al Mercat del Bon Pastor. En aquests, es mostren, entre d’altres recursos, les receptes d’aprofitament alimentari que la Lola va reproduir en un dels seus showcookings de mercat després de la formació impartida pels alumnes de l’ApS.

Educació per a la Justícia Global per infants i persones grans.

Aquests serveis han permès que l’alumnat esdevingui protagonista de la transmissió de coneixement i realitzi un impacte directe en el seu entorn a favor de la justícia global, aconseguint motivar persones del barri a actuar per una alimentació sostenible i justa per a tothom.

Des de la Fundació Espigoladors, agraïm als dos instituts, a les escoles que van rebre el taller i al casal de Gent Gran Bon Pastor per la seva implicació en el projecte. Ha sigut gràcies a totes les persones participants i especialment a l’alumnat, que s’ha pogut generar un impacte positiu en les comunitats dels barris.

Entrevistem al Pau Farreny, de l’àrea de sensibilització i coneixement d’Espigoladors. Amb ell, descobrim com la cuina d’aprofitament pot ser una eina clau per a l’empoderament de persones en situació de vulnerabilitat i un vehicle per recuperar i intercanviar sabers culinaris entre diverses cultures i generacions.

Com a entitat, consolidar noves línies d’acció amb la cuina d’aprofitament com a eix central és una de les nostres apostes. És un vehicle de construcció col·lectiva de sabers i d’intercanvi on podem crear ponts entre cultures i generacions i, també, construir un espai d’empoderament compartint coneixements i inquietuds al voltant de l’alimentació sostenible.

“Aprofitem els aliments amb totes i per a totes”, “Espigolar, cuinar, cuidar”, “Trencamp” són alguns dels projectes que impulsem des d’Espigoladors amb el suport de la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona i de la Secretaria d’Afers Socials i Famílies. També, treballem amb el Menjador Solidari Gregal, per capacitar a les persones assistents entorn la cuina d’aprofitament i l’alimentació sostenible.

En parlem amb el Pau Farreny, tècnic de projectes educatius i de sensibilització i executor dels tallers impulsats en el marc d’aquests projectes i d’altres accions de l’entitat que comparteixen aquesta mirada.

Quines activitats es desenvolupen en el marc d’aquests projectes?

Desenvolupem tres tipologies d’activitats.

Tallers de cuina on l’aspecte clau és que són participatius. Des d’Espigoladors facilitem tot el material i els ingredients, i durant les següents dues hores, preparem amb les persones participants dues receptes que tenen, com a ingredients fonamentals, els valors de l’entitat: l’aprofitament alimentari, l’eficiència energètica i que són saludables.

A més, les participants poden endur-se a casa les dues receptes preparades, cosa que permet maximitzar l’impacte del taller i fer arribar el producte a les persones convivents.

També, realitzem tallers de sensibilització. En aquests, les persones participen de xerrades, activitats i/o jocs de reflexió que permeten estimular la comprensió de la problemàtica de les pèrdues i el malbaratament alimentari, les seves causes i els seus efectes, així com les solucions i els reptes que suposa.

Per últim, impulsem showcookings d’aprofitament. Una activitat per arribar a un públic més nombrós i que es basa en una demostració culinària. Aquí, parlem d’Espigoladors i expliquem les receptes que prepararem i per quin motiu les fem. D’aquesta manera, promovem la interacció constant amb el públic, generant, també, un espai d’intercanvi entre totes les persones que hi són presents.

Quin és l’objectiu dels tallers de sensibilització i de cuina d’aprofitament?

L’objectiu principal és generar espais d’intercanvi de sabers culinaris relacionats amb l’alimentació saludable i l’aprofitament alimentari, on les persones aporten els seus propis coneixements i escolten aquells que coneixen les altres. Un truc, consell o recepta pot ser molt valorat per a totes, per molt petit que ens pugui semblar.

Amb els tallers de cuina empoderem les persones participants aportant noves tècniques, formes de preparar diversos aliments i noves receptes més saludables i sostenibles, com ara substituir la carn per llegums, preparant hamburgueses de llenties, o aprenent a utilitzar maquinària i utensilis com pot ser l’olla exprés.

Volem oferir una professionalització culinària, poder practicar plegades com treballar amb grans quantitats, com gestionar els espais i aprendre com funciona la feina en equip.

Amb els tallers de sensibilització complementem la part més pràctica amb d’altres coneixements més teòrics. Així, donem encara més valor a quina és la importància de l’alimentació, integrem encara més les causes i conseqüències de les pèrdues i el malbaratament alimentari, establim una xarxa per compartir tota aquesta informació i entenem plegades perquè aprenem a preparar aquestes receptes que promouen l’aprofitament.

De quina forma aquests tallers incideixen en l’empoderament de les persones participants?

Jo sempre començo amb la següent frase: “Tot el coneixement és fruit de la suma entre moltes persones”. Per això, animo a tothom a aportar el seu granet de sorra.

Ens esforcem per crear un espai segur per a tots i totes, tenint en compte la cultura i l’idioma de cada participant. Així doncs, troben en els tallers un lloc on poden explicar tot el coneixement propi que tenen, estimulant la conversa i les aportacions.

Empoderen perquè al fer una activitat en grup ens posem una al costat de l’altra i aprenem plegades un mateix procediment. Això ens permet explicar millor com fer la tasca, compartir què n’opinem cadascuna de la recepta o, simplement, conversar sobre com ens ha anat el dia, establint petits llaços entre les persones usuàries i, en alguns casos, fins i tot neixen relacions més constants.

Són tallers on coneixem altres realitats, on aprenem a relativitzar situacions personals compartint-les amb la resta i les normalitzem. També, posem en valor els seus coneixements.

Finalment, empoderen, perquè capaciten en temes d’alimentació, que tenen un impacte tant a nivell de salut, com a nivell personal, desenvolupant la confiança i noves habilitats.

Com d’important és que persones usuàries dels Serveis de Distribució d’Aliments participin en projectes com aquests?

Les persones usuàries ja solen tenir un cert grau d’expertesa sobre aprofitament alimentari. Ara bé, com a totes, els manquen altres àrees de coneixement. Nosaltres som el vector d’informació que connectem les persones i les seves idees amb les eines que els hi permetin aprofitar els productes vegetals que a vegades reben en grans quantitats.

Per exemple, aprenem a produir conserves o elaboracions que permetin un major control de la vida útil dels aliments o informem sobre l’etiquetatge: la diferència entre caducitat i consum preferent.

És important que hi participin perquè elles també ens aporten molts coneixements sobre la cultura de l’aprofitament.

Mira, l’últim truc que vaig aprendre, i funciona, és que els plàtans a la nevera no es posen negres si els deixem amb una llimona sencera al costat.

També, són espais que ens permeten conèixer-nos millor i poder veure d’on venen alguns dels aliments que arriben als seus plats. Expliquem com treballem des de l’àrea d’espigolaments i les animem, també a participar de les espigolades, per veure de primera mà les persones involucrades i la xarxa que existeix, coneixent el territori i les condicions i problemàtiques amb les que treballa el sector primari.

Aconseguim que les entitats socials puguin passar d’una acció passiva, on tan sols els fan arribar els aliments, a una acció activa que complementa la donació amb formació.

Quin paper tenen la cuina i l’alimentació en el dia a dia de persones en situació de vulnerabilitat?

La cuina és interdisciplinària, toca aspectes tan variats com la llengua, la gastronomia, la botànica, la sociologia i la nutrició, entre d’altres. L’alimentació i la cuina projecten molta informació de qui la practica. Ens mostra quins aliments té a la vora, si són grans quantitats pensades per compartir o emmagatzemar o quant de temps dediquen a la preparació.

Quan ens trobem en una situació de vulnerabilitat, moltes vegades no trobem els ingredients necessaris, les quantitats o el temps, per preparar els aliments adequats als nostres gustos. Això, pot provocar una situació on la persona ha de canviar constantment els seus hàbits per adaptar-se i aprofitar els aliments als quals té accés.

És per això que defensem que, tenir una mínima formació en cuina ens permet transformar (al laboratori de casa nostra) aquests aliments en plats propers a la nostra cultura o que ens puguin agradar més.

Què has pogut aprendre tu de cada una de les persones que han format part dels tallers?

De tots els coneixements que tinc i que comparteixo als tallers, una gran part els he après de les persones que hi participen. Aquests coneixements s’han creat a base de compartir: trucs, idees i consells.

Una vegada, un noi marroquí em va ensenyar que la tahina s’ha de posar després de triturar, d’aquesta manera el producte, fet principalment d’oli, manté les seves propietats nutricionals i organolèptiques.

També, una dona em va deixar provar la seva farina de garrofa amb la qual podem fer pastissos substituint el cacau.

I un avi del sud de la península, em va explicar que aquí, a la nostra terra, també es cuina amb pedres de riu o mar per tal d’aromatitzar les preparacions.

I un munt d’altres trucs i consells, que tard o d’hora recollirem en un receptari col·laboratiu d’aprofitament.

Per què és important teixir xarxes entre les persones usuàries amb altres veïnes del seu territori?

Teixir xarxes de suport mutu és una de les principals eines que tenim per fer front a la crisi climàtica i als seus efectes. Davant del col·lapse o disminució de l’estat del benestar, ajudar-nos sempre serà l’eina més directa per resoldre les nostres mancances.

Quan les veïnes venen a un taller, tenim temps lliure per parlar d’alimentació, però també per explicar-nos desitjos o problemes de la vida quotidiana. Potser, abans del taller no s’havien vist mai. És en aquests espais que ens podem apropar i posar fil a l’agulla recolzant-nos les unes en les altres.

Per exemple, xerrar una estona, trobar algú amb qui sortir a passejar o una persona amable que pugui donar-me un cop de mà per fer de cangur quan jo treballo… I és que les xarxes de suport mutu tenen, a diferència dels canals de l’administració, molta més immediatesa. Degut a això, creiem que ara més que mai, i davant la situació de desballestament de l’estat del benestar en matèria de salut, cal aflorar nous vincles i enfortir els presents per tenir una societat més solidària i col·lectiva.

Quin és el balanç final que t’emportes del desenvolupament d’aquests projectes?

La suma constant i exponencial de coneixements. Les persones que hi han assistit sempre han estat molt participatives, aportant una gran quantitat d’informació, agraint molt les activitats i ajudant-nos a millorar.

Quin creus que és el problema del sistema agroalimentari actual que impedeix que l’accés a una alimentació sostenible i saludable sigui a l’abast de tothom?

Considero que és un problema de prioritats. Hem donat poca importància a aquelles activitats que cuiden la vida, mentre hem exalçat aquelles que la consumeixen. 

Aquesta situació ha enlairat aquelles persones que generen un major benefici econòmic (per exemple un futbolista) mentre que ha menystingut aquelles que treballen i cuiden la terra.  Hem de recordar que els pilars de l’economia estan en  l’ecologia i seria bo donar l’altaveu a aquelles que han fet, de la relació amb la terra, la seva forma de vida.

La necessitat de quantificar un problema sobre el qual encara desconeixem la seva dimensió total

Des d’Espigoladors impulsem projectes i treballs tècnics per conèixer quina és la realitat de les pèrdues alimentàries al sector primari

Fa uns dies va aparèixer una notícia on es podia llegir “El malbaratament d’aliments a escala global genera unes pèrdues d’uns 400.000 milions de dòlars (368.000 milions d’euros) cada any i implica el malbaratament del 14% del menjar produït mundialment” en relació amb un informe elaborat per l’OCDE publicat recentment.

Tot i això, l’esmentat informe atribuïa aquest 14% només a una part de la cadena, concretament des de la post-collita fins als minoristes (sense incloure’ls). La realitat és que hi ha un 17% addicional de malbaratament alimentari al tram entre els minoristes i el consum final, que no s’esmentava a la notícia. Això suposa un percentatge total del 31% de pèrdues i malbaratament alimentari, per la qual cosa la pèrdua econòmica és notablement superior a la publicada. Aquests percentatges es basen en els càlculs duts a terme per als índexs de pèrdues i malbaratament alimentari establerts per a l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 12.3, encara que amb notables deficiències en la qualitat de les dades recollides.

A més d’aquestes mancances en la qualitat de la informació d’aquest problema al llarg de la cadena agroalimentària, entre les etapes de post-collita i consum final, hi ha encara un tram “ocult” que ni tan sols compta per als encara escassos treballs de mesura de les pèrdues i el malbaratament alimentari: les etapes prèvies a la post-collita. Això implica fonamentalment la quantitat d’aliments que queden als camps sense recollir o descartats en el procés de la collita, que fins ara estan completament invisibilitzats.

Per tot això, cal abordar de manera urgent i rigorosa el mesurament de tota la problemàtica, incloses les pèrdues als camps. Només així serà possible fer els primers passos cap a la solució. En cas contrari, es continuaran publicant xifres que no ens indiquen res de la situació actual i futura, allunyant-nos d’aquests possibles progressos, deixant que molts aliments continuïn sense arribar a les persones cada any.

Aquesta és la raó principal de l’existència d’iniciatives com el projecte europeu FOLOU, liderat pel Centre Tecnològic BETA de la Universitat de VIC – Universitat Central de Catalunya, que pretén avançar en la quantificació de les pèrdues alimentàries a la Unió Europea, facilitant protocols de quantificació que siguin aplicables a diferents territoris de la UE i aportant, també, unes primeres xifres que exemplifiquin les dimensions de la problemàtica. Des d’Espigoladors liderem el paquet de treball per desenvolupar aquesta metodologia de medició de les pèrdues alimentàries a la producció primària a Europa. D’aquesta manera es vol donar llum a aquesta part del problema, encara invisible, per caminar cap a la seva prevenció i solució, facilitant així que molts d’aquests fluxos deixin de ser descartats, amb l’impacte que té per a la pagesia per no poder ser venuts, i per a tota la societat, en no poder ser consumits.

També, seguint aquesta línia, aquests 2022 hem publicat la “Diagnosi de les pèrdues alimentàries de les fruites i hortalisses al sector primari: causes i protocol de quantificació“ amb el suport del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Un treball tècnic pioner que desgrana l’arrel de les pèrdues alimentàries al sector primari. Com ho hem fet? A partir d’entrevistes en profunditat i enquestes a productors i productores de diverses zones agrícoles de Catalunya, així com dades registrades sobre terreny en una seixantena d’espigolades. D’aquesta froma, vam poder dibuxar quines són les causes principals per les quals es produeix aquesta problemàtica i, a més, dissenyar, també, un protocol que té com a objectiu esdevenir una eina de quantificació amb gran potencial de rèplica.

La nostra memòria d’activitats del 2022, ja disponible

El 2022 hem apropat més d’un miler de persones als camps del sector primari d’arreu del territori: voluntaris i voluntàries gràcies a qui hem espigolat més de 400.000 kg de fruita i verdura per distribuir-les a entitats socials. De la mà, també, dels 200 productors i productores compromeses que formeu part de la nostra xarxa

Aquí teniu, acabada de sortir del forn, la nostra Memòria d’activitats 2022. Al llarg de les pàgines, desgranem el que ha sigut per a Espigoladors un any carregat de reptes, projectes i noves il·lusions, sempre amb la mirada posada en la necessitat d’avançar cap a nous models alimentaris que promoguin l’aprofitament alimentari i una garantia real del dret a l’alimentació saludable i sostenible.

Des dels camps fins a les aules, hem creat escenaris d’acció, reflexió i debat al voltant d’un sistema agroalimentari que deixa perdre tonelades d’aliments, precaritza la nostra pagesia i impacta negativament en les persones, els territoris i els ecosistemes, locals i del Sud-Global. Prendre consciència, sensibilitzar, generar coneixement i, sobretot, actuar, són verbs que defineixen el que ens mou com a entitat i que creiem claus per transitar cap a aquests nous imaginaris de futur.

El 2022 hem apropat més d’un miler persones als camps del sector primari d’arreu del territori: voluntaris i voluntàries gràcies a qui hem espigolat més de 400.000 kg de fruita i verdura per distribuir-les a entitats socials que treballen de manera incansable per abastir de producte fresc i de proximitat a persones que pateixen situacions de precarietat alimentària. Gràcies, un any més, a la solidaritat i el compromís dels 200 productors i productores que formeu part de la nostra xarxa, des del Parc Agrari del Baix Llobregat, el Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre fins a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera i altres zones agrícoles que, com a societat, tenim el deure de preservar.

Espigolar: una acció directa per recuperar excedents i alhora també mitjà per visibilitzar l’agricultura local i conèixer sobre terreny perquè, any rere any, queden aliments perfectament comestibles als camps. Una inquietud que ens ha portat, en els dos darrers anys, a apostar fermament per una àrea de recerca i coneixement que, ja a dia d’avui, encapçala projectes pioners en l’àmbit de les pèrdues i el malbaratament alimentari a nivell català, estatal i europeu.

Tenim clar, també, que calen accions individuals i col·lectives per afrontar els grans reptes actuals. El rol de la sensibilització i l’educació esdevé, aquí, clau. El 2022 hem consolidat noves línies d’acció amb la cuina d’aprofitament com a eix central: un instrument per teixir ponts entre generacions, sabers i cultures i, a la vegada, un espai d’empoderament d’on afloren nous coneixements i inquietuds al voltant de l’alimentació. Alhora, hem impulsat projectes amb els i les joves com a clars protagonistes: motors de canvi, de creativitat i de noves mirades a les quals és imprescindible donar cabuda.

També ha estat un any per reivindicar, en què hem lluitat, juntament amb les entitats del Colectivo Ley Sin Desperdicio, per una llei estatal contra les pèrdues i el malbaratament alimentari realment valenta, ambiciosa i pionera. Una proposta legislativa que, en l’actual moment polític, ha quedat desada en un calaix, però que esperem que sigui ben aviat una realitat.

Finalment, hem treballat en nous reptes com a organització, alguns dels quals ja són una realitat: el nomenament de Raquel Díaz Ruiz com a directora de l’entitat, agafant el relleu de Mireia Barba Cuscó, cofundadora i presidenta, i actual directora de l’empresa d’inserció es im-perfect; l’obertura d’una delegació a Terres de Lleida; i l’inici de les obres del nou centre de producció d’es im-perfect, un espai que vol ser referent en la innovació per l’aprofitament alimentari i que permetrà augmentar la generació d’oportunitats laborals i formatives per a persones en risc d’exclusió social.

A totes les persones, entitats i col·lectius que, un any més, ens heu acompanyat en el camí: de part de tot l’equip d’Espigoladors, gràcies per fer-ho possible. Tots i totes som part de la solució per avançar cap a un sistema alimentari més just i sostenible.