Economia circular, zero waste i aprofitament alimentari, un triplet inseparable

Una col·laboració de Bûmerang, una entitat que treballa pel Zero Waste a través d’un model basat en l’economia circular.
Parlen de la necessitat de reduir els residus per assolir un model més sostenible i del seu lligam amb la lluita per l’aprofitament alimentari.

Economia circular, zero waste i aprofitament alimentari, un triplet inseparable

Aquest article és una contribució de Bûmerang, el bowl que torna

Al 2015 estava en una platja d’Indonèsia, hi havia unes onades increïbles, però la meva vista no se centrava en les onades, se centrava en els centenars de trossos de plàstic que hi havia a la platja, un fenomen que malauradament també trobem al nostre territori. En aquell moment, me’n vaig adonar que feia molts anys que fèiem les coses malament, i que el reciclatge no treurà d’aquest problema.

Realment volem omplir els nostres oceans de plàstic? És el millor que sabem fer la, encara considerada, espècie animal més intel·ligent del planeta?

Abans de parlar de les solucions al plàstic d’un sol ús, cal entendre per què ens trobem en aquest embolic.

Dissenyat per contaminar

La invenció dels plàstics es remunta a principis del segle XX, va ser una revolució i ha ajudat les nostres societats a prosperar en molts aspectes, i a arribar a llocs que eren  impensables si no fos per la lleugeresa i prestacions que ofereixen alguns materials creats a partir del plàstic.

No va ser fins a mitjans del segle passat que els plàstics van començar a comercialitzar-se per crear alternatives d’un sol ús que substituïen a objectes de consum del dia a dia; tal com mostra aquest anunci del 1955, els plàstics van significar un canvi d’estil de vida per a la majoria de les famílies. De cop i volta, aquest nou material et permetia “ser més lliure i tenir més temps”.

Qui hagués pensat que la seva major virtut i la més celebrada, el fet que fossin “per tirar”, seria alhora el que portaria als envasos de plàstic d’un sol ús a la vora de la desaparició i, inclús, a la seva prohibició total?

La invenció del reciclatge no va arribar fins més endavant, prop dels anys 70, quan alguns grups ambientals van començar a assenyalar el fet que s’havia d’implementar un sistema de reciclatge per a aquests materials, que ja començaven a acumular-se de manera massiva als abocadors dels Estats Units i Europa.

Llavors, si el reciclatge no ens ajudarà a solucionar aquest problema, com podem fer-ho?

Economia circular

Fa aproximadament 10 anys que se sent a parlar molt sobre un nou concepte, el de l’economia circular. I si parlem d’economia circular, això significa que actualment estem en un sistema d’economia…lineal.

  • Extreure
  • Fabricar
  • Consumir
  • Tirar

A grans trets, això és el que hem estat fent al llarg dels últims 100 anys d’història de la humanitat.

L’economia circular se centra a mantenir el valor dels materials el màxim temps possible en el cercle de producció. Això significa que allarga al màxim la vida últil dels productes i, al mateix moment, treballa per crear sistemes que permeten recuperar tots els materials del producte una vegada la prersona que els hagi comprat no els necessiti més. D’aquesta manera, s’evita que els productes arribin als abocadors i s’incentiva a les empreses a fer dissenys centrats en la longevitat i no pas en l’obsolescència programada.

Una empresa que treballi amb un model d’economia circular, crearà productes i serveis que no crearan residus al final del seu cicle d’ús.

Partir del recurs desaprofitat.

Una altra forma de crear organitzacions basades en l’economia circular és partir d’un residu que, ara com ara, no s’aprofiti. Aquest és el cas d’Espigoladors, una Fundació que parteix de la premisa que el 30% de la producció d’aliments mundial es malbarata. Amb aquest punt de partida, treballa amb aquests excedents que el sector primari no pot comercialitzar a causa de les polítiques estètiques i de preu, i els dona valor, ja sigui des d’un punt de vista no lucratiu donant-los a entitats socials, o a partir de la creació dels productes es im-perfect®. Partir d’un recurs desaprofitat i crear un producte de valor afegit també es coneix com a “upcycling”.

Zero Waste, l’economia circular duta al dia a dia

Tot això sona molt bé per a treballar-ho com a organització o negoci, però…com ho fem per viure d’una manera més circular en el nostre dia a dia?

D’aquesta inquietud neix el, ara ja conegut, moviment “zero waste”, que busca minimitzar al màxim els residus que es generen les persones amb la seva activitat diaria. Es calcula que un europeu pot arribar a generar fins a 500kg de residus a l’any. Això significa que una ciutat com Barcelona estaria generant 750.000 tones de residus l’any.

Qualsevol que hagi intentat minimitzar els seus residus sap com de difícil que pot arribar a ser i com de desesperançador si ho intentes sense estar preparad@. Per sort, cada vegada comptem amb més informació online i són més els serveis que ens volen ajudar a fer que aquest objectiu sigui més fàcil d’assolir. El moviment ecologista és molt famós per les seves 3 sigles: Reduir, Reutilitzar i Reciclar. Nosaltres creiem que cal afegir-ne un parell més: Rebutjar i Repensar. Quan sentis l’impuls de consumir alguna cosa, passa primer, detingudament, per cada una de les fases:

  • Rebutjar: D’entrada, la resposta sempre és No.
  • Repensar: Si realment creus que és imprescindible, és moment de repensar-ho.
  • Reduir: En cas que realment ho necessitis, com pots fer-ho perquè consumeixi o impacti al mínim.
  • Reutilitzar: En cas que sigui un objecte de consum, el puc utilitzar d’una menera que em permeti reutilitzar-lo?

Si davant qualsevol compta passem detingudament per aquests punts, veure que portar una vida zero waste no és tan difícil com sembla.

Els nostres serveis que ens ajuden

De la mateixa manera que Espigoladors ha implementat l’economia circular, existeixen altres iniciatives també de l’economia circular que busquen ajudar a les persones a viure sense residus. És el cas de la nostra iniciativa Bûmerang, amb la qual busquem dur al segle XXI el que els nostres avis i àvies sabien fer, reutilitzar. Avui en dia, ens hem tornat una societat que va molt de pressa i que té poc temps, el dinar s’ha convertit en una cosa ràpida que es fa amb poc temps, i la majoria ens decantem per la fàcilitat de comprar alguna cosa ja preparada. És molt frustrant saber que cada dia, al menjar, estàs generant residus. Una alternativa podria ser portar el teu propi tupper, però també som una societat oblidadissa i és per això que hem creat Bûmerang, el bowl que torna, un servei gratuït que està disponible a diversos punts de menjar per endur-se de la ciutat de Barcelona, i on podràs gaudir del teu plat per endur-te en un envàs reutilitzable de forma 100% gratuïta.

Com funciona?

A través d’una app controlem que retornis els Bûmerangs en menys de 15 dies, el temps que et deixem per gaudir-lo. Aquest envàs el pots retornar a qualsevol altre punt de la xarxa Bûmerang, i podràs gaudir-ne d’un de nou en qualsevol moment i en qualsevol altre punt de la xarxa, només et demanem que el retornis en 15 dies.

Com hem vist, el reciclatge és una No solució que, encara que sigui important dur-la a terme, no ens farà sortir del problema on estem posats i posades. Si vols solucionar la problemàtica dels residus alimentaris, d’envasos o de la moda, necessitem posar tot i totes una mica de part nostra i recolzar iniciatives com Bûmerang i Espigoladors que ens ajuden, a poc a poc, a doblegar els extrems de l’economia lineal en què vivim per acabar convertint-la en una de 100% circular.

Sobre l’autor: Oriol Segarra Pol és enginyer industrial i compta amb una llarga trajectòria en el camp de la contaminació causada pel plàstic i l’economia circular. Actualment és CEO de Bûmerang, empresa Zero Waste que va fundar l’any 2019.