WWF i la Fundació Espigoladors presenten el projecte Zitroladors per quantificar i reduir les pèrdues alimentàries de cítrics a peu de camp

WWF i la Fundació Espigoladors presenten el projecte Zitroladors per quantificar i reduir les pèrdues alimentàries de cítrics a peu de camp

Amb motiu del Dia Internacional de Conscienciació sobre la Pèrdua i el Malbaratament d’Aliments, presentem juntament amb WWF el projecte “Zitroladors” que pretén temptejar una nova metodologia per quantificar les pèrdues de cítrics a peu de camp, analitzar-les i oferir solucions per minimitzar-les.

29 de setembre: Dia Internacional de Conscienciació sobre la Pèrdua i el Malbaratament d’Aliments

El 29 de setembre, se celebra el Dia Internacional de Conscienciació sobre la Pèrdua i el Malbaratament d’Aliments i, juntament amb WWF, posem en relleu que en el debat actual sobre les pèrdues i el malbaratament alimentari no hi ha un diagnòstic clar sobre el que passa a la fase de la producció primària. Per això, presentem el projecte “Zitroladors” per testar una nova metodologia per quantificar les pèrdues de cítrics a peu de camp, analitzar-les i oferir solucions per minimitzar-les.

És urgent implementar accions que permetin aturar d’arrel les pèrdues i el malbaratament alimentari en un planeta on més de 800 milions de persones passen gana cada dia. Es tracta d’una problemàtica que afecta negativament la societat i el medi ambient, i que s’ha d’estudiar i prevenir durant totes les fases de la cadena agroalimentària.

1/3 acaba desaprofitat: El malbaratament d’aliments en xifres:

En l’actualitat, estudis en aquesta matèria com el de “Driven to Waste: Global Impact of Food Loss and Waste on Farms” de WWF UK, demostren que entre un 33 i un 40 % dels aliments que es produeixen al planeta acaben descartats al llarg de la cadena agroalimentària, fins i tot llençats a abocadors. A més, aquestes pèrdues i malbaratament d’aliments impliquen el malbaratament de 250 quilòmetres cúbics anuals d’aigua, -equivalent a la quantitat que aboca al mar anualment el riu Volga- i 3,3 gigatones de CO2 d’emissions de gasos efecte hivernacle a l’any– una petjada de carboni superior a la de tots els països del planeta, tret dels Estats Units i la Xina-, que agreugen encara més l’emergència climàtica.

Projecte Zitroladors: pèrdues de cítrics al camp, quantificació i solucions per a l’adaptació al canvi climàtic

El projecte Zitroladors, que dirigim juntament amb WWF i que està finançat pel Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic, es desenvoluparà en els propers mesos a finques citrícoles seleccionades d’Andalusia i Catalunya. El seu objectiu és visibilitzar i aturar aquesta problemàtica a través d’una metodologia nova per quantificar les pèrdues de cítrics a peu de camp.

Ambdues entitats col·laborarem amb els productors per analitzar i entendre els motius pels quals hi ha cítrics que es descarten de la seva comercialització, quedant-se als arbres, o fins i tot a terra en cada campanya.

El següent pas serà proposar mesures conjuntes i consensuades per prevenir, minimitzar o aprofitar aquestes pèrdues de producte. Tot això amb la intenció de demostrar com, revertint aquest problema, s’aconsegueix no només un benefici més gran per a l’agricultor, sinó a més lluitar contra la crisi climàtica a través de la reducció de l’impacte ambiental associat a les pèrdues i el malbaratament d’aliments.

Quantificar i reduir les pèrdues alimentàries de cítrics a peu de camp.

Evitar les pèrdues i el malbaratament alimentari, un dels grans reptes pendents del sistema alimentari espanyol

Un dels grans reptes globals és evitar les pèrdues i el malbaratament alimentari, i també per al nostre país, per això, ambdues entitats com a membres del col·lectiu #LeysinDesperdicio, reclamem al Govern l’aprovació definitiva de la llei de pèrdues i malbaratament alimentari, que, a conseqüència de l’actual situació política del país, està frenada al Congrés.

Sol·licitem al futur Govern que doni prioritat al tràmit parlamentari a aquesta llei, centrant-se en la quantificació del problema -del camp a la taula- i prioritzant la prevenció dins de les 10 principals mesures per millorar i generar aquest gran canvi real que es necessita.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.