L’agricultura radical, una proposta de Murray Bookchin

Murray Bookchin (1921-2006), ideòleg de l’ecologia social, va escriure “Radicual Agriculture”. En aquest assaig relata la necessitat de canviar el nostre sistema agrícola i l’estreta relació que hi ha entre aquest i la societat en què vivim.

L’agricultura radical, una proposta de Murray Bookchin

L’agricultura és una representació cultural; un fenomen social i cultural exclusiu dels humans, o com a mínim això afirmava el pensador estatunidenc Murray Bookchin (1921-2006). Bookchin va ser el primer ideòleg de la teoria de l’ecologia social, un corrent filosòfic i polític que va començar a desenvolupar durant la dècada dels seixanta. El seu fonament teòric es basa en una percepció dels humans com a part integral del sistema natural, que no s’haurien de trobar ni per sobre ni per sota de cap altre dels seus components. Tot al contrari, haurien de relacionar-s’hi seguint una ètica de la complementarietat i la interdependència. Tot i així, tenint en compte que el sistema politicosocial actual els ha dut a la dominació tant de la naturalesa com dels altres éssers, de la teoria de l’ecologia social se’n segueix que els problemes ambientals són fonamentalment de naturalesa social i política.

Bookchin va identificar l’imperatiu de creixement de la societat capitalista com un perill per a la supervivència dels diferents ecosistemes. La proposta pràctica que va realitzar, consistia en la creació de petites comunitats alliberades on el poder recaigués en mans d’una assemblea oberta, i on no hi hauria cabuda per a situacions de dominació, que no considera inherents a la naturalesa humana. Les diferents agrupacions de població viurien en interdependència, però basarien els seus intercanvis en una ètica de la reciprocitat molt diferent de la del model capitalista.

L’any 1972, Bookchin va publicar un assaig titulat “Radical Agriculture”, on relatava la necessitat de canviar el nostre sistema agrícola actual, i l’estreta relació que hi ha entre aquest i el tipus de societat en què vivim. Segons el teòric nord-americà, “la nostra època agrícola contempla el cultiu d’aliments com a un negoci que s’ha de dur a terme amb l’únic propòsit de generar benefici en el marc d’una economia de mercat”. El model actual, que no difereix del de les altres activitats econòmiques industrialitzades, compta amb un format impersonal de producció i fa ús de productes fitosanitaris per adquirir un nivell superior de productivitat. El teòric també es fa ressò de la relació entre els consumidors i els aliments: quan aquests es consumeixen, estan altament modificats i desnaturalitzats. A més, el model actual ha dividit les persones entre consumidors i productors, fet que les allunya dels ideals d’intercooperació que tant valorava Bookchin.

Però no ha estat fins a l’arribada del capitalisme que la humanitat i la naturalesa han quedat tan allunyades, afirma el teòric. En altres moments històrics, i actualment en altres llocs del món basats en models d’ordenament econòmic i socials diferents, es considerava la terra com a un element inalienable, i el consum d’aliments com a un ritual social sagrat. La terra era vista com la mare de la vida, i el sol com un element viu, fet pel qual, a l’hora de la collita, eren necessari fer rituals per a demanar permís i fins i tot disculpes per extreure’n aliments. Malgrat els elements mitològics amb què puguin comptar aquestes visions, l’agricultura primerenca era eminentment ecològica.

Per a revertir el model actual i tornar a cultivar a través d’un model ecològic, Bookchin va idear la teoria de l’agricultura radical. “L’objectiu és restituir el sentit comunitari: primerament, reconeixent el sol com a un ecosistema, com a una comunitat biòtica; i en segon lloc, entenent l’agricultura com a una activitat d’una comunitat humana natural, una comunitat rural i cultural”. L’agricultura deixarà de ser entesa des de l’instrumentalisme: la terra ja no es considerarà un recurs natural, passarà a ser la casa d’una multiplicitat d’éssers vius, entre ells els humans.

Amb aquesta nova concepció de l’agricultura, Bookchin considera que s’acabarà amb la relació de dominació que regeix el model capitalista perquè els humans formaran part del conjunt d’éssers vius sota una condició d’igualtat. Aquest fet, diu el teòric, provocarà que cada vegada s’accepti més la varietat, tant pel que fa al món agrícola com pel que fa al món humà. D’aquesta manera s’acabaria amb els monocultius, que Bookchin considera tan perjudicials per al sol.

En definitiva, Bookchin elabora una teoria filosòfica amb una sortida pràctica. Amb el municipalisme al punt de mira, creu fermament que els canvis a escala local poden contribuir a canviar un sistema global que atempta contra el medi ambient. El model d’Espigoladors caça amb aquesta visió de Bookchin: lluita per aconseguir canvis locals per, a llarg termini, acabar amb les pèrdues i el malbaratament alimentari.