La magnitud de les pèrdues de cítrics: publiquem els primers resultats del projecte Zitroladors

El Projecte Zitroladors, que impulsem de la mà de WWF, finançat pel Ministeri per a la Transició Ecològica, que ha comptat amb la col·laboració de productors de cítrics, pretén conèixer la magnitud de les pèrdues de cítrics a camp, analitzar-ne les causes i proposar solucions per minimitzar-les i lluitar contra el canvi climàtic.

En l’actualitat, estudis en aquesta matèria com el de “Driven to Waste: Global Impact of Food Loss and Waste on Farms” de WWF UK (2021), demostren que entre un 33 i un 40 % dels aliments que es produeixen al planeta acaben descartats al llarg de la cadena agroalimentària, fins i tot llençats a abocadors. A més, aquestes pèrdues i malbaratament d’aliments impliquen el malbaratament de 250 quilòmetres cúbics anuals d’aigua -equivalent a la quantitat que aboca al mar anualment el riu Volga- i 3,3 gigatones de CO2 d’emissions de gasos efecte hivernacle a l’any- una empremta de carboni superior a la de tots els països del planeta, tret dels Estats Units i la Xina-, que agreugen encara més l’emergència climàtica.

Per aquests motius, és urgent implementar accions que permetin aturar d’arrel les pèrdues i el malbaratament alimentari en un planeta on més de 800 milions de persones passen gana cada dia. Es tracta d’una problemàtica que afecta negativament la societat i el medi ambient, i que cal estudiar i prevenir durant totes les fases de la cadena agroalimentària.

De moment, les pèrdues alimentàries que es produeixen al camp han estat les menys estudiades de tota la cadena agroalimentària. Aquest desconeixement del problema en aquesta fase de la cadena podria suposar una subestimació tant de les seves dimensions reals com dels seus impactes derivats, en mesurar més “allò que es pensa que es llença” que “allò que realment es llença”.

Projecte Zitroladors: pèrdues de cítrics al camp, quantificació i solucions per a l’adaptació al canvi climàtic

El projecte Zitroladors, que dirigim juntament amb WWF Espanya i que està finançat pel Ministeri per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic, s’ha desenvolupat durant el darrer semestre a finques citrícoles seleccionades d’Andalusia i Catalunya.

La quantificació d’aquestes pèrdues s’ha centrat, no només en el coneixement de la magnitud del problema, sinó que també s’ha aprofundit en la identificació de les causes que el provoquen i en consensuar mesures que ajudin a reduir aquestes pèrdues alimentàries.

Per això s’ha aplicat la metodologia de quantificació de les pèrdues alimentàries a camp, que s’està dissenyant dins del projecte europeu FOLOU, basada en la recopilació de dades a través de tècniques qualitatives i quantitatives. Aquesta metodologia ha estat a més validada per agricultors i representants del sector dels cítrics a casa nostra. Aquest procés de mesurament, ens confirma que no ha suposat cap alteració de les tasques diàries de collita de cítrics que es tenien planificades, tant a la fase de precollita com en la de collita.

Una avenç dels resultats del projecte permet assenyalar que, en el cas de les mandarines, els volums que es perden en precollita són mínims, arriben a 492 grams per arbre, cosa que equival a un índex de pèrdues del 0,61% . Gairebé la meitat d’aquestes pèrdues es consideren comestibles, però no comercialitzables (46%), i si n’hi sumem les comercialitzables, s’arriba al 62% de les mandarines descartades de la seva comercialització i deixades a camp.

Generalitzant els càlculs per al conjunt de les explotacions, es detectaria que abans de la collita ja es deixen 3.444 quilos de mandarines a camp, dels quals almenys una quarta part serien comestibles i amb potencial a ser venudes en fresc.

En el cas de les taronges les xifres extretes són superiors en precollita, on s’ha calculat una xifra mitjana de 2.5 quilos descartats per arbre. D’aquesta quantitat, el 37% correspon a taronges comestibles. Si es multipliquen aquestes ràtios pel nombre d’arbres de les parcel·les analitzades, es tindrien unes pèrdues de precollita de 21.726 quilos per explotació tipus.

Aprofundint sobre les causes futures de les pèrdues, els productors assenyalen els efectes de la crisi climàtica. Per una major producció de fruites amb calibres més baixos en els propers anys a causa dels episodis de sequera més grans que s’esperen. Aquesta casuística genera alhora un doble efecte:

• Una competència més gran amb altres països on sí que es podria produir la fruita amb l’actual calibre, que podria desplaçar del mercat la producció nacional/local, amb els efectes negatius que comportaria.
• Menor rendibilitat de les produccions de cítrics, en trobar-se amb una alta oferta de fruita més petita, i amb uns costos creixents, que podrien desincentivar en molts casos la pròpia collita de la fruita.
• Els efectes del canvi climàtic també poden portar associats una major aparició de plagues i malalties, tant de les actuals, que podrien ser més acusades, com especialment noves plagues, sent algunes molt més perjudicials que les actualment tractades.

Solucions:

• Les solucions coincidents es troben especialment en la necessitat de conscienciació del consumidor per fomentar el consum de productes d’àmbit local, independentment de la forma o la mida.
• Aquesta sensibilització ha d’adreçar-se també als supermercats, llocs on compra la majoria de la població, per assegurar la presència de fruites i verdures de producció locals entre l’oferta als seus lineals, i que aquest origen quedi perfectament visible per a tothom.

També s’han de posar en relleu els desequilibris actuals de poder dins de la cadena, que té efectes negatius en la producció primària on, de manera indirecta, s’està instant els agricultors/es a produir grans quantitats, assumint que part d’ells es descartaran a molts casos per estètica.

Evitar les pèrdues i el malbaratament alimentari, un dels grans reptes pendents del sistema alimentari espanyol

Un dels grans reptes globals és evitar les pèrdues i el malbaratament alimentari, i també per al nostre país, per això, ambdues entitats com a membres del col·lectiu #LeysinDesperdicio, reclamen al Govern l’aprovació definitiva de la llei de pèrdues i malbaratament alimentari i es pugui continuar avançant en la resolució daquest problema.