Estem al límit: per què reduir les pèrdues i el malbaratament alimentari és necessari perquè el sistema agroalimentari es mantingui dins dels límits planetaris

Avui, Dia Internacional contra el Canvi Climàtic, posem sobre la taula la urgència de reduir les pèrdues i el malbaratament alimentari i els impactes ambientals que s’hi associen en un context en què s’han superat sis dels nou límits planetaris per a l’habitabilitat i l’estabilitat de la Terra.

El sistema agroalimentari globalitzat i industrialitzat deixa perdre, cada any, 1.300.000 kg d’aliments aptes per al consum humà, xifra equivalent a una tercera part del que es produeix al món (FAO, 2011) i que es veu incrementada en cada nou estudi sobre la problemàtica.

Les causes de les pèrdues i el malbaratament alimentari (PDA) tenen l’arrel, en la seva major part, en un model de producció i consum d’aliments totalment desconnectat dels límits ecològics que fomenta, entre d’altres, l’obtenció de la màxima producció al mínim cost o la imposició d’estrictes requeriments estètics que impedeixen la comercialització de moltes collites. Com a societat, hem perdut la consciència sobre el valor dels aliments, situació també donada per un desarrelament amb la terra, el territori i la tasca de la pagesia.

Darrere dels milers de tones d’aliments descartades s’hi amaga un impacte ambiental de grans dimensions (FAO, 2013). I és que quan un aliment es malbarata, converteix en residu tots els elements que s’han emprat en la seva producció – l’aigua, el sòl i l’energia- i genera igualment l’emissió de gasos d’efecte hivernacle.

Un impacte ambiental que desafia els límits planetaris per a l’estabilitat i habitabilitat de la Terra, dels quals segons els darrers informes publicats ja se n’han superat sis. Cinc d’ells tenen relació directa amb l’impacte de les pèrdues i el malbaratament alimentari:

• Canvi climàtic: si les PDA fossin un país serien el tercer en emissions de CO₂, sent responsables d’un 8% de les emissions a escala global. Segons un informe de l’ONG Drawdown Project (2020)reduir aquest 8% de gasos d’efecte hivernacle mantindria l’escalfament global per sota dels 2 graus, tal com es demana a l’Acord de París. Per aquest motiu, reduir les PDA es planteja com una de les solucions amb més força per combatre els efectes del canvi climàtic.
• Pèrdua de la biodiversitat: s’incrementa la degradació d’hàbitats i ecosistemes i pèrdua de la biodiversitat per l’ús de la terra agrícola per cultivar aliments que no s’acabaran consumint.
• Canvi en l’ús de la terra: el 28% de terres agrícoles disponibles a nivell mundial s’usen per produir aliments que acaben perduts o malbaratats. 1.400 milions d’hectàrees de sòl agrícola que equivalen a la superfície de Rússia o a 24 vegades la superfície de la Península Ibèrica.
• Ús de l’aigua dolça: les PDA suposen el malbaratament  de 250 km3 d’aigua l’any, una xifra que equival a cent milions de piscines olímpiques o el cabal del Riu Volga.  
• Contaminació bioquímica: els aliments llençats en abocadors es descomponen i produeixen gas metà que, a banda de contribuir al canvi climàtic, pot filtrar-se a fonts d’aigües properes i contaminar-les. L’ús de fertilitzants i pesticides en els conreus també accelera la degradació dels sòls.

Si el sistema agroalimentari és responsable d’un terç de les emissions de GEI a l’atmosfera, encara és més alarmant que, en un context de crisi climàtica, es portin al límit recursos naturals per produir aliments que no acabaran a cap plat. A això, s’hi afegeix la inversió desaprofitada de recursos humans i econòmics, i la paradoxa ètica que aquesta problemàtica convisqui amb els elevats índexs d’inseguretat alimentària a nivell mundial.

És imprescindible, ara més que mai, posar el focus en la transició cap a un sistema alimentari que faci efectiu al dret fonamental a l’alimentació saludable dins dels límits ecològics del planeta. En aquest context, la reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari ha d’esdevenir un objectiu clau i no negociable.

Les solucions passen per transformacions a nivell social, col·lectiu i individual: posar al centre el valor nutricional i cultural que tenen els aliments, generar canvis en els nostres patrons d’alimentació i consum, defensar el treball de la pagesia i recuperar la cultura de l’aprofitament alimentari i el relleu generacional de la cuina, en són alguns aspectes clau. A la vegada, cal augmentar el coneixement sobre la problemàtica per tal de proporcionar anàlisis en profunditat sobre els causes i els volums de les PDA que es produeixen al llarg de la cadena i, també, reivindicar accions polítiques ambicioses que estiguin a l’alçada de la problemàtica i l’afrontin des de l’arrel.