El dret a l’alimentació saludable

Repassem els aspectes clau d’un dret que encara no es compleix en el marc del Dia Mundial de la Salut

Què és tenir salut? “No patir malalties”, dirien algunes persones. Però resulta que és molt més que això. Segons l’OMS, la salut és “un estat de complet benestar físic, mental i social, i no solament l’absència d’afeccions o malalties”. Aquest benestar, commemorat cada 7 d’abril en el Dia Mundial de la Salut, està influït per diferents circumstàncies, entre elles una alimentació adequada que permeti al nostre cos obtenir els nutrients necessaris per seguir funcionant.

Malauradament a dia d’avui hi ha 690 milions de persones al món que passen gana o inseguretat alimentària, segons la FAO, i 2362 milions que, tot i tenir accés a aliments, pateixen malnutrició. Aquests desequilibris tenen conseqüències evidents a nivell de salut: 1900 milions de persones adultes tenen sobrepès o són obeses, mentre que 462 milions tenen insuficiència ponderal, segons la OMS. La raó? La pobresa: les persones no tenen recursos per accedir a aliments de qualitat.

Aquestes xifres demostren que el model econòmic no és capaç de proveir a la població dels recursos suficients per subsistir, desenvolupar-se i mantenir una bona salut. És més: el capitalisme i la societat de consum han demostrat ser nocius per a tots els ecosistemes, fet que compromet la supervivència de totes les espècies… inclosa la dels éssers humans.

Per això el 2015 les Nacions Unides van adoptar els Objectius de Desenvolupament Sostenible, un conjunt de metes globals a assolir per part per de tots els països cap el 2030. El segon d’aquests objectius és el de “fam zero”: dit de forma resumida, aconseguir que totes les persones puguin exercir, de forma efectiva, el seu dret a l’alimentació.

Sobre el dret a l’alimentació

Què és el dret a l’alimentació? És un dret universal ja recollit a la Declaració Universal dels Drets Humans i, més específicament, al Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals. Implica fins a 4 aspectes clau:

1. L’accés als aliments ha de ser universal per a totes les persones, independentment del seu sexe, edat, origen, opinió política, religió, idioma i condició. Cap individu, grup, organització, llei o entitat pública o privada pot interposar-se en l’exercici del dret a l’alimentació de les persones.
2. La quantitat i la qualitat dels aliments han de ser els adequats per assolir una vida digna, sana i activa. Això inclou aliments frescos, de temporada, de proximitat, ecològics i agroecològics. 
3. Els aliments han de ser segurs per al consum i estar lliures de qualsevol químic o patogen que pugui posar en risc la salut de les persones que els consumeixen.
4. Els aliments han de ser assequibles econòmicament i estar disponibles a comerços i mercats.

Per tal de complir amb aquests aspectes és imprescindible que des de les institucions es promoguin canvis polítics reals a favor de la sobirania alimentària, és a dir, el dret dels pobles a definir les seves pròpies polítiques agroalimentàries d’acord amb els principis de proximitat i sostenibilitat. Això implica revaloritzar no tan sols els aliments sinó l’agricultura, que és el sector que els produeix. Els productors i productores locals a dia d’avui pateixen dificultats per culpa del canvi climàtic, el coronavirus i, de forma més estructural, per les dinàmiques de mercat, fet que destrueix el teixit productiu i compromet la sobirania alimentària dels diferents estats.

Des d’Espigoladors, el nostre objectiu és treballar per reduir les pèrdues i el malbaratament alimentari, donar suport a la pagesia local i oferir aliments frescos i oportunitats laborals als col·lectius en situació vulnerable. La nostra aposta per la justícia social i alimentària també implica una defensa de la salut de les persones i dels ecosistemes. Per això aprofitem la celebració del Dia Mundial de la Salut per reivindicar el dret a l’alimentació saludable; seguirem treballant per canviar el model econòmic i substituir-lo per un de més just, digne i sostenible.