Més de 38 tones d’aliments recuperats per prevenir el malbaratament alimentari i impulsar l’acció climàtica a Tarragona

Més de 38 tones d’aliments recuperats per prevenir el malbaratament alimentari i impulsar l’acció climàtica a Tarragona

El projecte d’Espigoladors a les comarques de Tarragona es consolida gràcies al finançament de la Diputació de Tarragona

La Fundació Espigoladors ha rebut una subvenció de 17.642,60 euros de la Diputació de Tarragona per desenvolupar el projecte“Espigolant territori, alimentant futur: Prevenció de les pèrdues i malbaratament alimentari (PMA) com a acció climàtica a la demarcació de Tarragona”, una iniciativa que combina acció climàtica, suport a la pagesia, sensibilització ciutadana i garantia alimentària. 

El projecte té com a objectiu prevenir les pèrdues i el malbaratament alimentari en origen, recuperant aliments que, malgrat ser perfectament aptes per al consum, no arriben als circuits comercials. A través de l’espigolament i la canalització d’excedents agraris, aquests aliments es destinen a entitats socials del territori, evitant que es converteixin en residus i generant un impacte positiu tant des del punt de vista ambiental com social. 

La iniciativa es desenvolupa al Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el Baix Penedès, on Espigoladors treballa en col·laboració amb productors, entitats socials, administracions públiques i persones voluntàries per construir un sistema alimentari més sostenible i resilient. Entre els seus objectius hi ha la reducció de les pèrdues alimentàries al sector primari, la sensibilització de la ciutadania sobre els impactes del malbaratament alimentari i la promoció de l’aprofitament dels recursos alimentaris com a eina de mitigació del canvi climàtic. 

Cada quilo d’aliment recuperat, son recursos estalviats

La reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari és considerada una de les mesures més efectives per disminuir la petjada ambiental del sistema alimentari. Cada quilo d’aliments recuperat evita el desaprofitament de recursos naturals com l’aigua, l’energia o el sòl agrícola, a més de les emissions associades a la seva producció. Al mateix temps, el projecte contribueix a reforçar la viabilitat de les explotacions agràries i a posar en valor el paper de la pagesia en la conservació del territori, el paisatge i la biodiversitat. 

Els resultats assolits durant el desenvolupament del projecte evidencien aquest impacte. S’han dut a terme 49 canalitzacions d’aliments, que han permès aprofitar productes ja collits però sense sortida comercial, i s’han recuperat 38.884 quilos d’aliments (més de 184.000 racions de menjar) que han pogut ser destinats a l’alimentació de persones en situació de vulnerabilitat en lloc de convertir-se en residus. A més, 312 persones voluntàries han participat en les diferents activitats d’espigolament i sensibilització, i la xarxa territorial s’ha ampliat amb la incorporació de 4 nous productors i productores compromesos amb la prevenció de les pèrdues alimentàries.

Gràcies a aquestes espigolades i canalitzacions s’han estalviat 25.000kg de C02, el que suposa més de 10.600.000 de litres de benzina o 189,3 milions de litres d’aigua o el que és el mateix: 2,3 milions de dutxes! (si et dutxessis cada dia, trigaries més de 6000 anys en gastar tanta aigua!)

Més enllà de la recuperació d’aliments

El projecte, a més, genera beneficis directes per a la ciutadania. D’una banda, contribueix a reduir l’impacte ambiental associat al malbaratament alimentari i a avançar en la lluita contra el canvi climàtic. De l’altra, facilita l’accés a fruita i verdura fresca, de temporada i de proximitat a través de les entitats socials del territori. També apropa la ciutadania al món agrari, fomentant el coneixement de la realitat de la pagesia i promovent hàbits de consum més responsables i sostenibles. La participació de centenars de persones voluntàries reforça, alhora, les xarxes comunitàries i impulsa una major implicació ciutadana en la construcció d’un model alimentari més just.

Un dels eixos destacats del projecte ha estat també la sensibilització ambiental. En aquest marc, la ciutat de Reus va acollir, del 15 d’abril al 5 de maig, l’exposició itinerant “Espigolar per transformar”, una mostra destinada a apropar a la ciutadania la problemàtica de les pèrdues i el malbaratament alimentari i els seus impactes socials i ambientals. L’exposició va presentar l’espigolament com una eina de transformació social i ambiental, convidant a reflexionar sobre el valor dels aliments, la tasca de la pagesia i la necessitat d’avançar cap a models de consum més sostenibles.

La programació es va complementar amb diverses activitats obertes al públic, entre les quals un taller de showcooking d’aprofitament alimentari, una jornada tècnica adreçada a les indústries alimentàries per abordar estratègies de prevenció de les pèrdues d’aliments i una jornada de voluntariat d’espigolament que va permetre viure en primera persona l’experiència de recuperació d’aliments al camp. Aquestes activitats han contribuït a reforçar la vessant educativa del projecte i a generar espais de participació i reflexió al voltant de la sostenibilitat alimentària i l’acció climàtica.

Amb el suport de la Diputació de Tarragona, la Fundació Espigoladors continua consolidant una xarxa territorial que connecta pagesia, entitats socials i ciutadania per prevenir les pèrdues alimentàries, reduir l’impacte ambiental del sistema alimentari i garantir que aliments perfectament aprofitables arribin a les persones que més els necessiten

Amb el suport de:

Més de 12.000 persones a Catalunya visiten l’exposició «Espigolar per transformar»

Més de 12.000 persones a Catalunya visiten l’exposició «Espigolar per transformar»

Barcelona, Girona, Reus i el Prat de Llobregat han acollit l’exposició, combinant sensibilització, participació ciutadana i activitats educatives per a promoure l’aprofitament alimentari i visibilitzar les pèrdues en el sector primari.

La nostra exposició itinerant “Espigolar per transformar: acció col·lectiva per l’aprofitament alimentari” ha tancat el seu recorregut per Catalunya amb més de 12.000 visitants, al voltant de 1.300 participants en activitats i 80 accions de sensibilització, consolidant-se com una de les iniciatives més destacades de conscienciació sobre el desaprofitament alimentari i la sostenibilitat del sistema agroalimentari.

Amb aquesta iniciativa hem volgut acostar a la gent la realitat sobre les pèrdues alimentàries que es produeixen en el camp i impulsar l’acció col·lectiva per a lluitar contra el desaprofitament d’aliments, alhora que posem en valor la pràctica tradicional de l’espigolament (recollir fruites i verdures als camps que normalment quedarien sense collir) i el paper fonamental de l’agricultura en el sistema alimentari. Així mateix, buscàvem enfortir el vincle entre les persones i l’origen del que mengem per a fomentar models de consum i de producció més sostenibles i justos.

Comissariada per la dissenyadora interdisciplinària Virginia Angulo, i dissenyada entre Domestic Data Streamers, Mariana Grande i la Fundació Espigoladors, la proposta ofereix un recorregut crític i emocional per les contradiccions del sistema agroalimentari actual. El projecte combina fotografies del fotoperiodista Jordi Flores, instal·lacions artístiques i interactives de l’enginyer creatiu Carles Antón Blasco, material audiovisual i continguts divulgatius que conviden a reflexionar sobre el valor dels aliments i les conseqüències socials, econòmiques i ambientals del seu desaprofitament.

La itinerància va començar al Palau Robert de Barcelona, on l’exposició va romandre entre setembre i octubre de 2025 i va rebre 7.478 visitants i 760 participants en les activitats programades. Posteriorment va arribar a Girona, Reus i finalment al Prat de Llobregat, on es va celebrar la cloenda del projecte entre juny del 2026 amb un ampli programa d’activitats comunitàries.

Al llarg del seu recorregut hem organitzat visites guiades, tallers de cuina d’aprofitament, debats, jornades tècniques, trobades de voluntariat i espigolaments populars. Aquestes activitats han permès implicar tant la ciutadania com a centres educatius, entitats socials, administracions públiques i professionals de la cadena agroalimentària en la cerca de solucions enfront de les pèrdues alimentàries.

Des de la Fundació Espigoladors sempre hem destacat que espigolar és molt més que recollir aliments que el mercat descarta: és una eina de transformació social que permet recuperar el valor dels aliments, combatre el desaprofitament alimentari i reforçar el dret a una alimentació saludable per a tota la població.

Amb la cloenda d’aquesta itinerància, reafirmem el nostre compromís de continuar impulsant iniciatives que contribueixin a reduir les pèrdues alimentàries des de l’origen i a generar una major consciència col·lectiva sobre els reptes del sistema agroalimentari actual.

De l’aula al barri: solucions contra el malbaratament

De l’aula al barri: solucions contra el malbaratament

Un taller de cuina intergeneracional sobre l’aprofitament alimentari al Casal de Gent Gran del Bon Pastor, una campanya de sensibilització i un calendari de temporada amb consells i receptes han estat el resultat del projecte d’Aprenentatge Servei que hem impulsat amb l’alumnat de l’ISMAB i l’IAB.

Què passa quan dones a joves les eines i la llibertat per promoure canvis al seu entorn? El resultat és el que hem viscut aquest curs 2024-2025 a l’Institut dels Aliments de Barcelona (IAB) i a l’Institut de Medi Ambient i Sostenibilitat de Barcelona (ISMAB): idees potents, compromís amb la comunitat i accions creatives per lluitar contra el malbaratament alimentari.

De nou, hem impulsat un projecte d’Aprenentatge Servei (ApS) amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, amb el qual hem posat el focus en la lluita contra les Pèrdues i el Malbaratament Alimentari (PMA) des d’una mirada de Justícia Global crítica i compromesa.

L’alumnat de 1r d’IFE d’Auxiliar de Cura d’Animals i Espais Verds de l’ISMAB ha vinculat els seus serveis al Casal de Gent Gran i al Mercat Municipal de Bon Pastor, mentre que els estudiants de 2n de CFGS de Màrqueting i Publicitat de l’IAB han impulsat accions de sensibilització a l’Institut i a l’Aula Botiga.

De la descoberta del problema, a la cerca de solucions

L’evolució dels grups al llarg de l’any ha estat evident: joves que desconeixien el problema del malbaratament han acabat creant serveis propis, arrelats al seu entorn, amb un gran potencial transformador.

Per arribar-hi, han passat per una fase intensa de descoberta, vivències i reflexió crítica: espigolades al camp, visites a l’obrador d’es im-perfect® i a La Botiga del Prat de Llobregat, tallers de cuina i activitats per explorar les connexions entre canvi climàtic, desigualtats de gènere i sistema alimentari. Ambdós grups, també, van tenir l’oportunitat de conèixer testimonis de processos migratoris de persones procedents del Sud global vinculades amb projectes alimentaris.

“He après molt sobre com funciona el mercat de la fruita a Mercabarna a través de les entrevistes i la importància d’aprofitar el menjar a casa”, explica un alumne de l’IAB.

El repte: crear serveis amb impacte local

Un cop finalitzada la primera fase, els dos grups van fer un petit diagnòstic de la situació al seu entorn a partir d’entrevistes a agents clau. A partir d’aquí, van identificar problemes locals i van proposar solucions que podien aportar. Finalment, després de valorar les idees segons la seva viabilitat, impacte i motivació, cada grup va decidir quin servei volia dur a terme per formar part de la solució.

Aquest curs, l’alumnat d’ambdós instituts s’ha centrat principalment en accions de sensibilització basades especialment en la comunicació.

D’una banda, els i les estudiants de 2n de CFGS de Màrqueting i Publicitat van treballar per crear campanyes i accions de sensibilització dins del mateix institut.

Van impulsar una campanya visual a l’Aula Botiga mitjançant cartells informatius sobre el malbaratament. També, van organitzar un acte participatiu per a la resta de l’alumnat de l’Institut en què es van compartir dos dels materials dissenyats: un calendari de fruites i verdures de temporada i un joc de cartes sobre l’aprofitament alimentari. “El que més m’ha agradat ha sigut la realització de l’acte de sensibilització i la llibertat de poder decidir el que de veritat ens motivava fer com a grup”, ens comentava un alumne de l’IAB.

Per altra banda, l’alumnat de l’ISMAB va enfocar el seu servei a reduir el malbaratament alimentari a les llars.

Van plantejar un repte que consistia en adaptar la recepta tradicional de canelons i, en aquest cas, farcir-los d’aliments im-perfectes recollits aquell matí al Mercat del Bon Pastor. A més, van detectar una relació molt interessant entre els hàbits de consum i el malbaratament, i van crear cartells personalitzats amb rimes per cada paradista, posant en valor aliments o parts d’aliments que normalment es malbaraten. També, van dissenyar unes carmanyoles amb la frase “A la cuina d’aprofitament, tot aliment és farciment” per tal d’acabar de sensibilitzar tant a les participants del CGG del Bon Pastor, com a la clientela del Mercat.

Per acabar, es va dur a terme la cloenda del projecte on tots dos grups van compartir els coneixements adquirits, van avaluar el procés, i sobretot, celebrar el gran èxit que havien tingut totes les accions.

El professorat dels dos grups, també, ha rebut una formació continuada sobre el projecte, la metodologia i la problemàtica del malbaratament, amb l’objectiu de garantir-ne la continuïtat i integrar aquests continguts al treball educatiu del centre.

Petites accions, grans impactes

Des d’Espigoladors celebrem aquest projecte com un exemple inspirador de com l’educació pot ser motor de transformació social. Gràcies a totes les persones que l’han fet possible, especialment als i les joves que han demostrat que, amb creativitat i compromís, és possible lluitar contra el malbaratament i sembrar justícia global des de l’aula.

“Personalment, m’emporto els coneixements obtinguts sobre malbaratament alimentari per poder contribuir com a individu a millorar la societat”, alumne de l’IAB.

Amb el suport de:

Els i les alumnes de l’ISMAB impulsen un taller de cuina i un de sensibilització per promoure l’aprofitament alimentari al barri del Bon Pastor

Els i les alumnes de l’ISMAB impulsen un taller de cuina i un de sensibilització per promoure l’aprofitament alimentari al barri del Bon Pastor

Una acció que ha estat el resultat del projecte d’Aprenentatge Servei que hem impulsat amb els i les alumnes de l’Institut de Sostenibilitat i Medi Ambient de Barcelona.

L’alumnat de 1r Curs de l’Itinerari Formatiu Específic d’Auxiliar en Cura d’Animals i Espais Verds de l’ISMAB ha finalitzat el projecte d’Aprenentatge Servei, que hem impulsat amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, ideant una acció per promoure l’aprofitament alimentari al barri del Bon Pastor.

Entre els mesos de gener i juny, una vintena d’alumnes han estat treballant en diverses sessions, que hem dinamitzat des d’Espigoladors, la problemàtica de les pèrdues i el malbaratament alimentari amb una perspectiva de Justícia Global crítica i compromesa. El resultat ha estat una acció composta per dues activitats: un taller de cuina d’aprofitament i el taller de sensibilització “El Camí de la meva Alimentació” que s’han dut a terme al Casal de la Gent Gran del Bon Pastor.

De la descoberta del problema, a la cerca de solucions:

El procés d’aprenentatge ha constat de diverses fases. Una primera etapa de descoberta de les pèrdues i el malbaratament alimentari des d’una perspectiva de justícia global. Durant aquestes sessions, es van dur a terme activitats que apropessin a l’alumnat a conèixer les causes i conseqüències de la problemàtica com ara espigolar, visitar l’obrador d’inserció laboral d’es im-perfect i el projecte de La Botiga del Prat de Llobregat. A continuació, van conèixer el procés migratori del Rashid, fundador de CEHDA Ghana, procedent d’aquest mateix país. Això, va permetre el treball posterior en petits grups de debat, sobre justícia econòmica i ambiental, justícia de gènere i drets humans i dret a migrar.

Un cop compresa la dimensió de la problemàtica, vam procedir a realitzar un petit diagnòstic sobre la situació del barri en relació amb la problemàtica a partir d’entrevistes a agents clau d’aquest entorn. Per fer-ho, es va sortir al carrer i es va visitar, també, el Casal de la Gent Gran del Bon Pastor. A partir d’aquesta última visita, els i les alumnes van observar els coneixements que tenien les persones grans sobre alimentació i aprofitament, analitzant, també, possibles eines que podrien ajudar-los a incorporar idees innovadores a la cuina en el seu dia a dia.

Accions per convertir-nos en part de la solució:

En primer lloc, es va organitzar un taller de cuina d’aprofitament que va incloure algunes propostes innovadores plantejades pels joves. El resultat van ser uns Falafel. D’aquesta manera vam poder intercanviar coneixements entorn la proteïna vegetal. I és que si combinem llegums, en aquest cas cigrons, i cereals, pa ratllat, obtenim la millor proteïna que podem digerir i la millor per, a la vegada, cuidar el planeta. A més, amb aquesta recepta també es va poder promoure l’aprofitament d’aquelles restes d’aliments que tinguem a la nevera.

En segon lloc, es va realitzar un taller de sensibilització anomenat “El Camí de la meva alimentació”, que convidava a reflexionar i compartir el paper que l’alimentació ha tingut en la vida de les persones participants.

Dues dinàmiques que ens van permetre generar espais d’intercanvi de coneixements, de trucs i reflexions sobre la problemàtica de les pèrdues i el malbaratament alimentari i sobre com avançar per aconseguir sistemes alimentaris més justos i sostenibles.

Finalment, i per tancar el projecte, vam fer una posada en comú sobre tot el que s’havia impulsat i una valoració del projecte i el paper de l’alumnat. I sobretot, per celebrar el gran èxit de les accions impulsades.

Des d’Espigoladors volem donar les gràcies a tots i totes les alumnes i les professores de l’ISMAB per les ganes i la implicació en tots els passos d’aquest camí. I gràcies, sobretot, per ser part de la solució!


Amb el suport de:

Els i les alumnes de l’Institut Ferran Tallada ideen accions per promoure l’aprofitament alimentari al barri del Carmel

Els i les alumnes de l’Institut Ferran Tallada ideen accions per promoure l’aprofitament alimentari al barri del Carmel

Un taller sobre l’aprofitament alimentari al Mercat del Carmel, un canal de TikTok i un joc de taula han estat el resultat del projecte d’Aprenentatge Servei que hem impulsat amb els i les alumnes de l’Institut Ferran Tallada de Barcelona.

L’alumnat de 2n A i B  del Cicle Formatiu del Grau Superior d’Integració Social de l’Institut Ferran Tallada ha finalitzat el projecte d’Aprenentatge Servei, que hem impulsat amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, ideant tres accions per promoure l’aprofitament alimentari al barri del Carmel de Barcelona.

Entre els mesos de gener i abril, més d’una quarantena d’alumnes han estat treballant en diverses sessions, que hem impulsat des d’Espigoladors, la problemàtica de les pèrdues i el malbaratament alimentari amb una perspectiva de Justícia Global crítica i compromesa. El resultat ha estat un taller sobre aprofitament alimentari al Mercat del Carmel, un canal de Tik Tok que sensibilitza sobre la problemàtica i un joc de taula.

De la descoberta del problema, a la cerca de solucions:

El procés d’aprenentatge ha constat de diverses fases. Una primera etapa de descoberta de les pèrdues i el malbaratament alimentari des d’una perspectiva de justícia global. Durant aquestes sessions, es van realitzar activitats que apropessin a l’alumnat a conèixer les causes i conseqüències de la problemàtica com ara espigolar, visitar l’obrador d’inserció laboral d’es im-perfect i el projecte de La Botiga del Prat de Llobregat. A continuació, es van presentar testimonis de processos migratoris de persones procedents del Sud global, vinculades amb projectes alimentaris. Això, va permetre el treball posterior en petits grups de debat, sobre justícia econòmica i ambiental, justícia de gènere i drets humans i dret a migrar.

Finalitzada aquesta primera fase, ambdós grups van realitzar un petit diagnòstic sobre la situació del barri en relació amb la problemàtica a partir d’entrevistes a agents clau d’aquest entorn. Així, van poder treballar amb tota aquesta informació per identificar els problemes locals i les possibles solucions que podien aportar.

Un cop detectats els problemes, vam procedir a buscar-ne les solucions. Es va fer una primera pluja d’idees de totes les accions que volien dur a terme com a grup. Les vam prioritzar segons la seva viabilitat i el seu impacte i, sobretot, segons la pròpia motivació que ells i elles tenien. Finalment, cada un dels grups va decidir quina seria la seva acció.

Tres accions per convertir-nos en part de la solució:

Per una banda, els i les alumnes de 2A van decidir utilitzar les xarxes socials com a motor per sensibilitzar sobre el malbaratament alimentari. Ho van fer creant un compte de TikTok per compartir vídeos on pregunten als estudiants de l’Institut sobre la problemàtica. Una gran manera de fer-nos reflexionar a tots i totes.

A més, per anar encara més enllà, van realitzar un taller sobre aprofitament alimentari al Mercat del Carmel. A partir de la preparació d’uns pancakes de plàtan madur, van explicar les causes i conseqüències del malbaratament alimentari i van deixar tastar aquesta recepta d’aprofitament a les persones usuàries i venedores del mercat. També, van regalar davantals dissenyats pels mateixos alumnes que promouen el fet de valorar les fruites més madures i imperfectes.

Per altra banda, el joc de taula “Aprofita’m”, vas ser el servei dissenyat pel grup de 2B. L’objectiu era crear una eina educativa, dirigida a alumnes de Secundària, per promoure la cuina d’aprofitament i sensibilitzar sobre tots els temes tractats al llarg de les sessions. A través de preguntes i intercanvis, les jugadores han d’aconseguir ingredients per completar receptes d’aprofitament. Una dinàmica que busca generar consciència sobre la necessitat d’utilitzar tots els aliments disponibles per preparar receptes d’aprofitament, evitant el malbaratament. Per posar a prova el servei, l’alumnat el va presentar les seves companyes de 2n de Batxillerat de l’optativa de població, territori i justícia. L’objectiu és que el joc circuli per arribar d’aquesta manera a molts més joves.

Per últim, i per donar per finalitzat tot el procés d’Aprenentatge Servei, vam dur a terme la cloenda del projecte en què els dos grups van posar en comú tots els coneixements obtinguts, avaluar el procediment i, sobretot, celebrar el gran èxit que havien tingut totes les accions.

Des d’Espigoladors volem donar les gràcies a tots i totes les alumnes i les professores del Cicle Formatiu del Grau Superior d’Integració Social per les ganes i la implicació en tots els passos d’aquest camí. I gràcies, sobretot, per ser part de la solució!

Amb el suport de:

Treballem les pèrdues i el malbaratament alimentari amb una perspectiva de Justícia Global

Treballem les pèrdues i el malbaratament alimentari amb una perspectiva de Justícia Global

Segon any d’implementació d’un procés d’Aprenentatge Servei en dos instituts de la ciutat de Barcelona per idear accions que ajudin a prendre consciència de la problemàtica.

Gràcies al suport de l’Ajuntament de Barcelona, durant el curs 2022-2023, hem dut a terme, per segon any consecutiu, un projecte d’Aprenentatge Servei a través de la perspectiva de la Justícia Global. Com l’any anterior, hem treballat amb joves en formació professional en els àmbits social i agroalimentari de la ciutat. Concretament, ho hem fet amb alumnes de 2n curs del Cicle Formatiu de Grau Superior en Integració Social de l’Institut Ferran Tallada i alumnes de 1r i 2n curs de l’Itinerari Formatiu Específic d’Auxiliar en Cura d’Animals i Espais Verds de l’Institut Rubió i Tudurí.

El projecte treballa la problemàtica de les pèrdues i el malbaratament alimentari (PMA) i totes les desigualtats, injustícies socials, ambientals i econòmiques que se’n deriven. Després d’un anàlisi de la situació en el seu entorn més proper, els i les joves, ideen solucions i passen a l’acció amb l’objectiu de construir un món més just i sostenible per a tothom.

Com ens ajuda la Justícia Global a endinsar-nos en la problemàtica?  

La Federació Catalana d’Organitzacions per la Justícia Global (Lafede.cat) en l’article “Educar per a futurs alternatius. Guia d’Educació per a la justícia global” del 2020, defineix la Justícia Global com “una estratègia per incidir en les estructures econòmiques, polítiques i socials, tant a escala global com local, i per qüestionar els models de vida i de desenvolupament tant individuals com col·lectius, amb l’objectiu de transformar les relacions de poder perquè es garanteixi l’eliminació de tota forma de violència i la sostenibilitat de la vida en el planeta”.

Tenint això en compte, durant l’experiència ApS, s’ha adquirit una perspectiva crítica sobre la influència social i la complexitat dels privilegis relacionats amb el sistema agroalimentari imperant. Els i les participants han demostrat una disposició a reflexionar i canviar, així com a considerar les perspectives d’interseccionalitat i consciència de les persones oprimides en la seva pròpia anàlisi de la problemàtica de les PMA.

Els i les alumnes de l’Institut Ferran Tallada

En què consisteix l’experiència de l’Aprenentatge Servei?

El projecte es va iniciar amb una fase de descoberta, on es va anar desgranant la problemàtica de les PMA a nivell global (xifres, causes, conseqüències ambientals i socioeconòmiques).  Les ulleres crítiques de la justícia global van permetre tenir present els impactes que rep el Sud global a causa del model agroalimentari actual.

Per tal d’aprofundir en els conceptes treballats en la fase de descoberta, es van realitzar diferents experiències vivencials. D’una banda, es va visitar l’obrador social es im-perfect®, on es transformen fruites i verdures rebutjades pel mercat en conserves 100% naturals, generant oportunitats laborals per a persones en situació de vulnerabilitat. D’altra banda, es va visitar La Botiga del Prat del Llobregat, un servei de distribució gratuïta d’aliments que segueix un model innovador similar al d’un supermercat, on les persones usuàries paguen mitjançant un sistema de punts basat en la seva situació de vulnerabilitat, definida pels Serveis Socials de l’Ajuntament del Prat del Llobregat.

En segon lloc, es va dur a terme una investigació participativa de la situació a l’entorn més immediat dels ambdós centres educatius. Finalment, un cop diagnosticades les necessitats detectades del barri en relació a la problemàtica, l’alumnat va realitzar un procés de generació, cerca i implementació de solucions de manera col·lectiva, participativa, transformadora i perdurable en el temps a partir de la col·laboració amb altres agents de l’entorn de la ciutat.

Els serveis neixen a partir de la necessitat detectada: “La falta de consciència de la problemàtica i la poca capacitat d’autocrítica de la població”.

L’institut Ferran Tallada va dissenyar i dur a terme un taller de sensibilització destinat al cicle superior de Primària de dos centres educatius del barri del Carmel (Escola Institut Mirades i Escola El Carmel). El taller s’iniciava amb una presentació per conèixer la problemàtica i després, per integrar els conceptes treballats, van dinamitzar un espai de joc amb els recursos generats pels seus companys l’any anterior. Paral·lelament, l’alumnat va dissenyar i produir un joc pedagògic anomenat “El virus del malbaratament alimentari”, el qual convidava a treballar amb les diferents baules de la cadena alimentària per aconseguir un sistema agroalimentari just i sostenible. Com a cloenda els i les alumnes van entregar els jocs generats als dos centres educatius, per tal de dotar de recursos pedagògics per treballar la problemàtica als i les docents.

Cartes de: «El virus del malbaratament alimentari» dissenyat per l’Institut Ferran Tallada

D’altra banda, l’Institut Rubió i Tudurí va contactar amb el Casal de la Gent Gran Bon Pastor on, cada dijous i divendres, es realitzen uns tallers de cuina impartits per la Lola, persona profundament arrelada al barri, i que, a més, realitza setmanalment una mostra de cuina al mercat.

Els i les alumnes van decidir complementar els coneixements de cuina de la Lola i de les participants del taller, creant una formació intergeneracional específica sobre cuina d’aprofitament alimentari que van impartir en el mateix casal.

A més, van crear uns fulletons per explicar a la ciutadania del barri en què consisteix la problemàtica de les PMA i com es poden convertir en part de la solució. Aquests fulletons, es van repartir durant la formació impartida al mateix institut i al Mercat del Bon Pastor. En aquests, es mostren, entre d’altres recursos, les receptes d’aprofitament alimentari que la Lola va reproduir en un dels seus showcookings de mercat després de la formació impartida pels alumnes de l’ApS.

L’alumnat de l’Institut Rubió i Tudurí amb la Lola i les persones participants del servei al Casal de la Gent Gran del Bon Pastor

Educació per a la Justícia Global per infants i persones grans.

Aquests serveis han permès que l’alumnat esdevingui protagonista de la transmissió de coneixement i realitzi un impacte directe en el seu entorn a favor de la justícia global, aconseguint motivar persones del barri a actuar per una alimentació sostenible i justa per a tothom.

Des de la Fundació Espigoladors, agraïm als dos instituts, a les escoles que van rebre el taller i al casal de Gent Gran Bon Pastor per la seva implicació en el projecte. Ha sigut gràcies a totes les persones participants i especialment a l’alumnat, que s’ha pogut generar un impacte positiu en les comunitats dels barris.

Quina relació tenen les pèrdues i el malbaratament alimentari amb la Justícia Global?

Quina relació tenen les pèrdues i el malbaratament alimentari amb la Justícia Global?

Experiència d’un procés d’Aprenentatge Servei en 2 instituts de la ciutat de Barcelona.

Us heu plantejat mai com els nostres hàbits de consum alimentari tenen un impacte directe en la justícia global?

Gràcies al suport de l’Ajuntament de Barcelona, durant el curs 2021-22, hem dut a terme un projecte d’Aprenentatge Servei amb joves en formació professional en els àmbits social i agroalimentari de la ciutat. Concretament hem treballat amb alumnes de 2n curs del Cicle Formatiu de Grau Superior en Integració Social de l’Institut Ferran Tallada i alumnes de 1r i 2n curs de l’Itinerari Formatiu Específic d’Auxiliar en Cura d’Animals i Espais Verds de l’Institut Rubió i Tudurí.

El projecte ha permès formar els i les joves sobre el repte ambiental i socioeconòmic que representen les pèrdues i el malbaratament alimentari (PMA) i els ha empoderat a cercar solucions per fer-hi front en el seu entorn més proper.

Però què entenem per justícia global? Segons la Federació Catalana d’Organitzacions per la Justícia Global (Lafede.cat) l’objectiu d’aquesta és “la transformació de les relacions de poder que generen desigualtats arreu, mitjançant -entre d’altres- la redistribució dels béns i l’educació per una ciutadania global” (Treballar per la justícia global en un món global, 2014).

Per això, l’objectiu d’aquest projecte ha anat més enllà de la sensibilització vers el repte de les pèrdues i malbaratament alimentari, ja que parlar-ne ha implicat reflexionar, debatre i posicionar-se sobre els models de producció i consum imperants, sobre les injustícies i desigualtats socials que en deriven, sobre els seus impactes ambientals i sobre el dret a una alimentació adequada per a totes les persones. Aquest projecte ha treballat per una educació compromesa amb la construcció d’un món més sostenible, que empenyi als i les joves a ser part de les mobilitzacions, lluites i canvis, i a sentir-se corresponsables de les realitats que ens afecten. Així, s’ha impulsat la sostenibilitat com un valor transversal i indispensable per afrontar les realitats socials i les emergències ambientals.

Vivència, reflexió i participació: elements claus d’una metodologia de treball transformadora i amb impacte local

El projecte va comptar amb una fase de descoberta del problema (xifres, causes, conseqüències ambientals i socioeconòmiques, impactes al Sud Global del model agroalimentari actual). En segon lloc, es va dur a terme una investigació participativa de la situació a nivell local. Finalment, amb les problemàtiques i necessitats detectades, l’alumnat va realitzar un procés de generació, cerca i implementació de solucions de manera col·lectiva, participativa, transformadora i perdurable en el temps a partir de la col·laboració amb altres agents de l’entorn de la ciutat.

Aquesta metodologia de treball es basa en la vivència i la reflexió. En especial, el fet que els serveis realitzats parteixin de les necessitats que el mateix alumnat detecta en interacció directa amb diferents agents i sorgeixin del seu propi procés d’ideació i disseny, facilita la seva implicació emocional amb els projectes impulsats. De la mateixa manera,  l’alumnat s’empodera en viure de primera mà com poden aportar solucions en la construcció de realitats més sostenibles.

El joc i la cuina, convertits en eines de conscienciació sobre el malbaratament alimentari

Els serveis realitzats pels i les alumnes han estat enfocats en la formació i sensibilització vers la problemàtica de les PMA. De les necessitats identificades a través de la diagnosi, els grups d’alumnes van triar-ne les següents:

  1. Per una banda, a través d’entrevistes a equips de coordinació de menjadors de diverses escoles, van recollir la dificultat de tractar la problemàtica del malbaratament alimentari amb els i les alumnes més joves.
  2. D’altra banda, en una entrevista al Casal de la Font d’en Fargues del Carmel van identificar un grup de persones que realitzaven activitats sobre residu zero al casal. Aquestes volien afrontar la problemàtica de les PMA a través d’alguna activitat pràctica per poder oferir en el marc de la festa major del casal, però no tenien cap idea definida.

Els i les alumnes de l’Institut Ferran Tallada van dissenyar i produir una sèrie de jocs lúdics i cooperatius per oferir a 10 entitats de Barcelona. Des d’escoles, agrupaments escoltes, casals d’infants i de barri, fins a centres oberts han estat les receptores d’aquests recursos. Els jocs han facilitat una raó i un espai als monitors i monitores pertinents per introduir la problemàtica de les PMA, actuant així com a recurs pedagògic.

A través dels resultats obtinguts amb els jocs de sensibilització i del feedback transmès per les entitats receptores els i les joves s’han sentit agents de canvi en la societat i han pogut observar de primera mà l’impacte de les seves accions.

Al seu torn, els i les alumnes de l’Institut Rubió i Tudurí van planificar i executar un taller de cuina d’aprofitament -titulat “Proteïna vegetal per la justícia global”- per al grup de Residu Zero del Casal de la Font d’en Fargues. Posteriorment, aquest grup va traslladar el coneixement rebut en una activitat oberta al barri en el marc de la festa major.

Aquest servei ha permès als i les alumnes passar de receptores a transmissores de coneixement i realitzar un impacte directe en el seu entorn a favor de la justícia global, aconseguint motivar persones del barri a actuar per una alimentació sostenible i justa per a tothom.

Des d’Espigoladors, agraïm a totes les persones participants del projecte i especialment a tots i totes les joves que a través de la seva empenta i energia han generat una cadena de canvis transformadors en els seus barris. Aconseguir una ciutadania compromesa amb la justícia global, conscient de l’impacte de les seves opcions de consum i alimentació i que se senti capaç d’influir positivament en el seu entorn, ha estat, és i seguirà sent una de les raons de ser i motivacions principals de la Fundació Espigoladors.

«Els infants estimen la natura, estimen la Terra i, si entenen que cuidar què i com mengem també és cuidar el planeta, no s’ho pensen dues vegades».

En motiu del Dia Mundial de l’Educació Ambiental, entrevistem la Núria, l’Alejandro i la Cèlia, de l’àrea de sensibilització i coneixement d’Espigoladors.

«Els infants estimen la natura, estimen la Terra i, si entenen que cuidar què i com mengem també és cuidar el planeta, no s’ho pensen dues vegades».

En motiu del Dia Mundial de l’Educació Ambiental, entrevistem la Núria, l’Alejandro i la Cèlia, de l’àrea de sensibilització i coneixement d’Espigoladors. En el seu dia a dia, participen de manera activa en el desenvolupament de projectes educatius i de sensibilització de l’entitat, però també treballen sobre el terreny visitant aules d’escoles i instituts de Catalunya per parlar amb infants i joves sobre el malbaratament alimentari i l’alimentació sostenible. I no només amb infants i joves. Comencem!

Des de pràcticament el naixement de la iniciativa, des d’Espigoladors dissenyem i realitzem tallers a escoles i instituts per parlar als i les alumnes de la problemàtica de les pèrdues i el malbaratament alimentari. Quin és el missatge que s’hi vol transmetre? Com han anat evolucionant els tallers amb el pas dels anys?

Núria: Des de l’inici de l’activitat d’Espigoladors, som conscients que només actuant en la recuperació d’aliments no arribarem a l’arrel del problema, sinó que cal treballar en la prevenció, i una de les maneres més eficaces de fer-ho és informant i formant a infants, joves i adults.

Els nostres projectes educatius parteixen d’una frase que tots i totes hem sentit, “el menjar no es llença”, i que, a còpia de repetir-la, molts cops l’hem acabat buidant de contingut, ja que sovint la mateixa persona que la diu és la que està llençant menjar. Nosaltres juguem a donar-li la volta: la seguim repetint però des de la idea que siguin els infants i joves els que entenguin tot el que hi ha darrere d’aquestes pèrdues i que coneguin alternatives i altres maneres de fer i valorar l’aliment. Així, aquesta frase torna a recuperar sentit amb més força que mai.

Vam començar fent tallers puntuals, però promovent que el professorat pogués donar continuïtat al treball del tema a través del Premi #elmenjarnoesllença: durant 5 edicions centenars d’infants i joves d’arreu de Catalunya han aportat les seves idees per combatre el malbaratament o bé ens han ajudat a sensibilitzar a més persones a partir de les seves creacions literàries.

Cada vegada més, hem anat avançant cap a projectes de més llarga durada i ens hem interessat per aplicar la metodologia de l’Aprenentatge Servei de manera més metòdica, ja que ens sembla una eina pedagògica molt potent i, d’alguna manera, sempre hem treballat amb aquesta idea de partir del coneixement de la problemàtica per poder-hi aportar alguna solució.

En els darrers anys estem apostant sobretot per formar i capacitar al professorat, compartir el nostre coneixement amb els i les docents, així com generar material didàctic que puguin fer servir per abordar la problemàtica als centres educatius, ja que pensem que és la manera d’arribar a més persones i multiplicar així l’impacte de la nostra feina i dels recursos invertits.

L’Alejandro, en un dels tallers a un institut de secundària. (Font: martorelldigital.cat)

M’agradaria preguntar-vos sobre dues dinàmiques que dueu a terme a les aules: la il·lustració de fruites i verdures imperfectes, en el cas de primària, i el joc de rol, en el cas de secundària. En què consisteixen i com contribueixen a reforçar el missatge que es vol transmetre als tallers?

Núria: A primària proposem un taller que combina la reflexió amb la creativitat. Els fem descobrir la problemàtica del malbaratament i, a partir d’aquí, convidem als nens i nenes a ajudar-nos a avançar cap a la solució al problema aprofitant un gran potencial que tenen els infants, que és la seva imaginació. Els animem a dibuixar i explicar històries que tinguin com a protagonistes fruites i verdures imperfectes. Durant el taller, haurem vist que en realitat existeixen i alhora ens n’adonem que difícilment les trobem a les botigues. Normalment els nens i nenes tenen una mirada més amable i més tolerant amb aquesta diferència que la que tenim els adults, que normalment les anomenem verdures lletges, imperfectes, botorudes, deformades… sempre adjectius que en ressalten la part negativa. A més, aquestes creacions artístiques parteixen del cor. Els infants, en general, estimen la natura, estimen la Terra i, si entenen que cuidar què i com mengem també és cuidar el planeta, no s’ho pensen dues vegades. Creiem que aquesta mirada artística, divertida, bonica, que li donen els infants, ens ajuda a tots plegats a valorar l’aliment més enllà de l’estètica.

Alejandro: D’altra banda, el joc de rol que fem a secundària, permet introduir la problemàtica del malbaratament d’una manera molt vivencial, ja que l’alumnat es posa en la pell dels diferents agents del sistema alimentari i experimenta, pel seu compte, algunes de les dinàmiques del mercat real. D’aquesta manera, podem endinsar-nos en les causes més importants del problema.

Cèlia: M’agradaria destacar, també, el poder del joc com a eina per treballar a l’aula. Dins del joc es contempla l’error, l’atzar, les dificultats, les habilitats i deixen al descobert en la majoria dels casos les pròpies pors i limitacions. Vivim en contextos molt estructurats i reglats, per això és important convidar-nos a adaptar normes diferents, per exemple en la creació de fruites i verdures imperfectes busquem gairebé de manera forçada la imperfecció i, en el joc de rol, el que ens interessa descobrir són les dificultats amb les que topa cada sector de la cadena alimentària. No deixa de sorprendre’m la negativa inicial dels alumnes a dibuixar fruites i verdures imperfectes: de cop i volta els demanem que facin el contrari del que els hi demanen normalment. Superar aquesta barrera de la perfecció amb cada classe és una alegria i un orgull. Pel que fa al joc de rol, es desperten molts sentiments de frustració, ràbia i injustícia en els i les joves, i això vol dir que estan presents i implicats en l’activitat. El repte és aconseguir canalitzar aquests sentiments i transformar-los en les reflexions que ens ajudaran a entendre el poder i la responsabilitat que cadascú de nosaltres té dins del sistema agroalimentari.

La Cèlia, impartint un taller a una escola del barri de Sant Andreu, de Barcelona, en què va venir a gravar l’InfoK.

A banda d’aquestes dinàmiques més vivencials, també expliqueu als i les alumnes què és el malbaratament alimentari i quines són les seves causes i conseqüències. Creieu que avui en dia és un problema conegut per a ells? Quina consciència hi ha al respecte?

Cèlia: Tothom ha sentit la frase “el menjar no es llença”, però en la majoria dels casos ningú s’ha parat a pensar què s’hi amaga realment darrere. Sobretot, som grans desconeixedores de les greus conseqüències ambientals del malbaratament.

Núria, tu ets la més veterana dels tres. Ja fa cinc anys que formes part d’Espigoladors, durant als quals es trepitjat moltes escoles de Catalunya per parlar de malbaratament alimentari. Has notat canvis en els infants, a nivell de conscienciació?

Núria: Per desgràcia, en els últims anys, les problemàtiques ambientals i socials no paren de ser notícia, així que cada vegada també estan més presents en l’imaginari d’infants i joves.

Ara bé, si bé cada vegada hi ha més joves molt combatius i empoderats per reivindicar una manera diferent de relacionar-nos amb les persones i amb el planeta, també n’hi ha d’altres que se senten aclaparats pel pes de problemes que perceben com a massa grans i enquistats per poder-hi fer res, i en alguns casos, la indiferència davant aquestes qüestions acaba sent també una manera de protegir-se. Més que mai pensem que és important tenir espais per parlar sobre aquests temes, no només aportant informació sinó fomentant que els infants i joves puguin expressar-se i acompanyar-los en els seus dubtes i reflexions. 

Ensenyeu moltíssimes coses als infants i adolescents, però de ben segur que ells i elles també hi tenen molt per dir i aportar. Què n’heu après? 

Cèlia: Visitem tot tipus d’escoles i instituts de moltes poblacions i barris diferents, i a totes les aules en què he entrat hi ha abraçades, mirades i riures, i a vegades també trobem crits de frustració, ràbia i plors. Classe rere classe jo m’emporto una lliçó de resiliència de vida.

Alejandro: Jo he après que cadascú viu i aprèn les coses a la seva manera i a través de la seva pròpia realitat. Això em fa esforçar-me, cada cop que faig un nou taller, a intentar comprendre quin és el seu punt de vista d’allò que tractem i, també, a ser permeable a tot allò que volen aportar, que sol ser molt enriquidor.

Hem comentat a l’inici que les accions de sensibilització que es duen a terme des d’Espigoladors no només van dirigides a infants i joves. Tallers de cuina d’aprofitament o xerrades sobre com reduir el malbaratament en el dia a dia són només alguns exemples d’activitats que realitzem per a públic adult. Quina rebuda tenen? Estem “ben educats”, en aquest sentit?

Cèlia: Hem evolucionat oblidant, pel camí, la cultura alimentària. Aquesta, en la majoria dels casos, ha estat transmesa a través de les dones, però mai valoritzada econòmicament. Jo soc una enamorada de les àvies, de les cuines, de les estovalles, els draps de cuina i els davantals, però sobretot de tots els coneixements que no hem après a conservar perquè no rebien recompensa econòmica. Crec que la població és molt conscient que actualment mengem pitjor i crec que, a poc a poc, ens anem despertant per donar-hi solució.

Alejandro: Sí, però tot i així crec que encara falta molta feina a fer per sensibilitzar a la ciutadania sobre la importància d’alimentar-nos de forma sostenible i de reduir el malbaratament alimentari. M’adono que la major part de les persones a qui arribem no són prou conscients i se sorprenen de les coses que expliquem i que, les que sí que ho saben, són persones, en general, sensibles i actives en altres àmbits de la sostenibilitat. Hem d’aconseguir que tothom en sigui conscient i canviï els seus hàbits quotidians, però també que hi hagi una gran massa social que emprengui accions transformadores de veritat.

La Núria, en un showcooking de receptes d’aprofitament alimentari.

Ja per acabar, completeu la frase: Cal recuperar la cultura de l’aprofitament perquè…?

Cèlia: Necessitem el rem del passat i el del futur per avançar amb la força del present.

Núria: La cultura de l’usar i llençar ja ha quedat obsoleta!

Alejandro:  Els recursos són limitats, tant per a nosaltres com per a la resta d’éssers vius. I perquè està a les nostres mans fer això, i tot el possible, per a evitar que les injustícies socials i ambientals actuals continuïn perpetrant-se per més temps.

Aprenentatge i Servei per l’aprofitament alimentari: transformació social des de l’acció local i comunitària

Engeguem quatre projectes ApS amb grups de joves per empoderar-es a crear intervencions comunitàries que redueixin les pèrdues i el malbaratament alimentari

Aprenentatge i Servei per l’aprofitament alimentari: transformació social des de l’acció local i comunitària

Engeguem quatre projectes ApS amb grups de joves per empoderar-les a crear intervencions que redueixin les pèrdues i el malbaratament alimentari al seu entorn local

Alumnes de l’INS Costa i Llobera en una sessió del projectes ApS

Bona part del malbaratament alimentari que es produeix en l’àmbit domèstic, de la restauració i del petit comerç es podria evitar canviant els nostres hàbits quotidians. Us imagineu quin canvi més gran podem promoure si aconseguim que totes les persones introduïm el concepte d’aprofitament alimentari al nostre dia a dia? Aquest és el repte al qual donen respostes les i els joves que participen als projectes d’Aprenentatge i Serveis (ApS) que la Fundació Espigoladors duem a terme amb el suport del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Sota el lema “Som part de la solució al malbaratament alimentari”, aquests promouran accions comunitàries que treballaran per la sostenibilitat ambiental i la justícia social.

Els ApS són projectes educatius que combinen la formació de caràcter teòric amb la implicació, a partir de la realització d’un servei, en la realitat social més propera de les participants. Així, a través del coneixement en profunditat d’una problemàtica social i/o ambiental, es crea una intervenció que reverteix en el conjunt de la comunitat. Són, doncs, projectes de compromís amb l’entorn.

Per tercer any consecutiu, Espigoladors hem posat en marxa projectes ApS amb alumnes d’educació secundària que tenen ganes de treballar per l’aprofitament alimentari. Enguany estem treballant de nou amb les alumnes de l’INS Vila de Gràcia, i hem sumat col·laboracions amb tres nous centres educatius: l’INS Olorda de Sant Feliu de Llobregat, l’INS Costa i Llobera de Barcelona i l’Escola Nostra Senyora del Mar del Prat de Llobregat. En total són més de 80 joves que iniciaran projectes locals per donar resposta a una problemàtica global!

Ara bé, com ho podem fer per crear un projecte comunitari que sensibilitzi les veïnes i veïnes del barri sobre la importància de fomentar l’aprofitament alimentari? En primer lloc, haurem de fer una investigació exhaustiva de la problemàtica. Al llarg de diverses sessions, descobrirem que, darrere les tones d’aliments que es descarten, s’hi amaguen un munt de problemàtiques ambientals, injustícies socials i pèrdues econòmiques.

Alumnes de l’INS Vila de Gràcia en una sessió d’investigació de la problemàtica de les pèrdues i el malbaratament alimentari

Quan ja siguem expertes i experts en pèrdues i malbaratament, ens caldrà fer una diagnosi per conèixer el nostre entorn i les cares que hi adquireix aquesta problemàtica. Per fer-ho, sortirem al barri per fer d’investigadores i investigadors i recollir tota la informació que necessitem per crear les nostres intervencions.

Les i els alumnes de l’Escola Nostra Senyora del Mar, que van iniciar l’ApS durant el primer trimestre del curs escolar, ja han fet aquesta diagnosi. Amb petits grups, han estudiat tots els punts de la cadena alimentària que podem trobar al seu municipi, el Prat de Llobregat. Així, han entrevistat a agricultors i agricultores del Parc Agrari del Baix Llobregat, a petits comerços i supermercats, a bars i restaurants del municipi i, fins i tot han observat quina és la situació al menjador del seu centre.

Amb tota la informació recollida, ja podrem generar idees per crear els nostres serveis i desenvolupar-los, tal com estan fent els i les alumnes del Prat! Des d’Espigoladors tenim moltes ganes de descobrir quins seran els projectes que crearan les joves de tots els centres amb qui treballem per incidir en els seus entorns. Ben aviat els donarem a conèixer perquè puguin servir d’inspiració per a d’altres iniciatives.

En definitiva, els ApS ens demostren que a partir de l’acció local i comunitària podem incidir en la transformació d’una problemàtica global. I és que, actuant de manera local, podem canviar el món! A més, també ens demostren que les joves són un col·lectiu clau per promoure canvis socials i ambientals. És imprescindible que escoltem les seves veus i que busquem maneres d’empoderar-les perquè tenen una gran capacitat imaginativa per crear nous projectes i moviments que incideixin en la seva comunitat i el conjunt de la ciutadania!

Amb el suport de: