Una lectura crítica del nou informe sobre malbaratament alimentari publicat pel PNUMA

El malbaratament alimentari és una emergència climàtica i social. El nou informe del PNUMA publicat aquesta setmana de març mostra noves dades de la magnitud d’aquesta problemàtica. Però, encara que aquests ens puguin ser útils per crear un marc conceptual d’aquesta problemàtica, no han d’eclipsar la necessitat encara latent de crear models transversals que treballin en la prevenció i la reducció del malbaratament i dels seus efectes socials i ambientals.

La meta 12.3 dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides estableix que “D’aquí a 2030, reduir a la meitat el malbaratament d’aliments per càpita mundial en la venda al detall i a nivell dels consumidors i reduir les pèrdues d’aliments a les cadenes de producció i subministrament, incloses les pèrdues posteriors a la collita.”

Per mesurar la consecució d’aquesta meta per part dels Estats Membres signataris, s’han dissenyat dos components específics. Un mesurarà les pèrdues i un altre el malbaratament. Les pèrdues es mesuraran amb l’Índex de pèrdues d’aliments, centrat en els aliments que es descarten des de la producció als camps, fins al nivell minorista, sense incloure’l. I l’Índex de malbaratament d’aliments que incorpora els nivells minoristes i de consum. La FAO és l’encarregada del desenvolupament i mesurament de l’Índex de pèrdues i, alhora, el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) el de malbaratament.

Celebrem que ahir dia 4 de març del 2021 PNUMA publiqués un primer informe sobre la situació mundial respecte a l’índex de malbaratament alimentari. Per a la seva elaboració, els investigadors i investigadores van revisar els articles publicats a nivell mundial fins ara que inclouen dades quantitatives del malbaratament generat en la distribució minorista, la restauració i les llars. Aquestes dades han estat comparades amb el concepte de malbaratament definit pel PUMA i amb la seva qualitat, que s’ha estudiat tenint en compte factors com la mida de la mostra, el mètode de mesurament utilitzat o l’abast geogràfic dels estudis. Tot i així, han elaborat una anàlisi qualitativa de la qualitat de les dades i han establert recomanacions per als Estats Membres en la seva tasca en la recollida de dades. Així mateix, també han realitzat una estimació del malbaratament alimentari per país, i han comparat els uns amb els altres.

Les principals conclusions de l’article són les següents:

• El 2019 s’estima que s’han generat 931 milions de tones de residus alimentaris entre la distribució i el consum a nivell mundial.
• Les xifres publicades fins ara sobre malbaratament són inferiors a les obtingudes en aquest estudi del PNUMA. Aquest assenyala que les xifres publicades el 2011 per la FAO només representen la meitat el malbaratament que es produeix en les darreres etapes de la cadena alimentària.
• En el cas d’Espanya, l’estudi estima que s’estan desaprofitant 77 kg per persona i any a les llars.
• Les dades publicades en aquest informe permetran fer estudis comparatius sobre l’evolució dels estats membres en matèria de prevenció i/o reducció de malbaratament alimentari. El 2022 es realitzarà una nova extrapolació per països, que es podrà comparar amb les dades recollides en aquest primer informe.
• Demanen als Estats Membres realitzar estudis específics de qualitat amb què poder reportar el malbaratament alimentari generat.
• Hi ha una gran manca de dades generalitzada, i amb els informes publicats les estimacions no tenen una gran precisió. Cal interpretar-les com un punt de partida, amb el qual millorar la presa de dades i situar el debat a l’esfera pública i política.

Tot i els avenços aconseguits amb aquest estudi, no podem deixar de ressaltar múltiples consideracions que al nostre parer són importants per interpretar de manera correcta les xifres recollides a l’informe del PNUMA i les conclusions que emanen d’aquest.

Qualitat de les dades:

En primer lloc, és important posar sobre la taula que els investigadors i investigadores del PNUMA reporten de manera recurrent al llarg de l’informe la incertesa existent a les dades existents fins a la data sobre malbaratament alimentari. A més, possiblement s’han quedat fora de l’anàlisi informes en llengües diferents de l’anglès. Per exemple, en el cas d’Espanya, només s’ha utilitzat una referència quan hi ha diferents informes, entre els quals hi ha el Panell de malbaratament del Ministeri d’Agricultura, que els estudia a nivell de llars.

En segon lloc, tenint en compte les característiques de l’informe, des d’Espigoladors considerem que les dades recollides no haurien d’interpretar-se de manera precisa ni fer-se servir per fer comparacions entre països. Això sí, sens dubte, les dades tenen un gran poder per definir la magnitud de la problemàtica, que sens dubte compta amb grans volums i que s’han de reduir urgentment.

Interpretació de les dades i definició de “food waste”

L’informe del PNUMA defineix “food waste” com “l’aliment i les parts no comestibles associades, retirades de la cadena de subministraments d’aliments humans (en determinades circumstàncies); venda minorista, serveis de menjar i llars. Per retirats de la cadena de subministrament d’aliments per a humans s’entén cadascuna de les destinacions finals: abocador, combustió controlada, clavegueram, escombraries / descarts / deixalles, digestió co / anaeròbica, digestió d’adob / aeròbica o aplicació al sòl.”

Les dades reportades en aquest informe consideren les parts comestibles i les no comestibles. Per tant, seria més correcte parlar de residus alimentaris i no de malbaratament alimentari, el terme que generalment s’utilitza en llengua espanyola. Som conscients que als països de llengua llatina utilitzem el terme malbaratament alimentari o similars per referir-nos al que en anglès és “food waste”, però en aquest cas és molt important tenir-ho en compte, ja que s’estan considerant les parts no comestibles de els aliments rebutjades: ossos, pells de fruites, etc.

A més, normalment els estudis realitzats per Europa i Nord Amèrica durant els darrers anys centrats a les llars han posat el focus a la part comestible dels aliments. No hem pogut aclarir si, a l’informe, aquest factor s’ha tingut en compte durant l’extrapolació de les dades realitzada sobre la base de les dades existents, i en l’elaboració del rànquing de nivells de malbaratament final per país.

Considerar les parts comestibles i no comestibles a tots els països del món per mesurar l’índex de malbaratament pot servir per unificar mètodes i estandarditzar les dades. Això no obstant, caldria considerar els patrons alimentaris i la cultura alimentària dels diferents països. A mode d’exemple, no és el mateix que una família cuini a casa pollastre a partir d’un pollastre que desploma, desossa, etc.; una família que ingereix la mateixa quantitat de pollastre però el compra en una safata monodosi. En el cas de la segona família, les plomes, ossos i parts no comestibles del pollastre s’haurien quedat en punts anteriors de la cadena alimentària, mentre que en el cas de la primera, estarien al cubell d’escombraries i serien considerades desaprofitament. Passaria el mateix amb una família que majoritàriament consumeix productes precuinats, pretallats, congelats, etc., ja que tenint en compte aquest índex acabarà generant molt menys residus a la llar que una altra que compri producte fresc directament dels productors i productores.

Volem ressaltar que cal interpretar l’informe com a exercici teòric d’extrapolació de dades, però que cal tenir cautela a l’hora d’interpretar les dades, i així ho fan els investigadors al llarg de tot l’informe. En aquest sentit, no creiem oportú comparar Nigèria, que segons l’informe té un malbaratament de 189 quilos per habitant, amb els Estats Units amb una dada de 59 quilos. En el cas de Nigèria hi ha un únic estudi de referència, i aquest és un estudi elaborat el 2016 a tan sols 100 llars per avaluar la generació de residus a casa seva.

Meta 12.3

Ens sorprèn que el PNUMA reconegui que l’Índex de pèrdues i l’Índex de malbaratament no siguin agregables. Això vol dir, que s’estan dedicant centenars d’hores de treball (més que necessàries sens dubte) per acabar obtenint unes dades parcials que seran incapaces de mostrar-nos com estan els diferents països signataris dels ODS en matèria de pèrdues i el malbaratament a nivell de sistema agroalimentari.

El problema de les pèrdues i el malbaratament alimentari és un problema estructural del sistema agroalimentari, que no es pot continuar tractant de manera parcial analitzant individualment cadascuna de les etapes de la cadena alimentària. Els volums generats en una etapa poden estar causats per comportaments i decisions d’agents que operen en una altra, ja que hi ha causes multifactorials que no comencen ni acaben tancant una etapa. Per tant, quin sentit té que una fita global de reducció de les pèrdues i el malbaratament no tingui un indicador conjunt?

Cal posar xifres als volums generats a cada etapa de la cadena, però és urgent tenir visions i aproximacions sistèmiques en aquesta diagnosi si es vol revertir l’actual panorama.

Volem també ressaltar que les definicions i conceptes usats per la FAO i PNUMA per a pèrdues i malbaratament no són equivalents als utilitzats a Europa. Així que demanem que s’interpretin les dades i els resultats dels dos índexs amb aquesta consideració. En definitiva, aquesta interpretació no agregada de les causes i tenint en compte definicions dispars, pot generar confusió, i arribar a determinats actors o etapes de la cadena en tractar-lo de manera aïllada i no en conjunt.

Cosificació dels aliments

Ens sorprèn que s’incorpori una definició de “food surplus” (excedent d’aliments) que inclogui els aliments redistribuïts per a consum humà. No sabem si de manera conscient o no, però el fet és que podria semblar que si no hi ha un intercanvi monetari, aquest aliment ja passa a ser un aliment de segones. Des d’Espigoladors considerem que els aliments són més que una simple mercaderia o commodity, i han de ser considerats com a bé imprescindible per a la nostra supervivència i benestar. El fet de qualificar d’excedent uns aliments que han estat ingerits per persones, sense entrar en com han arribat, és un clar indicatiu de la necessitat d’un enfocament més radical per atendre l’emergència climàtica i social que representen les pèrdues i malbaratament alimentari. Sense un canvi de mentalitat generalitzada no s’assolirà la meta 12.3.