Salut S(à)via: cuinem salut, sostenibilitat i comunitat a Tarragona

Impulsem tallers de cuina comunitària i intergeneracional per promoure hàbits saludables, sostenibles i prevenir el malbaratament alimentari.

Entre els mesos de juliol i desembre de 2025, la ciutat de Tarragona ha acollit el projecte Salut S(à)via: saviesa culinària per a una vida saludable i sostenible, una iniciativa impulsada per Espigoladors. Aquesta actuació compta amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona i s’ha impulsat amb l’objectiu de fomentar hàbits alimentaris saludables i sostenibles i prevenir el malbaratament alimentari entre persones joves i grans.

El projecte ha posat la cuina com a eina pedagògica i comunitària al centre de l’acció, entenent l’alimentació no només com una necessitat bàsica, sinó com un dret, un espai de relació i una oportunitat de transformació social. A través de tallers participatius, el projecte ha volgut millorar la qualitat de vida de les persones participants, tant a nivell individual com col·lectiu, promovent l’autonomia, el benestar i la consciència ambiental.

La iniciativa s’ha desenvolupat gràcies a la participació d’Avismon, Quilòmetre Zero, Fundació Catalunya La Pedrera i Gent Gran Activa de l’Ajuntament de Tarragona, entitats socials arrelades al territori que han participat activament en els diferents tallers, compartint coneixements, experiències i pràctiques culinàries al llarg de tot el procés.

La cuina com a espai d’aprenentatge i trobada

A través d’un programa de tallers teòric-pràctics, s’han treballat continguts de nutrició, dietètica, planificació de menús, gestió domèstica de la cuina, compra conscient i eficiència energètica.

S’han dut a terme cicles de dos tallers amb cadascuna de les quatre entitats. En aquests espais, les participants han cuinat conjuntament receptes saludables, prioritzant ingredients vegetals, de temporada i econòmicament accessibles, posant en pràctica la cuina d’aprofitament i prenent consciència del valor dels aliments.

Més enllà dels continguts, els tallers han estat un espai de relació i reconeixement mutu. La cuina ha activat aspectes que van molt més enllà de la salut i la sostenibilitat: la socialització, la cooperació i el sentiment de comunitat. Malgrat les barreres lingüístiques, auditives o cognitives, les participants han sabut trobar-se al voltant d’un objectiu comú: preparar i compartir receptes saludables, aprenent les unes de les altres.

Intercanvi de sabers i impacte comunitari

Un dels grans valors de Salut S(à)via ha estat l’intercanvi intergeneracional de coneixements. Les persones grans han aportat experiència, memòria culinària i estratègies d’aprofitament apreses al llarg de la vida, mentre que els i les joves han sumat noves mirades, inquietuds i ganes de construir hàbits saludables de futur, especialment en un moment vital en què sovint desapareixen els suports alimentaris vinculats a l’etapa escolar.

El projecte ha culminat amb una jornada participativa, un espai compartit per posar en comú aprenentatges, receptes i recomanacions. També, de tot aquest procés n’ha sorgit un decàleg col·lectiu sobre alimentació saludable i sostenible, que recull no només coneixements pràctics, sinó també la voluntat de cuidar-se, entendre’s i fer comunitat.

Salut S(à)via es tanca amb un balanç molt positiu: coneixements compartits, vincles creats, consciència ambiental reforçada i, sobretot, una comunitat que ha cuinat plegada salut, sostenibilitat i solidaritat. Ens enduem receptes, sabers i aprenentatges, però també el desig de continuar impulsant iniciatives que posin la vida i les persones al centre.

Un projecte que forma part de la convocatòria de subvencions promoció Salut Pública 2025. Subvencions per a entitats sense ànim de lucre que treballen als municipis del Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre i Baix Penedès en programes adreçats a la promoció de la salut pública, convocatòria de 2025.
L’import concedit: 5.777,08 euros, 76,14% del total del projecte.

Amb la col·laboració de:

La cuina d’aprofitament, un espai per compartir, aprendre i créixer 

Un total de 50 persones de les entitats PAC Badalona, Centre Social El Roserde Reus i Creu Roja Amposta, han format part del projecte “Aprofitem per una cuina saludable i sostenible”.

“S’aprèn bastant i hi ha molta companyonia, molta unió. La veritat és que cada una aporta coses que tu pots aprendre i que no sabies”, aquestes són les paraules de la Shirley, participant del projecte “Aprofitem per una cuina saludable i sostenible”.

Aquests 2024 hem impulsat un cicle de tres sessions formatives per tal de fomentar una alimentació completa, equilibrada i sostenible entre persones receptores d’ajudes alimentàries de les entitats PAC Badalona, Centre Social El Roser de Reus i Creu Roja Amposta. 

El cicle tenia com a objectiu de garantir una alimentació completa, equilibrada, assequible i sostenible, alhora que es redueix el malbaratament alimentari.

Elmodel d’ajudes alimentàriesi per què formar sobre alimentació sostenible:

Hi ha estudis que mostren una clara relació entre els recursos econòmics i l’alimentació. Sovint les persones amb recursos econòmics baixos opten per aliments barats amb baix valor nutritiu i repetitius.

A més, durant el 2024 s’ha iniciat el nou model d’ajudes alimentàries a partir de targetes moneder per a famílies en situació de vulnerabilitat amb menors a càrrec, moltes de les quals fins aleshores havien rebut donacions en forma de cistelles tancades d’aliments. Aquest model retorna a les persones usuàries la capacitat d’elecció durant la compra i també en alguns casos pot implicar canvis en el tipus d’ajuda alimentària que reben les persones que queden fora d’aquesta mesura. Això motiva encara més la necessitat de formació en matèria d’alimentació saludable, cuina d’aprofitament i criteris de compra. Paral·lelament, la cultura de l’alimentació està en procés de canvi, tal com evidencia la reducció en el temps de cuina i la pèrdua de l’hàbit de menjar en família. És necessària més pedagogia i acompanyament sobre aspectes bàsics de l’alimentació i salut, des de conèixer els aliments, formes de cuinar i habilitats de gestió i planificació en la compra i la cuina.

A través de les accions realitzades, es posa en valor la dimensió social i comunitària de la cuina per fomentar la inclusió social, l’ajuda mútua i el suport emocional entre participants. Gràcies a la creació d’un espai segur i de respecte mutu dins la cuina, s’ha pogut generar un diàleg intercultural per a treballar eines de cara a la millora de l’economia domèstica, l’alimentació i l’autonomia en la gestió del pressupost destinat a aliments i cuina posant sempre en valor el coneixement que ja tenen les persones participants i facilitant un espai per compartir-lo.

Com ho hem fet?

El cicle formatiu constava de tres sessions de dues hores cada una amb contingut teòric, dinàmiques participatives i pràctiques de cuina.  

En cada sessió hem aprofundit en els següents continguts: 

1. Alimentació completa i equilibrada. 
2. Planificació de menús i compra. 
3. Aprofitament alimentari i cuina eficient.  

Cada sessió s’ha acompanyat de recursos didàctics amb un alt component visual i manipulable per tal de facilitar la comprensió. També s’ha facilitat material per endur-se a casa on estan plasmats els continguts treballats i que permeten aplicar a casa els coneixements assolits, com per exemple una piràmide dels aliments o un planificador per als menús setmanals. (posar fotos) 

Per posar la teoria en pràctica, vam preparar croquetes amb restes d’arròs, cigrons i verdures, una recepta d’aprofitament que aporta proteïnes completes i d’origen vegetal. A més, vam aprendre algunes receptes d’arreu del món proposades per les mateixes participants. També, vam fer una pensada sobre els coneixements que teníem i que volíem anar construint al llarg del cicle tot recollint idees i inquietuds de coses que teníem ganes d’aprendre o bé de compartir amb la resta del grup. 

De tots aquests espais per a compartir coneixements i sabers propis, ha nascut un recull de receptes format per les propostes de les mateixes participants.

---

Les persones usuàries són el centre del projecte i les participants esdevenen prescriptores dels nous coneixements adquirits i poden explicar a altres persones del seu entorn aquells punts a implementar per gaudir d’una alimentació saludable i sostenible.

Més enllà de compartir coneixements sobre aprofitament alimentari, planificació de menús, etc., les sessions han estat tot un èxit gràcies a la implicació i les ganes de la cinquantena de persones participants.

Unes sessions molt enriquidores on hem viatjat arreu del món a través de la cuina d’aprofitament, creant espais comunitaris on aprendre ens ha fet créixer, també, com a persones.

Gràcies al Centre Social El Roser a Reus, la PAC Badalona i la Creu Roja Amposta per formar part d’aquesta aventura i sumar-se a la cultura de l’aprofitament alimentari!

La cuina d’aprofitament, un espai d’intercanvi generacional i cultural

Les (S)àvies pel clima del Poble-sec organitzen dos tallers de cuina d’aprofitament amb joves del Pla d’Acollida del Poble-sec i un grup dels serveis socials de Sant Joan de Déu.

Les (S)àvies pel clima del Poble-sec passen a l’acció compartint receptes d’aprofitament que han après al llarg del projecte amb l’acompanyament d’Espigoladors. Ho han fet dinamitzant dos tallers de cuina d’aprofitament realitzats al Centre Cívic El Sortidor.

El primer, el van fer el dijous 06 de juny de la mà de joves del Pla d’Acollida del Poble-sec, amb qui van preparar hamburgueses vegetals. Una recepta que permet reaprofitar restes de llegums (com llenties) i de cereals (com l’arròs) i, a la vegada, ofereix una alternativa a la proteïna animal. Per acompanyar, van preparar unes xips de verdures amb pell, aprofitant-les al 100%.

El segon taller va ser el dijous 13 de juny en companyia d’un grup de Serveis Socials de Sant Joan de Déu. Amb ells van poder fer una posada en comú de receptes. Les (S)àvies van preparar Tulipes de fulles i puntes, per aprofitar aquelles parts dels aliments que tendim a llençar. Ells, van preparar ous amb verdures i tomàquet, una recepta tradicional marroquina.

Van ser dues trobades on hi va haver un gran intercanvi de sabers i coneixements per les dues parts i, a més, es van teixir ponts entre generacions i cultures.

Les diverses receptes planejades per les (S)àvies estaran recollides en un receptari que es distribuirà entre diferents entitats i col·lectius del districte.

Cicle d’activitats “Aprofitar és de (S)àvies”:

Una acció que s’emmarca en el cicle d’activitats “Aprofitar és de (S)àvies” que es desenvoluparà fins al juny del 2025 i que té com a objectiu promoure l’aprofitament alimentari, el consum conscient i l’alimentació saludable i sostenible entre la ciutadania de Barcelona.

Activitats que han estat dissenyades per les mateixes (S)àvies, dos grups de persones de més de 60 anys dels barris del Poble-sec i la Font d’en Fargues. Accions creades per transmetre els seus sabers i tot el que han après amb l’acompanyament de la Fundació Espigoladors, durant els últims 6 mesos, entorn la sostenibilitat del model agroalimentari, la problemàtica de les pèrdues i el malbaratament alimentari i els seus impactes socioambientals, entre d’altres.

---

---

Aprofitem els aliments amb totes i per a totes

Més de 170 persones han participat en tallers de cuina d’aprofitament i tallers de sensibilització en un projecte que cerca impulsar la cultura de l’aprofitament alimentari entre persones en situació de vulnerabilitat.

D’acord amb l’estudi “L’exclusió social en l’àmbit alimentari” de la Diputació de Barcelona, hi ha una relació entre els recursos econòmics i l’alimentació.

Aquest mateix estudi posa de manifest que les noves generacions d’entre 18 i 65 anys, cada vegada dediquen menys temps a la cuina i han perdut l’hàbit de menjar en família. Per tant, la dimensió social i comunitària de l’alimentació, i les receptes i les dietes tradicionals s’estan perdent en pro de la cuina ràpida i/o els aliments precuinats.

Amb aquesta premissa impulsem el projecte “Aprofitem els aliments amb totes i per a totes” amb el suport del Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya.

Moltes vegades, les persones usuàries dels Serveis de Distribució d’Aliments, reben en major part canalitzacions de conserves, làctics o productes secs com pastes, llegum i arrossos. Això fa que hi hagi una poca presència de fruita i verdura fresca a causa de les dificultats logístiques que genera la seva gestió, i de les poques donacions que reben d’aquests productes.

A vegades, fins i tot, quan reben canalitzacions d’aliments frescos, en reben molta quantitat d’un sol producte i la manca de coneixement o de temps pot fer que no tinguin les eines per saber com conservar-lo.

Tots aquests aspectes tenen una estreta relació amb el malbaratament alimentari domèstic.

Per tal d’evitar aquesta problemàtica, cal emprendre, entre altres aspectes, accions de sensibilització i formació, fomentant un canvi d’hàbits que previngui els efectes de les causes principals de la generació d’aquest malbaratament com poden ser: una mala planificació de les compres, una mala conservació dels aliments, una manca d’aprofitament de les restes alimentàries, un desconeixement de la cuina d’aprofitament, etc, tal com proposa aquest projecte.

La iniciativa ha buscat contribuir a millorar aquesta situació a través de la realització d’un total de 15 tallers de sensibilització i de cuina d’aprofitament adreçats principalment a persones receptores d’aliments de SDA, però també a persones pertanyents d’altres col·lectius vulnerabilitats.

Hem comptat amb la participació d’entitats del Baix Llobregat; Creu Roja Viladecans, El Rebost, Fundació Áurea i Banc de recursos – Pont alimentari i la Fundació Trab.or. I amb 5 entitats més del Camp de Tarragona: SPAAI (Fundació Diagrama), Càritas Altafulla, Fundació Aprodisca, Fundació Santa Teresa i Fundació Pere Mata.

Finalment, hi han participat un total de 170 persones.

Durant els tallers de sensibilització, hem viatjat entre les xifres de les pèrdues i el malbaratament alimentari per posar-li cara i ulls a una problemàtica molt real i conseqüència del sistema agroalimentari actual insostenible. També, hem pogut treballar la importància i el valor de l’alimentació per a la nostra salut i la del planeta. Ho hem fet a partir de diverses eines didàctiques com la dinàmica de “El camí de la meva alimentació” que permet, justament, reflexionar sobre l’esmentat anteriorment.

Els tallers de cuina, per altra banda, ens han permès compartir les eines necessàries per poder aprofitar al màxim els aliments dels quals disposem i descobrir els trucs per treballar al voltant d’una cuina eficient que ens permeti estalviar recursos energètics. Hem preparat amb els diversos grups receptes com pancakes de plàtan madur., pizzes de restes, hamburgueses de cigrons, entre d’altres.

Un aspecte que hem volgut destacar i treballar és el de la participació. Per tal d’aconseguir que les persones usuàries poguessin formar part de forma activa del taller, hem volgut crear espais d’intercanvi on totes i cada una de les persones han pogut compartir les receptes i coneixements propis. Així, hem posat en valor les herències culinàries de cada una d’elles i hem parlat del dret a l’alimentació d’una forma culturalment adequada.

També, hem reforçat l’empoderament mitjançant la posada en contacte de les participants amb altres veïnes de les seves zones, cosa que permet que teixeixin les seves pròpies xarxes de recolzament.

Un projecte que ens ha permès compartir temps, aprofitament i coneixements, descobrir nous trucs que no sabíem i crear entorns segurs per a tots i totes.

Un agraïment especial a totes les entitats participants que teniu ganes de formar part de projectes com aquests i promoure el dret a l’alimentació a l’abast de tota la població.

En el marc del projecte s’han dissenyat una sèrie de materials divulgatius on es recullen els temes tractats durant les sessions, d’una manera molt pràctica i visual. Aquests consisteixen en dos dossiers sobre «Cuina d’aprofitament i alimentació saludable» i «Malbaratament alimentari i alimentació sostenible», respectivament, que s’han fet arribar a les persones usuàries de les entitats participants. També, es poden descarregar en el enllaços que trobeu a continuació.

Entrevistem al Pau Farreny, de l’àrea de sensibilització i coneixement d’Espigoladors. Amb ell, descobrim com la cuina d’aprofitament pot ser una eina clau per a l’empoderament de persones en situació de vulnerabilitat i un vehicle per recuperar i intercanviar sabers culinaris entre diverses cultures i generacions.

Com a entitat, consolidar noves línies d’acció amb la cuina d’aprofitament com a eix central és una de les nostres apostes. És un vehicle de construcció col·lectiva de sabers i d’intercanvi on podem crear ponts entre cultures i generacions i, també, construir un espai d’empoderament compartint coneixements i inquietuds al voltant de l’alimentació sostenible.

“Aprofitem els aliments amb totes i per a totes”, “Espigolar, cuinar, cuidar”, “Trencamp” són alguns dels projectes que impulsem des d’Espigoladors amb el suport de la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona i de la Secretaria d’Afers Socials i Famílies. També, treballem amb el Menjador Solidari Gregal, per capacitar a les persones assistents entorn la cuina d’aprofitament i l’alimentació sostenible.

En parlem amb el Pau Farreny, tècnic de projectes educatius i de sensibilització i executor dels tallers impulsats en el marc d’aquests projectes i d’altres accions de l’entitat que comparteixen aquesta mirada.

Quines activitats es desenvolupen en el marc d’aquests projectes?

Desenvolupem tres tipologies d’activitats.

Tallers de cuina on l’aspecte clau és que són participatius. Des d’Espigoladors facilitem tot el material i els ingredients, i durant les següents dues hores, preparem amb les persones participants dues receptes que tenen, com a ingredients fonamentals, els valors de l’entitat: l’aprofitament alimentari, l’eficiència energètica i que són saludables.

A més, les participants poden endur-se a casa les dues receptes preparades, cosa que permet maximitzar l’impacte del taller i fer arribar el producte a les persones convivents.

També, realitzem tallers de sensibilització. En aquests, les persones participen de xerrades, activitats i/o jocs de reflexió que permeten estimular la comprensió de la problemàtica de les pèrdues i el malbaratament alimentari, les seves causes i els seus efectes, així com les solucions i els reptes que suposa.

Per últim, impulsem showcookings d’aprofitament. Una activitat per arribar a un públic més nombrós i que es basa en una demostració culinària. Aquí, parlem d’Espigoladors i expliquem les receptes que prepararem i per quin motiu les fem. D’aquesta manera, promovem la interacció constant amb el públic, generant, també, un espai d’intercanvi entre totes les persones que hi són presents.

Quin és l’objectiu dels tallers de sensibilització i de cuina d’aprofitament?

L’objectiu principal és generar espais d’intercanvi de sabers culinaris relacionats amb l’alimentació saludable i l’aprofitament alimentari, on les persones aporten els seus propis coneixements i escolten aquells que coneixen les altres. Un truc, consell o recepta pot ser molt valorat per a totes, per molt petit que ens pugui semblar.

Amb els tallers de cuina empoderem les persones participants aportant noves tècniques, formes de preparar diversos aliments i noves receptes més saludables i sostenibles, com ara substituir la carn per llegums, preparant hamburgueses de llenties, o aprenent a utilitzar maquinària i utensilis com pot ser l’olla exprés.

Volem oferir una professionalització culinària, poder practicar plegades com treballar amb grans quantitats, com gestionar els espais i aprendre com funciona la feina en equip.

Amb els tallers de sensibilització complementem la part més pràctica amb d’altres coneixements més teòrics. Així, donem encara més valor a quina és la importància de l’alimentació, integrem encara més les causes i conseqüències de les pèrdues i el malbaratament alimentari, establim una xarxa per compartir tota aquesta informació i entenem plegades perquè aprenem a preparar aquestes receptes que promouen l’aprofitament.

De quina forma aquests tallers incideixen en l’empoderament de les persones participants?

Jo sempre començo amb la següent frase: “Tot el coneixement és fruit de la suma entre moltes persones”. Per això, animo a tothom a aportar el seu granet de sorra.

Ens esforcem per crear un espai segur per a tots i totes, tenint en compte la cultura i l’idioma de cada participant. Així doncs, troben en els tallers un lloc on poden explicar tot el coneixement propi que tenen, estimulant la conversa i les aportacions.

Empoderen perquè al fer una activitat en grup ens posem una al costat de l’altra i aprenem plegades un mateix procediment. Això ens permet explicar millor com fer la tasca, compartir què n’opinem cadascuna de la recepta o, simplement, conversar sobre com ens ha anat el dia, establint petits llaços entre les persones usuàries i, en alguns casos, fins i tot neixen relacions més constants.

Són tallers on coneixem altres realitats, on aprenem a relativitzar situacions personals compartint-les amb la resta i les normalitzem. També, posem en valor els seus coneixements.

Finalment, empoderen, perquè capaciten en temes d’alimentació, que tenen un impacte tant a nivell de salut, com a nivell personal, desenvolupant la confiança i noves habilitats.

Com d’important és que persones usuàries dels Serveis de Distribució d’Aliments participin en projectes com aquests?

Les persones usuàries ja solen tenir un cert grau d’expertesa sobre aprofitament alimentari. Ara bé, com a totes, els manquen altres àrees de coneixement. Nosaltres som el vector d’informació que connectem les persones i les seves idees amb les eines que els hi permetin aprofitar els productes vegetals que a vegades reben en grans quantitats.

Per exemple, aprenem a produir conserves o elaboracions que permetin un major control de la vida útil dels aliments o informem sobre l’etiquetatge: la diferència entre caducitat i consum preferent.

És important que hi participin perquè elles també ens aporten molts coneixements sobre la cultura de l’aprofitament.

Mira, l’últim truc que vaig aprendre, i funciona, és que els plàtans a la nevera no es posen negres si els deixem amb una llimona sencera al costat.

També, són espais que ens permeten conèixer-nos millor i poder veure d’on venen alguns dels aliments que arriben als seus plats. Expliquem com treballem des de l’àrea d’espigolaments i les animem, també a participar de les espigolades, per veure de primera mà les persones involucrades i la xarxa que existeix, coneixent el territori i les condicions i problemàtiques amb les que treballa el sector primari.

Aconseguim que les entitats socials puguin passar d’una acció passiva, on tan sols els fan arribar els aliments, a una acció activa que complementa la donació amb formació.

Quin paper tenen la cuina i l’alimentació en el dia a dia de persones en situació de vulnerabilitat?

La cuina és interdisciplinària, toca aspectes tan variats com la llengua, la gastronomia, la botànica, la sociologia i la nutrició, entre d’altres. L’alimentació i la cuina projecten molta informació de qui la practica. Ens mostra quins aliments té a la vora, si són grans quantitats pensades per compartir o emmagatzemar o quant de temps dediquen a la preparació.

Quan ens trobem en una situació de vulnerabilitat, moltes vegades no trobem els ingredients necessaris, les quantitats o el temps, per preparar els aliments adequats als nostres gustos. Això, pot provocar una situació on la persona ha de canviar constantment els seus hàbits per adaptar-se i aprofitar els aliments als quals té accés.

És per això que defensem que, tenir una mínima formació en cuina ens permet transformar (al laboratori de casa nostra) aquests aliments en plats propers a la nostra cultura o que ens puguin agradar més.

Què has pogut aprendre tu de cada una de les persones que han format part dels tallers?

De tots els coneixements que tinc i que comparteixo als tallers, una gran part els he après de les persones que hi participen. Aquests coneixements s’han creat a base de compartir: trucs, idees i consells.

Una vegada, un noi marroquí em va ensenyar que la tahina s’ha de posar després de triturar, d’aquesta manera el producte, fet principalment d’oli, manté les seves propietats nutricionals i organolèptiques.

També, una dona em va deixar provar la seva farina de garrofa amb la qual podem fer pastissos substituint el cacau.

I un avi del sud de la península, em va explicar que aquí, a la nostra terra, també es cuina amb pedres de riu o mar per tal d’aromatitzar les preparacions.

I un munt d’altres trucs i consells, que tard o d’hora recollirem en un receptari col·laboratiu d’aprofitament.

Per què és important teixir xarxes entre les persones usuàries amb altres veïnes del seu territori?

Teixir xarxes de suport mutu és una de les principals eines que tenim per fer front a la crisi climàtica i als seus efectes. Davant del col·lapse o disminució de l’estat del benestar, ajudar-nos sempre serà l’eina més directa per resoldre les nostres mancances.

Quan les veïnes venen a un taller, tenim temps lliure per parlar d’alimentació, però també per explicar-nos desitjos o problemes de la vida quotidiana. Potser, abans del taller no s’havien vist mai. És en aquests espais que ens podem apropar i posar fil a l’agulla recolzant-nos les unes en les altres.

Per exemple, xerrar una estona, trobar algú amb qui sortir a passejar o una persona amable que pugui donar-me un cop de mà per fer de cangur quan jo treballo… I és que les xarxes de suport mutu tenen, a diferència dels canals de l’administració, molta més immediatesa. Degut a això, creiem que ara més que mai, i davant la situació de desballestament de l’estat del benestar en matèria de salut, cal aflorar nous vincles i enfortir els presents per tenir una societat més solidària i col·lectiva.

Quin és el balanç final que t’emportes del desenvolupament d’aquests projectes?

La suma constant i exponencial de coneixements. Les persones que hi han assistit sempre han estat molt participatives, aportant una gran quantitat d’informació, agraint molt les activitats i ajudant-nos a millorar.

Quin creus que és el problema del sistema agroalimentari actual que impedeix que l’accés a una alimentació sostenible i saludable sigui a l’abast de tothom?

Considero que és un problema de prioritats. Hem donat poca importància a aquelles activitats que cuiden la vida, mentre hem exalçat aquelles que la consumeixen. 

Aquesta situació ha enlairat aquelles persones que generen un major benefici econòmic (per exemple un futbolista) mentre que ha menystingut aquelles que treballen i cuiden la terra.  Hem de recordar que els pilars de l’economia estan en  l’ecologia i seria bo donar l’altaveu a aquelles que han fet, de la relació amb la terra, la seva forma de vida.