Califòrnia també és espigoladora

Espigoladors viatgem fins als Estats Units per a conèixer altres entitats espigoladores

*Marc Farrés (dreta), responsable d’espigolaments de la Fundació Espigoladors, a* la localitat californiana de San Luis Obispo durant una espigolada amb Glean SLO.

L’Assemblea General de les Nacions Unides ha declarat el 29 de setembre Dia Internacional de Conscienciació sobre les Pèrdues i el Malbaratament Alimentari. Enguany s’ha celebrat per primera vegada, i la Fundació Espigoladors n’hem organitzat una de grossa.

Una de les accions que hem dut a terme ha estat la posada en marxa de la campanya internacional #WeAreGleaners (wearegleaners/fwlday). Hem reunit més d’una vintena d’entitats espigoladores d’arreu del món amb l’objectiu de visibilitzar i reivindicar el potencial de l’espigolament com a activitat per lluitar contra les pèrdues i el malbaratament alimentari.

El nostre treball en el marc internacional, però, ja havia començat molt abans. A l’inici d’aquest 2020, en Marc Farrés, el responsable de l’àrea d’espigolaments de la nostra Fundació, va fer un viatge molt especial per l’estat de Califòrnia, a la costa oest dels Estats Units. La tria d’aquesta destinació tenia una explicació ben clara: en aquest país l’espigolament és una activitat molt consolidada, podem trobar-hi més de tres-centes entitats que s’hi dediquen. Califòrnia, a més, és un dels estats amb més conreu hortifruiter, sobretot a la seva plana central, i compta amb més de cuaranta entitats que espigolen de fruita i verdura. En Marc en va conèixer quatre, amb qui va compartir experiències i aprenentatges.

La seva ruta va començar al nord de Califòrnia, prop de San Francisco. A l’extrem sud de la badia que banya aquesta famosa ciutat, hi trobem la ciutat de San José, coneguda com a capital de la zona de Silicon Valley. El gran nombre d’empreses tecnològiques que des dels anys 70 van començar a instal·lar-s’hi, han propiciat un procés de gentrificació amb una pressió urbanística molt forta que ha guanyat terreny a l’agricultura. Però malgrat la falta de camps de conreu, en aquesta zona gairebé tots els jardins particulars de les cases, els backyards, tenen arbres fruiters. En Craig Disrerens, un veí de la zona que es dedicava al món empresarial, un bon dia va començar a preguntar-se què se’n feia de tota la fruita d’aquests jardins, i va decidir collir-la i elaborar melmelades amb un grup de nois i noies del seu barri per a aprofitar-la. L’any 2001 va fer créixer el seu projecte i va crear Village Harvest, una entitat pionera d’espigolament de backyards. Actualment han deixat de banda l’elaboració de melmelades, però amb l’ajuda de 6.000 voluntaris i voluntàries aconsegueixen espigolar 100.000 kg de fruita, majoritàriament cítrics, cada any.

Craig Disrerens, fundador de Village Harvest.

Sense allunyar-se massa de la costa però viatjant molts quilòmetres cap al sud, en Marc va arribar a la petita ciutat de San Luis Obispo, on va conèixer l’equip de Glean Slo. El que fa especial aquesta entitat nascuda l’any 2010 és que actualment forma part del banc d’aliments de la ciutat; són els seus proveïdors de fruita i verdura fresca. Els aliments que distribueixen els espigolen de backyards i cultius hortofructícoles. També recuperen aliments dels mercats de pagès (farmers market).

A Los Angeles en Marc va fer una parada obligatòria, no podia marxar de Califòrnia sense conèixer Food Forward, una organització que amb pocs anys s’ha convertit en tot un referent als Estats Units. La majoria dels aliments que recuperen, 7 milions de kg anuals, són del whoelsale Los Angeles, el mercat de majoristes de la ciutat. També espigolen backyards i, de tant en tant, ho fan a camps de cultiu. Una organització que treballa amb xifres tan elevades, necessita molt voluntaris i voluntàries per a poder funcionar: en tenen 20.700, i canalitzen els aliments a 30 Serveis de Distribució d’Aliments diferents!

Marc Farrés a Los Angeles amb l’equip de Food Forward.

Produce Good és l’última entitat que en Marc va conèixer. Es troben a Encenitas, una petita ciutat costanera de la província de San Diego. La seva activitat està centrada en l’espigolament de fruita als backyards, i una vegada a la setmana acudeixen a 4 farmers markets. En Marc va quedar enamorat de l’entorn que envolta les seves oficines: una antiga granja envoltada de prats, convertida en un espai de treball compartit.

Amb tots ells i elles, en Marc va poder compartir la situació que viu l’espigolament a Catalunya. Els va explicar el nostre model i com l’activitat que duem a terme està molt lligada al sector primari. A diferència de les entitats estatudinenques, que espigolen eminentment backyards i farmers markets, aquí tenim molta relació amb la pagesia i els seus camps. Ara bé, malgrat haver-hi diferències, l’objectiu de totes les entitats és el mateix: propiciar que els col·lectius més vulnerables tinguis accés a una alimentació saludable, i crear una xarxa ciutadana que actuï contra les pèrdues i el malbaratament alimentari.

Suport mutu des dels barris per fer front a la Covid-19

Espigoladors col·laborem amb les xarxes autogestionades nascudes arran de la crisi sanitària per garantir el dret a una alimentació saludable dels col·lectius més vulnerables.

Algunes xarxes d’aliments han vingut als camps del sector primari per recollir les fruites i verdures espigolades. Fotografia de Josep Lago

L’actual crisi causada per l’estat d’emergència de la covid-19 ha posat en evidència, un cop més, el fràgil i injust sistema socioeconòmic en què vivim. Un sistema que prioritza el creixement i el lucre econòmic, basat en les desigualtats socials, en la precarització estructural i que no té en compte l’emergència climàtica. Una crisi que, un cop més, recau violentament cap a les persones i col·lectius més vulnerats i precaritzats.

Moltes persones s’estan veient abocades a situacions d’extrema vulnerabilitat, unes situacions que no paren d’agreujar-se. Davant aquesta realitat han emergit a temps rècord diverses iniciatives veïnals i de suport mutu, des de l’autogestió, per tal de donar-li resposta. Són un total de vint xarxes de suport, a les quals la Fundació Espigoladors hem donat suport des d’un inici per contribuir a garantir l’accés a una alimentació saludable a les persones a qui donen suport. Moltes d’aquestes iniciatives s’han impulsat des de col·lectius ja consolidats, com sindicats d’habitatge, xarxes veïnals, col·lectius migrants i antiracistes, que han hagut de reinventar-se per respondre a les necessitats sorgides d’aquest context. D’altres han aparegut amb força, de manera espontània, fruit de la solidaritat veïnal.

La distribució d’aliments és una de les activitats essencials d’aquestes xarxes populars, sent l’accés a l’alimentació una de les necessitats més evidents derivada dels impactes socioeconòmics d’aquesta crisi sanitària. De manera espontània, s’han anat estructurant i organitzant aquestes xarxes de suport alimentari, que han vist augmentar exponencialment el nombre de famílies ateses, veient-se desbordades al cap de poques setmanes de l’inici de la crisi. Ara com ara trobem una vintena de xarxes de suport alimentari a l’àrea metropolitana de Barcelona, fet que evidencia que l’accés a l’alimentació no és un dret garantit per a moltes persones i famílies, posant en qüestió el sistema alimentari imperant.

Un company del Comitè d’Aliments de Poble-sec du carxofes espigolades a la Base, l’espai des d’on aquesta xarxa coordina les donacions d’aliments. Fotografia de Josep Lago

Davant aquesta realitat, des d’Espigoladors hem iniciat una col·laboració amb les diverses xarxes de suport alimentari, per tal de contribuir i seguir treballant d’acord amb el nostre propòsit: garantir una alimentació digna i saludable per a totes les persones, especialment d’aquelles que es troben en situacions de vulnerabilitat. D’aquesta manera, canalitzem aliments frescos de productors i productores locals, així com altres productes que es descarten dels circuits comercials, per tal de fer-los arribar a les diverses xarxes veïnals. Creiem que el dret a l’alimentació no hauria de reduir-se a omplir panxes, sinó que hauria de garantir una alimentació adequada, digna i saludable per a totes. La situació d’emergència social que estem vivint també ha fet el que aquestes xarxes, de manera extraordinària, rebin aliments frescos del Banc dels Aliments.

L’equip d’Espigoladors hem gestionat les donacions que el Banc d’Aliments ha fet a les diverses xarxes d’aliments.

El context de crisi evidència, novament, com les respostes des del suport mutu, són imprescindibles a l’hora d’afrontar les realitats d’una manera col·lectiva i solidària, així com per començar a repensar els nostres models de producció i de consum. Un moment de crisi com l’actual posa de relleu que necessitem canvis profunds i estructurals en la manera de viure i organitzar-nos, i un element clau és repensar de quina manera ens alimentem, com produïm el que mengem i com fer que l’alimentació sigui sostenible, adequada i accessible per a totes.

Durant aquests mesos hem pogut veure com molts agents s’han agrupat i han treballat en xarxa per poder respondre a les necessitats imperants posant les persones al centre, tenint en compte les seves necessitats i preocupacions. És un context que ens impulsa a aprendre dels errors i de l’experiència per impulsar nous models que busquin la transformació social des d’accions locals que comptin amb una visió global.