Llegir les etiquetes, una tasca transcendent

Llegir bé les etiquetes dels productes és una tasca aparentment senzilla però que poca gent es pren la molèstia de fer. Llegir-les és important perquè són el canal de comunicació més directe entre productors i consumidor, i permeten conèixer múltiples aspectes del producte que es troba a la venda.

Per a tenir una alimentació sana i saludable, és imprescindible estar informat sobre l’origen dels aliments que es consumeixen. Consideracions com saber si els productes contenen additius, el valor nutricional que aporten o els ingredients que els componen, són necessàries per a poder fer una bona tria. Així mateix, conèixer-ne l’origen serveix per poder fer una compra amb el mínim impacte ambiental possible. Els productes de proximitat redueixen la petjada ecològica perquè eviten les despeses energètiques dels desplaçaments de llarga distància. Alhora, permeten impulsar l’economia local, donar suport als petits productors i impulsar econòmicament les àrees rurals. Les etiquetes seran les que, precisament, ens ajudaran a conèixer tota aquesta informació.

Però com podem saber si la informació que contenen les etiquetes és verdadera? Hi ha tot un conjunt de normes que regulen el contingut de les etiquetes i estableixen un llistat d’informació que han de contenir obligatòriament. Així mateix, estableixen condicions per poder posar determinats logotips a l’etiquetatge. L’objectiu que persegueixen aquestes normes és protegir i informar els consumidors.

Informació obligatòria

Hi ha moltes normes que regulen el contingut i la forma de les etiquetes. A escala europea, la més significativa de totes és el Reglament 1169/2011 del Parlament Europeu i del Consell sobre la informació alimentària facilitada al consumidor. D’acord amb aquesta norma, la informació ha de ser clara, precisa, fàcil d’entendre i no pot induir a l’error. Així mateix, el reglament regula la informació obligatòria que haurà de contenir l’etiqueta de gairebé la totalitat dels productes del mercat:

1. Denominació de l’aliment.
2. Llistat dels ingredients en ordre decreixent de pes i els al·lèrgens. Les fuites i verdures que no hagin estat pelades, no hauran d’incloure el llistat d’aliments.
3. El grau d’alcohol de les begudes que superin l’1,2%.
4. La quantitat neta del producte envasat.
5. Informació nutricional. El seu contingut està regulat per normes comunitàries.
6. La data de consum preferent o la data de caducitat.

La data de consum preferent fa referència a la finalització del període durant el qual es garanteix que les propietats de gust, aroma i olor de l’aliment seran òptimes. La data de caducitat, en canvi, marca el dia a partir del qual el producte es començarà a deteriorar i, per tant, la seguretat del seu consum deixa d’estar garantida.

• Les condicions especials de conservació i d’utilització.
• La forma de consumir-lo, si el producte ho requereix.
• Identificació de l’empresa: nom o raó social i la direcció de l’operador de l’empresa alimentària.
• El lot.
• El lloc d’origen o de procedència en tres casos concrets. En primer lloc, s’haurà d’indicar de forma obligatòria si l’aliment forma part d’aquest llistat: carn fresca de boví i els seus productes, carn fresca de porcí, d’oví, de caprí i d’aviram, peix, aliments no transformats com fruites i hortalisses, mel, oli d’oliva i llet, i els productes amb un ingredient únic o amb un que representi més del seu 50%. En segon lloc, s’haurà d’indicar en tots aquells casos on no fer-ho podria derivar en un error per al consumidor. Per últim, s’indicarà quan es mencioni el país d’origen o lloc de procedència d’un aliment i aquest no sigui el mateix que el del seu aliment primari.

Tots aquells productes que no estan envasats i que, per tant, no poden contenir una etiqueta física, no es troben exempts d’indicar la informació mínima obligatòria. Aquesta haurà d’estar indicada en un espai destacat del seu punt de venda que sigui llegible.

Els aliments transgènics, elaborats a partir d’Organismes Modificats Genèticament (OMG), tenen unes normes d’etiquetatge específiques.  Els OMG són organismes a què s’ha modificat el genoma mitjançant tècniques d’enginyeria. La nova composició genètica d’aquests aliments els doten de característiques i propietats noves que, en moltes ocasions, els permeten adaptar-se millor a les condicions climàtiques adverses, a les plagues, a les malalties i als herbicides i plaguicides. Quan els productes contenen més d’un 0,9% de transgènics, ho haurà d’indicar l’etiqueta.

La contrapartida d’aquesta norma sobre l’etiquetatge d’aliments transgènics la trobem en la seva especificació. La norma fa referència a productes produïts a partir d’un OMG, fet que exclou els produïts amb un OMG. Per tant, l’etiqueta d’OMG no serà obligatòria per a tots aquells productes que utilitzin auxiliars tecnològics al llarg del seu procés de producció. Tampoc s’indicarà quins aliments han estat produïts a partir d’animals alimentats amb OMG o tractats amb productes d’aquest tipus.

Informació addicional

A tota la informació obligatòria que estableixen els reglaments europeus, els països membres hi poden sumar tot allò que els sembli indispensable que sigui destacat. Així mateix, els productors també poden fer algunes indicacions a les seves etiquetes d’aspectes que vulguin posar en relleu i que siguin importants per als consumidors. Declaracions de salut i etiquetes de comerç ecològic o de productes de proximitat són tres dels casos més comuns d’informació voluntària que els productors indiquen per crear valor afegit.

Les normes europees regulen les declaracions de salut, que reserven exclusivament a les aigües minerals i als productes destinats a una alimentació especial. Aquestes declaracions consisteixen en l’atribució de determinats beneficis nutricionals de salut com per exemple curar o prevenir malalties, a diversos aliments o ingredients. Pel que fa als productes de producció ecològica i el seu etiquetatge, aquests es troben regulats pel Reglament 848/2008 del Parlament Europeu i el Consell, un decret que harmonitza les normes de producció d’aquest tipus d’agricultura per a tots els estats membres de la UE.

D’acord amb aquesta norma, la producció ecològica és aquella que compta amb una gestió sostenible que, entre moltes altres consideracions, respecta els sistemes i cicles naturals, conserva els elements del paisatge, utilitza de forma responsable l’energia i els recursos naturals, desenvolupa cultius vinculats al sol, prohibeix l’ús d’OMG i restringeix l’ús de medis externs. Tots els aliments que s’hagin produït tenint en compte les normes del reglament es podran comercialitzar sota la denominació d’eco o bio, i amb el logotip de producte ecològic de la UE. A Catalunya, l’organisme encarregat de certificar i auditar els productes agroalimentaris ecològics és el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE), una corporació de dret públic amb personalitat jurídica reconeguda per la UE. Aquest organisme atorga un logotip de certificació ecològica que els productors ecològics poden posar a les etiquetes dels seus productes.

A Catalunya, la venda de proximitat està regulada pel decret 24/2013. Aquesta norma distingeix entre dos tipus de venda de proximitat, la de circuit curt i la directa, i és d’aplicació per a tots aquells productes no transformats, de producció primària o d’elaboració pròpia. La venda directa és la que no compta amb la presència d’intermediaris, i la de circuit curt la que en compta amb un de sol, que sol ser un mercat o una botiga petita. Amb caràcter voluntari, el productor pot sol·licitar el logotip que acredita la proximitat dels productes que es troben a la venda.

Una curiositat

Us heu preguntat mai si els codis de barra individuals de les fruites i verdures tenen algun significat? Doncs sí que el tenen! Aquí teniu una petita explicació de com podeu llegir aquesta pila de números.

No tots els codis dels diversos supermercats compleixen aquesta norma, però des del 1990 molts establiments utilitzen el codi Price Look Up (PLU) per etiquetar productes que no estiguin transformats i, d’aquesta manera, facilitar els inventaris i els cobraments. Aquests codis estan regulats per la International Federation of Produce Standards, i no són d’aplicació obligatòria.

Els PLU consten de 4 o 5 números. Cada subvarietat d’aliment té assignat un número entre el 3.000 i el 4.000. Els codis PLU de només 4 xifres s’utilitzen per marcar els productes produïts de forma convencional, és a dir amb ús de productes fitosanitaris. Els de 5 xifres, en canvi, marquen o bé els productes produïts de forma orgànica (encapçalats per un 9), o bé els OMG (encapçalats per un 8).

Consells nadalencs per a l’aprofitament alimentari

Els àpats nadalencs són tan abundants, que a gairebé totes les cases queden plates plenes d’aliments que corren el perill d’acabar sent malbaratades. Des d’Espigoladors us proposem un repte: aquest any, intenteu que cap plat del dinar de Nadal i de Sant Esteve acabi a la brossa. Per fer-vos-ho una mica més fàcil, us deixem uns quants consells que us seran d’utilitat per passar unes festes de Nadal més sostenibles.

Planifiqueu bé les compres per reduir les restes.

• El primer que haureu de fer és planificar bé els àpats: quins plats cuinareu i per a quantes persones? Són bons menjadors i menjadores, els comensals que tindreu?
• Abans de sortir a comprar, mireu bé el vostre rebost. De ben segur que molts components de les receptes ja els teniu a casa.
• Feu una llista de tot el que us falti i cap al mercat!
• I, sobretot, vigileu amb el pica-pica. Si és massa abundant, ningú podrà acabar-se ni el caldo, ni la carn d’olla, ni els canelons.

Feu lloc a la nevera i al congelador per guardar-hi les restes.

• Poseu bé les plates, safates i tuppers que hi tingueu guardats perquè els congeladors i neveres generalment tenen més espai del que ens pensem.
• Aquests dos dies que queden abans del gran dinar de Nadal, intenteu menjar els aliments que hi tingueu congelats per fer-hi una mica més de lloc.

Amb el menjar que hagi sobrat, creeu receptes d’aprofitament i congeleu-lo per menjar-lo més endavant.

• El caldo que hagi sobrat el podem congelar. Perquè es conservi millor, traieu-li la pasta.
• Els galets que hem retirat els podem guardar a la nevera i menjar-los els dies següents amb una mica de la botifarra de la carn d’olla i un rajolí d’oli, o amb una salsa de tomàquet.
• La carn d’olla ens servirà per fer diverses receptes d’aprofitament. La podem barrejar amb tota mena de pastes, arrossos i llegums. També la podem menjar sola acompanyada de verdures. Nosaltres us recomanem preparar un arròs al forn valencià.
• Del pollastre en podem fer croquetes i canelons, o el podem congelar per consumir més endavant.
• Si sou aficionats i aficionades a les postres i els dolços, les restes de torrons les podem utilitzar per a fer-los encara més bons. El torró de Xixona el podem desfer dins la massa d’un pa de pessic, i el de xocolata o d’Alacant el podem esmicolar i posar-lo damunt d’un pastís o iogurt.

Ara ja no teniu excusa, aquestes festes de Nadal sumeu-vos a la comunitat #jonollenço i ajudeu-nos a posar fi al malbaratament alimentari domèstic.

Conserva’m la conserva

Un relat nostàlgic sobre les conserves de l’àvia