Josep Miquel Fibla: “L’ideal és que tothom consumeixi de proximitat i de temporada: no caldria importar i així protegiriem l’agricultura local

En Josep Miquel Fibla és investigador del programa de fruticultura de l’Institut de Recerca i Tecnologies Alimentàries (IRTA), un organisme pertanyent a la Generalitat de Catalunya que té com a objectiu impulsar la recerca i el desenvolupament tecnològic en l’àmbit agroalimentari al camp català. La seva especialitat són els cítrics i, com no podia ser d’altra manera, desenvolupa la seva tasca a les Terres de l’Ebre, una regió que des de mitjans del segle passat s’ha especialitzat en aquest cultiu.

Recentment la Fundació Espigoladors vam organitzar una espigolada a Bítem (Tortosa) per recollir taronges en el marc d’un conveni de col·laboració amb l’IRTA per recuperar aliments descartats del mercat i canalitzar-los a entitats socials durant els propers tres anys. Parlem amb en Josep Miquel per indagar una mica més en les causes que provoquen pèrdues de fins del 50% de la collita juntament amb tots els recursos (aigua, sòl) que s’empren en el cultiu.

Josep Miquel Fibla: “L’ideal és que tothom consumeixi de proximitat i de temporada: no caldria importar i així protegiriem l’agricultura local”

Josep Miquel Fibla, investigador de l'IRTA, a Amposta durant una espigolada de taronja
Josep Miquel Fibla, investigador de l’IRTA, explica les causes de l’ennegriment de la taronja a Bítem (Amposta)

Conversem amb Josep Miquel Fibla, investigador de l’IRTA, sobre biodiversitat agrícola i pèrdues alimentàries

En Josep Miquel Fibla és investigador del programa de fruticultura de l’Institut de Recerca i Tecnologies Alimentàries (IRTA), un organisme pertanyent a la Generalitat de Catalunya que té com a objectiu impulsar la recerca i el desenvolupament tecnològic en l’àmbit agroalimentari al camp català. La seva especialitat són els cítrics i, com no podia ser d’altra manera, desenvolupa la seva tasca a les Terres de l’Ebre, una regió que des de mitjans del segle passat s’ha especialitzat en aquest cultiu.

Recentment la Fundació Espigoladors vam organitzar una espigolada a Bítem (Tortosa) per recollir taronges en el marc d’un conveni de col·laboració amb l’IRTA per recuperar aliments descartats del mercat i canalitzar-los a entitats socials durant els propers tres anys. Parlem amb en Josep Miquel per indagar una mica més en les causes que provoquen pèrdues de fins del 50% de la collita juntament amb tots els recursos (aigua, sòl) que s’empren en el cultiu.

P: Josep Miquel, tu ets investigador del programa de fruticultura de l’IRTA. En què consisteix aquest programa?

R: El programa de fruticultura de l’IRTA és un programa que fa molts anys es desenvolupa a parcel·les experimentals arreu de Catalunya amb l’objectiu d’introduir noves varietats d’espècies frutícoles al territori, per poder desestacionalitzar-ne la producció i allargar-ne la temporada.

Josep Miquel Fibla a la parcel·la experimental de l’IRTA a Bítem (Amposta)

P: En quins camps de Catalunya es desenvolupa aquest programa? I en quins cultius?

R: El programa de Fructicultura de l’IRTA es desenvolupa des de fa molts anys arreu del país en diversos cultius, principalment de fruita dolça, però a les Terres de l’Ebre es desenvolupa la Citricultura des de fa molts anys, i concretament a la finca de Bítem, s’ha fet recerca sobre noves varietats de taronges, les quals moltes d’elles ja s’han arribat a plantar a la comarca de manera comercial.

P: Recentment l’IRTA ha signat un conveni de col·laboració amb la Fundació Espigoladors per espigolar aquells cítrics que ni tan sols s’arriben a recollir perquè queden fora del circuit comercial. Quines són les causes d’aquestes pèrdues als camps de l’IRTA? Quants aliments es poden arribar a perdre?

R: Les pèrdues alimentàries als camps de l’IRTA venen causades principalment per dos factors: les plagues i els factors climatològics, com per exemple les pedregades. Les plagues en particular estan causant molts estralls, perquè enguany els cítrics es veuen atacats simultàniament per tres espècies de mosca blanca. Aquests insectes no malmeten la fruita per se, però produeixen una melassa que atrau la fumagina, un fong de color negre -vet aquí el nom popular de “negreta”- que ennegreix la fruita i, per tant, fa que quedi fora del circuit comercial, tot i que per dins estigui en perfecte estat.

En condicions favorables als nostres camps es pot arribar a perdre fins a un 10% de la collita, però quan hi ha plagues o temporals aquestes pèrdues poden enfilar-se i sobrepassar el 50%.

P: A quins cultius afecta principalment?

R: Als arbres fructícoles, com els cítrics (taronja, mandarina); també tenim notícia d’afectacions als camps de caquis d’altres agricultors i agricultores de la zona.

Taronja afectada per la fumagina

P: Quines solucions s’han proposat per fer front a aquestes pèrdues? Són definitives?

R: En el cas que ens ocupa, malauradament les solucions que tenim a l’abast passen per aprendre a conviure amb aquestes plagues i adaptar-nos a elles, mitjançant tractaments més específics. No tenim alternativa, ja que aquests problemes venen donats per unes temperatures cada vegada més elevades, produïdes pel canvi climàtic, i la introducció de noves espècies que ràpidament s’adapten al nostre entorn però a la vegada són resistents als tractaments que havíem emprat tradicionalment.

I hem d’actuar de pressa: últimament tenim notícies de l’aparició d’espècies invasores com el cotonet de Sudàfrica, que està causant la pèrdua del 100% del cultiu i suposa un problema molt seriós per l’agricultura local.

P: Haurem d’afrontar més problemàtiques com aquesta en un futur proper? Hi ha alguna manera d’evitar-les?

R: Tal i com estan les coses ara, segurament seguirem enfrontant-nos cada vegada a més problemes com aquest. La solució passa, per una banda, per que les administracions facin controls a les fruites i verdures que venen d’altres països per evitar l’entrada de més espècies invasores. El més ideal, però, és que tothom consumeixi de proximitat i de temporada: si fos així, no caldria importar i no probablement no correríem tants riscos.

P: Aquests dies celebrem la Setmana de la Natura i, concretament, el passat 22 de maig va ser el Dia Internacional de la Diversitat Biològica. En què consisteix la biodiversitat quan parlem d’agricultura? Quina relació té amb l’agricultura sostenible? La diversitat de cultius pot evitar les pèrdues alimentàries?

r: El terme “biodiversitat” en agricultura implica moltes coses. Podem parlar de biodiversitat de fauna (és a dir, aquells insectes o animals que poden ser beneficiosos o no per al cultiu) o de flora. Si afavorim la diversitat podem controlar les plagues de forma biològica i estalviar-nos molts químics; per no parlar de que cada vegada hem d’ajustar més l’ús d’aigua i, en un context de canvi climàtic, ens calen plantes que siguin resistents a les altes temperatures per evitar futures pèrdues causades per la manca de reg. No obstant, sempre quedarà alguna resta…que pot ser aprofitada per projectes com el de la Fundació Espigoladors.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.