Consells nadalencs per a l’aprofitament alimentari

Consells per a reduir i aprofitar les restes dels àpats nadalencs.

Consells nadalencs per a l’aprofitament alimentari

Imatge d’Eak k. a Pixabay

Els àpats nadalencs són tan abundants, que a gairebé totes les cases queden plates plenes d’aliments que corren el perill d’acabar sent malbaratades. Des d’Espigoladors us proposem un repte: aquest any, intenteu que cap plat del dinar de Nadal i de Sant Esteve acabi a la brossa. Per fer-vos-ho una mica més fàcil, us deixem uns quants consells que us seran d’utilitat per passar unes festes de Nadal més sostenibles.

Planifiqueu bé les compres per reduir les restes.

  • El primer que haureu de fer és planificar bé els àpats: quins plats cuinareu i per a quantes persones? Són bons menjadors i menjadores, els comensals que tindreu?
  • Abans de sortir a comprar, mireu bé el vostre rebost. De ben segur que molts components de les receptes ja els teniu a casa.
  • Feu una llista de tot el que us falti i cap al mercat!
  • I, sobretot, vigileu amb el pica-pica. Si és massa abundant, ningú podrà acabar-se ni el caldo, ni la carn d’olla, ni els canelons.

Feu lloc a la nevera i al congelador per guardar-hi les restes.

  • Poseu bé les plates, safates i tuppers que hi tingueu guardats perquè els congeladors i neveres generalment tenen més espai del que ens pensem.
  • Aquests dos dies que queden abans del gran dinar de Nadal, intenteu menjar els aliments que hi tingueu congelats per fer-hi una mica més de lloc.

Amb el menjar que hagi sobrat, creeu receptes d’aprofitament i congeleu-lo per menjar-lo més endavant.

  • El caldo que hagi sobrat el podem congelar. Perquè es conservi millor, traieu-li la pasta.
  • Els galets que hem retirat els podem guardar a la nevera i menjar-los els dies següents amb una mica de la botifarra de la carn d’olla i un rajolí d’oli, o amb una salsa de tomàquet.
  • La carn d’olla ens servirà per fer diverses receptes d’aprofitament. La podem barrejar amb tota mena de pastes, arrossos i llegums. També la podem menjar sola acompanyada de verdures. Nosaltres us recomanem preparar un arròs al forn valencià.
  • Del pollastre en podem fer croquetes i canelons, o el podem congelar per consumir més endavant.
  • Si sou aficionats i aficionades a les postres i els dolços, les restes de torrons les podem utilitzar per a fer-los encara més bons. El torró de Xixona el podem desfer dins la massa d’un pa de pessic, i el de xocolata o d’Alacant el podem esmicolar i posar-lo damunt d’un pastís o iogurt.

Ara ja no teniu excusa, aquestes festes de Nadal sumeu-vos a la comunitat #jonollenço i ajudeu-nos a posar fi al malbaratament alimentari domèstic.

Conserva’m la conserva

Un conte nostàlgic sobre les conserves de tomàquet que feia l’àvia i un propòsit d’any nou: recuperar-les.

A casa l’àvia sempre hi arribàvem bé, amb el cotxe de la mare. De tornada, en canvi, els baixos rascaven amb qualsevol petit sotrac de la carretera.  El pare tenia clar de qui era la culpa.

-Són els pots aquests, els hauríem d’haver deixat a casa l’àvia.

-I la faries tu, la salsa de tomàquet?

-No, la compraria a la botiga de sota.  

Eren els anys setanta i sempre que anàvem a casa l’àvia, ens omplia el maleter amb les conserves que havia fet a finals d’estiu. Casa seva era al mig del camp. Feia generacions que la família hi vivia, i des que s’hi havien instal·lat havien tingut un hort ben gros. A l’àvia li agradava conrear-hi tomàquets, que collia durant l’estiu. Quan la calor afluixava i a nosaltres ens faltaven pocs dies per marxar del poble, ho paralitzava tot i es dedicava a fer pots de conserves.

De l’armari del menjador en treia tot un seguit de pots de vidre i els deixava oberts sobre la taula. A la cuina, posava els tomàquets a bullir a l’olla més grossa de la casa. Quan els tomàquets eren prou calents per a poder pelar-los sense que resultés difícil, ens cridava a tots els nets i netes i ens encarregava aquesta tasca. Quan els teníem pelats els posàvem als pots que l’àvia havia deixat al menjador, i ella els anava acabant d’omplir amb oli d’oliva. La feina difícil la reservaven per ella i el pare. Agafaven els pots ja tancats i els posaven a una olla amb aigua bullent per segellar-los a bany maria. La mare s’encarregava d’anar guardant els pots als armaris de casa l’àvia.

Amb les móres que recollíem també en feia conserves, melmelades, les més bones que he provat mai. A la tornada cap a casa, el maleter quedava ple de pots de conserva, i quan arribaven al garatge sempre hi havia discussions per decidir qui era l’encarregat de pujar els pots fins als armaris de la cuina. Malgrat la feina que suposava fer aquells pots i acabar-los tenint guardats a l’armari de casa, a tots ens agradava tenir tomàquets bons durant tot l’any. En sortia una salsa espectacular!

Quan l’àvia es va fer massa gran per cuinar, ningú va prendre-li el relleu. Quan acabava l’estiu, la despensa quedava plena de tomàquets que al cap de poques setmanes es feien malbé. A casa nostra, la salsa vam passar-la a comprar al supermercat. No era tan bona, però ningú es va queixar mai.

L’altre dia parlava amb uns amics que, com jo, ja són a prop de la seixantena. Elles i ells també recorden algunes receptes d’aprofitament dels seus avis. La Paula ens explicava que, del pa sec, el seu avi en feia “migas”, i en Joan assegurava que la seva àvia en feia sopes mallorquines. Cap de nosaltres, però, ha continuat amb la tradició familiar. De fet, ben pocs dels nostres pares i mares ho va fer. Des que els avis i àvies van faltar, la norma va passar a ser la de llençar tot el pa sec i comprar tomàquets que no fossin de temporada. I si es feien malbé, també acabaven a la brossa. Ara, però, volem recuperar les pràctiques de les nostres àvies i avis perquè ens hem adonat que el malbaratament alimentari és un problema mediambiental molt greu.

Amb els amics vam decidir canviar els nostres hàbits de consum i de cuina per reduir el malbaratament alimentari domèstic. De moment, vaig guardant tots els pots de vidre dels productes que consumeixo per, quan acabi l’estiu, fer-hi conserves de tomàquet. Com les que feia l’àvia.