Entrevistem al Pau Farreny, de l’àrea de sensibilització i coneixement d’Espigoladors. Amb ell, descobrim com la cuina d’aprofitament pot ser una eina clau per a l’empoderament de persones en situació de vulnerabilitat i un vehicle per recuperar i intercanviar sabers culinaris entre diverses cultures i generacions.
Com a entitat, consolidar noves línies d’acció amb la cuina d’aprofitament com a eix central és una de les nostres apostes. És un vehicle de construcció col·lectiva de sabers i d’intercanvi on podem crear ponts entre cultures i generacions i, també, construir un espai d’empoderament compartint coneixements i inquietuds al voltant de l’alimentació sostenible.
“Aprofitem els aliments amb totes i per a totes”, “Espigolar, cuinar, cuidar”, “Trencamp” són alguns dels projectes que impulsem des d’Espigoladors amb el suport de la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona i de la Secretaria d’Afers Socials i Famílies. També, treballem amb el Menjador Solidari Gregal, per capacitar a les persones assistents entorn la cuina d’aprofitament i l’alimentació sostenible.
En parlem amb el Pau Farreny, tècnic de projectes educatius i de sensibilització i executor dels tallers impulsats en el marc d’aquests projectes i d’altres accions de l’entitat que comparteixen aquesta mirada.
Quines activitats es desenvolupen en el marc d’aquests projectes?
Desenvolupem tres tipologies d’activitats.
Tallers de cuina on l’aspecte clau és que són participatius. Des d’Espigoladors facilitem tot el material i els ingredients, i durant les següents dues hores, preparem amb les persones participants dues receptes que tenen, com a ingredients fonamentals, els valors de l’entitat: l’aprofitament alimentari, l’eficiència energètica i que són saludables.
A més, les participants poden endur-se a casa les dues receptes preparades, cosa que permet maximitzar l’impacte del taller i fer arribar el producte a les persones convivents.
També, realitzem tallers de sensibilització. En aquests, les persones participen de xerrades, activitats i/o jocs de reflexió que permeten estimular la comprensió de la problemàtica de les pèrdues i el malbaratament alimentari, les seves causes i els seus efectes, així com les solucions i els reptes que suposa.
Per últim, impulsem showcookings d’aprofitament. Una activitat per arribar a un públic més nombrós i que es basa en una demostració culinària. Aquí, parlem d’Espigoladors i expliquem les receptes que prepararem i per quin motiu les fem. D’aquesta manera, promovem la interacció constant amb el públic, generant, també, un espai d’intercanvi entre totes les persones que hi són presents.
Quin és l’objectiu dels tallers de sensibilització i de cuina d’aprofitament?
L’objectiu principal és generar espais d’intercanvi de sabers culinaris relacionats amb l’alimentació saludable i l’aprofitament alimentari, on les persones aporten els seus propis coneixements i escolten aquells que coneixen les altres. Un truc, consell o recepta pot ser molt valorat per a totes, per molt petit que ens pugui semblar.
Amb els tallers de cuina empoderem les persones participants aportant noves tècniques, formes de preparar diversos aliments i noves receptes més saludables i sostenibles, com ara substituir la carn per llegums, preparant hamburgueses de llenties, o aprenent a utilitzar maquinària i utensilis com pot ser l’olla exprés.
Volem oferir una professionalització culinària, poder practicar plegades com treballar amb grans quantitats, com gestionar els espais i aprendre com funciona la feina en equip.
Amb els tallers de sensibilització complementem la part més pràctica amb d’altres coneixements més teòrics. Així, donem encara més valor a quina és la importància de l’alimentació, integrem encara més les causes i conseqüències de les pèrdues i el malbaratament alimentari, establim una xarxa per compartir tota aquesta informació i entenem plegades perquè aprenem a preparar aquestes receptes que promouen l’aprofitament.
De quina forma aquests tallers incideixen en l’empoderament de les persones participants?
Jo sempre començo amb la següent frase: “Tot el coneixement és fruit de la suma entre moltes persones”. Per això, animo a tothom a aportar el seu granet de sorra.
Ens esforcem per crear un espai segur per a tots i totes, tenint en compte la cultura i l’idioma de cada participant. Així doncs, troben en els tallers un lloc on poden explicar tot el coneixement propi que tenen, estimulant la conversa i les aportacions.
Empoderen perquè al fer una activitat en grup ens posem una al costat de l’altra i aprenem plegades un mateix procediment. Això ens permet explicar millor com fer la tasca, compartir què n’opinem cadascuna de la recepta o, simplement, conversar sobre com ens ha anat el dia, establint petits llaços entre les persones usuàries i, en alguns casos, fins i tot neixen relacions més constants.
Són tallers on coneixem altres realitats, on aprenem a relativitzar situacions personals compartint-les amb la resta i les normalitzem. També, posem en valor els seus coneixements.
Finalment, empoderen, perquè capaciten en temes d’alimentació, que tenen un impacte tant a nivell de salut, com a nivell personal, desenvolupant la confiança i noves habilitats.
Com d’important és que persones usuàries dels Serveis de Distribució d’Aliments participin en projectes com aquests?
Les persones usuàries ja solen tenir un cert grau d’expertesa sobre aprofitament alimentari. Ara bé, com a totes, els manquen altres àrees de coneixement. Nosaltres som el vector d’informació que connectem les persones i les seves idees amb les eines que els hi permetin aprofitar els productes vegetals que a vegades reben en grans quantitats.
Per exemple, aprenem a produir conserves o elaboracions que permetin un major control de la vida útil dels aliments o informem sobre l’etiquetatge: la diferència entre caducitat i consum preferent.
És important que hi participin perquè elles també ens aporten molts coneixements sobre la cultura de l’aprofitament.
Mira, l’últim truc que vaig aprendre, i funciona, és que els plàtans a la nevera no es posen negres si els deixem amb una llimona sencera al costat.
També, són espais que ens permeten conèixer-nos millor i poder veure d’on venen alguns dels aliments que arriben als seus plats. Expliquem com treballem des de l’àrea d’espigolaments i les animem, també a participar de les espigolades, per veure de primera mà les persones involucrades i la xarxa que existeix, coneixent el territori i les condicions i problemàtiques amb les que treballa el sector primari.
Aconseguim que les entitats socials puguin passar d’una acció passiva, on tan sols els fan arribar els aliments, a una acció activa que complementa la donació amb formació.
Quin paper tenen la cuina i l’alimentació en el dia a dia de persones en situació de vulnerabilitat?
La cuina és interdisciplinària, toca aspectes tan variats com la llengua, la gastronomia, la botànica, la sociologia i la nutrició, entre d’altres. L’alimentació i la cuina projecten molta informació de qui la practica. Ens mostra quins aliments té a la vora, si són grans quantitats pensades per compartir o emmagatzemar o quant de temps dediquen a la preparació.
Quan ens trobem en una situació de vulnerabilitat, moltes vegades no trobem els ingredients necessaris, les quantitats o el temps, per preparar els aliments adequats als nostres gustos. Això, pot provocar una situació on la persona ha de canviar constantment els seus hàbits per adaptar-se i aprofitar els aliments als quals té accés.
És per això que defensem que, tenir una mínima formació en cuina ens permet transformar (al laboratori de casa nostra) aquests aliments en plats propers a la nostra cultura o que ens puguin agradar més.
Què has pogut aprendre tu de cada una de les persones que han format part dels tallers?
De tots els coneixements que tinc i que comparteixo als tallers, una gran part els he après de les persones que hi participen. Aquests coneixements s’han creat a base de compartir: trucs, idees i consells.
Una vegada, un noi marroquí em va ensenyar que la tahina s’ha de posar després de triturar, d’aquesta manera el producte, fet principalment d’oli, manté les seves propietats nutricionals i organolèptiques.
També, una dona em va deixar provar la seva farina de garrofa amb la qual podem fer pastissos substituint el cacau.
I un avi del sud de la península, em va explicar que aquí, a la nostra terra, també es cuina amb pedres de riu o mar per tal d’aromatitzar les preparacions.
I un munt d’altres trucs i consells, que tard o d’hora recollirem en un receptari col·laboratiu d’aprofitament.
Per què és important teixir xarxes entre les persones usuàries amb altres veïnes del seu territori?
Teixir xarxes de suport mutu és una de les principals eines que tenim per fer front a la crisi climàtica i als seus efectes. Davant del col·lapse o disminució de l’estat del benestar, ajudar-nos sempre serà l’eina més directa per resoldre les nostres mancances.
Quan les veïnes venen a un taller, tenim temps lliure per parlar d’alimentació, però també per explicar-nos desitjos o problemes de la vida quotidiana. Potser, abans del taller no s’havien vist mai. És en aquests espais que ens podem apropar i posar fil a l’agulla recolzant-nos les unes en les altres.
Per exemple, xerrar una estona, trobar algú amb qui sortir a passejar o una persona amable que pugui donar-me un cop de mà per fer de cangur quan jo treballo… I és que les xarxes de suport mutu tenen, a diferència dels canals de l’administració, molta més immediatesa. Degut a això, creiem que ara més que mai, i davant la situació de desballestament de l’estat del benestar en matèria de salut, cal aflorar nous vincles i enfortir els presents per tenir una societat més solidària i col·lectiva.
Quin és el balanç final que t’emportes del desenvolupament d’aquests projectes?
La suma constant i exponencial de coneixements. Les persones que hi han assistit sempre han estat molt participatives, aportant una gran quantitat d’informació, agraint molt les activitats i ajudant-nos a millorar.
Quin creus que és el problema del sistema agroalimentari actual que impedeix que l’accés a una alimentació sostenible i saludable sigui a l’abast de tothom?
Considero que és un problema de prioritats. Hem donat poca importància a aquelles activitats que cuiden la vida, mentre hem exalçat aquelles que la consumeixen.
Aquesta situació ha enlairat aquelles persones que generen un major benefici econòmic (per exemple un futbolista) mentre que ha menystingut aquelles que treballen i cuiden la terra. Hem de recordar que els pilars de l’economia estan en l’ecologia i seria bo donar l’altaveu a aquelles que han fet, de la relació amb la terra, la seva forma de vida.