COMUNICAT: Per les persones. Per al planeta

29 de setembre – Dia Internacional de Sensibilització sobre la Pèrdua i el Malbaratament d’Aliments

En un món on una de cada onze persones pateix fam, i on cada dia es perden o es malbaraten tones i tones d’aliments, és vital posar fi a aquesta problemàtica paradoxal. És imprescindible reduir les pèrdues i el malbaratament alimentari, especialment davant el repte d’una població mundial en creixement.

A escala global, aproximadament el 13 % dels aliments produïts es perden entre la collita i la venda al detall. A això s’hi suma que al voltant del 19 % de la producció total es malbarata a les llars, la restauració i el comerç al detall.

Aquestes xifres no inclouen els aliments que mai arriben a ser collits o que es descarten directament al camp: s’estima que un 15,3 % de la producció mundial destinada al consum humà no surt de les explotacions, cosa que equival a 1.200 milions de tones. Si sumem aquestes pèrdues a les estimades per la FAO el 2011, més del 40 % dels aliments produïts globalment es perden o es malbaraten cada any, generant impactes ambientals, socials i econòmics de gran magnitud.

Ha arribat el moment que totes les persones —des de qui produeix aliments fins a qui els consumeix, incloent-hi empreses, governs, investigadores i investigadors— prenguem mesures urgents per reforçar els esforços, tant individuals com col·lectius, que permetin garantir la seguretat alimentària, avui i en el futur.

Per què és important reduir la pèrdua i el malbaratament d’aliments?

Quan es perden o es malbaraten aliments, també es desaprofiten tots els recursos utilitzats per produir-los —com ara l’aigua, la terra, l’energia, la feina i el capital—. A més, l’eliminació d’aquests aliments als abocadors genera emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH), contribuint al canvi climàtic. La pèrdua i el malbaratament d’aliments afecten la seguretat alimentària, redueixen la disponibilitat d’aliments i n’incrementen el cost.

Els nostres sistemes alimentaris no poden ser resilients si no són sostenibles. Per això, cal adoptar enfocaments integrats per reduir la pèrdua i el malbaratament d’aliments.

Es necessiten accions a escala mundial i local per aprofitar al màxim els aliments que produïm. Per aconseguir aquest canvi transformador, és essencial incorporar tecnologies, solucions innovadores (com plataformes de comerç electrònic i sistemes d’elaboració alimentària mòbils), noves formes de treball i bones pràctiques orientades a millorar la qualitat dels aliments i reduir-ne el malbaratament.

Amb només cinc anys per assolir la meta 12.3 de l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 12 (ODS 12), és urgent accelerar les mesures per reduir la pèrdua i el malbaratament d’aliments. En aquesta línia, la Unió Europea ha actualitzat recentment els seus objectius vinculants per al 2030, establint una reducció del 10 % en el processament i la fabricació, i del 30 % per càpita en el comerç minorista, la restauració i les llars, cosa que destaca encara més la urgència d’actuar.

Des d’Espigoladors & Es Im-perfect®, ens sumem a aquest dia per reforçar la importància d’actuar davant aquesta problemàtica, duent a terme diferents accions:

1. Espigolament

El cor de la nostra activitat es troba en el sector primari, especialment en les explotacions agràries on s’originen gran part de les pèrdues alimentàries. Apostem per actuar allà on comença tot el sistema alimentari, perquè és també on es poden generar transformacions profundes, sostenibles i justes.

L’espigolament —activitat tradicional de recuperació d’aliments que no es comercialitzen— és la pedra angular del nostre model. En aquest sentit, la regulació d’aquesta pràctica ha estat un pas fonamental per reconèixer-ne el valor social, ambiental i econòmic, i per consolidar-la com una eina legítima dins de les estratègies de prevenció de la pèrdua i el malbaratament alimentari.

Aquest vincle directe amb el sector primari ens permet:

• Donar una segona vida a fruites i hortalisses que, tot i ser perfectament comestibles, queden fora del circuit comercial.
• Treballar colze a colze amb persones productores i cooperatives agràries, creant aliances que posen en valor la seva feina i redueixen les pèrdues al camp.
• Derivar els aliments recuperats, a través de sistemes de distribució alimentària ja existents o col·laboracions amb entitats socials, cap a col·lectius que afronten més dificultats per accedir a una alimentació saludable, suficient i sostenible.
• Educar, sensibilitzar i mobilitzar, a través de la participació, una gran diversitat de públics —persones voluntàries, centres educatius, entitats socials, col·lectius en situació de vulnerabilitat, empreses i ciutadania en general—, generant una profunda presa de consciència i promovent canvis reals.

La nostra aposta pel sector primari no és només estratègica, sinó també política i ètica: reivindiquem el dret a una alimentació justa per a totes les persones, que comenci amb una producció responsable i acabi amb una distribució equitativa i sostenible.

2. Recerca i dades per a polítiques eficaces

Obtenim informació rigorosa per dissenyar polítiques i inversions ajustades a cada context, que permetin reduir pèrdues i malbaratament. Per exemple:

Projecte Zitroladors, impulsat conjuntament amb WWF amb el suport del Ministeri per a la Transició Ecològica, analitza la magnitud i les causes de les pèrdues de cítrics al camp, i proposa solucions per minimitzar-les i combatre el canvi climàtic. Consulta l’informe: “Els criteris estètics com a causa de pèrdues alimentàries en cítrics” (2024).

3. Educació, sensibilització i transmissió de sabers

Empoderem les persones consumidores a través de l’educació i campanyes que promouen hàbits responsables a les llars i les escoles. Un exemple:

Projecte (S)àvies, basat en la convicció que la saviesa de les persones grans és un bé comú que cal cuidar i compartir. Recuperem sabers tradicionals, receptes d’aprofitament i trucs de cuina quotidiana que s’estan perdent amb el ritme accelerat de la vida actual. Les persones grans esdevenen protagonistes, agents de canvi i transmissores de cultura, valors i resiliència. No només cuinen, sinó que ensenyen, conten històries, creen comunitat i generen vincles. Així es creen espais intergeneracionals d’aprenentatge mutu i cura col·lectiva, on persones de totes les edats redescobreixen el valor del temps, la memòria i l’alimentació conscient.

4. Transformació alimentària amb inclusió laboral

Al nostre obrador es im-perfect®, duem a terme transformació alimentària inclusiva, utilitzant productes vegetals descartats del circuit comercial per mitigar la pèrdua i millorar el sistema alimentari des del punt de vista econòmic, social i ambiental. Consulta el nostre catàleg de productes Es Im-perfect® (Botiga Online – es im-perfect) i participa en aquesta acció de Campanya de Nadal:

«Aquest Nadal, regala lots amb impacte positiu».

De cara a les festes, proposem una manera valenta de continuar enfortint aliances amb empreses:

I si aquest any la cistella de Nadal, o els regals corporatius, no només fessin feliç a l’equip i als clients, sinó que també ajudessin a reduir el malbaratament alimentari i a crear ocupació inclusiva?

Amb cada producte d’es im-perfect® es:

• Salven aliments que estaven a punt de perdre’s, apostant per l’economia circular.
• Generen oportunitats laborals per a persones en situació de vulnerabilitat.
• Regala alguna cosa diferent, amb història, propòsit i valors que s’encomanen.

En definitiva, és un petit gest amb un impacte transformador enorme.

5. Incidència política

Des de fa més d’una dècada, impulsem canvis legislatius com la recent Llei estatal de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari (2025). Aquesta reconeix formalment l’espigueig com una eina legítima i regulada de prevenció, així com els models d’economia social i d’inserció laboral com a part activa de la solució.

Reproduir el model Espigoladors

Després d’onze anys, treballem perquè el model Espigoladors es repliqui en altres parts d’Espanya i del món. Moltes comunitats poden adaptar aquesta experiència per lluitar contra el malbaratament alimentari i generar un impacte social, ambiental i econòmic positiu. Les nostres línies d’acció —espigolament, transformació alimentària inclusiva, sensibilització, recerca i incidència política—són adaptables a diferents realitats locals.

Autoria de la imatge: Jordi Flores

COMUNICAT: La Xarxa de Municipis per l’Agroecologia i la Fundació Espigoladors presenten un manual per abordar el malbaratament alimentari des del món local

Coincidint amb l’aprovació recent de la Llei estatal de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari, ambdues entitats llancen una guia pràctica perquè els municipis puguin implementar accions efectives a tots els esglaons de la cadena alimentària.

La Xarxa de Municipis per l’Agroecologia i la Fundació Espigoladors han publicat avui el “Manual per a la prevenció de pèrdues i malbaratament alimentari des del món local: situació actual, anàlisi de normatives i accions palanca”, una eina pràctica que vol orientar els municipis en la implementació de polítiques i accions concretes per reduir el malbaratament alimentari en els seus territoris.

Aquesta publicació arriba en un moment especialment rellevant, després de l’aprovació el passat 20 de març de la Llei estatal de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari, una normativa que aborda aquesta problemàtica en tota la cadena alimentària i estableix, entre altres mesures, l’obligatorietat per a tots els agents d’aquesta cadena de comptar amb un pla de prevenció.

El manual, elaborat per Adrià Burniol García, Pablo Castro Castrechini i Raquel Díaz Ruiz de la Fundació Espigoladors per a la Xarxa de Municipis per l’Agroecologia i amb el finançament de la Direcció General de l’Agenda 2030, ofereix un recorregut per la normativa existent a escala internacional, estatal i autonòmica, i presenta més de 20 accions concretes que els ajuntaments poden implementar, adaptant-les als seus contextos locals i abastant tots els esglaons de la cadena alimentària: des de la producció primària fins al consum final.

Jorge Molero, coordinador tècnic de la Xarxa de Municipis per l’Agroecologia, destaca que “els municipis són actors clau en la transformació dels sistemes alimentaris. Aquest manual demostra que hi ha moltíssimes possibilitats per actuar des del món local, aprofitant l’oportunitat del nou marc normatiu per fer canvis significatius en la reducció del malbaratament alimentari”.

Per la seva banda, Adrià Burniol García, autor principal de l’estudi, afegeix que “la nova llei suposa un avenç important, especialment pel seu enfocament preventiu i pel reconeixement de l’espigolament com a eina de prevenció. Aquest manual és un pas més per transformar aquestes directrius en accions concretes en l’àmbit municipal, com hem estat fent des d’Espigoladors durant els darrers deu anys”.

Accions concretes per a cada esglaó de la cadena alimentària:

El manual identifica propostes específiques per a cada fase del sistema alimentari local.

En la producció primària, es plantegen mesures com la promoció de l’espigolament, la planificació de compres, la donació de peix des de les llotges o l’aprofitament d’excedents en horts urbans.

En els àmbits de transformació i distribució, es proposen iniciatives com la recuperació d’aliments en mercats majoristes i la creació d’incubadores per a projectes d’economia circular.

Pel que fa a la fase de comercialització, es recullen accions com la sensibilització al comerç local, la implantació de neveres solidàries o l’organització de “Mercats de les Lletges” per a productes que no compleixen els estàndards estètics.

Pel que fa al consum final, el manual recomana campanyes adreçades a les llars, la promoció del compostatge i accions de sensibilització en restauració i menjadors col·lectius.

Finalment, en el pla transversal, es defensa el desenvolupament d’estratègies alimentàries, l’elaboració de plans de prevenció de residus i la revisió de normatives de compra pública alimentària.

Cada proposta s’acompanya d’exemples reals de municipis que ja les estan aplicant, demostrant-ne la viabilitat i efectivitat.

Un compromís amb la sostenibilitat i la inclusió social:

Tant la Xarxa com Espigoladors subratllen la importància d’abordar el malbaratament alimentari no només com un problema ambiental —segons la FAO, representa el 10% de les emissions globals de gasos amb efecte d’hivernacle—, sinó també com una qüestió de justícia social i desenvolupament econòmic local.

“La prevenció de pèrdues i malbaratament alimentari s’ha d’entendre des d’una visió sistèmica, vinculada a la promoció de sistemes alimentaris més justos, sostenibles i saludables, on l’economia social i la inserció laboral juguin un paper fonamental”, apunta Burniol.

El manual ja es pot descarregar gratuïtament a les pàgines web de les dues entitats.

Sobre la Xarxa de Municipis per l’Agroecologia:

La Xarxa de Municipis per l’Agroecologia, fundada el 2017, és una associació formada per 35 entitats locals i un Consell d’Organitzacions Socials amb 36 entitats que treballen entorn de sistemes alimentaris sostenibles i polítiques alimentàries transformadores. Promou l’intercanvi d’experiències, la generació de coneixement i la capacitació de les administracions locals per impulsar polítiques alimentàries sostenibles.

Sobre la Fundació Espigoladors:

La Fundació Espigoladors és una entitat sense ànim de lucre que des del 2014 treballa per l’aprofitament alimentari i el dret a una alimentació saludable i sostenible de manera transformadora, inclusiva i participativa. Mitjançant l’espigolament, recupera aliments que serien descartats i els distribueix a entitats socials. També elabora conserves sota la marca es im-perfect®, en un obrador que actua com a empresa d’inserció per a persones en risc d’exclusió social.

La prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari ja és llei

Avui, després de tres anys treballant de la mà del Colectivo Ley Sin Desperdicio, hem seguit de prop el ple del Congrés i, per fi, podem dir que s’ha aprovat la Llei estatal de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari.

Des d’Espigoladors i l’empresa d’inserció es im-perfect®, celebrem aquesta fita en la regulació d’un problema que afecta tota la cadena alimentària, des del camp fins a la taula. Es tracta d’una llei pionera a Europa que aborda la problemàtica en conjunt i que, a més, subratlla la urgència d’actuar davant d’una problemàtica que, segons la FAO, és responsable del 10% de les emissions globals de gasos amb efecte d’hivernacle.

Tot i això, subratllem que encara queda camí per recórrer per consolidar un marc normatiu més ambiciós i eficaç, com venim reivindicant des de l’aprovació de la primera proposta de llei el 2022 juntament amb les altres entitats del Colectivo Ley Sin Desperdicio.  

Tot i que la llei podria haver estat més ambiciosa, valorem positivament la incorporació d’aspectes clau:

Reconeixement legal de l’espigolament com a estratègia de prevenció de les pèrdues alimentàries al sector primari:

La inclusió del concepte d’espigolament a la Llei suposa una fita històrica. Es defineix com «la recol·lecció d’aliments que han quedat al camp després de la collita principal, o de les collites sembrades no recollides, amb autorització del titular o titulars de l’explotació, com una activitat complementària sense ànim de lucre destinada a prevenir les pèrdues i el malbaratament alimentari». A més, s’estableix a la Disposició addicional setena que les comunitats autònomes podran regular aquesta pràctica “com a activitat complementària sense ànim de lucre destinada a prevenir les pèrdues i el malbaratament alimentaris”.

Mireia Barba, presidenta d’Espigoladors, destaca que aquest reconeixement «facilita la replicabilitat de l’espigolament a tot l’Estat sota un marc jurídic clar» i reforça el seu paper «com a eina de prevenció i reducció de les pèrdues, quantificació de la problemàtica i sensibilització ciutadana, com hem demostrat com a entitat des de fa deu anys».

Esperit preventiu i establiment d’objectius de reducció:

La Llei adopta un enfocament de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari, cosa que hem reivindicat des de diferents entitats del sector sota el Colectivo Ley Sin Desperdicio. Alhora, estableix l’obligatorietat dels agents de la cadena alimentària a tenir un pla de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari. “La llei podria haver estat més ambiciosa en aquest punt, però és un primer paraigua per avançar cap a la prevenció del problema”, declara Barba.

Així mateix, fixa objectius concrets com la reducció dels residus alimentaris per càpita al comerç minorista i el consum i l’obligació que tots els agents de la cadena alimentària quantifiquin els seus residus alimentaris.

Compromís de l’administració amb la investigació i la recopilació de dades:

La Llei atorga a les administracions un paper clau en la investigació i recopilació de dades sobre les pèrdues i el malbaratament alimentari per conèixer millor la seva magnitud, causes i responsabilitats. També s’impulsarà el mesurament quantitatiu i qualitatiu del malbaratament a tota la cadena agroalimentària, garantint-ne l’actualització periòdica. A més, incorpora mesures de conscienciació i educació als programes d’alimentació escolar per sensibilitzar les noves generacions sobre la prevenció i reducció del malbaratament d’aliments.

Impuls de l’economia social i de nous models de negoci

Des d’Espigoladors i es im-perfect® celebrem que la Llei reforci el paper de l’economia social i solidària en la lluita contra el malbaratament alimentari, fomentant nous models de negoci basats en la prevenció i la revaloració d’excedents dins d’un enfocament d’economia circular. A més, compromet les administracions a assessorar, potenciar i informar les empreses i entitats socials que treballen en la redistribució d’aliments aptes per al consum humà.

A més, es reconeix la importància de vincular la prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari a projectes d’inserció sociolaboral, generant oportunitats d’ocupació per a persones en situació de vulnerabilitat i promovent la cohesió social des d’una perspectiva comunitària. «Com a empresa social pionera, a es im-perfect® valorem positivament aquesta mesura, ja que reforça models empresarials que combinen sostenibilitat, inclusió sociolaboral i economia circular», destaca Barba.

Una llei amb gust agredolç i una oportunitat per a un pla estratègic més ambiciós

L’aprovació d’aquesta Llei suposa un pas necessari en la lluita contra les pèrdues i el malbaratament alimentari. Des d’Espigoladors i es im-perfect® celebrem el seu caràcter preventiu, el reconeixement de l’espigolament com a eina de prevenció i reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari i el reforçament de l’economia social i d’iniciatives que promoguin la inserció laboral i l’economia circular. Tot i això, insistim en la necessitat de continuar treballant per aconseguir una aplicació efectiva i una major ambició en la regulació del sector. Esperem que l’elaboració del Pla Estratègic de prevenció i reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari, contemplat al text legislatiu, sigui una oportunitat per treballar la problemàtica des d’una mirada estructural, comprenent la magnitud del problema en totes les etapes i sectors i dotant de suport pressupostari per a iniciatives que poden ser agents clau per assolir aquests objectius de reducció.

Comunicat de suport a la pagesia: cal un repartiment just i equitatiu de l’aigua

Des d’Espigoladors i es im-perfect® volem mostrar el nostre suport a la mobilització impulsada avui pels regants del Canal de la Dreta del Llobregat en protesta de les restriccions en la dotació de reg.  

És una realitat que Catalunya està vivint una situació greu de sequera. Necessitem mesures per afrontar-la, però que a la vegada protegeixin al sector primari dels impactes que això pot generar en la seva tasca.  

Les restriccions imposades fins ara per regular aquesta situació han colpejat de forma dura i contundent la pagesia del nostre territori. Els regants del Canal de la Dreta del Llobregat, consideren que la proposta de desembassament per als pròxims 6 mesos acordada per l’Agència Catalana de l’Aigua, que inclou aigua del riu i aigua regenerada amb una dotació de 4,4 hm³ és insuficient. Per a l’any 2023 va ser de 6,7 hm³ en circumstàncies similars d’aigua.  

Les prop de 1.000 hectàrees de reg del Canal de la Dreta del Llobregat, són una part clau per al parc agrari del Baix Llobregat. La pagesia del nostre territori no només produeix aliments sinó que és una peça fonamental en la transició cap a un model agroalimentari més just i sostenible. Però s’enfronten a grans reptes i transformacions del sector. Garantir la seva supervivència és clau. Si no poden regar, no poden cultivar. Cal un repartiment just i equitatiu de l’aigua.  

Webinari | Tot el que sempre hem volgut saber sobre la Llei estatal de Prevenció de Pèrdues i Malbaratament Alimentari

El gener del 2024 el Consell de Ministres va aprovar el projecte de Llei estatal de Prevenció de les Pèrdues i el Malbaratament Alimentari. Tot i que la iniciativa pot ser un gran avenç per a la sostenibilitat dels sistemes alimentaris, el text actual no recull la visió de l’agroecologia i els sistemes alimentaris territorialitzats. Diverses entitats estem treballant per presentar al·legacions a la Llei i incloure aquesta perspectiva al llarg de tota la cadena alimentària.

Per això, el proper 29 d’abril a les 12 hores, des del Consell d’Organitzacions Socials de la Red de Municipios por la Agroecología organitzem el webinari «Tot allò que semprehem volgut saber sobre la Llei estatal de Prevenció de Pèrdues i Malbaratament Alimentari».

Els objectius son:

• Compartir l’estat actual del projecte de llei i visibilitzar què s’està fent des de l’agroecologia i quins dubtes i reivindicacions sorgeixen des dels sistemes alimentaris locals.
• Donar a conèixer als municipis i les entitats socials agroecològiques l’estat actual del Projecte de llei.
• Compartir les reivindicacions des de les entitats socials del COS.
• Conèixer què s’està fent i com es valora el projecte de llei des dels sistemes alimentaris locals, així com quines necessitats i oportunitats hi ha de cara al futur.

El programa:

• Projecte de Llei de prevenció de pèrdues i malbaratament. Què proposa, en quina fase està? – Raquel Díaz Ruiz, Espigoladors; Paola Hernandez, Mensa Cívica
• Reivindicacions i punts de millora des de les entitats socials. Com podem incorporar-hi els municipis i l’agroecologia? – Raquel Díaz Ruiz, Espigoladors y Paola Hernandez, Mensa Cívica 
• Panell de debat sistema alimentari local. Què s’està fent ja? Com ​​es valora el projecte de llei? Quins aspectes serien importants considerar?
  • Producció: Què es fa, com afecten les pèrdues i el malbaratament al sector primari agroecològic?– Guillermo Puerta Galván – Productor d’hortalisa a Valladolid y President de Vallaecolid.
  • Distribució: Com es té en compte i què influirà la llei als supermercats cooperatius?– Red de supermercados cooperativos, Fernando Navalón- secretari tècnic de la xarxa.
  • Restauració col·lectiva: Com es treballa als menjadors escolars la prevenció del malbaratament alimentari i com influeix el projecte de llei? – Cuinatur, Comedores Escolares Sostenibles – Felix Segarra, gerent. València
  • Consum: Representant les persones consumidores, com es té en compte la ciutadania en el projecte de llei? – Federación de Consumidores y Usuarios CECU –  Eduardo Montero.
  • Política local: El potencial de la compra pública. Com una instrucció municipal pot afavorir la prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari?– Ajuntament de Barcelona. María Tarafa, secció de polítiques alimentàries urbanas.
• Torn de debat, preguntes. 

---

---

Comunicat de suport a la pagesia

Des d’Espigoladors i es im-perfect, expressem el nostre ferm suport a les mobilitzacions de la pagesia arreu del territori. Un sector que, lamentablement, s’enfronta cada vegada més a la precarització i la imminent desaparició.

Mitjançant l’espigolament, hem tingut l’oportunitat de conèixer de prop les vostres lluites diàries i el compromís amb la terra que cultiveu. En cada trucada dels agricultors i agricultores que ens convideu a espigolar els vostres camps, descobrim una història que posa de manifest les incoherències del model agroalimentari actual: criteris estètics excessivament estrictes que impedeixen donar sortida a cultius pels quals s’hi ha dedicat tants i tants recursos humans, econòmics i naturals; preus escandalosament per sota dels costos de recol·lecció, resultat d’un mercat dominat per grans cadenes de distribució i una dependència del mercat global que afebleix la sobirania alimentària.

És necessari posar fi als abusos de la cadena alimentària, garantint preus justos que preservin la supervivència de la pagesia i dignifiquin el sector. És hora de construir un futur que sigui possible per a la petita i mitjana pagesia, i fugir d’un model dominat per les grans empreses agroindustrials i les pràctiques de producció d’alt impacte ambiental.

Cal, també, construir nous imaginaris per avançar cap a la transició agroecològica, apostant per models de producció que mantinguin l’equilibri ecològic i siguin resilients davant la crisi climàtica. Es requereixen canvis estructurals per garantir una alimentació saludable per a tothom i la sostenibilitat de les pràctiques agràries. Valorem i defensem la pagesia del territori, un tresor inestimable que no podem permetre’ns perdre.

Mig centenar d’organitzacions “ens plantem” davant dels Ministres d’Agricultura europeus reunits a Còrdova per reclamar un altre model agroalimentari

Més de cent persones ens vam concentrar ahir a la tarda a Còrdova per demanar un model alimentari més just, sostenible i respectuós amb el món rural amb motiu de la reunió de ministres d’Agricultura de la UE del 3 al 5 de setembre.

Més d’un centenar de persones pertanyents a més de 50 organitzacions socials, ambientals, de consumidors i agràries es van concentrar ahir a la tarda a la plaça de l’Arc del pont de Còrdova durant la visita que els ministres d’Agricultura de la Unió Europea van fer a la mesquita de la ciutat, per exigir un sistema alimentari més just, sostenible i respectuós amb el món rural.

En finalitzar la concentració, 50 activistes han modificat la il·luminació del pont romà amb plantilles en forma de fruites i hortalisses i han projectat una pancarta als murs de la Mesquita, per exigir canvis cap a un model agroalimentari just i sostenible. Amb aquesta acció simbòlica, aquests col·lectius pretenen traslladar la necessitat d’actuar amb urgència perquè es doni un canvi radical en el model agroalimentari. En l’actual context de crisi climàtica i ecològica global, el model agroalimentari industrialitzat i globalitzat, basat en l’explotació de la natura i les persones, ha demostrat la seva vulnerabilitat, per exemple, davant de pertorbacions com la pandèmia de la COVID-19, la guerra d’Ucraïna o les sequeres perllongades. Per això, les organitzacions reunides a Còrdova han reivindicat que les polítiques europees es dirigeixin cap a l’agroecologia, la sobirania alimentària i el feminisme com les úniques alternatives capaces d’alimentar la població de manera saludable, socialment justa i ambientalment respectuosa. Alhora, han sol·licitat als ministres de la UE que posin tots els mitjans al seu abast per assegurar que la transició en marxa sigui justa amb les persones i el planeta, i han assegurat el futur del camp i la seva gent.

Els mandataris són a Còrdova per celebrar una reunió informal sota el títol “Les noves tecnologies per a una agricultura més sostenible i resilient”, per la qual cosa les persones assistents a la concentració van aprofitar la cita per reclamar que s’implementin polítiques públiques que avancin cap a un model agroalimentari basat en l’agroecologia i la sobirania alimentària i que es deixin de banda les falses solucions. Així, els manifestants portaven pancartes amb missatges com “Ens plantem, per un model agroalimentari just i sostenible”, “Stop glifosat” o “Agroecologia per refredar el planeta”. A més, la concentració va comptar amb una batucada i es van corejar frases demanant respecte al món rural.

Els col·lectius han volgut transmetre als i les ministres la necessitat d’apostar per granges petites i mitjanes, amb maneigs agroecològics que sostenen un món rural viu. La indústria i la distribució han de garantir preus justos, tant per als que produeixen com per als que consumeixen, per a això és fonamental el suport als canals curts de comercialització i les normatives i infraestructures públiques per a la transformació agroalimentària a petita i mitjana escala.

Davant l’emergència climàtica i de biodiversitat actual, les organitzacions demanen també polítiques públiques en defensa del territori davant de macroprojectes, com ara certs megaparcs per a la producció d’energia renovable, els monocultius a gran escala o la ramaderia industrial, que afecten les poblacions rurals i que soscaven el funcionament dels ecosistemes, el sòl, l’aigua, la biodiversitat i el conjunt de serveis ecosistèmics que generen. Alhora, manifesten la urgència d’acabar amb la precarietat laboral del sistema agroalimentari industrialitzat, que afecta especialment persones migrants i dones i suposa una xacra per a la dignitat rural.

Altres movilitzacions

A més de la concentració d’ahir a la tarda, entre els dies 31 d’agost i 3 de setembre va tenir lloc una trobada per la sobirania alimentària, celebrada a Hornachuelos (Còrdova), en què van participar més de 150 persones d’organitzacions de tot el territori espanyol. En aquest debat es va parlar sobre les problemàtiques i les alternatives al model agroalimentari i es va consensuar un full de ruta per continuar impulsant les seves reivindicacions conjuntes.

Entre altres activitats, es van fer taules de debat sobre el model agroindustrial i la seva contribució a la crisi climàtica, així com la confluència de les lluites territorials amb el moviment per la sobirania alimentària. Les jornades van servir de punt de trobada per a persones vinculades al moviment alimentari, el moviment climàtic, organitzacions camperoles, consumidores, científiques, població rural i moviment ecologista, incloent-hi una representació del cas francès amb les Sublevacions de la Terra i la Confederation Paysanne, que es van unir en defensa del territori i un món rural viu.

Organitzacions firmants:

Adecasal (Asociación de Desarrollo para el Campo de Salamanca y Ledesma)
Amigos de la Tierra
APAEMA (Associació de la Producció Agrària Ecològica de Mallorca)
Canto de Pájaros
Carro de Combate
CECU (Federación de Consumidores y Usuarios CECU)
Cerai
COAG
Coordinadora Estatal STOP Ganadería Industrial
Ecologistas en Acción
Ecomercado de Córdoba
El Enjambre sin Reina
El Verdadero Precio de los Alimentos Mediterráneos
Entre Pueblos
Escuela de Activismo
Espigoladors
Extinction Rebellion Málaga
Fundación Entre Tantos
Greenpeace
ISEC – Instituto de Sociología y Estudios Campesinos
Justicia Alimentaria
Juventud por el Clima
La Acequia
Labs
La Jabonería de la Almendra
La Rendija Mercado Social
Las Delicias del Palacio del Deán
Lo Que Somos
Mad África
Madrid Agroecológico
Mundubat
Observatorio para una Cultura del Territorio
OSALA (Observatorio de Soberanía Alimentaria y Agroecología)
Coalición Por Otra PAC
Pueblos Vivos Cuenca
RAC (Red Agroecológica de Cádiz)
REAS Red de Redes
REAS Navarra/Nafarroa
Red Andaluza Semillas Cultivando Biodiversidad
Revista Soberanía Alimentaria
Ripess (Red Intercontinental de promoción de la Economía Social Solidaria)
Rosa Luxemburg StifTung
SAT (Sindicato Andaluz de Trabajadores)
SEAE (Sociedad Española de Agricultura Ecológica y Agroecología)
SEO/BirdLife
Sindicato Labrego Galego
Supermercados Cooperativos
Ultreia Films
Universidad Rural Paulo Freire, Sierra de Huelva
Vivir la Tierra
Volem Fruita amb Justicia Social
WWF