Categoria: malbaratament

Acompanyem el Prat a caminar cap a un sistema alimentari just, resilient i sostenible

Acompanyem el Prat a caminar cap a un sistema alimentari just, resilient i sostenible

Sota aquesta premissa impulsem el projecte Prat Alimenta per transformar l’Estratègia Alimentària del Prat del Llobregat.

D’on venim?

L’alimentació és un fet fonamental a les nostres vides, necessitem alimentar-nos cada dia i fer-ho de manera saludable per a poder tenir una vida plena i activa. La cadena agroalimentària és l’encarregada de proporcionar-nos el menjar del qual ens alimentem i sabem que té un paper destacat en l’actual crisi climàtica que estem vivint. Actualment, aquesta cadena està molt globalitzada i provoca unes relacions comercials injustes per als productors i productores, un ús intensiu del sòl i de l’aigua, així com grans desplaçaments dels aliments que augmenten els gasos d’efecte hivernacle emesos. No només cal que l’alimentació sigui saludable sinó també sostenible.

És per això que l’any 2015 diverses ciutats d’arreu del món, entre elles el Prat de Llobregat, van signar el Pacte Milà per fer constar el seu compromís en l’avenç cap a sistemes alimentaris sostenibles, inclusius, resilients, segurs i diversificats. La voluntat era organitzar els seus sistemes alimentaris urbans a partir del marc d’acció que es proposava, revisant les seves polítiques, plans i normes per adaptar-los als principis que emanen del Pacte, involucrant en el procés tots els agents del sistema alimentari.

Sessió d’inici del procés participatiu de l’Estratègia Alimentària del Prat del Llobregat (20 d’abril del 2023)

El Prat de Llobregat és un municipi amb una cultura, tradicions i patrimoni històricament arrelats amb el seu entorn agrícola, així com amb una vinculació territorial estreta amb el Parc Agrari del Baix Llobregat, el primer parc agrari de Catalunya.

L’any 2020 l’Ajuntament del Prat va encarregar una proposta d’estratègia agroalimentària de la ciutat que servís per reorientar les línies d’acció municipals i potenciés les polítiques alimentàries de la ciutat en clau de sostenibilitat i equitat. Al Prat ja fa anys que es treballa en la generació de projectes que integren i promouen els principis que recull el Pacte de Milà, així com s’ha donat suport  a entitats que treballen per promoure un sistema alimentari més sostenible i inclusiu.

L’any 2022, amb el finançament de la Fundació Daniel i Nina Carasso, vam engegar el projecte Prat Alimenta, per a transformar l’estratègia agroalimentària de ciutat de l’Ajuntament en una estratègia que inclogués els diferents agents del sistema agroalimentari pratenc, a través de la participació de les entitats i la ciutadania, caminant així cap a l’agroecologia.

Com ho estem fent?

Inicialment, es va fer un treball intern des d’Espigoladors on es va revisar i alinear la proposta que havia sortit del procés interdepartamental dut a terme durant el 2020 amb les principals estratègies alimentàries que existeixen al nostre entorn, tant en l’àmbit de ciutat com supramunicipals. Amb aquesta informació es va elaborar un primer esborrany d’estratègia.

A partir de l’abril de 2023 es va iniciar un procés per a conèixer l’estat de la cadena agroalimentària del Prat. Des d’aleshores s’ha dut a terme fins a 4 sessions col·lectives i s’ha entrevistat individualment a més de 15 entitats locals així com amb els tècnics dels departaments que s’ha considerat més prioritaris. A partir d’aquests contactes s’ha modificat l’estratègia alimentària per a incloure-hi les visions i projectes que ja existeixen al Prat. El projecte de Prat Alimenta no té sentit si no recull el bagatge de tota la feina que ja s’ha fet i que ha de ser el punt de partida de tots els canvis que es puguin originar.

Sessió participativa de Prat Alimenta amb agents del sistema alimentari del Prat del Llobregat (28 de novembre del 2023)

No s’ha deixat de banda, tampoc, el paper clau que la ciutadania ha de jugar en aquesta estratègia alimentària. Per incloure la seva opinió s’estan duent a terme intervencions participatives en diferents punts del Prat amb afluència de població. Aquestes intervencions volen tenir un doble paper: saber l’opinió de la ciutadania en alguns punts claus i donar a conèixer l’estratègia alimentària de cara a fomentar-ne la participació.

Vam ser a la Fira Avícola per promoure la participació ciutadana de Prat Alimenta (3 de desembre del 2023)

Continuem avançant!

Amb l’any 2024 arriben els reptes més grans per al projecte Prat Alimenta. Volem que l’estratègia alimentària esdevingui molt més que un document. Com volem fer-ho possible?

En primer lloc, publicarem el document de l’estratègia al web de l’Ajuntament durant el mes de gener per què tots els ciutadans que ho vulguin puguin fer comentaris i ajudar-nos a millorar.

Després, crearem dos espais de treball en l’àmbit alimentari:

  • Un grup interdepartamental a l’Ajuntament per alinear les polítiques que s’estan duent a terme en l’àmbit alimentari des dels diferents departaments creant així sinergies i treballant conjuntament en aquest àmbit.
  • Grups de treball de temàtiques concretes amb les entitats del Prat per a poder treball conjuntament en projectes específics o en fer formacions als agents que ho necessitin. Volem articular aquests grups de treball a partir de la Taula pel Clima que existeix al municipi i que ben aviat es tornarà a reactivar. En aquesta taula també es podrà incorporar la veu de la ciutadania  així com fer seguiment dels resultats del projecte.

Amb tota aquesta feina volem que l’estratègia alimentària pugui ser el catalitzador de tot el que s’està fent al prat: consolidant aquells projectes que ja estan passant, donant una empenta a aquells que tot just són una idea i analitzant si cal incorporar nous projectes que puguin ser d’interès.

Des d’Espigoladors afrontem aquest nou any amb moltes ganes de continuar caminant juntament amb l’Ajuntament del Prat, les entitats i la ciutadania cap a un sistema alimentari municipal just, resilient i sostenible.

Estem al límit: per què reduir les pèrdues i el malbaratament alimentari és necessari perquè el sistema agroalimentari es mantingui dins dels límits planetaris

Estem al límit: per què reduir les pèrdues i el malbaratament alimentari és necessari perquè el sistema agroalimentari es mantingui dins dels límits planetaris

Avui, Dia Internacional contra el Canvi Climàtic, posem sobre la taula la urgència de reduir les pèrdues i el malbaratament alimentari i els impactes ambientals que s’hi associen en un context en què s’han superat sis dels nou límits planetaris per a l’habitabilitat i l’estabilitat de la Terra.

El sistema agroalimentari globalitzat i industrialitzat deixa perdre, cada any, 1.300.000 kg d’aliments aptes per al consum humà, xifra equivalent a una tercera part del que es produeix al món (FAO, 2011) i que es veu incrementada en cada nou estudi sobre la problemàtica.

Les causes de les pèrdues i el malbaratament alimentari (PDA) tenen l’arrel, en la seva major part, en un model de producció i consum d’aliments totalment desconnectat dels límits ecològics que fomenta, entre d’altres, l’obtenció de la màxima producció al mínim cost o la imposició d’estrictes requeriments estètics que impedeixen la comercialització de moltes collites. Com a societat, hem perdut la consciència sobre el valor dels aliments, situació també donada per un desarrelament amb la terra, el territori i la tasca de la pagesia.

Darrere dels milers de tones d’aliments descartades s’hi amaga un impacte ambiental de grans dimensions (FAO, 2013). I és que quan un aliment es malbarata, converteix en residu tots els elements que s’han emprat en la seva producció – l’aigua, el sòl i l’energia- i genera igualment l’emissió de gasos d’efecte hivernacle.

Un impacte ambiental que desafia els límits planetaris per a l’estabilitat i habitabilitat de la Terra, dels quals segons els darrers informes publicats ja se n’han superat sis. Cinc d’ells tenen relació directa amb l’impacte de les pèrdues i el malbaratament alimentari:

  • Canvi climàtic: si les PDA fossin un país serien el tercer en emissions de CO2, sent responsables d’un 8% de les emissions a escala global. Segons un informe de l’ONG Drawdown Project (2020)reduir aquest 8% de gasos d’efecte hivernacle mantindria l’escalfament global per sota dels 2 graus, tal com es demana a l’Acord de París. Per aquest motiu, reduir les PDA es planteja com una de les solucions amb més força per combatre els efectes del canvi climàtic.
  • Pèrdua de la biodiversitat: s’incrementa la degradació d’hàbitats i ecosistemes i pèrdua de la biodiversitat per l’ús de la terra agrícola per cultivar aliments que no s’acabaran consumint.
  • Canvi en l’ús de la terra: el 28% de terres agrícoles disponibles a nivell mundial s’usen per produir aliments que acaben perduts o malbaratats. 1.400 milions d’hectàrees de sòl agrícola que equivalen a la superfície de Rússia o a 24 vegades la superfície de la Península Ibèrica.
  • Ús de l’aigua dolça: les PDA suposen el malbaratament  de 250 km3 d’aigua l’any, una xifra que equival a cent milions de piscines olímpiques o el cabal del Riu Volga.  
  • Contaminació bioquímica: els aliments llençats en abocadors es descomponen i produeixen gas metà que, a banda de contribuir al canvi climàtic, pot filtrar-se a fonts d’aigües properes i contaminar-les. L’ús de fertilitzants i pesticides en els conreus també accelera la degradació dels sòls.

Si el sistema agroalimentari és responsable d’un terç de les emissions de GEI a l’atmosfera, encara és més alarmant que, en un context de crisi climàtica, es portin al límit recursos naturals per produir aliments que no acabaran a cap plat. A això, s’hi afegeix la inversió desaprofitada de recursos humans i econòmics, i la paradoxa ètica que aquesta problemàtica convisqui amb els elevats índexs d’inseguretat alimentària a nivell mundial.

És imprescindible, ara més que mai, posar el focus en la transició cap a un sistema alimentari que faci efectiu al dret fonamental a l’alimentació saludable dins dels límits ecològics del planeta. En aquest context, la reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari ha d’esdevenir un objectiu clau i no negociable.

Les solucions passen per transformacions a nivell social, col·lectiu i individual: posar al centre el valor nutricional i cultural que tenen els aliments, generar canvis en els nostres patrons d’alimentació i consum, defensar el treball de la pagesia i recuperar la cultura de l’aprofitament alimentari i el relleu generacional de la cuina, en són alguns aspectes clau. A la vegada, cal augmentar el coneixement sobre la problemàtica per tal de proporcionar anàlisis en profunditat sobre els causes i els volums de les PDA que es produeixen al llarg de la cadena i, també, reivindicar accions polítiques ambicioses que estiguin a l’alçada de la problemàtica i l’afrontin des de l’arrel.

Cultivant una xarxa d’iniciatives de food sharing a Europa

Cultivant una xarxa d’iniciatives de food sharing a Europa

Des d’Espigoladors ens sumem al projecte Cultivate, liderat pel Trinity College of Dublin, que aglutina universitats, ajuntaments i iniciatives alimentàries comunitàries de 9 ciutats europees amb l’objectiu de ser motor d’innovació en l’àmbit del “food sharing” per tal de contribuir a la construcció de sistemes alimentaris locals més sostenibles i resilients.

El 23 de març es va donar el tret de sortida al Projecte Cultivate des de la seu del Trinity College of Dublin, universitat que el lidera i que ha estat capaç d’aglutinar universitats, ajuntaments i iniciatives alimentàries comunitàries d’arreu d’Europa per tal de generar eines innovadores i necessàries per fer front a la manca de sostenibilitat i equitat que els sistemes alimentaris urbans i periurbans pateixen i que els fa vulnerables a les crisis a què ens hem d’habituar cada vegada més.

Les iniciatives alimentàries comunitàries (food sharing initiatives) han tingut com a eix conductor les problemàtiques descrites, entenent food sharing com a tot  acte comunitari al llarg de la cadena alimentària. Cultivate, en aquest sentit, proposa crear una aproximació coral, amb diferents actors implicats, per tal de crear una plataforma d’innovació social virtual que apuntali i ajudi a créixer les iniciatives alimentàries comunitàries. Per això es compta amb la participació de gestors públics, investigadors i investigadores, agents que participen en la cadena alimentària, representants d’iniciatives alimentàries comunitàries i de la ciutadania.

Aquesta plataforma preveu incorporar una eina de mapeig que aplega les diferents iniciatives de cent ciutats europees (SHARECITY100 DATABASE – SHARECITY) ja existent, però aquest cop ampliant-la a dues-centes. Una altra eina força interessant que es planteja formular en el marc del projecte és una calculadora de costos, beneficis i impactes de les iniciatives alimentàries comunitàries. Per a la implicació dels gestors públics i actors polítics Cultivate planteja una eina interactiva (menu of good governance) que permeti millorar la presa de decisions en l’àmbit de política alimentària que afecten a les iniciatives alimentàries comunitàries. Una altra eina que es preveu desenvolupar durant l’execució del projecte és una biblioteca de participació ciutadana (Library of Citizen Engagement) amb mecanismes tant virtuals com presencials per tal d’intensificar la participació ciutadana en projectes sostenibles de food sharing.

I tot aquest paquet d’eines que es planteja des de Cultivate, per a què? Doncs el primer objectiu és ampliar el coneixement i la comprensió sobre el food sharing, què impedeix o potencia aquestes pràctiques, i quin impacte tenen en la gent, en el planeta i en les economies de les zones urbanes i periurbanes. Cultivate també pretén, com a segon gran objectiu, enfortir les economies basades en food sharing en aquestes zones. Finalment, prevenir i reduir el malbaratament alimentari.

Participen del projecte ajuntaments, universitats i iniciatives alimentàries comunitàries de nou ciutats europees. Començant per la coordinació del Trinity College of Dublin, que ja té una llarga trajectòria en l’estudi de qüestions relacionades amb l’alimentació comunitària, s’hi sumen a nivell acadèmic la Wageningen University, que compta amb una important especialització en estudis relacionats en política alimentària i el dret alimentari sent referent en aquests camps, i finalment en el món universitari destaca la Universitat de Barcelona, que amb la reconeguda investigadora, amb beca Ramon i Cajal, Anna Moragues es converteix també una universitat referent en l’estudi de la seguretat alimentària, les desigualtats que genera el model alimentari vigent i en política alimentària. Pel que fa els ajuntaments, destaquem la presència de Milà, ciutat que va acollir el Pacte de polítiques alimentàries urbanes i que actualment compta amb una regidoria innovadora en política alimentària; Barcelona, que en els darrers anys s’ha posicionat com una ciutat referent en polítiques urbanes encaminades a la sostenibilitat alimentària; i Utrecht, que actualment compta amb una estratègia per a la vida urbana saludable en la què la política alimentària és un dels eixos vertebradors. Finalment, hi trobem diverses iniciatives alimentàries com Bouroume, amb seu a Atenes, que impulsa un projecte de recuperació d’excedents alimentaris per tal de destinar-lo a les entitats socials que treballen a Grècia. A més a més, amb la col·laboració d’Espigoladors, han començat a estudiar la possibilitat d’espigolar en zones agrícoles gregues.

Doncs sí, des d’Espigoladors també “cultivem”, formant part d’aquest engrescador projecte com a iniciativa comunitària alimentària innovadora amb la recuperació de l’espigolament com a activitat de food sharing única a nivell europeu. La nostra participació en el projecte permetrà no només avaluar-la, sinó també poder consolidar les bases per a la seva expansió a altres ciutats europees. Així ho desitgem, perquè estem convençuts que espigolar és una activitat pionera per a la lluita contra les pèrdues i el malbaratament alimentari i per a la sensibilització en favor d’un model alimentari més sostenible i just.

Més informació del projecte a: cultivate-project.eu/

(r9)Alimenta, o com promoure el canvi a les organitzacions del sector agroalimentari cap a la reducció de les pèrdues i el malbaratament d’aliments

(r9)Alimenta, o com promoure el canvi a les organitzacions del sector agroalimentari cap a la reducció de les pèrdues i el malbaratament d’aliments

En els darrers mesos, la Fundació Espigoladors hem desenvolupat el programa de formació i assessorament “(r9)Alimenta – Las Rs de las pérdidas i el desperdicio alimentario para la economía verde”. L’objectiu: acompanyar persones treballadores del sector agroalimentari de Múrcia i Andalusia dotant-los de coneixements i competències en matèria de sostenibilitat i economia verda.

(r9)Alimenta: un programa impulsat per promoure el canvi a organitzacions del sector agroalimentari i de l’economia verda

En aquest context, cal que hi hagi professionals, tant del sector empresarial, com d’entitats socials i de l’administració, que estiguin formats en aquesta temàtica i siguin claus perquè el sector compleixi les futures obligacions legislatives, a més d’esdevenir exemple d’iniciatives per aprofitar aliments.

Sota aquesta premissa, des de la Fundació Espigoladors hem impulsat i desenvolupat el projecte “(r9)Alimenta – Las Rs de las pérdidas y el desperdicio alimentario para la economía verde” , amb el suport del Programa Empleaverde, iniciativa posada en marxa per la Fundación Biodiversidad a través del Fons Social Europeu.

Un programa de formació i assessorament a través del qual hem acompanyat durant 7 mesos persones treballadores d’empreses agroalimentàries, entitats socials i institucions públiques dotant-los de coneixements i competències en matèria de sostenibilitat i economia verda. En especial, s’ha aprofundit en la temàtica de les PMA, visibilitzant-ne els impactes, reflexionant sobre les seves causes i identificant com podem combatre-les, tant a través de la prevenció com de la revalorització.

El projecte s’ha emmarcat a les comunitats autònomes d’Andalusia i Múrcia, dues de les regions on es concentra la producció agroalimentària d’Espanya i, per tant, amb un gran nombre d’actors que treballen en aquest sector clau per lluitar contra les PMA .

Els reptes de les participants: tres testimonis en el marc de la conscienciació i la transformació alimentària

En una segona fase, els i les participants de (r9)Alimenta han pogut treballar un cas pràctic o projecte vinculat a la seva activitat laboral que contribuís a la lluita contra les PMA. Per això, es van realitzar sessions d’assessorament personalitzats entre els i les assistents al curs i professionals de l’equip d’Espigoladors, que els van acompanyar en el desenvolupament i concreció de la seva iniciativa.

Han estat molts els reptes que han sorgit, des de diversos àmbits i amb diferents enfocaments. Donem veu, en aquest article, a tres de les iniciatives plantejades.

“Huelva se alimenta cuidando su diversidad cultural y ambiental” és el nom del projecte pedagògic ideat i desenvolupat per Isabel Brito, biòloga, activista ambiental i funcionària del Servei de Medi Ambient i Energia de la Diputació de Huelva.

Com ens explica en primera persona, “aquest nom incorpora el concepte de Huelva com a territori que alimenta, dins i fora de les nostres fronteres. Se la coneix com a rebost d’Europa. La proposta se centra en els aliments locals i els aliments procedents de països llatinoamericans que actualment formen part de la nostra cuina. Ens proposa recuperar sabers, a través de l’aprofitament d’aliments a les nostres receptes culinàries. I ens convida a incorporar el sabor de qualitat que ens ofereix el nostre entorn natural divers i únic, encarnat per les deveses, els aiguamolls, l’Andévalo i la costa.”

La diversitat cultural i ambiental són dos eixos claus de la seva iniciativa, que es materialitzarà en una maleta pedagògica: un recurs educatiu per sensibilitzar, mitjançant l’aprofitament alimentari, sobre la importància de tenir una alimentació saludable i sostenible. “A través d’onze activitats senzilles però divertides en què, a través del joc, els tallers, les excursions, les visites, les noves tecnologies i els receptaris d’aprofitament, tots i totes puguem apropar-nos més a la nostra cultura culinària, i al mateix temps contribuir a conservar-la”, ens explica la Isabel.

Isabel Brito, en l’entorn del Parc Natural de Doñana.

La Susana i la María José són integrants de l’Associació Subbètica Ecològica. Situada a Cabra (Còrdova), l’associació uneix famílies productores amb famílies consumidores, petits establiments, grups de consum i menjadors escolars al voltant de l’alimentació ecològica. El projecte compta també amb un obrador de conserves, motiu principal pel qual es van unir al programa. “El reaprofitament d’excedents i la consciència per no desaprofitar aliments és a la base del treball d’elaboració de conserves i elaborats que realitzem. Poder conèixer més a fons la problemàtica i l’experiència d’altres col·lectius és allò que ens va fer sumar-nos al programa”, ens comenten.

Durant l’assessorament, vam detectar aspectes de millora en matèria de comunicació i màrqueting, així com en els processos productius de l’obrador, a partir dels coneixements de l’equip d’Espigoladors i del seu obrador es im-perfect. “La idea és, per una banda, poder millorar els nostres processos i conèixer els nostres rendiments i possibilitats, per poder ajudar les nostres famílies de l’horta amb els seus excedents. I, de l’altra, saber transmetre a les nostres famílies consumidores la importància de comprar els nostres productes no només pel caràcter saludable, local i ecològic, sinó per aquesta aposta que fem perquè aquesta pèrdua de productors no es produeixi», expliquen la Susana i la María José.

A l’obrador ecològic de la Subbètica elaboren tot tipus de conserves vegetals, com ara salses i adobats.

Borja del Valle, actualment consultor ambiental, es va unir al programa sent tècnic de medi ambient de la Mancomunitat Turística de Sierra Espuña, a Múrcia. En concret, estava involucrat en el projecte Agroeconatura, que té l’objectiu de fomentar la venda i el consum de productes locals, així com dignificar el paper de la pagesia.

Al seu pas per (r9)Alimenta ha treballat en l’elaboració d’una guia per fomentar la sostenibilitat al projecte a través de la prevenció de les PMA. Un decàleg de consells i aspectes clau per a la producció primària, la venda al detall i la restauració que està pendent de publicació. “El que volia és, per una banda, crear consciència sobre les pèrdues i el malbaratament alimentari i, per altra banda, ajudar els sectors amb què treballava perquè poguessin optimitzar els seus recursos i reduir aquest tipus de residus”, explica en Borja.

Tres exemples que, juntament amb les altres iniciatives de (r9)Alimenta, esperem i desitgem que es converteixin en referents i fonts d’inspiració per a altres organitzacions, empreses o entitats que vulguin passar a l’acció per fer front a la urgent i necessària reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari.

El Pacte de Milà i sis eixos per posar l’alimentació saludable i sostenible al centre

El Pacte de Milà i els sis eixos d’Espigoladors per posar l’alimentació saludable i sostenible al centre

En el marc de la Capitalitat de l’Alimentació Sostenible, Barcelona va acollir, el passat octubre, el 7è Fòrum Global del Pacte de Política Alimentària Urbana de Milà: un espai de trobada i reflexió conjunta sobre la relació entre el sistema agroalimentari, l’alimentació urbana i l’emergència climàtica. Repassem els punts claus del Pacte i de quina manera les accions que impulsem des d’Espigoladors s’hi troben alineades.

L’any 2015 es va aprovar el Pacte de Milà, que fins avui han firmat 210 ciutats d’arreu del món, entre elles Barcelona i el Prat de Llobregat. Aquest és un document que vol promoure el compromís de les Administracions d’avançar cap a sistemes alimentaris sostenibles, resilients i inclusius, que assegurin que totes les persones tinguin accés a una alimentació saludable, que redueixin les pèrdues i el malbaratament alimentari, i que promoguin la mitigació del canvi climàtic i la defensa de la biodiversitat.

És important notar que el Pacte es dona entre ciutats perquè actualment els centres urbans agrupen més de la meitat de la població mundial, una xifra que sense dubte augmentarà any rere any a causa dels processos d’urbanització. Així, les ciutats d’arreu es pregunten quines accions poden emprendre en matèria d’alimentació a través de la revisió de les seves polítiques i plans, i de la promoció de noves iniciatives.

Per desenvolupar un sistema agroalimentari sostenible, és imprescindible treballar des d’una visió global i transversal de l’alimentació. Les accions que emprenguin les administracions, per tant, hauran d’involucrar tots els agents de la cadena alimentària: producció, distribució, transformació i comercialització d’aliments. Seguint aquesta línia, el Pacte de Milà proposa un Marc Estratègic d’Acció, que cada ciutat pot adaptar al seu context. Un dels seus punts centrals és la defensa dels agricultors i agricultores locals, un aspecte que proposa treballar des de l’augment de la producció urbana i periurbana de caràcter agroecològic, i des del foment dels circuits curts de comercialització. A més, també recull la necessitat de promoure la distribució i transformació alimentària local i de baix impacte ambiental, la promoció dels comerços de proximitat i els mercats locals, i de la sensibilització ciutadana en matèria agroalimentària. Tots aquests punts, a més, cal que s’emmarquin dins l’equitat social i la dignitat laboral i que es generin i es revisin des de processos de governança compartida.

En caràcter general, bona part del Marc d’Acció del Pacte de Milà, també es troba recolzat per altres Estratègies i Plans que serveixen de guia a les Administracions locals de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Destaquen el Pla Estratègic de l’Alimentació de Catalunya, i la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana de Barcelona.

El Pacte de Milà, més enllà de ser un marc protocol·lari internacional, és també un espai de trobada i reflexió conjunta de tots els centres urbans que han emprès accions de foment de models agroalimentaris saludables i sostenibles. Cada any, una de les seves ciutats firmant, es converteix en la Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible. La ciutat escollida esdevé un centre on es du a terme el Fòrum del Pacte i on, a més, es promouen accions i iniciatives que treballin en el marc de l’alimentació saludable i sostenible. Enguany, Barcelona és la Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible i, com a tal, ha acollit el 7è Fòrum del Pacte de Milà. Aquest, que va tenir lloc entre el 19 i el 21 d’octubre, va ser un espai de trobada i reflexió conjunta sobre la relació entre el sistema agroalimentari, l’alimentació urbana i l’emergència climàtica. En el seu marc, s’ha impulsat el Barcelona Challenge on Good Food and Climate, que compta amb un Toolkit innovador per calcular l’impacte en termes de reducció de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle que tenen les polítiques alimentàries dels municipis.

Els sis eixos d’Espigoladors per l’alimentació saludable i sostenible

En el context de la celebració de la Capitalitat de l’Alimentació Sostenible de Barcelona, des de la Fundació Espigoladors volem reivindicar la nostra tasca de reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari i de foment de l’alimentació saludable, que tants punts en comú té amb les noves línies de treball que la ciutat ha posat en marxa.

És per això que hem establert sis eixos o punts que, per a nosaltres, defineixen l’alimentació saludable i sostenible. Aquests es troben sempre presents en totes les accions que realitzem, i treballen en la mateixa línia que el Pacte de Milà:

  1. Reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari a través del foment de la cultura de l’aprofitament a totes les baules de la cadena alimentària. Volem reduir els impactes ambientals i social tan severs associats a aquesta problemàtica.
  2. Dignificació de la pagesia local i recuperació del valor dels aliments a través de l’apropament de les persones de la ciutat als camps del sector primari. L’espigolament és una eina de sensibilització de gran impacte que permet trencar amb la dicotomia camp-ciutat i que, a més, pot esdevenir un altaveu de les reivindicacions del sector primari local.
  3. Increment del consum de fruites i verdures locals i de temporada als Serveis de Distribució d’Aliments per fomentar l’equitat en l’accés a dietes saludables, equilibrades i sostenibles.
  4. Foment del consum de productes de temporada i de proximitat, i promoció de la seva accessibilitat al conjunt de la població. Volem trencar amb el paradigma que l’alimentació saludable és excloent, i a més volem donar una sortida comercial a les produccions de la pagesia local.
  5. Transformació local dels aliments amb criteris de sostenibilitat i de justícia social a través de l’Empresa d’Inserció es im-perfect®.
  6. Promoció del vessant comunitari de l’alimentació.  Volem fomentar la cooperació entre tots els agents de la cadena alimentària, i crear xarxes veïnals i comunitàries que posin l’alimentació al centre i promoguin la participació activa de tots els col·lectius. Sens dubte, una de les comunitats que més promovem és la de les espigoladores i espigoladors.

L’impacte que volem promoure des d’Espigoladors no s’esgota al curt termini; volem que també tingui un impacte a llarg termini que permeti construir aquests sistemes agroalimentari resilients de què parla el Pacte de Milà. És per això que llegim la problemàtica de les pèrdues i el malbaratament alimentari, el nostre camp d’acció principal, com una problemàtica originada pel model agroalimentari imperant i, en conseqüència, com una palanca de canvi d’aquest. Aquest és un model globalitzat, industrialitzat i mercantilitzat que s’allunya de qualsevol paradigma de sostenibilitat ambiental i justícia social. La lluita per l’aprofitament alimentari i l’equitat en l’accés a dietes saludables i sostenibles és un camp d’acció que compta amb el suport de bona part dels agents de la cadena agroalimentària, i que permet introduir canvis de forma progressiva que treballin en la promoció de la sobirania alimentària, un paradigma que cerca també el Pacte de Milà.

Per seguir construint alternatives alimentàries i tenir un major impacte, n’estem segures que ho hem de fer de la mà de les Administracions. Per aquest motiu, celebrem l’aposta que Barcelona i l’Àrea Metropolitana fan cap a la construcció d’un model alimentari saludable i sostenible a través del Pacte de Milà i de la Capitalitat. Esperem poder seguir teixint sinèrgies en l’impuls de nous projectes que tinguin aquest impacte a llarg termini que tant procurem des de les dues parts.

Josep Lluís Escuer: “S’ha d’acabar amb les pràctiques deslleials i el frau al mercat agroalimentari”

Després d’un 2020 difícil per culpa del coronavirus, la pagesia local segueix afrontant reptes no menys complicats: la globalització del mercat, disminució dels ingressos, canvi climàtic, espècies invasores, etc. Parlem amb Escuer de la situació actual l’agricultura local i de les claus per poder seguir mantenint-la en el futur.

Josep Lluís Escuer: “S’ha d’acabar amb les pràctiques deslleials i el frau al mercat agroalimentari”

Josep Lluís Escuer és representant de la Cooperativa agrària Fru-Rose (Lleida) i membre del Consell rector de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) en l’àmbit dels subministraments. A més, també representa a aquesta organització en la Comissió de Malbaratament i Sostenibilitat del Consell Català de l’Alimentació i la Comissió Assessora de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), entre d’altres. Aquesta vinculació amb el camp li ve de lluny: ell mateix és productor i fill de productors de préssec, nectarina, paraguaià i pera.

Després d’un 2020 difícil per culpa del coronavirus, la pagesia local segueix afrontant reptes no menys complicats: la globalització del mercat, disminució dels ingressos, canvi climàtic, espècies invasores, etc. Parlem amb Escuer de la situació actual l’agricultura local i de les claus per poder seguir mantenint-la en el futur.

P: Josep Lluís, tu mateix ets productor de fruita dolça: préssec, paraguaià, nectarina… ara que som en plena temporada, quina és la teva valoració fins ara?

R: La veritat és que aquesta campanya no és gaire bona: enguany hi ha poca producció degut a les gelades de la primavera. Està essent una collita accidentada, de qualitat una mica deficient… és una d’aquelles campanyes que ens agradaria acabar quan abans, millor.

P: Què vol dir amb “deficient”?

R: Vull dir que ens trobem amb pinyols oberts, picades, calibre petit, deformacions, russeting (marques i rugositats de la pell)… és a dir, defectes que provoquen que al final la fruita no es vengui. Per què us feu una idea de l’impacte: en condicions favorables als meus camps es poden arribar a produir unes 300 tones de fruita i enguany em penso que amb prou feines arribarem a fer-ne 150.

Fruita doble espigolada.

P: Hi ha estudis que atribueixen aquestes gelades al canvi climàtic. Quins canvis has notat al camp en els últims anys relacionats amb l’escalfament global?

R: El canvi climàtic es fa notar de forma important cada dia, i on ho veiem més és en el moment de la floració i la collita: aquests processos es fan cada vegada més aviat per culpa de les altes temperatures.

Les tempestes d’estiu, les pedregades i els temporals provoquen uns estralls de por. Tinc companys de la zona de Torroella de Montgrí que, per culpa del Glòria, van arribar a patir inundacions de fins a un metre i mig als seus camps de pomers!

P: Hi ha possibilitat d’adaptar-se a aquesta nova realitat?

Evidentment, i per això estem treballant conjuntament amb institucions com l’IRTA per aconseguir varietats de plantes més adaptades al canvi climàtic: les espècies capaces de resistir les altes temperatures i la manca de reg són les més buscades. Malauradament, no tinc clar si aconseguirem adaptar-nos-hi prou ràpid…

P: El canvi climàtic és el principal problema de la pagesia?

No, i ara! Un dels principals problemes que tenim és la manca d’entesa entre les administracions i el camp; crec que encara els governs no són conscients de la situació real. Per exemple: als discursos sovint sentim parlar de “producció ecològica” i és una cosa que sona molt bé, però la realitat és que cada vegada comptem amb menys productes per poder combatre unes plagues que, en part per culpa del canvi climàtic, són cada vegada més agressives. Dintre de pocs anys em temo que hi haurà produccions que no puguin tirar endavant perquè la major part de la collita s’haurà perdut per culpa d’unes plagues que no podrem controlar.

La solució és escoltar a qui treballem la terra, ja que la coneixem de primera mà. I evidentment mai renunciarem a la sostenibilitat… som els primers a qui ens interessa cuidar el medi ambient, ja que en depenem per poder viure.

P: Des de entitats, institucions, grups ambientalistes… insistim molt en la necessitat de consumir producte de proximitat i en la problemàtica que les importacions causen tant a nivell econòmic com ambiental. Però, actualment Catalunya té prou suficiència alimentària? És viable limitar o prohibir les importacions?

R: Jo penso que Catalunya pot ser un país capaç d’abastir-se perfectament; tenim fruita, carn, vins, blat… pràcticament no ens falta de res! A més, en temes agraris, hem demostrat ser un país amb tradició pionera: vam ser la primera Comunitat Autònoma que va tenir una conselleria de medi ambient. El problema és que mai hem estat capaços de transformar tot aquest esforç en un valor afegit que ho compensi.

Per altra banda, jo crec que “prohibir” les exportacions potser seria massa radical; l’únic que demanem és que, com a mínim, puguem competir en les mateixes condicions. Això ara no està passant i vet aquí un exemple: durant les negociacions per aprovar la nova PAC, a Brussel·les, des de les cooperatives vam insistir moltíssim en què s’apliquin els mateixos criteris de producció -ja força exigents- als productors de països de fora de la Unió Europea… i al final no han volgut! És a dir, que a nosaltres ens prohibeixen utilitzar productes i tècniques per, suposadament, preservar la qualitat, la traçabilitat i la sostenibilitat, però després es permet l’entrada de producte de fora sense control. I nosaltres, a més, en paguem les conseqüències: sigui en forma de caiguda de preus per saturació del mercat o sigui en forma d’espècies invasores als nostres camps.

P: Últimament estem veient notícies molt preocupants en relació al camp: productors que llencen aliments com a acció desesperada de denúncia, agricultors que es veuen obligats a posar els seus camps a la venda i, fins i tot, fets tan greus com l’increment de suïcidis entre la pagesia en alguns països com França. Quines són les causes d’aquest fenomen?

R: Iniciar una nova empresa agrària, per a un petit productor, a dia d’avui és una tasca impossible: aixecar-la i mantenir-la equival a una fortuna que al final no serveix per a res. Les grans cadenes de distribució guanyen molts diners realitzant pràctiques deslleials i obligant al productor o productora a vendre la fruita a un preu ridícul. A mi fa un parell d’anys em van arribar a pagar només 18 cèntims per un quilo de fruita! Ens estem arruïnant.

Així les coses, qui pren el relleu després? El resultat és que hi ha finques i camps abandonats o que acaben en mans de fons voltor i servint als interessos de la indústria especulativa.

Préssecs de mides diferents.

P: Com a petit productor, quin és el full de ruta a seguir per assegurar el futur de l’agricultura local?

R: La classe política ha de ser conscient de la tasca que fem al món rural: la pagesia som els “jardiners i jardineres” del territori i som qui produeix els aliments per a la població. A nosaltres ens agradaria guanyar-nos la vida sense cap ajut, però malauradament en el context actual no tenim més remei que dependre’n. Si les administracions volen que seguim fent cultius compromesos i sostenibles necessitem més ajuts perquè, ara per ara, no en guanyem prou per mantenir-nos.

Per altra banda tinc clar que s’ha d’acabar amb les pràctiques deslleials i el frau al mercat agroalimentari. Si és evident que els productors estem venent per sota de cost, per què no es fa res per evitar-ho? L’únic control que hi ha és el que exercim els petits productors i productores de forma autònoma, i això ens fa sentir-nos abandonats.

I per últim cal impulsar dietes sanes i saludables entre la població, perquè ara mateix al nostre mercat hi ha poca demanda de fruita i verdura. Sabies que a Itàlia consumeixen 8 vegades més fruita i verdura que a Espanya? Ens cal menjar més fruita i verdura fresca i de proximitat.

P: En els últims anys també has exercit de representant la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) en el procés d’elaboració de la Llei 3/2020, de prevenció de pèrdues i malbaratament alimentaris. Ja fa més d’un any que la llei s’ha aprovat; quin balanç en feu?

Crec que aquesta llei constitueix un punt de partida molt bo de cara a lluitar contra les pèrdues i el malbaratament a tota la cadena alimentària. Tot i així crec que tot just acaba de començar i encara cal desenvolupar-la molt més: s’han d’implementar mecanismes de control a totes les baules de la cadena alimentària, no només al camp. Per altra banda, cal establir més alternatives per tota aquesta fruita i verdura excedent com per exemple la transformació… o bé canalitzar-la per a que arribi a les famílies que ho necessiten, com feu des d’Espigoladors. Ara bé, tal i com comentava abans, cal anar a l’arrel del problema si realment volem provocar un canvi en la tendència actual.

Una lectura crítica del nou informe sobre malbaratament alimentari publicat pel PNUMA

La Fundación Espigoladors propone una revisión de la metodología y la interpretación de los datos recogidos en el nuevo informe sobre desperdicio de PNUMA para poder avanzar hacia la construcción de soluciones transversales a esta problemática.

Una lectura crítica del nou informe sobre malbaratament alimentari publicat pel PNUMA

El malbaratament alimentari és una emergència climàtica i social. El nou informe del PNUMA publicat aquesta setmana de març mostra noves dades de la magnitud d’aquesta problemàtica. Però, encara que aquests ens puguin ser útils per crear un marc conceptual d’aquesta problemàtica, no han d’eclipsar la necessitat encara latent de crear models transversals que treballin en la prevenció i la reducció del malbaratament i dels seus efectes socials i ambientals.

La meta 12.3 dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides estableix que “D’aquí a 2030, reduir a la meitat el malbaratament d’aliments per càpita mundial en la venda al detall i a nivell dels consumidors i reduir les pèrdues d’aliments a les cadenes de producció i subministrament, incloses les pèrdues posteriors a la collita.”

Per mesurar la consecució d’aquesta meta per part dels Estats Membres signataris, s’han dissenyat dos components específics. Un mesurarà les pèrdues i un altre el malbaratament. Les pèrdues es mesuraran amb l’Índex de pèrdues d’aliments, centrat en els aliments que es descarten des de la producció als camps, fins al nivell minorista, sense incloure’l. I l’Índex de malbaratament d’aliments que incorpora els nivells minoristes i de consum. La FAO és l’encarregada del desenvolupament i mesurament de l’Índex de pèrdues i, alhora, el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) el de malbaratament.

Celebrem que ahir dia 4 de març del 2021 PNUMA publiqués un primer informe sobre la situació mundial respecte a l’índex de malbaratament alimentari. Per a la seva elaboració, els investigadors i investigadores van revisar els articles publicats a nivell mundial fins ara que inclouen dades quantitatives del malbaratament generat en la distribució minorista, la restauració i les llars. Aquestes dades han estat comparades amb el concepte de malbaratament definit pel PUMA i amb la seva qualitat, que s’ha estudiat tenint en compte factors com la mida de la mostra, el mètode de mesurament utilitzat o l’abast geogràfic dels estudis. Tot i així, han elaborat una anàlisi qualitativa de la qualitat de les dades i han establert recomanacions per als Estats Membres en la seva tasca en la recollida de dades. Així mateix, també han realitzat una estimació del malbaratament alimentari per país, i han comparat els uns amb els altres.

Les principals conclusions de l’article són les següents:

  • El 2019 s’estima que s’han generat 931 milions de tones de residus alimentaris entre la distribució i el consum a nivell mundial.
  • Les xifres publicades fins ara sobre malbaratament són inferiors a les obtingudes en aquest estudi del PNUMA. Aquest assenyala que les xifres publicades el 2011 per la FAO només representen la meitat el malbaratament que es produeix en les darreres etapes de la cadena alimentària.
  • En el cas d’Espanya, l’estudi estima que s’estan desaprofitant 77 kg per persona i any a les llars.
  • Les dades publicades en aquest informe permetran fer estudis comparatius sobre l’evolució dels estats membres en matèria de prevenció i/o reducció de malbaratament alimentari. El 2022 es realitzarà una nova extrapolació per països, que es podrà comparar amb les dades recollides en aquest primer informe.
  • Demanen als Estats Membres realitzar estudis específics de qualitat amb què poder reportar el malbaratament alimentari generat.
  • Hi ha una gran manca de dades generalitzada, i amb els informes publicats les estimacions no tenen una gran precisió. Cal interpretar-les com un punt de partida, amb el qual millorar la presa de dades i situar el debat a l’esfera pública i política.

Tot i els avenços aconseguits amb aquest estudi, no podem deixar de ressaltar múltiples consideracions que al nostre parer són importants per interpretar de manera correcta les xifres recollides a l’informe del PNUMA i les conclusions que emanen d’aquest.

Qualitat de les dades:

En primer lloc, és important posar sobre la taula que els investigadors i investigadores del PNUMA reporten de manera recurrent al llarg de l’informe la incertesa existent a les dades existents fins a la data sobre malbaratament alimentari. A més, possiblement s’han quedat fora de l’anàlisi informes en llengües diferents de l’anglès. Per exemple, en el cas d’Espanya, només s’ha utilitzat una referència quan hi ha diferents informes, entre els quals hi ha el Panell de malbaratament del Ministeri d’Agricultura, que els estudia a nivell de llars.

En segon lloc, tenint en compte les característiques de l’informe, des d’Espigoladors considerem que les dades recollides no haurien d’interpretar-se de manera precisa ni fer-se servir per fer comparacions entre països. Això sí, sens dubte, les dades tenen un gran poder per definir la magnitud de la problemàtica, que sens dubte compta amb grans volums i que s’han de reduir urgentment.

Interpretació de les dades i definició de “food waste”

L’informe del PNUMA defineix “food waste” com “l’aliment i les parts no comestibles associades, retirades de la cadena de subministraments d’aliments humans (en determinades circumstàncies); venda minorista, serveis de menjar i llars. Per retirats de la cadena de subministrament d’aliments per a humans s’entén cadascuna de les destinacions finals: abocador, combustió controlada, clavegueram, escombraries / descarts / deixalles, digestió co / anaeròbica, digestió d’adob / aeròbica o aplicació al sòl.”

Les dades reportades en aquest informe consideren les parts comestibles i les no comestibles. Per tant, seria més correcte parlar de residus alimentaris i no de malbaratament alimentari, el terme que generalment s’utilitza en llengua espanyola. Som conscients que als països de llengua llatina utilitzem el terme malbaratament alimentari o similars per referir-nos al que en anglès és “food waste”, però en aquest cas és molt important tenir-ho en compte, ja que s’estan considerant les parts no comestibles de els aliments rebutjades: ossos, pells de fruites, etc.

A més, normalment els estudis realitzats per Europa i Nord Amèrica durant els darrers anys centrats a les llars han posat el focus a la part comestible dels aliments. No hem pogut aclarir si, a l’informe, aquest factor s’ha tingut en compte durant l’extrapolació de les dades realitzada sobre la base de les dades existents, i en l’elaboració del rànquing de nivells de malbaratament final per país.

Considerar les parts comestibles i no comestibles a tots els països del món per mesurar l’índex de malbaratament pot servir per unificar mètodes i estandarditzar les dades. Això no obstant, caldria considerar els patrons alimentaris i la cultura alimentària dels diferents països. A mode d’exemple, no és el mateix que una família cuini a casa pollastre a partir d’un pollastre que desploma, desossa, etc.; una família que ingereix la mateixa quantitat de pollastre però el compra en una safata monodosi. En el cas de la segona família, les plomes, ossos i parts no comestibles del pollastre s’haurien quedat en punts anteriors de la cadena alimentària, mentre que en el cas de la primera, estarien al cubell d’escombraries i serien considerades desaprofitament. Passaria el mateix amb una família que majoritàriament consumeix productes precuinats, pretallats, congelats, etc., ja que tenint en compte aquest índex acabarà generant molt menys residus a la llar que una altra que compri producte fresc directament dels productors i productores.

Volem ressaltar que cal interpretar l’informe com a exercici teòric d’extrapolació de dades, però que cal tenir cautela a l’hora d’interpretar les dades, i així ho fan els investigadors al llarg de tot l’informe. En aquest sentit, no creiem oportú comparar Nigèria, que segons l’informe té un malbaratament de 189 quilos per habitant, amb els Estats Units amb una dada de 59 quilos. En el cas de Nigèria hi ha un únic estudi de referència, i aquest és un estudi elaborat el 2016 a tan sols 100 llars per avaluar la generació de residus a casa seva.

Meta 12.3

Ens sorprèn que el PNUMA reconegui que l’Índex de pèrdues i l’Índex de malbaratament no siguin agregables. Això vol dir, que s’estan dedicant centenars d’hores de treball (més que necessàries sens dubte) per acabar obtenint unes dades parcials que seran incapaces de mostrar-nos com estan els diferents països signataris dels ODS en matèria de pèrdues i el malbaratament a nivell de sistema agroalimentari.

El problema de les pèrdues i el malbaratament alimentari és un problema estructural del sistema agroalimentari, que no es pot continuar tractant de manera parcial analitzant individualment cadascuna de les etapes de la cadena alimentària. Els volums generats en una etapa poden estar causats per comportaments i decisions d’agents que operen en una altra, ja que hi ha causes multifactorials que no comencen ni acaben tancant una etapa. Per tant, quin sentit té que una fita global de reducció de les pèrdues i el malbaratament no tingui un indicador conjunt?

Cal posar xifres als volums generats a cada etapa de la cadena, però és urgent tenir visions i aproximacions sistèmiques en aquesta diagnosi si es vol revertir l’actual panorama.

Volem també ressaltar que les definicions i conceptes usats per la FAO i PNUMA per a pèrdues i malbaratament no són equivalents als utilitzats a Europa. Així que demanem que s’interpretin les dades i els resultats dels dos índexs amb aquesta consideració. En definitiva, aquesta interpretació no agregada de les causes i tenint en compte definicions dispars, pot generar confusió, i arribar a determinats actors o etapes de la cadena en tractar-lo de manera aïllada i no en conjunt.

Cosificació dels aliments

Ens sorprèn que s’incorpori una definició de «food surplus» (excedent d’aliments) que inclogui els aliments redistribuïts per a consum humà. No sabem si de manera conscient o no, però el fet és que podria semblar que si no hi ha un intercanvi monetari, aquest aliment ja passa a ser un aliment de segones. Des d’Espigoladors considerem que els aliments són més que una simple mercaderia o commodity, i han de ser considerats com a bé imprescindible per a la nostra supervivència i benestar. El fet de qualificar d’excedent uns aliments que han estat ingerits per persones, sense entrar en com han arribat, és un clar indicatiu de la necessitat d’un enfocament més radical per atendre l’emergència climàtica i social que representen les pèrdues i malbaratament alimentari. Sense un canvi de mentalitat generalitzada no s’assolirà la meta 12.3.

Unim forces amb el CETT-UB per fomentar l’aprofitament alimentari i l’alimentació sostenible

Establir aliances per combatre les pèrdues i el malbaratament d’aliments i per promoure models alimentaris més sostenibles és un dels nostres pilars com a organització.

Unim forces amb el CETT-UB per fomentar l’aprofitament alimentari i l’alimentació sostenible

Establir aliances per combatre les pèrdues i el malbaratament d’aliments i per promoure models alimentaris més sostenibles és un dels nostres pilars com a organització. 

En aquesta línia i amb aquesta visió, hem signat un conveni de col·laboració amb el centre universitari de gastronomia i turisme CETT, adscrit a l’Universitat de Barcelona. L’objectiu de l’acord és impulsar projectes de prevenció del malbaratament alimentari, així com activitats i accions de sensibilització per fomentar dietes sostenibles i saludables entre la ciutadania. Per altra banda, també es promourà que l’alumnat del CETT participi en les nostres activitats i que desenvolupi estades de pràctiques al nostre equip. 

El CETT-UB és el centre universitari de referència de Turisme, Hoteleria i Gastronomia i està adscrit a la Universitat de Barcelona.

Com a una de les primeres col·laboracions, hem rebut l’assessorament del CETT, a nivell nutricional i gastronòmic, en l’elaboració de materials de divulgació amb l’objectiu de promoure l’aprofitament alimentari a les llars i hàbits d’alimentació saludable. El resultat ha estat una col·lecció d’infografies impreses que hem distribuït a diversos punts de distribució gratuïta d’aliments de l’Àrea Metropolitana de Barcelona per fomentar el consum de fruita i verdura entre les persones usuàries. Un projecte que ha comptat amb el suport de la Diputació de Barcelona i que s’emmarca, també, en la nostra lluita contra les situacions de pobresa alimentària.

Posar l’alimentació al centre és ara més necessari que mai! Per a les persones, per al planeta. 

Mostra de l’algunes de les infografies dissenyades. El projecte ha comptat amb el suport de la Diputació de Barcelona.

Califòrnia també és espigoladora

Espigoladors vista entitats espigoladores dels Estats Units, un territori on aquesta pràctica està molt estesa.

Califòrnia també és espigoladora

Espigoladors viatgem fins als Estats Units per a conèixer altres entitats espigoladores

Marc Farrés (dreta), responsable d’espigolaments de la Fundació Espigoladors, a la localitat californiana de San Luis Obispo durant una espigolada amb Glean SLO.

L’Assemblea General de les Nacions Unides ha declarat el 29 de setembre Dia Internacional de Conscienciació sobre les Pèrdues i el Malbaratament Alimentari. Enguany s’ha celebrat per primera vegada, i la Fundació Espigoladors n’hem organitzat una de grossa.

Una de les accions que hem dut a terme ha estat la posada en marxa de la campanya internacional #WeAreGleaners (wearegleaners/fwlday). Hem reunit més d’una vintena d’entitats espigoladores d’arreu del món amb l’objectiu de visibilitzar i reivindicar el potencial de l’espigolament com a activitat per lluitar contra les pèrdues i el malbaratament alimentari.

El nostre treball en el marc internacional, però, ja havia començat molt abans. A l’inici d’aquest 2020, en Marc Farrés, el responsable de l’àrea d’espigolaments de la nostra Fundació, va fer un viatge molt especial per l’estat de Califòrnia, a la costa oest dels Estats Units. La tria d’aquesta destinació tenia una explicació ben clara: en aquest país l’espigolament és una activitat molt consolidada, podem trobar-hi més de tres-centes entitats que s’hi dediquen. Califòrnia, a més, és un dels estats amb més conreu hortifruiter, sobretot a la seva plana central, i compta amb més de cuaranta entitats que espigolen de fruita i verdura. En Marc en va conèixer quatre, amb qui va compartir experiències i aprenentatges. 

La seva ruta va començar al nord de Califòrnia, prop de San Francisco. A l’extrem sud de la badia que banya aquesta famosa ciutat, hi trobem la ciutat de San José, coneguda com a capital de la zona de Silicon Valley. El gran nombre d’empreses tecnològiques que des dels anys 70 van començar a instal·lar-s’hi, han propiciat un procés de gentrificació amb una pressió urbanística molt forta que ha guanyat terreny a l’agricultura. Però malgrat la falta de camps de conreu, en aquesta zona gairebé tots els jardins particulars de les cases, els backyards, tenen arbres fruiters. En Craig Disrerens, un veí de la zona que es dedicava al món empresarial, un bon dia va començar a preguntar-se què se’n feia de tota la fruita d’aquests jardins, i va decidir collir-la i elaborar melmelades amb un grup de nois i noies del seu barri per a aprofitar-la. L’any 2001 va fer créixer el seu projecte i va crear Village Harvest, una entitat pionera d’espigolament de backyards. Actualment han deixat de banda l’elaboració de melmelades, però amb l’ajuda de 6.000 voluntaris i voluntàries aconsegueixen espigolar 100.000 kg de fruita, majoritàriament cítrics, cada any.

Craig Disrerens, fundador de Village Harvest.

Sense allunyar-se massa de la costa però viatjant molts quilòmetres cap al sud, en Marc va arribar a la petita ciutat de San Luis Obispo, on va conèixer l’equip de Glean Slo. El que fa especial aquesta entitat nascuda l’any 2010 és que actualment forma part del banc d’aliments de la ciutat; són els seus proveïdors de fruita i verdura fresca. Els aliments que distribueixen els espigolen de backyards i cultius hortofructícoles. També recuperen aliments dels mercats de pagès (farmers market).

A Los Angeles en Marc va fer una parada obligatòria, no podia marxar de Califòrnia sense conèixer Food Forward, una organització que amb pocs anys s’ha convertit en tot un referent als Estats Units. La majoria dels aliments que recuperen, 7 milions de kg anuals, són del whoelsale Los Angeles, el mercat de majoristes de la ciutat. També espigolen backyards i, de tant en tant, ho fan a camps de cultiu. Una organització que treballa amb xifres tan elevades, necessita molt voluntaris i voluntàries per a poder funcionar: en tenen 20.700, i canalitzen els aliments a 30 Serveis de Distribució d’Aliments diferents!

Marc Farrés a Los Angeles amb l’equip de Food Forward.

Produce Good és l’última entitat que en Marc va conèixer. Es troben a Encenitas, una petita ciutat costanera de la província de San Diego. La seva activitat està centrada en l’espigolament de fruita als backyards, i una vegada a la setmana acudeixen a 4 farmers markets. En Marc va quedar enamorat de l’entorn que envolta les seves oficines: una antiga granja envoltada de prats, convertida en un espai de treball compartit.

Amb tots ells i elles, en Marc va poder compartir la situació que viu l’espigolament a Catalunya. Els va explicar el nostre model i com l’activitat que duem a terme està molt lligada al sector primari. A diferència de les entitats estatudinenques, que espigolen eminentment backyards i farmers markets, aquí tenim molta relació amb la pagesia i els seus camps. Ara bé, malgrat haver-hi diferències, l’objectiu de totes les entitats és el mateix: propiciar que els col·lectius més vulnerables tinguis accés a una alimentació saludable, i crear una xarxa ciutadana que actuï contra les pèrdues i el malbaratament alimentari.

Economia circular, zero waste i aprofitament alimentari, un triplet inseparable

Una col·laboració de Bûmerang, una entitat que treballa pel Zero Waste a través d’un model basat en l’economia circular.
Parlen de la necessitat de reduir els residus per assolir un model més sostenible i del seu lligam amb la lluita per l’aprofitament alimentari.

Economia circular, zero waste i aprofitament alimentari, un triplet inseparable

Aquest article és una contribució de Bûmerang, el bowl que torna

Al 2015 estava en una platja d’Indonèsia, hi havia unes onades increïbles, però la meva vista no se centrava en les onades, se centrava en els centenars de trossos de plàstic que hi havia a la platja, un fenomen que malauradament també trobem al nostre territori. En aquell moment, me’n vaig adonar que feia molts anys que fèiem les coses malament, i que el reciclatge no treurà d’aquest problema.

Realment volem omplir els nostres oceans de plàstic? És el millor que sabem fer la, encara considerada, espècie animal més intel·ligent del planeta?

Abans de parlar de les solucions al plàstic d’un sol ús, cal entendre per què ens trobem en aquest embolic.

Dissenyat per contaminar

La invenció dels plàstics es remunta a principis del segle XX, va ser una revolució i ha ajudat les nostres societats a prosperar en molts aspectes, i a arribar a llocs que eren  impensables si no fos per la lleugeresa i prestacions que ofereixen alguns materials creats a partir del plàstic.

No va ser fins a mitjans del segle passat que els plàstics van començar a comercialitzar-se per crear alternatives d’un sol ús que substituïen a objectes de consum del dia a dia; tal com mostra aquest anunci del 1955, els plàstics van significar un canvi d’estil de vida per a la majoria de les famílies. De cop i volta, aquest nou material et permetia “ser més lliure i tenir més temps”.

Qui hagués pensat que la seva major virtut i la més celebrada, el fet que fossin “per tirar”, seria alhora el que portaria als envasos de plàstic d’un sol ús a la vora de la desaparició i, inclús, a la seva prohibició total?

La invenció del reciclatge no va arribar fins més endavant, prop dels anys 70, quan alguns grups ambientals van començar a assenyalar el fet que s’havia d’implementar un sistema de reciclatge per a aquests materials, que ja començaven a acumular-se de manera massiva als abocadors dels Estats Units i Europa.

Llavors, si el reciclatge no ens ajudarà a solucionar aquest problema, com podem fer-ho?

Economia circular

Fa aproximadament 10 anys que se sent a parlar molt sobre un nou concepte, el de l’economia circular. I si parlem d’economia circular, això significa que actualment estem en un sistema d’economia…lineal.

  • Extreure
  • Fabricar
  • Consumir
  • Tirar

A grans trets, això és el que hem estat fent al llarg dels últims 100 anys d’història de la humanitat.

L’economia circular se centra a mantenir el valor dels materials el màxim temps possible en el cercle de producció. Això significa que allarga al màxim la vida últil dels productes i, al mateix moment, treballa per crear sistemes que permeten recuperar tots els materials del producte una vegada la prersona que els hagi comprat no els necessiti més. D’aquesta manera, s’evita que els productes arribin als abocadors i s’incentiva a les empreses a fer dissenys centrats en la longevitat i no pas en l’obsolescència programada.

Una empresa que treballi amb un model d’economia circular, crearà productes i serveis que no crearan residus al final del seu cicle d’ús.

Partir del recurs desaprofitat.

Una altra forma de crear organitzacions basades en l’economia circular és partir d’un residu que, ara com ara, no s’aprofiti. Aquest és el cas d’Espigoladors, una Fundació que parteix de la premisa que el 30% de la producció d’aliments mundial es malbarata. Amb aquest punt de partida, treballa amb aquests excedents que el sector primari no pot comercialitzar a causa de les polítiques estètiques i de preu, i els dona valor, ja sigui des d’un punt de vista no lucratiu donant-los a entitats socials, o a partir de la creació dels productes es im-perfect®. Partir d’un recurs desaprofitat i crear un producte de valor afegit també es coneix com a “upcycling”.

Zero Waste, l’economia circular duta al dia a dia

Tot això sona molt bé per a treballar-ho com a organització o negoci, però…com ho fem per viure d’una manera més circular en el nostre dia a dia?

D’aquesta inquietud neix el, ara ja conegut, moviment “zero waste”, que busca minimitzar al màxim els residus que es generen les persones amb la seva activitat diaria. Es calcula que un europeu pot arribar a generar fins a 500kg de residus a l’any. Això significa que una ciutat com Barcelona estaria generant 750.000 tones de residus l’any.

Qualsevol que hagi intentat minimitzar els seus residus sap com de difícil que pot arribar a ser i com de desesperançador si ho intentes sense estar preparad@. Per sort, cada vegada comptem amb més informació online i són més els serveis que ens volen ajudar a fer que aquest objectiu sigui més fàcil d’assolir. El moviment ecologista és molt famós per les seves 3 sigles: Reduir, Reutilitzar i Reciclar. Nosaltres creiem que cal afegir-ne un parell més: Rebutjar i Repensar. Quan sentis l’impuls de consumir alguna cosa, passa primer, detingudament, per cada una de les fases:

  • Rebutjar: D’entrada, la resposta sempre és No.
  • Repensar: Si realment creus que és imprescindible, és moment de repensar-ho.
  • Reduir: En cas que realment ho necessitis, com pots fer-ho perquè consumeixi o impacti al mínim.
  • Reutilitzar: En cas que sigui un objecte de consum, el puc utilitzar d’una menera que em permeti reutilitzar-lo?

Si davant qualsevol compta passem detingudament per aquests punts, veure que portar una vida zero waste no és tan difícil com sembla.

Els nostres serveis que ens ajuden

De la mateixa manera que Espigoladors ha implementat l’economia circular, existeixen altres iniciatives també de l’economia circular que busquen ajudar a les persones a viure sense residus. És el cas de la nostra iniciativa Bûmerang, amb la qual busquem dur al segle XXI el que els nostres avis i àvies sabien fer, reutilitzar. Avui en dia, ens hem tornat una societat que va molt de pressa i que té poc temps, el dinar s’ha convertit en una cosa ràpida que es fa amb poc temps, i la majoria ens decantem per la fàcilitat de comprar alguna cosa ja preparada. És molt frustrant saber que cada dia, al menjar, estàs generant residus. Una alternativa podria ser portar el teu propi tupper, però també som una societat oblidadissa i és per això que hem creat Bûmerang, el bowl que torna, un servei gratuït que està disponible a diversos punts de menjar per endur-se de la ciutat de Barcelona, i on podràs gaudir del teu plat per endur-te en un envàs reutilitzable de forma 100% gratuïta.

Com funciona?

A través d’una app controlem que retornis els Bûmerangs en menys de 15 dies, el temps que et deixem per gaudir-lo. Aquest envàs el pots retornar a qualsevol altre punt de la xarxa Bûmerang, i podràs gaudir-ne d’un de nou en qualsevol moment i en qualsevol altre punt de la xarxa, només et demanem que el retornis en 15 dies.

Com hem vist, el reciclatge és una No solució que, encara que sigui important dur-la a terme, no ens farà sortir del problema on estem posats i posades. Si vols solucionar la problemàtica dels residus alimentaris, d’envasos o de la moda, necessitem posar tot i totes una mica de part nostra i recolzar iniciatives com Bûmerang i Espigoladors que ens ajuden, a poc a poc, a doblegar els extrems de l’economia lineal en què vivim per acabar convertint-la en una de 100% circular.

Sobre l’autor: Oriol Segarra Pol és enginyer industrial i compta amb una llarga trajectòria en el camp de la contaminació causada pel plàstic i l’economia circular. Actualment és CEO de Bûmerang, empresa Zero Waste que va fundar l’any 2019.