Josep Pañella: “Tocats i enfonsats de nou, i a aixecar-se una altra vegada”
El President de la Cooperativa Agropecuària de Gavà relata l’experiència de la pagesia del Parc Agrari del Baix Llobregat durant un 2020 marcat per fortes inundacions i la Covid-19.
Els agricultors i les agricultores del Parc Agrari del Baix Llobregat fa anys que es veuen obligats a afrontar múltiples contratemps per seguir duent a terme la seva tasca. Josep Pañella President de la Cooperativa Agropecuària de Gavà, explica que des del 2018 fins ara “anem molt malament”. “El 2018 vam tenir tres inundacions, i el 2019 una pedregada amb l’epicentre a Gavà”, diu. Ara bé, l’any més difícil ha estat el 2020: al mes de gener el temporal Glòria va inundar molts camps i va fer perdre collites; l’ha seguit la Covid-19, que ha dificultat la comercialització de molts productes; i al mes d’abril la pagesia del Parc Agrari ha hagut de fer front a noves inundacions.
Pañella es mostra molt preocupat per aquestes inundacions sistèmiques, que assegura que afecten sobretot a Gavà i Viladecans. Per fer-hi front van iniciar la campanya La pagesia s’ofega, volem solucions juntament amb la Cooperativa de Viladecans. “Buscàvem suport, que la gent sabés que la pagesia del Parc Agrari estem abandonats, que tenim les mateixes estructures que fa 30 anys”, explica. Quan van començar a tenir reunions amb les diverses institucions per buscar-hi una solució, va irrompre la Covid-19 i les negociacions es van paralitzar. Tot i així, Pañella és optimista: “l’administració no ho deixarà, està valenta”.
A ell, però, el Glòria el va fer perdre bona part dels calçots i tota la collita d’espinacs. Amb les inundacions d’abril ha tornat a perdre espinacs i, aquesta vegada, també patata. “Jo de patates no recordo haver-ne perdut mai, i quan parlo amb les persones més grans em diuen que tampoc ho havien vist mai”, ressalta. D’aquesta collita no en podrà aprofitar ni el 20%: “Crec que no en podré tenir ni per casa meva”, especifica.
La Covid-19 també ha estat la responsable de la pèrdua de bona part de les collites més característiques de Gavà, el calçot i l’espàrrec blanc. “El calçot d’aquest any ja anava tard a causa dels aiguats, i la Covid-19 ens va enganxar a final de temporada”, diu Pañella. Ell calcula que a Gavà es va perdre aproximadament el 25% de la collita a causa del tancament de la restauració, 1 milió dels 4 que generalment comercialitzen. Malgrat que explica que les diverses campanyes de suport, com la #CalçotadaAcasa impulsada per Espigoladors, els van ajudar, les vendes han estat molt menors que els altres anys.
L’espàrrec blanc també és un cultiu que es destina majoritàriament a la restauració, i per tant la Covid-19 n’han fet disminuir dràsticament la comercialització. Pañella explica que en els últims anys la demanda d’aquest cultiu havia crescut molt gràcies a la implicació, precisament, del sector de la restauració. Fa referència a l’Associació Gastronomia i Turisme (AGT) del Baix Llobregat: “Han fet molta promoció de l’espàrrec, ens han permès donar-li un valor i crec que els pròxims anys, si no passa res, podem donar-li sortida”.
Gavà té una tradició històrica amb aquest cultiu: durant els anys 30 del segle passat va viure el seu moment de màxima esplendor i es va començar a celebrar la Fira de l’Espàrrec. Enguany, la Fira ha hagut de ser virtual, i Pañella assegura que no ha contribuït a augmentar les vendes. “Hi ha molts pagesos que ni els han collit”, lamenta. I és que l’espàrrec requereix molta dedicació a l’hora de la collita, que s’ha de fer manualment i amb molta cura. Ell, però, sí que els ha collit. “Era el primer any que en plantava, m’hi havia engrescat i m’he trobat amb aquest problema. N’he regalat molts”, explica.
Malgrat la unicitat d’aquest 2020, no és la primera vegada que Pañella es veu obligat a superar situacions d’adversitat. “Tocats i enfonsats de nou, i a aixecar-se una altra vegada”, relata. Ell vol ser optimista, assegura que plantarà el mateix que l’any passat, però sempre dubtant sobre què els espera l’any vinent. Això sí, sap que si alguna cosa bona n’hem tret d’aquesta situació sense precedents, és que tothom ha vist clar que “la pagesia és necessària”.