Més de 38 tones d’aliments recuperats per prevenir el malbaratament alimentari i impulsar l’acció climàtica a Tarragona

El projecte d’Espigoladors a les comarques de Tarragona es consolida gràcies al finançament de la Diputació de Tarragona

La Fundació Espigoladors ha rebut una subvenció de 17.642,60 euros de la Diputació de Tarragona per desenvolupar el projecte“Espigolant territori, alimentant futur: Prevenció de les pèrdues i malbaratament alimentari (PMA) com a acció climàtica a la demarcació de Tarragona”, una iniciativa que combina acció climàtica, suport a la pagesia, sensibilització ciutadana i garantia alimentària.

El projecte té com a objectiu prevenir les pèrdues i el malbaratament alimentari en origen, recuperant aliments que, malgrat ser perfectament aptes per al consum, no arriben als circuits comercials. A través de l’espigolament i la canalització d’excedents agraris, aquests aliments es destinen a entitats socials del territori, evitant que es converteixin en residus i generant un impacte positiu tant des del punt de vista ambiental com social.

La iniciativa es desenvolupa al Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el Baix Penedès, on Espigoladors treballa en col·laboració amb productors, entitats socials, administracions públiques i persones voluntàries per construir un sistema alimentari més sostenible i resilient. Entre els seus objectius hi ha la reducció de les pèrdues alimentàries al sector primari, la sensibilització de la ciutadania sobre els impactes del malbaratament alimentari i la promoció de l’aprofitament dels recursos alimentaris com a eina de mitigació del canvi climàtic.

Cada quilo d’aliment recuperat, son recursos estalviats

La reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari és considerada una de les mesures més efectives per disminuir la petjada ambiental del sistema alimentari. Cada quilo d’aliments recuperat evita el desaprofitament de recursos naturals com l’aigua, l’energia o el sòl agrícola, a més de les emissions associades a la seva producció. Al mateix temps, el projecte contribueix a reforçar la viabilitat de les explotacions agràries i a posar en valor el paper de la pagesia en la conservació del territori, el paisatge i la biodiversitat.

Els resultats assolits durant el desenvolupament del projecte evidencien aquest impacte. S’han dut a terme 49 canalitzacions d’aliments, que han permès aprofitar productes ja collits però sense sortida comercial, i s’han recuperat 38.884 quilos d’aliments (més de 184.000 racions de menjar) que han pogut ser destinats a l’alimentació de persones en situació de vulnerabilitat en lloc de convertir-se en residus. A més, 312 persones voluntàries han participat en les diferents activitats d’espigolament i sensibilització, i la xarxa territorial s’ha ampliat amb la incorporació de 4 nous productors i productores compromesos amb la prevenció de les pèrdues alimentàries.

Gràcies a aquestes espigolades i canalitzacions s’han estalviat 25.000kg de C02, el que suposa més de 10.600.000 de litres de benzina o 189,3 milions de litres d’aigua o el que és el mateix: 2,3 milions de dutxes! (si et dutxessis cada dia, trigaries més de 6000 anys en gastar tanta aigua!)

Més enllà de la recuperació d’aliments

El projecte, a més, genera beneficis directes per a la ciutadania. D’una banda, contribueix a reduir l’impacte ambiental associat al malbaratament alimentari i a avançar en la lluita contra el canvi climàtic. De l’altra, facilita l’accés a fruita i verdura fresca, de temporada i de proximitat a través de les entitats socials del territori. També apropa la ciutadania al món agrari, fomentant el coneixement de la realitat de la pagesia i promovent hàbits de consum més responsables i sostenibles. La participació de centenars de persones voluntàries reforça, alhora, les xarxes comunitàries i impulsa una major implicació ciutadana en la construcció d’un model alimentari més just.

Un dels eixos destacats del projecte ha estat també la sensibilització ambiental. En aquest marc, la ciutat de Reus va acollir, del 15 d’abril al 5 de maig, l’exposició itinerant “Espigolar per transformar”, una mostra destinada a apropar a la ciutadania la problemàtica de les pèrdues i el malbaratament alimentari i els seus impactes socials i ambientals. L’exposició va presentar l’espigolament com una eina de transformació social i ambiental, convidant a reflexionar sobre el valor dels aliments, la tasca de la pagesia i la necessitat d’avançar cap a models de consum més sostenibles.

La programació es va complementar amb diverses activitats obertes al públic, entre les quals un taller de showcooking d’aprofitament alimentari, una jornada tècnica adreçada a les indústries alimentàries per abordar estratègies de prevenció de les pèrdues d’aliments i una jornada de voluntariat d’espigolament que va permetre viure en primera persona l’experiència de recuperació d’aliments al camp. Aquestes activitats han contribuït a reforçar la vessant educativa del projecte i a generar espais de participació i reflexió al voltant de la sostenibilitat alimentària i l’acció climàtica.

Amb el suport de la Diputació de Tarragona, la Fundació Espigoladors continua consolidant una xarxa territorial que connecta pagesia, entitats socials i ciutadania per prevenir les pèrdues alimentàries, reduir l’impacte ambiental del sistema alimentari i garantir que aliments perfectament aprofitables arribin a les persones que més els necessiten

Amb el suport de:

Suport mutu des dels barris per fer front a la Covid-19

Espigoladors col·laborem amb les xarxes autogestionades nascudes arran de la crisi sanitària per garantir el dret a una alimentació saludable dels col·lectius més vulnerables.

Algunes xarxes d’aliments han vingut als camps del sector primari per recollir les fruites i verdures espigolades. Fotografia de Josep Lago

L’actual crisi causada per l’estat d’emergència de la covid-19 ha posat en evidència, un cop més, el fràgil i injust sistema socioeconòmic en què vivim. Un sistema que prioritza el creixement i el lucre econòmic, basat en les desigualtats socials, en la precarització estructural i que no té en compte l’emergència climàtica. Una crisi que, un cop més, recau violentament cap a les persones i col·lectius més vulnerats i precaritzats.

Moltes persones s’estan veient abocades a situacions d’extrema vulnerabilitat, unes situacions que no paren d’agreujar-se. Davant aquesta realitat han emergit a temps rècord diverses iniciatives veïnals i de suport mutu, des de l’autogestió, per tal de donar-li resposta. Són un total de vint xarxes de suport, a les quals la Fundació Espigoladors hem donat suport des d’un inici per contribuir a garantir l’accés a una alimentació saludable a les persones a qui donen suport. Moltes d’aquestes iniciatives s’han impulsat des de col·lectius ja consolidats, com sindicats d’habitatge, xarxes veïnals, col·lectius migrants i antiracistes, que han hagut de reinventar-se per respondre a les necessitats sorgides d’aquest context. D’altres han aparegut amb força, de manera espontània, fruit de la solidaritat veïnal.

La distribució d’aliments és una de les activitats essencials d’aquestes xarxes populars, sent l’accés a l’alimentació una de les necessitats més evidents derivada dels impactes socioeconòmics d’aquesta crisi sanitària. De manera espontània, s’han anat estructurant i organitzant aquestes xarxes de suport alimentari, que han vist augmentar exponencialment el nombre de famílies ateses, veient-se desbordades al cap de poques setmanes de l’inici de la crisi. Ara com ara trobem una vintena de xarxes de suport alimentari a l’àrea metropolitana de Barcelona, fet que evidencia que l’accés a l’alimentació no és un dret garantit per a moltes persones i famílies, posant en qüestió el sistema alimentari imperant.

Un company del Comitè d’Aliments de Poble-sec du carxofes espigolades a la Base, l’espai des d’on aquesta xarxa coordina les donacions d’aliments. Fotografia de Josep Lago

Davant aquesta realitat, des d’Espigoladors hem iniciat una col·laboració amb les diverses xarxes de suport alimentari, per tal de contribuir i seguir treballant d’acord amb el nostre propòsit: garantir una alimentació digna i saludable per a totes les persones, especialment d’aquelles que es troben en situacions de vulnerabilitat. D’aquesta manera, canalitzem aliments frescos de productors i productores locals, així com altres productes que es descarten dels circuits comercials, per tal de fer-los arribar a les diverses xarxes veïnals. Creiem que el dret a l’alimentació no hauria de reduir-se a omplir panxes, sinó que hauria de garantir una alimentació adequada, digna i saludable per a totes. La situació d’emergència social que estem vivint també ha fet el que aquestes xarxes, de manera extraordinària, rebin aliments frescos del Banc dels Aliments.

L’equip d’Espigoladors hem gestionat les donacions que el Banc d’Aliments ha fet a les diverses xarxes d’aliments.

El context de crisi evidència, novament, com les respostes des del suport mutu, són imprescindibles a l’hora d’afrontar les realitats d’una manera col·lectiva i solidària, així com per començar a repensar els nostres models de producció i de consum. Un moment de crisi com l’actual posa de relleu que necessitem canvis profunds i estructurals en la manera de viure i organitzar-nos, i un element clau és repensar de quina manera ens alimentem, com produïm el que mengem i com fer que l’alimentació sigui sostenible, adequada i accessible per a totes.

Durant aquests mesos hem pogut veure com molts agents s’han agrupat i han treballat en xarxa per poder respondre a les necessitats imperants posant les persones al centre, tenint en compte les seves necessitats i preocupacions. És un context que ens impulsa a aprendre dels errors i de l’experiència per impulsar nous models que busquin la transformació social des d’accions locals que comptin amb una visió global.