Laura, voluntària: “Veure els camions de les entitats plens de menjar que hem collit em fa sentir-me realitzada”

Moltes persones troben en l’espigolament una manera de retrobar-se amb la natura al mateix temps que fan una tasca en benefici de la comunitat

Tot i que es tracta d’una pràctica mil·lenària, la paraula “espigolar” és força desconeguda. “No havíem sentit mai a parlar-ne”, diuen molts voluntaris i voluntàries quan els hi preguntes com és que han acabat collint bledes o cols un matí de març a Viladecans. L’espigolament els suposa una mena de retrobament amb la natura i amb una pràctica molt arrelada a la nostra cultura, però que s’ha anat perdent amb el temps ―i les lògiques de mercat.

Moltes persones venen a les espigolades a través d’entitats socials; d’altres, perquè ho van veure a la televisió o a les xarxes; o gràcies al boca-orella cortesia d’amics i familiars. I en surten entusiasmades, ja que és fàcil trobar-se amb qui repeteix diversos dies a la setmana. En aquest camp de bledes del Parc Agrari del Baix Llobregat ja hi hem vingut fins a 5 vegades durant aquesta temporada, perquè el preu de venda de la verdura és tan baix que al productor no li surt a compte invertir diners per fer la collita.

“És la segona vegada que vinc, i aquesta vegada m’he demanat festa a la feina expressament”, explica la Laura, una voluntària de 33 anys que treballa d’administrativa a Barcelona. “Fa temps que tenia ganes de fer voluntariat i ajudar als altres, però no trobava una iniciativa que m’acabés d’encaixar, perquè moltes es desenvolupen a l’entorn urbà i jo volia treballar en alguna cosa relacionada amb el medi ambient. De fet, m’havia plantejat apuntar-me a netejar platges”, explica. Però en conèixer el significat de l’espigolament alguna cosa va fer-li “clic”: “En quant ho vaig conèixer vaig veure clar que ja havia trobat el que estava buscant. Una tasca que em permetia estar al camp, a l’aire lliure -una cosa molt necessària en aquests temps de pandèmia- i ajudar als altres. Veure els camions de les entitats socials plens de menjar que hem collit em fa sentir-me realitzada. Hem contribuït a l’aprofitament de tots aquests aliments i hem ajudat a qui més ho necessita”.

Aquest sentiment de satisfacció a l’hora d’ajudar a la comunitat el comparteixen també altres voluntaris com el Sergio, veí de Sant Boi i membre de la Botiga d’Aliments Solidaris. Mentre espigola taronja amarga dels arbres del barri de Vinyet, en el marc del projecte pilot per espigolar els arbres fruiters dels carrers, explica que ell en el seu moment també va ser usuari de l’entitat: “la Botiga em va estar ajudant molt de temps i crec que cal retornar el favor d’alguna manera”. La Gemma, que també és membre de la Botiga, comenta que ella està a l’atur i que “aquest voluntariat és la millor feina que puc fer”.

Amb la nostra tasca forma fem créixer moviment social que reivindica que les persones han d’estar al centre de l’economia: els col·lectius més vulnerables, els productors i productores i, és clar, el conjunt de persones voluntàries, entre d’altres.

Un canvi de consciència social, revaloritzar els aliments i promoure una cultura d’aprofitament són aspectes clau per revertir l’amenaça del canvi climàtic i promoure l’aprofitament alimentari és una de les vies per aconseguir-ho.

Com la Laura i el Sergio, més de 2.000 voluntaris i voluntàries d’arreu de Catalunya ja han viscut experiències espigoladores al Parc Agrari del Baix Llobregat o a les zones agrícoles del Maresme, el camp de Tarragona i Terres de l’Ebre. I tu, vols afegir-te al moviment? Fes-te espigolador/a! #JoEspigolo