Més de 38 tones d’aliments recuperats per prevenir el malbaratament alimentari i impulsar l’acció climàtica a Tarragona

Més de 38 tones d’aliments recuperats per prevenir el malbaratament alimentari i impulsar l’acció climàtica a Tarragona

El projecte d’Espigoladors a les comarques de Tarragona es consolida gràcies al finançament de la Diputació de Tarragona

La Fundació Espigoladors ha rebut una subvenció de 17.642,60 euros de la Diputació de Tarragona per desenvolupar el projecte“Espigolant territori, alimentant futur: Prevenció de les pèrdues i malbaratament alimentari (PMA) com a acció climàtica a la demarcació de Tarragona”, una iniciativa que combina acció climàtica, suport a la pagesia, sensibilització ciutadana i garantia alimentària. 

El projecte té com a objectiu prevenir les pèrdues i el malbaratament alimentari en origen, recuperant aliments que, malgrat ser perfectament aptes per al consum, no arriben als circuits comercials. A través de l’espigolament i la canalització d’excedents agraris, aquests aliments es destinen a entitats socials del territori, evitant que es converteixin en residus i generant un impacte positiu tant des del punt de vista ambiental com social. 

La iniciativa es desenvolupa al Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el Baix Penedès, on Espigoladors treballa en col·laboració amb productors, entitats socials, administracions públiques i persones voluntàries per construir un sistema alimentari més sostenible i resilient. Entre els seus objectius hi ha la reducció de les pèrdues alimentàries al sector primari, la sensibilització de la ciutadania sobre els impactes del malbaratament alimentari i la promoció de l’aprofitament dels recursos alimentaris com a eina de mitigació del canvi climàtic. 

Cada quilo d’aliment recuperat, son recursos estalviats

La reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari és considerada una de les mesures més efectives per disminuir la petjada ambiental del sistema alimentari. Cada quilo d’aliments recuperat evita el desaprofitament de recursos naturals com l’aigua, l’energia o el sòl agrícola, a més de les emissions associades a la seva producció. Al mateix temps, el projecte contribueix a reforçar la viabilitat de les explotacions agràries i a posar en valor el paper de la pagesia en la conservació del territori, el paisatge i la biodiversitat. 

Els resultats assolits durant el desenvolupament del projecte evidencien aquest impacte. S’han dut a terme 49 canalitzacions d’aliments, que han permès aprofitar productes ja collits però sense sortida comercial, i s’han recuperat 38.884 quilos d’aliments (més de 184.000 racions de menjar) que han pogut ser destinats a l’alimentació de persones en situació de vulnerabilitat en lloc de convertir-se en residus. A més, 312 persones voluntàries han participat en les diferents activitats d’espigolament i sensibilització, i la xarxa territorial s’ha ampliat amb la incorporació de 4 nous productors i productores compromesos amb la prevenció de les pèrdues alimentàries.

Gràcies a aquestes espigolades i canalitzacions s’han estalviat 25.000kg de C02, el que suposa més de 10.600.000 de litres de benzina o 189,3 milions de litres d’aigua o el que és el mateix: 2,3 milions de dutxes! (si et dutxessis cada dia, trigaries més de 6000 anys en gastar tanta aigua!)

Més enllà de la recuperació d’aliments

El projecte, a més, genera beneficis directes per a la ciutadania. D’una banda, contribueix a reduir l’impacte ambiental associat al malbaratament alimentari i a avançar en la lluita contra el canvi climàtic. De l’altra, facilita l’accés a fruita i verdura fresca, de temporada i de proximitat a través de les entitats socials del territori. També apropa la ciutadania al món agrari, fomentant el coneixement de la realitat de la pagesia i promovent hàbits de consum més responsables i sostenibles. La participació de centenars de persones voluntàries reforça, alhora, les xarxes comunitàries i impulsa una major implicació ciutadana en la construcció d’un model alimentari més just.

Un dels eixos destacats del projecte ha estat també la sensibilització ambiental. En aquest marc, la ciutat de Reus va acollir, del 15 d’abril al 5 de maig, l’exposició itinerant “Espigolar per transformar”, una mostra destinada a apropar a la ciutadania la problemàtica de les pèrdues i el malbaratament alimentari i els seus impactes socials i ambientals. L’exposició va presentar l’espigolament com una eina de transformació social i ambiental, convidant a reflexionar sobre el valor dels aliments, la tasca de la pagesia i la necessitat d’avançar cap a models de consum més sostenibles.

La programació es va complementar amb diverses activitats obertes al públic, entre les quals un taller de showcooking d’aprofitament alimentari, una jornada tècnica adreçada a les indústries alimentàries per abordar estratègies de prevenció de les pèrdues d’aliments i una jornada de voluntariat d’espigolament que va permetre viure en primera persona l’experiència de recuperació d’aliments al camp. Aquestes activitats han contribuït a reforçar la vessant educativa del projecte i a generar espais de participació i reflexió al voltant de la sostenibilitat alimentària i l’acció climàtica.

Amb el suport de la Diputació de Tarragona, la Fundació Espigoladors continua consolidant una xarxa territorial que connecta pagesia, entitats socials i ciutadania per prevenir les pèrdues alimentàries, reduir l’impacte ambiental del sistema alimentari i garantir que aliments perfectament aprofitables arribin a les persones que més els necessiten

Amb el suport de:

De l’aula al barri: joves que transformen el sistema alimentari 

De l’aula al barri: joves que transformen el sistema alimentari

Què passa quan dones a joves les eines i l’espai per promoure canvis al seu entorn?

Això és el que hem viscut aquest curs 2025-2026 a l’Institut dels Aliments de Barcelona (IAB) i a l’Escola d’Hoteleria i Turisme de Barcelona (EHTB): propostes valentes, compromís col·lectiu i accions creatives per afrontar el repte del malbaratament alimentari.  

Un any més, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, hem impulsat un projecte d’Aprenentatge Servei (ApS) amb el qual hem posat el focus en la lluita contra les Pèrdues i el Malbaratament Alimentari (PMA) des d’una mirada de Justícia Global crítica i compromesa

Al llarg del projecte, l’alumnat ha passat de la reflexió a l’acció, dissenyant iniciatives pensades per generar un impacte positiu en el seu entorn més proper. L’alumnat de 1r d’IFE d’Auxiliar en Serveis de Restauració i Elaboració d’Àpats de l’EHTB ha desenvolupat el seu servei a l’Institut, mentre que els i les estudiants de 2n de CFGS de Màrqueting i Publicitat de l’IAB han impulsat accions de sensibilització a l’Institut i a l’Aula Botiga

El resultat és un conjunt de propostes creades per joves i adreçades a joves: un receptari d’aprofitament alimentari que convida a guanyar autonomia, consciència i confiança a la cuina; una campanya de sensibilització a l’Aula Botiga per promoure l’aprofitament alimentari; uns ventalls per donar a conèixer l’espigolament com a eina de prevenció i mobilització, i un joc de cartes que promou l’aprofitament alimentari. 

De la descoberta a l’acció

A l’inici del projecte, els joves desconeixien la problemàtica del malbaratament alimentari i la seva dimensió. Es van submergir en una fase intensa de descoberta, experiències i reflexió crítica: espigolades al camp, visites a l’obrador d’es im-perfect® i a La Botiga del Prat de Llobregat, l’exposició MUAC: Ecofeminismes augmentats i activitats per aprofundir en les connexions entre canvi climàtic, desigualtats de gènere i sistema alimentari.  

A més, van tenir l’oportunitat de conèixer testimonis de persones del Sud global vinculades a processos migratoris  i a projectes alimentaris, incorporant noves mirades i ampliant la seva comprensió de les desigualtats Nord-Sud globals.  

Després d’aquest recorregut, han acabat ideant serveis propis, arrelats al seu entorn i amb un gran potencial transformador

“A nivell personal m’emporto els coneixements que he obtingut de manera profunda sobre l’iceberg del malbaratament alimentari”, explica un alumne de l’IAB.

Identificar necessitats, crear solucions

Després d’aquesta fase inicial, els dos grups van fer un petit diagnòstic de la situació al seu entorn a partir d’entrevistes a agents clau. A partir d’aquí, van identificar problemes locals i van proposar solucions. Finalment, després de valorar les idees segons la seva viabilitat, impacte i motivació, cada grup va decidir quin servei volia dur a terme per passar a l’acció per l’aprofitament alimentari.  

Aquest curs, l’alumnat d’ambdós instituts s’ha centrat principalment en accions de sensibilització basades especialment en la comunicació. 

D’una banda, els i les estudiants de 2n de CFGS de Màrqueting i Publicitat van treballar per crear campanyes i accions de sensibilització dins del mateix institut. 

Van impulsar una campanya a l’Aula Botiga mitjançant etiquetes per destacar els productes a punt de caducar i tiquets amb el cost ocult d’alguns plats, per fer visible el seu impacte ambiental i evitar-ne el malbaratament. També, van dissenyar uns ventalls per promoure l’espigolament com a eina de prevenció de les pèrdues alimentàries. Finalment, van organitzar una jornada de sensibilització per companys i companyes de l’Institut en què van compartir el procés viscut i van dinamitzar activitats com un quiz i un joc de cartes dissenyat per ells mateixos per fomentar l’aprofitament alimentari.  

“El que més m’ha agradat del projecte ha sigut que ens hem barrejat tota la classe i hem treballat junts per resoldre un problema en comú”, ens comentava un alumne de l’IAB.

En canvi, l’alumnat de l’EHTB va posar el focus en el seu entorn més immediat, orientant el seu servei cap a altres joves, amb l’objectiu de reduir el malbaratament alimentari mentre fomentaven l’autonomia i el gust per la cuina

Com a estudiants de cuina, de seguida van detectar que molts joves no cuinen perquè no en saben o els manca motivació. A partir d’aquesta realitat, es van proposar elaborar un recull de receptes “que agradessin als joves”. Així, aquest receptari, creat de joves per a joves, busca estimular la motivació i l’interès per la cuina, tot promovent l’autonomia i la transició cap a la vida adulta a través de receptes atractives que incorporen trucs d’aprofitament alimentari. 

El grup va organitzar una jornada per presentar el seu projecte i repartir els receptaris a tot l’alumnat i el professorat de l’Itinerari Formatiu Específic, acompanyada d’un tast saludable i sostenible amb productes de proximitat i de comerç local.  

Finalment, es va dur a terme la cloenda del projecte on tots dos grups van poder compartir tot l’aprés, avaluar el procés i celebrar les accions que ells mateixos han fet possible.  

Per tal de donar continuïtat al projecte, el professorat del grup de cada centre rep una formació sobre el projecte, la problemàtica de les pèrdues i el malbaratament alimentari i la metodologia emprada.  

Petites accions, grans impactes

Des d’Espigoladors celebrem aquest projecte com un exemple inspirador de com l’educació pot ser motor de transformació social. Gràcies a totes les persones que l’han fet possible, especialment als i les joves que han demostrat que, amb creativitat i compromís, és possible lluitar contra el malbaratament i sembrar justícia global des de l’aula. 

“Ara, cada cop que se’m presenta l’oportunitat de llençar menjar, m’ho penso molt, i miro quines opcions tinc per aprofitar-lo. També ho parlo amb els altres, abans no ho feia”, alumne de l’EHTB.  

Descobreix tot el projecte d’Aprenentatge i Servei als dos enllaços:

Amb el suport de:

Més de 12.000 persones a Catalunya visiten l’exposició «Espigolar per transformar»

Més de 12.000 persones a Catalunya visiten l’exposició «Espigolar per transformar»

Barcelona, Girona, Reus i el Prat de Llobregat han acollit l’exposició, combinant sensibilització, participació ciutadana i activitats educatives per a promoure l’aprofitament alimentari i visibilitzar les pèrdues en el sector primari.

La nostra exposició itinerant “Espigolar per transformar: acció col·lectiva per l’aprofitament alimentari” ha tancat el seu recorregut per Catalunya amb més de 12.000 visitants, al voltant de 1.300 participants en activitats i 80 accions de sensibilització, consolidant-se com una de les iniciatives més destacades de conscienciació sobre el desaprofitament alimentari i la sostenibilitat del sistema agroalimentari.

Amb aquesta iniciativa hem volgut acostar a la gent la realitat sobre les pèrdues alimentàries que es produeixen en el camp i impulsar l’acció col·lectiva per a lluitar contra el desaprofitament d’aliments, alhora que posem en valor la pràctica tradicional de l’espigolament (recollir fruites i verdures als camps que normalment quedarien sense collir) i el paper fonamental de l’agricultura en el sistema alimentari. Així mateix, buscàvem enfortir el vincle entre les persones i l’origen del que mengem per a fomentar models de consum i de producció més sostenibles i justos.

Comissariada per la dissenyadora interdisciplinària Virginia Angulo, i dissenyada entre Domestic Data StreamersMariana Grande i la Fundació Espigoladors, la proposta ofereix un recorregut crític i emocional per les contradiccions del sistema agroalimentari actual. El projecte combina fotografies del fotoperiodista Jordi Flores, instal·lacions artístiques i interactives de l’enginyer creatiu Carles Antón Blasco, material audiovisual i continguts divulgatius que conviden a reflexionar sobre el valor dels aliments i les conseqüències socials, econòmiques i ambientals del seu desaprofitament.

La itinerància va començar al Palau Robert de Barcelona, on l’exposició va romandre entre setembre i octubre de 2025 i va rebre 7.478 visitants i 760 participants en les activitats programades. Posteriorment va arribar a Girona, Reus i finalment al Prat de Llobregat, on es va celebrar la cloenda del projecte entre juny del 2026 amb un ampli programa d’activitats comunitàries.

Al llarg del seu recorregut hem organitzat visites guiades, tallers de cuina d’aprofitament, debats, jornades tècniques, trobades de voluntariat i espigolaments populars. Aquestes activitats han permès implicar tant la ciutadania com a centres educatius, entitats socials, administracions públiques i professionals de la cadena agroalimentària en la cerca de solucions enfront de les pèrdues alimentàries.

Des de la Fundació Espigoladors sempre hem destacat que espigolar és molt més que recollir aliments que el mercat descarta: és una eina de transformació social que permet recuperar el valor dels aliments, combatre el desaprofitament alimentari i reforçar el dret a una alimentació saludable per a tota la població.

Amb la cloenda d’aquesta itinerància, reafirmem el nostre compromís de continuar impulsant iniciatives que contribueixin a reduir les pèrdues alimentàries des de l’origen i a generar una major consciència col·lectiva sobre els reptes del sistema agroalimentari actual.

Aprenentatge i Servei per l’aprofitament alimentari: transformació social des de l’acció local i comunitària

Engeguem quatre projectes ApS amb grups de joves per empoderar-es a crear intervencions comunitàries que redueixin les pèrdues i el malbaratament alimentari

Aprenentatge i Servei per l’aprofitament alimentari: transformació social des de l’acció local i comunitària

Engeguem quatre projectes ApS amb grups de joves per empoderar-les a crear intervencions que redueixin les pèrdues i el malbaratament alimentari al seu entorn local

Alumnes de l’INS Costa i Llobera en una sessió del projectes ApS

Bona part del malbaratament alimentari que es produeix en l’àmbit domèstic, de la restauració i del petit comerç es podria evitar canviant els nostres hàbits quotidians. Us imagineu quin canvi més gran podem promoure si aconseguim que totes les persones introduïm el concepte d’aprofitament alimentari al nostre dia a dia? Aquest és el repte al qual donen respostes les i els joves que participen als projectes d’Aprenentatge i Serveis (ApS) que la Fundació Espigoladors duem a terme amb el suport del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Sota el lema “Som part de la solució al malbaratament alimentari”, aquests promouran accions comunitàries que treballaran per la sostenibilitat ambiental i la justícia social.

Els ApS són projectes educatius que combinen la formació de caràcter teòric amb la implicació, a partir de la realització d’un servei, en la realitat social més propera de les participants. Així, a través del coneixement en profunditat d’una problemàtica social i/o ambiental, es crea una intervenció que reverteix en el conjunt de la comunitat. Són, doncs, projectes de compromís amb l’entorn.

Per tercer any consecutiu, Espigoladors hem posat en marxa projectes ApS amb alumnes d’educació secundària que tenen ganes de treballar per l’aprofitament alimentari. Enguany estem treballant de nou amb les alumnes de l’INS Vila de Gràcia, i hem sumat col·laboracions amb tres nous centres educatius: l’INS Olorda de Sant Feliu de Llobregat, l’INS Costa i Llobera de Barcelona i l’Escola Nostra Senyora del Mar del Prat de Llobregat. En total són més de 80 joves que iniciaran projectes locals per donar resposta a una problemàtica global!

Ara bé, com ho podem fer per crear un projecte comunitari que sensibilitzi les veïnes i veïnes del barri sobre la importància de fomentar l’aprofitament alimentari? En primer lloc, haurem de fer una investigació exhaustiva de la problemàtica. Al llarg de diverses sessions, descobrirem que, darrere les tones d’aliments que es descarten, s’hi amaguen un munt de problemàtiques ambientals, injustícies socials i pèrdues econòmiques.

Alumnes de l’INS Vila de Gràcia en una sessió d’investigació de la problemàtica de les pèrdues i el malbaratament alimentari

Quan ja siguem expertes i experts en pèrdues i malbaratament, ens caldrà fer una diagnosi per conèixer el nostre entorn i les cares que hi adquireix aquesta problemàtica. Per fer-ho, sortirem al barri per fer d’investigadores i investigadors i recollir tota la informació que necessitem per crear les nostres intervencions.

Les i els alumnes de l’Escola Nostra Senyora del Mar, que van iniciar l’ApS durant el primer trimestre del curs escolar, ja han fet aquesta diagnosi. Amb petits grups, han estudiat tots els punts de la cadena alimentària que podem trobar al seu municipi, el Prat de Llobregat. Així, han entrevistat a agricultors i agricultores del Parc Agrari del Baix Llobregat, a petits comerços i supermercats, a bars i restaurants del municipi i, fins i tot han observat quina és la situació al menjador del seu centre.

Amb tota la informació recollida, ja podrem generar idees per crear els nostres serveis i desenvolupar-los, tal com estan fent els i les alumnes del Prat! Des d’Espigoladors tenim moltes ganes de descobrir quins seran els projectes que crearan les joves de tots els centres amb qui treballem per incidir en els seus entorns. Ben aviat els donarem a conèixer perquè puguin servir d’inspiració per a d’altres iniciatives.

En definitiva, els ApS ens demostren que a partir de l’acció local i comunitària podem incidir en la transformació d’una problemàtica global. I és que, actuant de manera local, podem canviar el món! A més, també ens demostren que les joves són un col·lectiu clau per promoure canvis socials i ambientals. És imprescindible que escoltem les seves veus i que busquem maneres d’empoderar-les perquè tenen una gran capacitat imaginativa per crear nous projectes i moviments que incideixin en la seva comunitat i el conjunt de la ciutadania!

Amb el suport de: