La necessitat de quantificar un problema sobre el qual encara desconeixem la seva dimensió total
Des d’Espigoladors impulsem projectes i treballs tècnics per conèixer quina és la realitat de les pèrdues alimentàries al sector primari
Fa uns dies va aparèixer una notícia on es podia llegir “El malbaratament d’aliments a escala global genera unes pèrdues d’uns 400.000 milions de dòlars (368.000 milions d’euros) cada any i implica el malbaratament del 14% del menjar produït mundialment” en relació amb un informe elaborat per l’OCDE publicat recentment.
Tot i això, l’esmentat informe atribuïa aquest 14% només a una part de la cadena, concretament des de la post-collita fins als minoristes (sense incloure’ls). La realitat és que hi ha un 17% addicional de malbaratament alimentari al tram entre els minoristes i el consum final, que no s’esmentava a la notícia. Això suposa un percentatge total del 31% de pèrdues i malbaratament alimentari, per la qual cosa la pèrdua econòmica és notablement superior a la publicada. Aquests percentatges es basen en els càlculs duts a terme per als índexs de pèrdues i malbaratament alimentari establerts per a l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 12.3, encara que amb notables deficiències en la qualitat de les dades recollides.
A més d’aquestes mancances en la qualitat de la informació d’aquest problema al llarg de la cadena agroalimentària, entre les etapes de post-collita i consum final, hi ha encara un tram “ocult” que ni tan sols compta per als encara escassos treballs de mesura de les pèrdues i el malbaratament alimentari: les etapes prèvies a la post-collita. Això implica fonamentalment la quantitat d’aliments que queden als camps sense recollir o descartats en el procés de la collita, que fins ara estan completament invisibilitzats.
Per tot això, cal abordar de manera urgent i rigorosa el mesurament de tota la problemàtica, incloses les pèrdues als camps. Només així serà possible fer els primers passos cap a la solució. En cas contrari, es continuaran publicant xifres que no ens indiquen res de la situació actual i futura, allunyant-nos d’aquests possibles progressos, deixant que molts aliments continuïn sense arribar a les persones cada any.
Aquesta és la raó principal de l’existència d’iniciatives com el projecte europeu FOLOU, liderat pel Centre Tecnològic BETA de la Universitat de VIC – Universitat Central de Catalunya, que pretén avançar en la quantificació de les pèrdues alimentàries a la Unió Europea, facilitant protocols de quantificació que siguin aplicables a diferents territoris de la UE i aportant, també, unes primeres xifres que exemplifiquin les dimensions de la problemàtica. Des d’Espigoladors liderem el paquet de treball per desenvolupar aquesta metodologia de medició de les pèrdues alimentàries a la producció primària a Europa. D’aquesta manera es vol donar llum a aquesta part del problema, encara invisible, per caminar cap a la seva prevenció i solució, facilitant així que molts d’aquests fluxos deixin de ser descartats, amb l’impacte que té per a la pagesia per no poder ser venuts, i per a tota la societat, en no poder ser consumits.
També, seguint aquesta línia, aquests 2022 hem publicat la “Diagnosi de les pèrdues alimentàries de les fruites i hortalisses al sector primari: causes i protocol de quantificació“ amb el suport del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Un treball tècnic pioner que desgrana l’arrel de les pèrdues alimentàries al sector primari. Com ho hem fet? A partir d’entrevistes en profunditat i enquestes a productors i productores de diverses zones agrícoles de Catalunya, així com dades registrades sobre terreny en una seixantena d’espigolades. D’aquesta froma, vam poder dibuxar quines són les causes principals per les quals es produeix aquesta problemàtica i, a més, dissenyar, també, un protocol que té com a objectiu esdevenir una eina de quantificació amb gran potencial de rèplica.