Josep Lluís Escuer: “S’ha d’acabar amb les pràctiques deslleials i el frau al mercat agroalimentari”

Després d’un 2020 difícil per culpa del coronavirus, la pagesia local segueix afrontant reptes no menys complicats: la globalització del mercat, disminució dels ingressos, canvi climàtic, espècies invasores, etc. Parlem amb Escuer de la situació actual l’agricultura local i de les claus per poder seguir mantenint-la en el futur.

Josep Lluís Escuer: “S’ha d’acabar amb les pràctiques deslleials i el frau al mercat agroalimentari”

Josep Lluís Escuer és representant de la Cooperativa agrària Fru-Rose (Lleida) i membre del Consell rector de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) en l’àmbit dels subministraments. A més, també representa a aquesta organització en la Comissió de Malbaratament i Sostenibilitat del Consell Català de l’Alimentació i la Comissió Assessora de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), entre d’altres. Aquesta vinculació amb el camp li ve de lluny: ell mateix és productor i fill de productors de préssec, nectarina, paraguaià i pera.

Després d’un 2020 difícil per culpa del coronavirus, la pagesia local segueix afrontant reptes no menys complicats: la globalització del mercat, disminució dels ingressos, canvi climàtic, espècies invasores, etc. Parlem amb Escuer de la situació actual l’agricultura local i de les claus per poder seguir mantenint-la en el futur.

P: Josep Lluís, tu mateix ets productor de fruita dolça: préssec, paraguaià, nectarina… ara que som en plena temporada, quina és la teva valoració fins ara?

R: La veritat és que aquesta campanya no és gaire bona: enguany hi ha poca producció degut a les gelades de la primavera. Està essent una collita accidentada, de qualitat una mica deficient… és una d’aquelles campanyes que ens agradaria acabar quan abans, millor.

P: Què vol dir amb “deficient”?

R: Vull dir que ens trobem amb pinyols oberts, picades, calibre petit, deformacions, russeting (marques i rugositats de la pell)… és a dir, defectes que provoquen que al final la fruita no es vengui. Per què us feu una idea de l’impacte: en condicions favorables als meus camps es poden arribar a produir unes 300 tones de fruita i enguany em penso que amb prou feines arribarem a fer-ne 150.

P: Hi ha estudis que atribueixen aquestes gelades al canvi climàtic. Quins canvis has notat al camp en els últims anys relacionats amb l’escalfament global?

R: El canvi climàtic es fa notar de forma important cada dia, i on ho veiem més és en el moment de la floració i la collita: aquests processos es fan cada vegada més aviat per culpa de les altes temperatures.

Les tempestes d’estiu, les pedregades i els temporals provoquen uns estralls de por. Tinc companys de la zona de Torroella de Montgrí que, per culpa del Glòria, van arribar a patir inundacions de fins a un metre i mig als seus camps de pomers!

P: Hi ha possibilitat d’adaptar-se a aquesta nova realitat?

Evidentment, i per això estem treballant conjuntament amb institucions com l’IRTA per aconseguir varietats de plantes més adaptades al canvi climàtic: les espècies capaces de resistir les altes temperatures i la manca de reg són les més buscades. Malauradament, no tinc clar si aconseguirem adaptar-nos-hi prou ràpid…

P: El canvi climàtic és el principal problema de la pagesia?

No, i ara! Un dels principals problemes que tenim és la manca d’entesa entre les administracions i el camp; crec que encara els governs no són conscients de la situació real. Per exemple: als discursos sovint sentim parlar de “producció ecològica” i és una cosa que sona molt bé, però la realitat és que cada vegada comptem amb menys productes per poder combatre unes plagues que, en part per culpa del canvi climàtic, són cada vegada més agressives. Dintre de pocs anys em temo que hi haurà produccions que no puguin tirar endavant perquè la major part de la collita s’haurà perdut per culpa d’unes plagues que no podrem controlar.

La solució és escoltar a qui treballem la terra, ja que la coneixem de primera mà. I evidentment mai renunciarem a la sostenibilitat… som els primers a qui ens interessa cuidar el medi ambient, ja que en depenem per poder viure.

P: Des de entitats, institucions, grups ambientalistes… insistim molt en la necessitat de consumir producte de proximitat i en la problemàtica que les importacions causen tant a nivell econòmic com ambiental. Però, actualment Catalunya té prou suficiència alimentària? És viable limitar o prohibir les importacions?

R: Jo penso que Catalunya pot ser un país capaç d’abastir-se perfectament; tenim fruita, carn, vins, blat… pràcticament no ens falta de res! A més, en temes agraris, hem demostrat ser un país amb tradició pionera: vam ser la primera Comunitat Autònoma que va tenir una conselleria de medi ambient. El problema és que mai hem estat capaços de transformar tot aquest esforç en un valor afegit que ho compensi.

Per altra banda, jo crec que “prohibir” les exportacions potser seria massa radical; l’únic que demanem és que, com a mínim, puguem competir en les mateixes condicions. Això ara no està passant i vet aquí un exemple: durant les negociacions per aprovar la nova PAC, a Brussel·les, des de les cooperatives vam insistir moltíssim en què s’apliquin els mateixos criteris de producció -ja força exigents- als productors de països de fora de la Unió Europea… i al final no han volgut! És a dir, que a nosaltres ens prohibeixen utilitzar productes i tècniques per, suposadament, preservar la qualitat, la traçabilitat i la sostenibilitat, però després es permet l’entrada de producte de fora sense control. I nosaltres, a més, en paguem les conseqüències: sigui en forma de caiguda de preus per saturació del mercat o sigui en forma d’espècies invasores als nostres camps.

P: Últimament estem veient notícies molt preocupants en relació al camp: productors que llencen aliments com a acció desesperada de denúncia, agricultors que es veuen obligats a posar els seus camps a la venda i, fins i tot, fets tan greus com l’increment de suïcidis entre la pagesia en alguns països com França. Quines són les causes d’aquest fenomen?

R: Iniciar una nova empresa agrària, per a un petit productor, a dia d’avui és una tasca impossible: aixecar-la i mantenir-la equival a una fortuna que al final no serveix per a res. Les grans cadenes de distribució guanyen molts diners realitzant pràctiques deslleials i obligant al productor o productora a vendre la fruita a un preu ridícul. A mi fa un parell d’anys em van arribar a pagar només 18 cèntims per un quilo de fruita! Ens estem arruïnant.

Així les coses, qui pren el relleu després? El resultat és que hi ha finques i camps abandonats o que acaben en mans de fons voltor i servint als interessos de la indústria especulativa.

P: Com a petit productor, quin és el full de ruta a seguir per assegurar el futur de l’agricultura local?

R: La classe política ha de ser conscient de la tasca que fem al món rural: la pagesia som els “jardiners i jardineres” del territori i som qui produeix els aliments per a la població. A nosaltres ens agradaria guanyar-nos la vida sense cap ajut, però malauradament en el context actual no tenim més remei que dependre’n. Si les administracions volen que seguim fent cultius compromesos i sostenibles necessitem més ajuts perquè, ara per ara, no en guanyem prou per mantenir-nos.

Per altra banda tinc clar que s’ha d’acabar amb les pràctiques deslleials i el frau al mercat agroalimentari. Si és evident que els productors estem venent per sota de cost, per què no es fa res per evitar-ho? L’únic control que hi ha és el que exercim els petits productors i productores de forma autònoma, i això ens fa sentir-nos abandonats.

I per últim cal impulsar dietes sanes i saludables entre la població, perquè ara mateix al nostre mercat hi ha poca demanda de fruita i verdura. Sabies que a Itàlia consumeixen 8 vegades més fruita i verdura que a Espanya? Ens cal menjar més fruita i verdura fresca i de proximitat.

P: En els últims anys també has exercit de representant la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) en el procés d’elaboració de la Llei 3/2020, de prevenció de pèrdues i malbaratament alimentaris. Ja fa més d’un any que la llei s’ha aprovat; quin balanç en feu?

Crec que aquesta llei constitueix un punt de partida molt bo de cara a lluitar contra les pèrdues i el malbaratament a tota la cadena alimentària. Tot i així crec que tot just acaba de començar i encara cal desenvolupar-la molt més: s’han d’implementar mecanismes de control a totes les baules de la cadena alimentària, no només al camp. Per altra banda, cal establir més alternatives per tota aquesta fruita i verdura excedent com per exemple la transformació… o bé canalitzar-la per a que arribi a les famílies que ho necessiten, com feu des d’Espigoladors. Ara bé, tal i com comentava abans, cal anar a l’arrel del problema si realment volem provocar un canvi en la tendència actual.

Josep Miquel Fibla: “L’ideal és que tothom consumeixi de proximitat i de temporada: no caldria importar i així protegiriem l’agricultura local

En Josep Miquel Fibla és investigador del programa de fruticultura de l’Institut de Recerca i Tecnologies Alimentàries (IRTA), un organisme pertanyent a la Generalitat de Catalunya que té com a objectiu impulsar la recerca i el desenvolupament tecnològic en l’àmbit agroalimentari al camp català. La seva especialitat són els cítrics i, com no podia ser d’altra manera, desenvolupa la seva tasca a les Terres de l’Ebre, una regió que des de mitjans del segle passat s’ha especialitzat en aquest cultiu.

Recentment la Fundació Espigoladors vam organitzar una espigolada a Bítem (Tortosa) per recollir taronges en el marc d’un conveni de col·laboració amb l’IRTA per recuperar aliments descartats del mercat i canalitzar-los a entitats socials durant els propers tres anys. Parlem amb en Josep Miquel per indagar una mica més en les causes que provoquen pèrdues de fins del 50% de la collita juntament amb tots els recursos (aigua, sòl) que s’empren en el cultiu.

Josep Miquel Fibla: “L’ideal és que tothom consumeixi de proximitat i de temporada: no caldria importar i així protegiriem l’agricultura local»

Josep Miquel Fibla, investigador de l'IRTA, a Amposta durant una espigolada de taronja — Josep Miquel Fibla, investigador de l’IRTA, explica les causes de l’ennegriment de la taronja a Bítem (Amposta)

Conversem amb Josep Miquel Fibla, investigador de l’IRTA, sobre biodiversitat agrícola i pèrdues alimentàries

P: Josep Miquel, tu ets investigador del programa de fruticultura de l’IRTA. En què consisteix aquest programa?

R: El programa de fruticultura de l’IRTA és un programa que fa molts anys es desenvolupa a parcel·les experimentals arreu de Catalunya amb l’objectiu d’introduir noves varietats d’espècies frutícoles al territori, per poder desestacionalitzar-ne la producció i allargar-ne la temporada.

Josep Miquel Fibla a la parcel·la experimental de l’IRTA a Bítem (Amposta)

P: En quins camps de Catalunya es desenvolupa aquest programa? I en quins cultius?

R: El programa de Fructicultura de l’IRTA es desenvolupa des de fa molts anys arreu del país en diversos cultius, principalment de fruita dolça, però a les Terres de l’Ebre es desenvolupa la Citricultura des de fa molts anys, i concretament a la finca de Bítem, s’ha fet recerca sobre noves varietats de taronges, les quals moltes d’elles ja s’han arribat a plantar a la comarca de manera comercial.

P: Recentment l’IRTA ha signat un conveni de col·laboració amb la Fundació Espigoladors per espigolar aquells cítrics que ni tan sols s’arriben a recollir perquè queden fora del circuit comercial. Quines són les causes d’aquestes pèrdues als camps de l’IRTA? Quants aliments es poden arribar a perdre?

R: Les pèrdues alimentàries als camps de l’IRTA venen causades principalment per dos factors: les plagues i els factors climatològics, com per exemple les pedregades. Les plagues en particular estan causant molts estralls, perquè enguany els cítrics es veuen atacats simultàniament per tres espècies de mosca blanca. Aquests insectes no malmeten la fruita per se, però produeixen una melassa que atrau la fumagina, un fong de color negre -vet aquí el nom popular de “negreta”- que ennegreix la fruita i, per tant, fa que quedi fora del circuit comercial, tot i que per dins estigui en perfecte estat.

En condicions favorables als nostres camps es pot arribar a perdre fins a un 10% de la collita, però quan hi ha plagues o temporals aquestes pèrdues poden enfilar-se i sobrepassar el 50%.

P: A quins cultius afecta principalment?

R: Als arbres fructícoles, com els cítrics (taronja, mandarina); també tenim notícia d’afectacions als camps de caquis d’altres agricultors i agricultores de la zona.

P: Quines solucions s’han proposat per fer front a aquestes pèrdues? Són definitives?

R: En el cas que ens ocupa, malauradament les solucions que tenim a l’abast passen per aprendre a conviure amb aquestes plagues i adaptar-nos a elles, mitjançant tractaments més específics. No tenim alternativa, ja que aquests problemes venen donats per unes temperatures cada vegada més elevades, produïdes pel canvi climàtic, i la introducció de noves espècies que ràpidament s’adapten al nostre entorn però a la vegada són resistents als tractaments que havíem emprat tradicionalment.

I hem d’actuar de pressa: últimament tenim notícies de l’aparició d’espècies invasores com el cotonet de Sudàfrica, que està causant la pèrdua del 100% del cultiu i suposa un problema molt seriós per l’agricultura local.

P: Haurem d’afrontar més problemàtiques com aquesta en un futur proper? Hi ha alguna manera d’evitar-les?

R: Tal i com estan les coses ara, segurament seguirem enfrontant-nos cada vegada a més problemes com aquest. La solució passa, per una banda, per que les administracions facin controls a les fruites i verdures que venen d’altres països per evitar l’entrada de més espècies invasores. El més ideal, però, és que tothom consumeixi de proximitat i de temporada: si fos així, no caldria importar i no probablement no correríem tants riscos.

P: Aquests dies celebrem la Setmana de la Natura i, concretament, el passat 22 de maig va ser el Dia Internacional de la Diversitat Biològica. En què consisteix la biodiversitat quan parlem d’agricultura? Quina relació té amb l’agricultura sostenible? La diversitat de cultius pot evitar les pèrdues alimentàries?

r: El terme “biodiversitat” en agricultura implica moltes coses. Podem parlar de biodiversitat de fauna (és a dir, aquells insectes o animals que poden ser beneficiosos o no per al cultiu) o de flora. Si afavorim la diversitat podem controlar les plagues de forma biològica i estalviar-nos molts químics; per no parlar de que cada vegada hem d’ajustar més l’ús d’aigua i, en un context de canvi climàtic, ens calen plantes que siguin resistents a les altes temperatures per evitar futures pèrdues causades per la manca de reg. No obstant, sempre quedarà alguna resta…que pot ser aprofitada per projectes com el de la Fundació Espigoladors.

Laura, voluntària: “Veure els camions de les entitats plens de menjar que hem collit em fa sentir-me realitzada”

Moltes persones troben en l’espigolament una manera de retrobar-se amb la natura al mateix temps que fan una tasca en benefici de la comunitat

Laura, voluntària: “Veure els camions de les entitats plens de menjar que hem collit em fa sentir-me realitzada”

Moltes persones troben en l’espigolament una manera de retrobar-se amb la natura al mateix temps que fan una tasca en benefici de la comunitat

Tot i que es tracta d’una pràctica mil·lenària, la paraula “espigolar” és força desconeguda. “No havíem sentit mai a parlar-ne”, diuen molts voluntaris i voluntàries quan els hi preguntes com és que han acabat collint bledes o cols un matí de març a Viladecans. L’espigolament els suposa una mena de retrobament amb la natura i amb una pràctica molt arrelada a la nostra cultura, però que s’ha anat perdent amb el temps ―i les lògiques de mercat.

Moltes persones venen a les espigolades a través d’entitats socials; d’altres, perquè ho van veure a la televisió o a les xarxes; o gràcies al boca-orella cortesia d’amics i familiars. I en surten entusiasmades, ja que és fàcil trobar-se amb qui repeteix diversos dies a la setmana. En aquest camp de bledes del Parc Agrari del Baix Llobregat ja hi hem vingut fins a 5 vegades durant aquesta temporada, perquè el preu de venda de la verdura és tan baix que al productor no li surt a compte invertir diners per fer la collita.

“És la segona vegada que vinc, i aquesta vegada m’he demanat festa a la feina expressament”, explica la Laura, una voluntària de 33 anys que treballa d’administrativa a Barcelona. “Fa temps que tenia ganes de fer voluntariat i ajudar als altres, però no trobava una iniciativa que m’acabés d’encaixar, perquè moltes es desenvolupen a l’entorn urbà i jo volia treballar en alguna cosa relacionada amb el medi ambient. De fet, m’havia plantejat apuntar-me a netejar platges”, explica. Però en conèixer el significat de l’espigolament alguna cosa va fer-li “clic”: “En quant ho vaig conèixer vaig veure clar que ja havia trobat el que estava buscant. Una tasca que em permetia estar al camp, a l’aire lliure -una cosa molt necessària en aquests temps de pandèmia- i ajudar als altres. Veure els camions de les entitats socials plens de menjar que hem collit em fa sentir-me realitzada. Hem contribuït a l’aprofitament de tots aquests aliments i hem ajudat a qui més ho necessita”.

Aquest sentiment de satisfacció a l’hora d’ajudar a la comunitat el comparteixen també altres voluntaris com el Sergio, veí de Sant Boi i membre de la Botiga d’Aliments Solidaris. Mentre espigola taronja amarga dels arbres del barri de Vinyet, en el marc del projecte pilot per espigolar els arbres fruiters dels carrers, explica que ell en el seu moment també va ser usuari de l’entitat: “la Botiga em va estar ajudant molt de temps i crec que cal retornar el favor d’alguna manera”. La Gemma, que també és membre de la Botiga, comenta que ella està a l’atur i que “aquest voluntariat és la millor feina que puc fer”.

Amb la nostra tasca forma fem créixer moviment social que reivindica que les persones han d’estar al centre de l’economia: els col·lectius més vulnerables, els productors i productores i, és clar, el conjunt de persones voluntàries, entre d’altres.

Voluntaris i voluntàries de la Botiga Solidària de Sant Boi, a l'espigolada de taronja amarga de carrer que es va fer a la ciutat el passat mes de març — Voluntaris i voluntàries de la Botiga Solidària de Sant Boi, a l’espigolada de taronja amarga de carrer que es va fer a la ciutat el passat mes de març

Un canvi de consciència social, revaloritzar els aliments i promoure una cultura d’aprofitament són aspectes clau per revertir l’amenaça del canvi climàtic i promoure l’aprofitament alimentari és una de les vies per aconseguir-ho.

Com la Laura i el Sergio, més de 2.000 voluntaris i voluntàries d’arreu de Catalunya ja han viscut experiències espigoladores al Parc Agrari del Baix Llobregat o a les zones agrícoles del Maresme, el camp de Tarragona i Terres de l’Ebre. I tu, vols afegir-te al moviment? Fes-te espigolador/a! #JoEspigolo

Pel medi ambient, aprofitament

La Fundació Espigoladors celebrem el dia Mundial del Medi Ambient reivindicant la importància de l’aprofitament alimentari

Pel medi ambient, aprofitament

La Fundació Espigoladors celebrem el Dia Mundial del Medi Ambient reivindicant la importància de l’aprofitament alimentari

Les polítiques estètiques que regeixen el mercat alimentari tenen influència en els colors de fruites i verdures. Als camps, el rang de colors de les pastanagues va des del morat fins al groc blanquinós. A les botigues, en canvi, generalment podem trobar-ne de taronges.

Cada vegada que algú parla de medi ambient, la imatge més característica que s’evoca són muntanyes verdes, boscos densos i rius i llacs d’aigua cristal·lina. Quan parlen de desastres ambientals, en canvi, aquests mateixos paratges passen a estar malmesos. Les muntanyes deixen de ser verdes i queden plenes de brossa, els boscos cremen, i l’aigua dels llacs i dels rius agafa un to marronós. També entra en joc, inevitablement, el canvi climàtic i tots els seus efectes: el desgel dels pols, el forat de la capa d’ozó, i tot el seguit de desastres naturals cada vegada més extrems que provoca.

Per sort, les reivindicacions mediambientals, especialment aquelles relacionades amb el canvi climàtic, estan a l’ordre del dia. Els i les joves d’arreu del món han alçat la veu per reclamar un model d’organització socioeconòmic més sostenible. Darrerament hem viscut les primeres vagues pel clima i les seves manifestacions multitudinàries, a les quals se sumaven tots aquells i aquelles que ja fa anys que treballen per assolir un canvi de paradigma. Malgrat la notorietat de les reivindicacions, moltes de les causes dels desastres mediambientals i del canvi climàtic resten desconegudes o, com a mínim, passen desapercebudes. Una d’elles són les pèrdues i el malbaratament alimentari, una problemàtica social i mediambiental a què la Fundació Espigoladors volem donar resposta a través de la nostra activitat.

“Malbaratament”, deia la cuinera Ada Parellada, és una paraula que tot just estem aprenent a dir. Fa referència a tots aquells aliments aptes pel consum humà que són descartats al llarg de la cadena alimentària, des del sector primari fins al rebost de casa. L’any 2011, la FAO va calcular que anualment es perden i malbaraten un terç dels aliments que es produeixen a escala global. Un any més tard, l’estudi Fusions va acotar aquesta dada a escala europea; en aquest territori s’hi llencen 88 milions de tones d’aliments. I si volem dades encara més locals, ens hem de fixar en l’estudi que l’Agència de Residus de Catalunya i la UAB van fer també l’any 2012: només tenint en compte els sectors de la restauració, el comerç al detall i l’àmbit domèstic, es malbaraten 35 kg d’aliments per persona i any.

Aquests calçots havien crescut tant, que el seu productor no els va poder comercialitzar a causa dels requeriments estrictes de calibre del mercat alimentari.

Les pèrdues i el malbaratament alimentari no són només una problemàtica mediambiental perquè suposen la creació de residus alimentaris, sinó que tenen unes implicacions majors. Quan un aliment es descarta, converteix en residus tots els elements emprats per a la seva producció, com l’aigua i el sòl. A més, contribueix a l’emissió de gasos d’efecte hivernacle; s’ha calculat que és el causant del 8% d’aquestes emissions a escala global.

Com tota problemàtica mediambiental, les pèrdues i el malbaratament alimentari també tenen implicacions socials que cal combatre. És molt difícil no fer-nos ressò de la contradicció que suposa que aquesta problemàtica existeixi en un món on cada vegada són més les persones que no tenen garantit el dret a una alimentació sostenible. Tot i així, cal assenyalar que aquestes dues problemàtiques no estan correlacionades, i que totes dues són causades per un sistema de mercat i d’organització social que no té en compte ni la justícia social ni l’ambiental.

Una de les implicacions socials més clares de les pèrdues i el malbaratament és la dificultat afegida que suposa per a la pagesia a l’hora de comercialitzar els seus productes. Les pèrdues alimentàries que s’originen als camps del sector primari són causades per un sistema de mercat que exigeix uns cànons estètics i de calibre molt difícils de complir, i que imposa unes polítiques de preus severes. Aquest context dificulta que la pagesia pugui obtenir un rendiment de la seva tasca, que a ulls de la societat va perdent a poc a poc el seu valor i el dels aliments.

És habitual trobar porros i pastanagues amb aquesta forma. A les botigues, en canvi, és difícil veure’n.

És per tot això que avui, Dia Mundial del Medi Ambient, volem visibilitzar les implicacions que tenen les pèrdues i el malbaratament alimentari. Des d’Espigoladors treballem dia rere dia per posar-hi fi, perquè volem construir un model sostenible que tingui en compte la justícia social. I perquè volem que aquest model valori la tasca del sector primari, un agent clau pel territori, i els aliments. Un model que, inevitablement, passa per la circularitat: treballem reaprofitant els residus, dotant-los d’una segona vida.

Moltes gràcies a totes les persones que heu passat a l’acció per treballar per l’aprofitament alimentari i, especialment, moltes gràcies a totes les persones voluntàries i a la pagesia compromesa. Seguim creant xarxa pel medi ambient!