Cultivant una xarxa d’iniciatives de food sharing a Europa
Des d’Espigoladors ens sumem al projecte Cultivate, liderat pel Trinity College of Dublin, que aglutina universitats, ajuntaments i iniciatives alimentàries comunitàries de 9 ciutats europees amb l’objectiu de ser motor d’innovació en l’àmbit del “food sharing” per tal de contribuir a la construcció de sistemes alimentaris locals més sostenibles i resilients.
El 23 de març es va donar el tret de sortida al Projecte Cultivate des de la seu del Trinity College of Dublin, universitat que el lidera i que ha estat capaç d’aglutinar universitats, ajuntaments i iniciatives alimentàries comunitàries d’arreu d’Europa per tal de generar eines innovadores i necessàries per fer front a la manca de sostenibilitat i equitat que els sistemes alimentaris urbans i periurbans pateixen i que els fa vulnerables a les crisis a què ens hem d’habituar cada vegada més.
Les iniciatives alimentàries comunitàries (food sharing initiatives) han tingut com a eix conductor les problemàtiques descrites, entenent food sharing com a tot acte comunitari al llarg de la cadena alimentària. Cultivate, en aquest sentit, proposa crear una aproximació coral, amb diferents actors implicats, per tal de crear una plataforma d’innovació social virtual que apuntali i ajudi a créixer les iniciatives alimentàries comunitàries. Per això es compta amb la participació de gestors públics, investigadors i investigadores, agents que participen en la cadena alimentària, representants d’iniciatives alimentàries comunitàries i de la ciutadania.
Aquesta plataforma preveu incorporar una eina de mapeig que aplega les diferents iniciatives de cent ciutats europees (SHARECITY100 DATABASE – SHARECITY) ja existent, però aquest cop ampliant-la a dues-centes. Una altra eina força interessant que es planteja formular en el marc del projecte és una calculadora de costos, beneficis i impactes de les iniciatives alimentàries comunitàries. Per a la implicació dels gestors públics i actors polítics Cultivate planteja una eina interactiva (menu of good governance) que permeti millorar la presa de decisions en l’àmbit de política alimentària que afecten a les iniciatives alimentàries comunitàries. Una altra eina que es preveu desenvolupar durant l’execució del projecte és una biblioteca de participació ciutadana (Library of Citizen Engagement) amb mecanismes tant virtuals com presencials per tal d’intensificar la participació ciutadana en projectes sostenibles de food sharing.
I tot aquest paquet d’eines que es planteja des de Cultivate, per a què? Doncs el primer objectiu és ampliar el coneixement i la comprensió sobre el food sharing, què impedeix o potencia aquestes pràctiques, i quin impacte tenen en la gent, en el planeta i en les economies de les zones urbanes i periurbanes. Cultivate també pretén, com a segon gran objectiu, enfortir les economies basades en food sharingen aquestes zones. Finalment, prevenir i reduir el malbaratament alimentari.
Juntament amb iniciatives de 9 ciutats europees, formem part del projecte europeu @cultivateEU impulsat pel @tcddublin.
L’objectiu és crear eines digitals de mapeig, millora i avaluació d'iniciatives de #FoodSharing.
Participen del projecte ajuntaments, universitats i iniciatives alimentàries comunitàries de nou ciutats europees. Començant per la coordinació del Trinity College of Dublin, que ja té una llarga trajectòria en l’estudi de qüestions relacionades amb l’alimentació comunitària, s’hi sumen a nivell acadèmic la Wageningen University, que compta amb una important especialització en estudis relacionats en política alimentària i el dret alimentari sent referent en aquests camps, i finalment en el món universitari destaca la Universitat de Barcelona, que amb la reconeguda investigadora, amb beca Ramon i Cajal, Anna Moragues es converteix també una universitat referent en l’estudi de la seguretat alimentària, les desigualtats que genera el model alimentari vigent i en política alimentària. Pel que fa els ajuntaments, destaquem la presència de Milà, ciutat que va acollir el Pacte de polítiques alimentàries urbanes i que actualment compta amb una regidoria innovadora en política alimentària; Barcelona, que en els darrers anys s’ha posicionat com una ciutat referent en polítiques urbanes encaminades a la sostenibilitat alimentària; i Utrecht, que actualment compta amb una estratègia per a la vida urbana saludable en la què la política alimentària és un dels eixos vertebradors. Finalment, hi trobem diverses iniciatives alimentàries com Bouroume, amb seu a Atenes, que impulsa un projecte de recuperació d’excedents alimentaris per tal de destinar-lo a les entitats socials que treballen a Grècia. A més a més, amb la col·laboració d’Espigoladors, han començat a estudiar la possibilitat d’espigolar en zones agrícoles gregues.
Doncs sí, des d’Espigoladors també “cultivem”, formant part d’aquest engrescador projecte com a iniciativa comunitària alimentària innovadora amb la recuperació de l’espigolament com a activitat de food sharing única a nivell europeu. La nostra participació en el projecte permetrà no només avaluar-la, sinó també poder consolidar les bases per a la seva expansió a altres ciutats europees. Així ho desitgem, perquè estem convençuts que espigolar és una activitat pionera per a la lluita contra les pèrdues i el malbaratament alimentari i per a la sensibilització en favor d’un model alimentari més sostenible i just.
Del Camp al Barri: saludable, sostenible, de proximitat i per a totes!
Unió de Pagesos i la Fundació Espigoladors, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, hem dut a terme un projecte per promoure l’alimentació saludable i sostenible i el consum crític al Districte de Sants-Montjuïc.
L’alimentació saludable i sostenible és una temàtica central per a la salut planetària i la de les persones. Actualment, però, el model agroalimentari imperant, globalitzat industrialitzat i mercantilitzat, sembla caminar en una direcció contrària a aquesta fita. Són diversos els indicadors de la seva insostenibilitat ambiental, però el més indicatiu és el que ofereix l’IPCC, segons el qual el model agroalimentari emet entre el 21% i el 37% dels gasos d’efecte hivernacle. Pel que fa a la insostenibilitat social, la relació entre l’alimentació i la salut de les persones és inqüestionable. S’estima que una de cada quatre persones al món mor a causa de tenir una dieta inadequada, i hi ha nombrosos estudis que demostren que les persones que tenen rendes baixes gaudeixen d’una alimentació menys saludable i diversa [1].
Per revertir aquestes xifres i promoure un sistema agroalimentari que sigui beneficiós per a les persones i el planta, és imprescindible emprendre accions que treballin des de camps i territoris diversos. Unió de Pagesos i la Fundació Espigoladors, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, hem posat en marxa durant el 2021 un projecte que volia donar resposta a aquesta problemàtica i promoure el consum crític en un territori molt concret: el Districte de Sants-Montjuïc de la Ciutat de Barcelona.
Per tal de treballar en la seva promoció, s’han dut a terme dues grans fases. La primera ha consistit en la realització d’una diagnosi sobre les dietes i els entorns alimentaris de les persones del Districte. A través dels seus resultats, en una segona fase s’han cocreat accions amb entitats socials del Districte i s’han dut a terme.
Per tal d’estudiar les dietes i els entorns alimentaris de les persones del Districte de Sants-Montjuïc s’han dut a terme 40 entrevistes exploratòries i una enquesta que ha rebut 378 respostes, de les quals el 75% eren de veïnes i veïns del Districte. Tenint en compte la mostra amb què s’ha comptat, és important especificar que els resultats obtinguts no són representatius, però sí que permeten obtenir un marc que apunta, a grans trets, quina és la situació d’aquest territori pel que fa a l’alimentació saludable i sostenible.
Les principals conclusions de l’estudi tenen un lligam directa amb les cinc dimensions de l’alimentació saludable i sostenible que es van definir per dur a terme el projecte Del Camp al Barri.
Dimensió 1: Increment del consum de fruites i verdures, fomentant les dietes saludables
El 86% de la població entrevistada considera que té una alimentació saludable, però en canvi no totes les persones segueixen les recomanacions alimentàries de consum de fruita i verdura (3 racions de fruita i dues de verdura al dia, i entre 2 i 4 racions setmanals de llegums [2]): el 63% de les persones que no consumeixen prou fruita consideren que tenen una dieta saludable, i el mateix passa amb el 72% de les persones que no consumeixen prou verdura.
Tot i així, hi ha una majoria de persones que segueixen les recomanacions: el 70% ho fa amb el consum de fruita, el 57% amb el de verdura, i el 54% amb el de llegums. S’observa, doncs, que les persones consumeixen més fruita que verdura, un punt que s’ha vist ratificat a través de les entrevistes.
Pel que fa a la forma de consum d’aquests aliments, és important apuntar que gairebé la totalitat de persones enquestades consumeixen la fruita fresca. La verdura, en canvi, generalment es consumeix bullida, una tècnica culinària que no permet extreure’n tots els nutrients.
Les persones que reben donacions alimentàries són un cas particular en tant que tenen un consum de fruita i verdura més baix. De els persones enquestades que reben ajudes alimentàries, el 60% considera que no rep prou fruites i verdures, i el 27% considera que només ho fa en determinades ocasions. Aquest punt ratificar els informes i estudis existents que demanden nous models d’ajudes alimentàries que trenquin amb l’assistencialisme i que assegurin l’accés a dietes saludables i sostenibles a totes les persones. Per altra banda, el 55% de les persones enquestades considera que els aliments que rep o bé no els permeten, o bé no els permeten en totes les ocasions, gaudit d’una dieta culturalment adequada. Cal recalcar que, segons la FAO, l’alimentació saludable i sostenible ha de tenir en compte que les persones gaudeixin d’una dieta que els resulti adequada a la cultura de cada persona, tant pel que fa a l’accés al producte com a la seva cuina [3].
Un aspecte que també entronca amb les dietes és la inseguretat alimentària. Aquestes, d’acord amb la FAO [4], són situacions en què les persones no tenen accés regular i suficient a aliments innocus i nutritius per poder créixer i desenvolupar-se de forma normal, i gaudir d’una vida activa i saludable. La causa d’aquesta situació pot ser tant la falta de recursos com la falta de disponibilitat d’aliments saludables. El 8% de les participants en la diagnosi apunten que han petit una situació d’inseguretat alimentària lleu en la qual o bé s’han preocupat per no tenir suficients aliments, o bé han tingut una dieta més monòtona de la desitjada, o bé han consumit aliments no desitjables.
Dimensió 2: Consum de fruites i verdures de proximitat i temporada
El 50% de les persones enquestades apunta que basa la seva compra en criteris de proximitat i criteris ambientals dels productes alimentaris, un aspecte que sembla demostrar que fan una consum crític. Ara bé, la informació obtinguda a través de les entrevistes era contradictòria amb aquest punt en tant que mostrava que els criteris de compra principals eren el preu i la frescor dels aliments.
Dimensió 3: Accessibilitat al consum crític; els entorns alimentaris
Les persones del districte entrevistades han apuntat que els espais on més consumeixen aliments són les grans superfícies comercials, i que el criteri que segueixen a l’hora d’escollir on realitzar el seu consum és l’accessibilitat i proximitat. La fruita i verdura, però, representa una excepció en tant que moltes persones la duen a terme en botigues petites. Aquest resultat s’ha vist ratificat per l’enquesta, on un 49% de les persones la consumeixen en botigues petites, un 40% en cooperatives de consum i/o de forma directa, i només un 10% en grans superfícies. Cal especificar, però, que les botigues petites on es consumeixen fruites i verdures no treballen sempre seguint criteris de temporalitat i de produccions locals, i per tant poden no considerar-se consum crític en totes les ocasions.
Si s’observen els resultats de la diagnosi, es pot concloure que un punt central per poder promoure el consum crític és el fet que els espais de consum de productes de proximitat temporada siguin accessibles. Ho ratifica el fet que, d’acord amb els resultats de la diagnosi, el 95% de les persones consumeixen aliments al seu barri de residència. A Sants-Montjuïc, el 66% de les persones enquestades consideren que la seu barri hi ha moltes opcions de consum sostenible tals com mercats verds de pagès i botigues ecològiques. Però el resultats no es distribueixen de la manera en tots els barris: la Font de la Guatlla i la Marina del Prat Vermell són els barris on els veïns i veïnes participants creuen que hi ha menys opcions de consum sostenible.
Dimensió 4: El valor dels aliments; relació amb el sector primari
Per tal de valorar els aliments i trencar, encara que sigui parcialment, amb els seus processos de mercantilització, és imprescindible que existeixi una relació de coneixença entre el nucli urbà i els nuclis agrícoles. A Sants-Montjuïc, el 51% de les persones enquestades es mostren partidàries de tenir un hort urbà, un projecte que permet realitzar aquesta connexió. Ara bé, pel que fa a la coneixença directa del sector primari que ha produït aliments que tenen a casa, només un 7% apunta conèixer-lo.
Un altre aspecte per promoure el valor de l’alimentació és el de recuperar el seu vessant comunitari i relacional. Així, és important que els persones cuinin i consumeixin els aliments plegades, tal com fa el 75% de la mostra enquestada.
Dimensió 5: Reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari
Pel que fa al malbaratament alimentari domèstic, la diagnosi apunta que de mitjana les llars enquestades malbaraten 260 grams d’aliments a la setmana. Ara bé, és important apuntar que el 39% de la mostra ha considerat que a casa seva no es malbaraten aliments, i el 81% de les persones consideren que malbaraten menys aliments que la mitjana de Barcelona.
A l’hora de llegir aquestes dades i estudiar-ne la representativitat, cal tenir en compte que a la Unió Europea el 53% del malbaratament total es produeix a les llars [5]. D’acord amb el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, durant el 2020 les llars espanyoles van malbaratar 1.363 milions de kg-l d’aliments i begudes [6]. Aquest estudi, a més, apunta que el 75,3% de les llars malbaraten aliments.
Tenint en compte aquest context, sembla que els resultats obtinguts mostren que la percepció de les persones és la de considerar que a les seves llars es malbaraten menys aliments del què realment passa.
Conclusions de la diagnosi
En primer lloc, es considera primordial promoure l’alimentació saludable posant especial rellevància en la necessitat d’augmentar el consum de verdura i llegums, dos grups d’aliments que es consumeixen en menor quantitat que la fruita. Així mateix, també es considera un aspecte clau la promoció de noves tècniques de cuina d’aquests dos grups d’aliments, especialment de les verdures, per tal que es puguin consumir aprofitant-ne tots els nutrients.
La diagnosi també ha ratificat la importància de treballar en la generació de nous models d’ajudes alimentàries. Aquestes hauran de ser entitats que comptin amb tot el conjunt d’aliments que permeti a les persones gaudir d’una alimentació saludable, sostenible i culturalment adequada. Així mateix, caldrà que comptin amb models on siguin les persones usuàries qui pugui escollit quina dieta vol seguir.
Pel que fa a la promoció de productes de proximitat, es considera que aquest és un aspecte que s’ha de seguir treballant al Districte de Sants-Montjuïc. Per una banda cal seguir promovent el consum de productes de temporada per tal de promoure’n la compra a un preu que sigui assequible. Per altra banda, cal seguir fent accessible aquests productes al conjunt de la població a través de l’obertura de mercats de pagès i grups i cooperatives de consum a cada un dels barris que conformen el Districte.
Pel que fa a la relació amb el sector primari, es considera que existeix molt potencial per treballar aquesta temàtica al Districte perquè, per una banda, és un territori molt proper a la zona hortícola del Parc Agrari del Baix Llobregat i, per tant, existeixen moltes possibilitats de connectar els dos espais. Així mateix, és un Districte on bona part de la població ha exposat que té ganes de treballar en un projecte d’hort urbà. Aquests projectes es poden promoure des d’entitats del barri, un aspecte que en potencia la dimensió comunitària.
Per últim, pel que fa al malbaratament alimentari domèstic, s’ha observat que aquesta és una temàtica que cal seguir treballant en tant que en la majoria de les llars es produeix. Les causes principals a les quals es pot donar resposta a través de la sensibilització i la formació són: la falta de planificació dels àpats, la mala conservació i la falta de realització de receptes d’aprofitament alimentari.
Després d’un 2020 difícil per culpa del coronavirus, la pagesia local segueix afrontant reptes no menys complicats: la globalització del mercat, disminució dels ingressos, canvi climàtic, espècies invasores, etc. Parlem amb Escuer de la situació actual l’agricultura local i de les claus per poder seguir mantenint-la en el futur.
Josep Lluís Escuer: “S’ha d’acabar amb les pràctiques deslleials i el frau al mercat agroalimentari”
Josep Lluís Escuer és representant de la Cooperativa agrària Fru-Rose (Lleida) i membre del Consell rector de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) en l’àmbit dels subministraments. A més, també representa a aquesta organització en la Comissió de Malbaratament i Sostenibilitat del Consell Català de l’Alimentació i la Comissió Assessora de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), entre d’altres. Aquesta vinculació amb el camp li ve de lluny: ell mateix és productor i fill de productors de préssec, nectarina, paraguaià i pera.
Després d’un 2020 difícil per culpa del coronavirus, la pagesia local segueix afrontant reptes no menys complicats: la globalització del mercat, disminució dels ingressos, canvi climàtic, espècies invasores, etc. Parlem amb Escuer de la situació actual l’agricultura local i de les claus per poder seguir mantenint-la en el futur.
P: Josep Lluís, tu mateix ets productor de fruita dolça: préssec, paraguaià, nectarina… ara que som en plena temporada, quina és la teva valoració fins ara?
R: La veritat és que aquesta campanya no és gaire bona: enguany hi ha poca producció degut a les gelades de la primavera. Està essent una collita accidentada, de qualitat una mica deficient… és una d’aquelles campanyes que ens agradaria acabar quan abans, millor.
P: Què vol dir amb “deficient”?
R: Vull dir que ens trobem amb pinyols oberts, picades, calibre petit, deformacions, russeting (marques i rugositats de la pell)… és a dir, defectes que provoquen que al final la fruita no es vengui. Per què us feu una idea de l’impacte: en condicions favorables als meus camps es poden arribar a produir unes 300 tones de fruita i enguany em penso que amb prou feines arribarem a fer-ne 150.
R: El canvi climàtic es fa notar de forma important cada dia, i on ho veiem més és en el moment de la floració i la collita: aquests processos es fan cada vegada més aviat per culpa de les altes temperatures.
Les tempestes d’estiu, les pedregades i els temporals provoquen uns estralls de por. Tinc companys de la zona de Torroella de Montgrí que, per culpa del Glòria, van arribar a patir inundacions de fins a un metre i mig als seus camps de pomers!
P: Hi ha possibilitat d’adaptar-se a aquesta nova realitat?
Evidentment, i per això estem treballant conjuntament amb institucions com l’IRTA per aconseguir varietats de plantes més adaptades al canvi climàtic: les espècies capaces de resistir les altes temperatures i la manca de reg són les més buscades. Malauradament, no tinc clar si aconseguirem adaptar-nos-hi prou ràpid…
P: El canvi climàtic és el principal problema de la pagesia?
No, i ara! Un dels principals problemes que tenim és la manca d’entesa entre les administracions i el camp; crec que encara els governs no són conscients de la situació real. Per exemple: als discursos sovint sentim parlar de “producció ecològica” i és una cosa que sona molt bé, però la realitat és que cada vegada comptem amb menys productes per poder combatre unes plagues que, en part per culpa del canvi climàtic, són cada vegada més agressives. Dintre de pocs anys em temo que hi haurà produccions que no puguin tirar endavant perquè la major part de la collita s’haurà perdut per culpa d’unes plagues que no podrem controlar.
La solució és escoltar a qui treballem la terra, ja que la coneixem de primera mà. I evidentment mai renunciarem a la sostenibilitat… som els primers a qui ens interessa cuidar el medi ambient, ja que en depenem per poder viure.
P: Des de entitats, institucions, grups ambientalistes… insistim molt en la necessitat de consumir producte de proximitat i en la problemàtica que les importacions causen tant a nivell econòmic com ambiental. Però, actualment Catalunya té prou suficiència alimentària? És viable limitar o prohibir les importacions?
R: Jo penso que Catalunya pot ser un país capaç d’abastir-se perfectament; tenim fruita, carn, vins, blat… pràcticament no ens falta de res! A més, en temes agraris, hem demostrat ser un país amb tradició pionera: vam ser la primera Comunitat Autònoma que va tenir una conselleria de medi ambient. El problema és que mai hem estat capaços de transformar tot aquest esforç en un valor afegit que ho compensi.
Per altra banda, jo crec que “prohibir” les exportacions potser seria massa radical; l’únic que demanem és que, com a mínim, puguem competir en les mateixes condicions. Això ara no està passant i vet aquí un exemple: durant les negociacions per aprovar la nova PAC, a Brussel·les, des de les cooperatives vam insistir moltíssim en què s’apliquin els mateixos criteris de producció -ja força exigents- als productors de països de fora de la Unió Europea… i al final no han volgut! És a dir, que a nosaltres ens prohibeixen utilitzar productes i tècniques per, suposadament, preservar la qualitat, la traçabilitat i la sostenibilitat, però després es permet l’entrada de producte de fora sense control. I nosaltres, a més, en paguem les conseqüències: sigui en forma de caiguda de preus per saturació del mercat o sigui en forma d’espècies invasores als nostres camps.
R: Iniciar una nova empresa agrària, per a un petit productor, a dia d’avui és una tasca impossible: aixecar-la i mantenir-la equival a una fortuna que al final no serveix per a res. Les grans cadenes de distribució guanyen molts diners realitzant pràctiques deslleials i obligant al productor o productora a vendre la fruita a un preu ridícul. A mi fa un parell d’anys em van arribar a pagar només 18 cèntims per un quilo de fruita! Ens estem arruïnant.
Així les coses, qui pren el relleu després? El resultat és que hi ha finques i camps abandonats o que acaben en mans de fons voltor i servint als interessos de la indústria especulativa.
Préssecs de mides diferents.
P: Com a petit productor, quin és el full de ruta a seguir per assegurar el futur de l’agricultura local?
R: La classe política ha de ser conscient de la tasca que fem al món rural: la pagesia som els “jardiners i jardineres” del territori i som qui produeix els aliments per a la població. A nosaltres ens agradaria guanyar-nos la vida sense cap ajut, però malauradament en el context actual no tenim més remei que dependre’n. Si les administracions volen que seguim fent cultius compromesos i sostenibles necessitem més ajuts perquè, ara per ara, no en guanyem prou per mantenir-nos.
Per altra banda tinc clar que s’ha d’acabar amb les pràctiques deslleials i el frau al mercat agroalimentari. Si és evident que els productors estem venent per sota de cost, per què no es fa res per evitar-ho? L’únic control que hi ha és el que exercim els petits productors i productores de forma autònoma, i això ens fa sentir-nos abandonats.
I per últim cal impulsar dietes sanes i saludables entre la població, perquè ara mateix al nostre mercat hi ha poca demanda de fruita i verdura. Sabies que a Itàlia consumeixen 8 vegades més fruita i verdura que a Espanya? Ens cal menjar més fruita i verdura fresca i de proximitat.
P: En els últims anys també has exercit de representant la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) en el procés d’elaboració de la Llei 3/2020, de prevenció de pèrdues i malbaratament alimentaris. Ja fa més d’un any que la llei s’ha aprovat; quin balanç en feu?
Crec que aquesta llei constitueix un punt de partida molt bo de cara a lluitar contra les pèrdues i el malbaratament a tota la cadena alimentària. Tot i així crec que tot just acaba de començar i encara cal desenvolupar-la molt més: s’han d’implementar mecanismes de control a totes les baules de la cadena alimentària, no només al camp. Per altra banda, cal establir més alternatives per tota aquesta fruita i verdura excedent com per exemple la transformació… o bé canalitzar-la per a que arribi a les famílies que ho necessiten, com feu des d’Espigoladors. Ara bé, tal i com comentava abans, cal anar a l’arrel del problema si realment volem provocar un canvi en la tendència actual.
Food Relations: cuina d’aprofitament, interculturalitat i empoderament
Aquest mes de juliol va concloure la tercera edició del Food Relations, un programa europeu impulsat per l’ONG ABD i en el qual la Fundació Espigoladors hi hem col·laborat fent tallers de cuina intercultural i d’aprofitament. L’objectiu del programa és la inserció social i laboral de dones migrants i refugiades en risc d’exclusió social del barri de Sants; les activitats es van desenvolupar als fogons de la cuina del recinte de Can Batlló, un espai referent en projectes alternatius i de l’economia social a Barcelona.
«Mai havia après a improvisar, a fusionar… a trobar solucions imaginatives per no tirar menjar«
El repte anual del programa consisteix en què les 14 participants han de cuinar i planificar un “menú fusió” que inclou àpats propis del país d’origen de cadascuna: “Food Relations per mi és un projecte innovador i diferent, perquè una cosa tan quotidiana com és el menjar adquireix una importància molt gran a l’hora de conèixer altres cultures com per exemple l’àrab, que sempre m’havia cridat l’atenció però mai havia tingut l’oportunitat de descobrir-la”, explica la Mariel, originària d’Hondures, mentre prepara unes pupusas, que són unes petites truites fetes amb farina de blat de moro i quesillo, un formatge molt popular a Llatinoamèrica. Mentre pasta les pupusas sobre la taula i les passa per la paella, explica que ella és una apassionada de la cuina (i de la història), però que en tots els cursos i formacions que ha fet mai havia après tants trucs d’aprofitament com al Food Relations: “mai havia après a improvisar, a fusionar… a trobar solucions imaginatives per no tirar menjar. No sabia que es podia fer paté de les fulles d’una carxofa! Una altra de les coses que m’agraden d’aquest programa és que tinc l’oportunitat d’aportar els meus coneixements i la meva cultura a la vegada que estic aprenent coses noves”.
Qui també mostra molt d’entusiasme per l’intercanvi cultural del programa és la Guadalupe, originària de Perú. Té 23 anys, i aprofita cada moment per expressar el seu entusiasme per aprendre noves habilitats: “estic en una etapa de la meva vida en la que vull aprendre moltíssim i, en matèria de cuina, els tallers del Food Relations m’han obert la ment, hi ha tantes coses que no sabia…!”; si bé la seva mare i la seva àvia li havien ensenyat trucs per aprofitar el menjar, no s’havia parat a pensar en l’estalvi energètic: “Les companyes ens han donat molts consells que ara aplico a casa i que em permeten ajudar al medi ambient amb gestos tan petits com posar a bullir un cassó”. La seva aportació al menú és una causa limeña, un plat fet de patata, pollastre i verdures que, segons la Guadalupe, es va inventar després d’una guerra i ara és un símbol de reunió i concòrdia que actualment es consumeix en celebracions amb amics i/o familiars.
«En matèria de cuina, els tallers del Food Relations m’han obert la ment, hi ha tantes coses que no sabia…!«
Totes dues participants destaquen el vincle que s’ha format entre elles i les altres participants: “agraeixo moltíssim l’oportunitat d’haver conegut a les altres noies: són estupendes!”, remata la Mariel. Més enllà dels coneixements de cuina, les participants intercanvien les seves experiències vitals com a dones i migrants arribades a un país on malauradament encara es topen amb moltes barreres; totes elles ara formen part d’una “família” en la qual les unes cuiden de les altres.
Des d’Espigoladors ens sentim molt orgulloses d’haver participat en aquest projecte i agraïm infinitament a Food Relations, ABD i Can Batlló que hagin comptat amb nosaltres en aquest procés d’empoderament i lluita per l’aprofitament alimentari d’aquestes dones valentes i genials. Esperem amb ganes la propera edició!
En Josep Miquel Fibla és investigador del programa de fruticultura de l’Institut de Recerca i Tecnologies Alimentàries (IRTA), un organisme pertanyent a la Generalitat de Catalunya que té com a objectiu impulsar la recerca i el desenvolupament tecnològic en l’àmbit agroalimentari al camp català. La seva especialitat són els cítrics i, com no podia ser d’altra manera, desenvolupa la seva tasca a les Terres de l’Ebre, una regió que des de mitjans del segle passat s’ha especialitzat en aquest cultiu.
Recentment la Fundació Espigoladors vam organitzar una espigolada a Bítem (Tortosa) per recollir taronges en el marc d’un conveni de col·laboració amb l’IRTA per recuperar aliments descartats del mercat i canalitzar-los a entitats socials durant els propers tres anys. Parlem amb en Josep Miquel per indagar una mica més en les causes que provoquen pèrdues de fins del 50% de la collita juntament amb tots els recursos (aigua, sòl) que s’empren en el cultiu.
Josep Miquel Fibla: “L’ideal és que tothom consumeixi de proximitat i de temporada: no caldria importar i així protegiriem l’agricultura local»
Josep Miquel Fibla, investigador de l’IRTA, explica les causes de l’ennegriment de la taronja a Bítem (Amposta)
Conversem amb Josep Miquel Fibla, investigador de l’IRTA, sobre biodiversitat agrícola i pèrdues alimentàries
En Josep Miquel Fibla és investigador del programa de fruticultura de l’Institut de Recerca i Tecnologies Alimentàries (IRTA), un organisme pertanyent a la Generalitat de Catalunya que té com a objectiu impulsar la recerca i el desenvolupament tecnològic en l’àmbit agroalimentari al camp català. La seva especialitat són els cítrics i, com no podia ser d’altra manera, desenvolupa la seva tasca a les Terres de l’Ebre, una regió que des de mitjans del segle passat s’ha especialitzat en aquest cultiu.
Recentment la Fundació Espigoladors vam organitzar una espigolada a Bítem (Tortosa) per recollir taronges en el marc d’un conveni de col·laboració amb l’IRTA per recuperar aliments descartats del mercat i canalitzar-los a entitats socials durant els propers tres anys. Parlem amb en Josep Miquel per indagar una mica més en les causes que provoquen pèrdues de fins del 50% de la collita juntament amb tots els recursos (aigua, sòl) que s’empren en el cultiu.
P: Josep Miquel, tu ets investigador del programa de fruticultura de l’IRTA. En què consisteix aquest programa?
R: El programa de fruticultura de l’IRTA és un programa que fa molts anys es desenvolupa a parcel·les experimentals arreu de Catalunya amb l’objectiu d’introduir noves varietats d’espècies frutícoles al territori, per poder desestacionalitzar-ne la producció i allargar-ne la temporada.
Josep Miquel Fibla a la parcel·la experimental de l’IRTA a Bítem (Amposta)
P: En quins camps de Catalunya es desenvolupa aquest programa? I en quins cultius?
R: El programa de Fructicultura de l’IRTA es desenvolupa des de fa molts anys arreu del país en diversos cultius, principalment de fruita dolça, però a les Terres de l’Ebre es desenvolupa la Citricultura des de fa molts anys, i concretament a la finca de Bítem, s’ha fet recerca sobre noves varietats de taronges, les quals moltes d’elles ja s’han arribat a plantar a la comarca de manera comercial.
P: Recentment l’IRTA ha signat un conveni de col·laboració amb la Fundació Espigoladors per espigolar aquells cítrics que ni tan sols s’arriben a recollir perquè queden fora del circuit comercial. Quines són les causes d’aquestes pèrdues als camps de l’IRTA? Quants aliments es poden arribar a perdre?
R: Les pèrdues alimentàries als camps de l’IRTA venen causades principalment per dos factors: les plagues i els factors climatològics, com per exemple les pedregades. Les plagues en particular estan causant molts estralls, perquè enguany els cítrics es veuen atacats simultàniament per tres espècies de mosca blanca. Aquests insectes no malmeten la fruita per se, però produeixen una melassa que atrau la fumagina, un fong de color negre -vet aquí el nom popular de “negreta”- que ennegreix la fruita i, per tant, fa que quedi fora del circuit comercial, tot i que per dins estigui en perfecte estat.
En condicions favorables als nostres camps es pot arribar a perdre fins a un 10% de la collita, però quan hi ha plagues o temporals aquestes pèrdues poden enfilar-se i sobrepassar el 50%.
P: A quins cultius afecta principalment?
R: Als arbres fructícoles, com els cítrics (taronja, mandarina); també tenim notícia d’afectacions als camps de caquis d’altres agricultors i agricultores de la zona.
Taronja afectada per la fumagina
P: Quines solucions s’han proposat per fer front a aquestes pèrdues? Són definitives?
R: En el cas que ens ocupa, malauradament les solucions que tenim a l’abast passen per aprendre a conviure amb aquestes plagues i adaptar-nos a elles, mitjançant tractaments més específics. No tenim alternativa, ja que aquests problemes venen donats per unes temperatures cada vegada més elevades, produïdes pel canvi climàtic, i la introducció de noves espècies que ràpidament s’adapten al nostre entorn però a la vegada són resistents als tractaments que havíem emprat tradicionalment.
I hem d’actuar de pressa: últimament tenim notícies de l’aparició d’espècies invasores com el cotonet de Sudàfrica, que està causant la pèrdua del 100% del cultiu i suposa un problema molt seriós per l’agricultura local.
P: Haurem d’afrontar més problemàtiques com aquesta en un futur proper? Hi ha alguna manera d’evitar-les?
R: Tal i com estan les coses ara, segurament seguirem enfrontant-nos cada vegada a més problemes com aquest. La solució passa, per una banda, per que les administracions facin controls a les fruites i verdures que venen d’altres països per evitar l’entrada de més espècies invasores. El més ideal, però, és que tothom consumeixi de proximitat i de temporada: si fos així, no caldria importar i no probablement no correríem tants riscos.
P: Aquests dies celebrem la Setmana de la Natura i, concretament, el passat 22 de maig va ser el Dia Internacional de la Diversitat Biològica. En què consisteix la biodiversitat quan parlem d’agricultura? Quina relació té amb l’agricultura sostenible? La diversitat de cultius pot evitar les pèrdues alimentàries?
r: El terme “biodiversitat” en agricultura implica moltes coses. Podem parlar de biodiversitat de fauna (és a dir, aquells insectes o animals que poden ser beneficiosos o no per al cultiu) o de flora. Si afavorim la diversitat podem controlar les plagues de forma biològica i estalviar-nos molts químics; per no parlar de que cada vegada hem d’ajustar més l’ús d’aigua i, en un context de canvi climàtic, ens calen plantes que siguin resistents a les altes temperatures per evitar futures pèrdues causades per la manca de reg. No obstant, sempre quedarà alguna resta…que pot ser aprofitada per projectes com el de la Fundació Espigoladors.
