Rebem el Premi Lluís Martí de Voluntariat al valor socioambiental 2025

Rebem el Premi Lluís Martí de Voluntariat al valor socioambiental 2025

Un reconeixement de la Federació Catalana de Voluntariat Socia al compromís social i ambiental del voluntariat d’Espigoladors

Aquest dimecres 10 de desembre, l’equip d’Espigoladors de Tarragona vam tenir el plaer d’assistir a la celebració del Dia Internacional del Voluntariat 2025, organitzada per la Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS) a la seva seu de Tarragona. Un acte emotiu i necessari per reconèixer la tasca de totes les entitats i de les persones voluntàries que, dia rere dia, contribueixen a transformar la societat.

En aquest marc, vam rebre una notícia que ens va omplir d’alegria: Espigoladors hem guanyat el Premi Lluís Martí de Voluntariat al valor socioambiental 2025, en la categoria absoluta.

Aquest guardó posa en valor els projectes que impulsem per fomentar el voluntariat entre les persones usuàries de serveis de distribució d’aliments, moltes de les quals reben productes provinents dels camps espigolats. A través d’aquests programes, volem promoure l’empoderament, la participació i la comunitat, allunyant-nos d’enfocaments assistencialistes i obrint camins perquè persones que mai abans havien fet voluntariat descobreixin el seu potencial transformador.

També, fem extensiu aquest reconeixement a totes les persones voluntàries espigoladores, que cada dia ens acompanyen als camps i fan possible que la lluita contra el malbaratament alimentari sigui una realitat.

L’enhorabona, també, a totes les entitats i finalistes presentades, així com les persones voluntàries premiades. Menció especial per a la Dolors Sabaté de Càritas Sant Pere de Cambrils, per tota una vida de compromís i a l’Àngels Garreta de la Fundació Santa Teresa del Vendrell, per la seva dedicació com a tècnica de voluntariat i per sumar tantes vegades al nostre costat.

La FCVS, impulsa aquests premis amb l’objectiu de visibilitzar projectes que, gràcies al voluntariat, contribueixen a un present i un futur més just, solidari i sostenible. Una tarda plena d’energia, reconeixement i comunitat que ens anima a continuar espigolant plegades.

Impulsem el salt de l’espigolament a escala estatal

Impulsem el salt de l’espigolament a escala estatal

Entitats i organitzacions de Valladolid, Madrid, Tenerife, Navarra, València i Aragó se sumen a la lluita per reduir les pèrdues alimentàries a la producció primària.

A Espigoladors hem engegat un projecte que ens omple d’emoció: crear la primera comunitat estatal d’espigolament. El nostre objectiu és clar, reduir les pèrdues alimentàries al camp, reforçar la seguretat alimentària i promoure pràctiques agrícoles més sostenibles a tot l’Estat.

I ja hem fet els primers passos. Aquesta setmana hem reunit a la nostra seu del Prat de Llobregat (Barcelona) representants de les entitats i organitzacions participants (Ajuntament Valle del Yerri, Buruxka de Navarra, CERAI València, CERAI Aragó, Fundació Intras de Valladolid, Despilfarro Alimentario de Valladolid, Heliconia de forma per a conèixer la Rebusca de Tenerife) per a una trobada formativa que ens ha permès conèixer-nos, compartir experiències i començar a preparar les primeres proves pilot que es desenvoluparan als diferents territoris juntament amb agricultors, administracions, voluntariat i organitzacions socials.

Gràcies al projecte Cultivate, finançat per la Unió Europea, des d’Espigoladors estem acompanyant aquestes entitats per impulsar accions pilot d’espigolament entre novembre del 2025 i febrer del 2026. Un primer gran pas cap a la rèplica del nostre model.

Una iniciativa que combina sensibilització, formació i acompanyament pràctic, perquè volem que cada entitat pugui adaptar l’espigolament al context local i fer-lo créixer allà on més impacte pot tenir.

L’espigolament: d’una pràctica tradicional a una eina per transformar el sistema alimentari

Des de fa onze anys treballem per recuperar i dignificar l’espigolament. Creiem fermament en el potencial per impulsar una transició cap a un model alimentari més sostenible i just.

A través de l’espigolament:

  • Reduïm les pèrdues alimentàries al sector primari.
  • Recuperem excedents de fruites i verdures que no encaixen als estàndards comercials.
  • Facilitem l’accés a aliments frescos a persones en situació de vulnerabilitat.
  • Apropem la ciutadania al camp i a l’origen real dels aliments.

Amb cada espigolament, creix una comunitat compromesa amb la necessitat de repensar com produïm i consumim. I aquest any, a més, ha estat reconegut oficialment a la Llei estatal 1/2025 de prevenció de pèrdues i malbaratament alimentari, un pas que obre noves possibilitats per replicar-lo en molts més territoris.

Una trobada per arrencar motors

Durant tres dies hem compartit amb representants de les entitats i organitzacions participants jornades intensives de formació a la nostra seu al Prat de Llobregat (Barcelona). Hem aprofundit juntes en el model d’espigolament, resolt dubtes logístics i legals i hem treballat les eines necessàries per posar en marxa les primeres proves pilot.

El programa ha inclòs:

  • Sessions tècniques i operatives per garantir-ne una implementació segura i eficaç.
  • Una visita guiada a l’obrador d’es im-perfect®, on transformem excedents en productes d’alt valor afegit.
  • Un espigolament real amb voluntariat perquè totes les entitats visquessin el procés complet: des d’entrar al camp fins a classificar i donar destinació al producte recuperat.

El nostre objectiu és clar: construir una comunitat sòlida, preparada i connectada, capaç de replicar l’espigolament i impulsar-lo com una eina essencial per lluitar contra les pèrdues alimentàries.

El que ve ara

Entre el novembre del 2025 i el febrer del 2026 les entitats participants duran a terme la seva primera acció d’espigolament sota l’acompanyament i la mentoria d’Espigoladors.

Ben aviat es donaran a conèixer tots els detalls de cada espigolament pilot, mostrant resultats, aprenentatges i experiències que serviran per consolidar aquesta comunitat estatal d’espigoladors i espigoladores.

Amb aquesta iniciativa, Espigoladors i les entitats participants, reforcem el nostre compromís amb un sistema alimentari més just, sostenible i circular, situant l’espigolament al centre de les solucions per reduir el malbaratament alimentari a Espanya.

Implementem una eina digital per millorar la gestió de les espigolades i del voluntariat

Implementem una eina digital per millorar la gestió de les espigolades i del voluntariat

A Espigoladors sempre hem buscat formes de fer més eficient la nostra lluita contra el malbaratament alimentari. Per això, posem en marxa la digitalització integral de les espigolades i reforcem la coordinació amb tots els agents implicats: voluntariat, pagesia i entitats socials.

La iniciativa, desenvolupada amb la cooperativa Jamgo, experta en software lliure i ètic, i finançada amb el suport de la línia de subvencions “Enfortim l’Economia Social i Solidària” de l’Ajuntament de Barcelona, combina la creació d’una base digital sòlida per a la gestió del voluntariat amb la integració de la traçabilitat completa de les espigolades i donacions.

Una gestió digital eficient del voluntariat:

Una eina digital puntera que permet una gestió integral del nostre voluntariat digitalitzant l’administració de totes les fases del cicle.

Els resultats són clars: menys càrrega administrativa, millor atenció a la diversitat del voluntariat i una base de dades unificada que facilita la comunicació i l’avaluació interna. Aquesta infraestructura permet també crear nous mòduls per integrar tota la informació sobre espigolades i donacions.

Traçabilitat completa de les espigolades i donacions:

Un dels objectius del nou mòdul digital és integrar tota la informació de les espigolades i donacions en un únic sistema digital. Aquesta fase està en desenvolupament, però es vol aconseguir crear fitxes detallades de cada acció, incloent data, ubicació, productors/es, productes recuperats, quantitats i entitats destinatàries. A més, amb aquesta nova digitalització, podrem  gestionar històrics de productors i productores i entitats socials, generar informes per zones i productes, i coordinar equips interns amb un espai de treball adaptat a cada àrea: logística, comunicació i espigolament.

Actualment ja s’han realitzat els primers abocaments de dades i s’està treballant en un període de doble registre (sistema antic + proves del nou mòdul) per garantir que tot funcioni de manera òptima abans del desplegament complet.

Què suposa aquesta iniciativa per a Espigoladors?

Quan el sistema estigui completament desplegat, Espigoladors comptarà amb una eina digital única i integral, que permetrà:

  • Coordinar millor el voluntariat.
  • Fer seguiment complet de les espigolades i donacions.
  • Connectar totes les parts de la cadena (productors, voluntariat i entitats socials).
  • Generar dades clau per a la presa de decisions i la rendició de comptes.
  • Optimitzar la logística i la mobilitat.
  • Centralitzar tot el coneixement de l’organització.

En definitiva, una eina feta a mida que respon a les necessitats de la nostra gestió operativa i registre de la traçabilitat, garantint que cada espigolada tingui  un impacte real i reduint el malbaratament alimentari.

Espigolar per transformar: una exposició que desperta consciències

Espigolar per transformar: una exposició que desperta consciències

Més de 7.000 visitants i 40 activitats de sensibilització han fet del Palau Robert de Barcelona un espai de transformació col·lectiva contra el malbaratament alimentari.

Quan el passat mes de setembre vam inaugurar Espigolar per transformar al Palau Robert, en ple centre de Barcelona, poques persones imaginàvem fins a quin punt aquesta exposició arribaria a tantes mirades i consciències. Quatre setmanes després, amb 7.478 visitants, podem dir que l’experiència ha estat una autèntica collita col·lectiva d’idees, emocions i compromís.

La mostra, comissariada per Virginia Angulo, ha transformat la sala Cotxeres del Palau Robert en un espai d’escolta, de denúncia i d’esperança. L’espigolament —aquesta activitat mil·lenària de recollir el que la terra ofereix i el sistema rebutja— s’ha convertit aquí en un símbol poètic. Una metàfora sobre un futur més just, arrelat i sostenible.

El recorregut ha convidat a mirar de prop allò que sovint queda ocult: les mans que cultiven, les fruites que no arriben al mercat, les veus que resisteixen. Les imatges del Jordi Flores han donat cos al “valor de l’invisible”; la instal·lació de la Virginia Angulo ha denunciat les “estètiques imposades” que condemnen quilos i quilos d’aliments; Domestic Data Streamers han fet parlar al públic amb “Collir és resistir”; i el treball digital del Carles Antón ha convertit dades reals en poesia visual.

Però Espigolar per transformar no s’ha quedat dins les parets de l’exposició. Al llarg d’aquestes setmanes, hem celebrat 40 activitats de sensibilització, des de visites guiades fins a showcookings, tallers familiars i jornades tècniques i de voluntariat. En total, 760 persones hi han participat activament.

I una dada especialment esperançadora: prop de dues-centes persones s’han inscrit com a voluntàries per continuar espigolant arreu del territori.

L’exposició s’ha convertit en un punt de trobada entre art, activisme i comunitat, però també entre ciutat i camp. Ha acostat la realitat de la pagesia al públic urbà i ha fet visible la paradoxa d’un sistema alimentari que produeix en excés, però reparteix desigualtat. Ha fet sentir que transformar el sistema alimentari comença per transformar la mirada.

Espigolar per transformar tanca la seva etapa al Palau Robert, però obre camí a noves itineràncies i escenaris. Perquè el missatge és clar: cada gest compta, cada collita transforma.

Gràcies a totes les persones que ho heu fet possible: artistes, institucions, visitants, voluntàries i equip d’Espigoladors.

Una exposició organitzada per Espigoladors, juntament amb el Palau Robert, amb el suport del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i l’Ajuntament de Barcelona i amb la col·laboració de Fujifilm.

Espigoladors al MUFPP Global Forum 2025: teixint aliances per uns sistemes alimentaris més sostenibles

Espigoladors al MUFPP Global Forum 2025: teixint aliances per uns sistemes alimentaris més sostenibles

Des d’Espigoladors hem tingut el plaer de participar al MUFPP Global Forum 2025, celebrat en el marc del Dia Mundial de l’Alimentació. Aquest esdeveniment internacional reuneix ciutats de tot el món compromeses amb la transformació dels seus sistemes alimentaris per fer-los més sostenibles, justos i resilients.

Què és el MUFPP Global Forum?

El Milan Urban Food Policy Pact (MUFPP) Global Forum és una trobada anual que reuneix representants de més de 250 ciutats signatàries d’arreu del món. El seu objectiu és compartir experiències i bones pràctiques per millorar les polítiques alimentàries urbanes, garantint una alimentació saludable, accessible i respectuosa amb el medi ambient.

L’edició d’aquest any ha posat el focus en la transformació dels sistemes alimentaris locals com a eina per fer front a reptes globals com el canvi climàtic, la desigualtat social o la pèrdua de biodiversitat. El fòrum ha combinat debats, tallers i espais d’intercanvi entre governs locals, organitzacions socials, universitats i empreses que treballen per un futur alimentari més sostenible.

Participar-hi ens ha permès connectar amb ciutats i projectes d’arreu del món, compartir aprenentatges i sumar esforços per accelerar aquesta transformació global des de l’àmbit local.

El nostre paper al fòrum:

Durant l’esdeveniment, des d’Espigoladors hem pogut presentar el nostre model, la marca social es im-perfect® i la iniciativa #CiutatsComestibles, que busca noves formes per promoure l’aprofitament alimentari als pobles i ciutats a partir dels fruits de l’arbrat urbà.

També hem estat presents al CULTIVATE Marketplace, dins el projecte europeu CULTIVATE, del qual formem part. En aquest espai hem compartit les nostres melmelades Urban(eat)a amb participants de tot el món — des del Brasil fins a les Filipines, passant pels Estats Units i Indonèsia — com a exemple d’innovació social i circularitat.

Cap a ciutats més comestibles i sostenibles:

La nostra participació al MUFPP Global Forum reforça el nostre compromís amb la construcció d’un model alimentari més just, sostenible i inclusiu. Creiem que les ciutats tenen un paper clau per impulsar el canvi, i des d’Espigoladors volem seguir col·laborant per fer-les més comestibles, connectades amb el camp i compromeses amb la prevenció del malbaratament alimentari.

Amb el suport de: Cultivate

També de Nando and Elsa Peretti Foundation (com a finançadors del projecte Urban(eat)a).

Un pas endavant en la lluita contra el malbaratament alimentari a Europa

Un pas endavant en la lluita contra el malbaratament alimentari a Europa

El passat 9 de setembre, la Comissió Europea va aprovar la modificació de la Directiva de residus, incorporant per primera vegada objectius legalment vinculants per reduir el malbaratament alimentari abans del 2030. Aquesta directiva marca un abans i un després en la gestió de residus a la Unió Europea i obre un ventall d’oportunitats per avançar cap a un sistema alimentari més sostenible i just.

Els objectius clau contra el malbaratament alimentari:

La nova normativa estableix metes obligatòries que hauran de complir-se a nivell estatal abans del 31 de desembre del 2030:

  • Reduir el malbaratament en un 10% en la transformació i fabricació d’aliments
  • Reduir el malbaratament en un 30% per càpita en la distribució i el consum, incloent-hi llars, restaurants i serveis d’alimentació

Aquesta decisió suposa un punt d’inflexió en la manera com Europa afronta la pèrdua d’aliments al llarg de la cadena alimentària. Els estats membres hauran de mesurar i reduir el seu malbaratament en totes les fases, des de la transformació fins al consum, amb una revisió prevista per al 2027 per ajustar les fites fins al 2035.

La nova directiva també:

  • Reconeix la interdependència entre distribució i consum, establint un objectiu comú per a aquestes etapes.
  • Té en compte factors com el canvi demogràfic i el turisme, adaptant els càlculs per habitant segons cada context nacional.

Des de Fundació Espigoladors celebrem aquest pas endavant cap a una Europa més sostenible, que reforça el paper clau de la prevenció del malbaratament alimentari com a estratègia per mitigar la crisi climàtica i assolir l’ODS 12.3: Reduir a la meitat el malbaratament alimentari.

Tot i així, creiem que cal anar més enllà:

  • Apostar per objectius més ambiciosos
  • Incloure també la producció primària, per evitar que les pèrdues es desplacin a l’inici de la cadena alimentària

Reduir el malbaratament d’aliments no és només una qüestió ambiental, sinó també social i econòmica. Només sumant esforços podrem avançar cap a un model alimentari més just i sostenible.

es im-perfect i Espigoladors al Parlament Europeu:

Per altra banda, aquest mes d’octubre, el Danny d’Espigoladors i la Nora d’es im-perfect®, van viatjar fins a Brussel·les per aterrar al Parlament Europeu.

Hi van ser per participar de la conferència “Garantir l’accés a una alimentació de qualitat per a tothom” impulsada en el marc del projecte ECHOP. Una trobada on vam tractar i reflexionar entorn als reptes de l’accés a una alimentació de qualitat per a tothom en el context d’una reorientació dels fons vinculats a les prioritats de les polítiques europees.

Diversos agents d’àmbits com el de l’ajuda alimentària, el sector agrícola, investigadores, representants polítiques i actors de la societat civil vam dialogar sobre les millors maneres de donar suport al sector de l’ajuda alimentària en un moment en què s’estan duent a terme les negociacions sobre el proper marc financer plurianual. Els i les diverses ponents vam poder exposar propostes de solucions, com ara les possibles sinergies entre el món agrícola i el sector de l’ajuda alimentària o les perspectives d’aplicació d’un dret europeu a l’alimentació.

Des d’Espigoladors i es im-perfect® vam compartir el nostre model i propòsit comú per avançar cap a una transició agrícola més justa i sostenible.

Espigolem futur de la mà de la Diputació de Tarragona: 40.140 kg d’aliments recuperats el 2025

Espigolem futur de la mà de la Diputació de Tarragona: 40.140 kg d’aliments recuperats el 2025

Un projecte que ha connectat pagesia, voluntariat i entitats socials per transformar la realitat de les pèrdues i el malbaratament alimentari.

Des de l’any 2021, gràcies al suport de la Diputació de Tarragona, a la Fundació Espigoladors hem pogut consolidar una estructura territorial estable per fer front a les pèrdues i el malbaratament alimentari al Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el Baix Penedès.

Han estat tres anys d’intensa feina al costat de la pagesia, les entitats socials i el nostre voluntariat per demostrar que una altra manera de produir, consumir i cuidar el territori és possible.

Què hem aconseguit aquest 2025?

El projecte ens ha permès recuperar i canalitzar 40.140 kg d’aliments frescos que, d’altra manera, s’haurien perdut als camps. Gràcies a l’esforç col·lectiu:

341 persones voluntàries han participat en espigolades arreu del territori tarragoní, 70 d’elles per primera vegada.

Hem col·laborat amb 19 entitats socials que han fet possible que els aliments arribessin directament a les famílies que més ho necessiten.

S’ha garantit l’accés a fruita i verdura de proximitat, de temporada i sovint ecològica a persones en situació de vulnerabilitat.

A més, l’activitat d’espigolar ha tingut un impacte ambiental directe: hem evitat l’emissió de tones de CO₂, hem estalviat aigua i hem contribuït a preservar el mosaic agrari i la biodiversitat del nostre entorn.

Més que recuperar aliments

L’espigolament és molt més que collir excedents: és una eina de transformació social i ambiental. Durant aquests anys, hem apropat la ciutadania a la pagesia i al territori, hem sensibilitzat sobre la problemàtica de les pèrdues i el malbaratament alimentari i hem obert espais de participació inclusius per a tothom.

El projecte ha contribuït a garantir l’accés a una alimentació saludable i de qualitat per a persones en situació de vulnerabilitat, a donar suport a la pagesia local i a reduir l’impacte ambiental associat a la pèrdua d’aliments. En definitiva, hem treballat per un sistema alimentari més just, sostenible i resilient, alineat amb els grans reptes socials i ambientals que tenim com a societat.

Una xarxa que continua creixent

El projecte no hauria estat possible sense la col·laboració d’ajuntaments, cooperatives, entitats ambientals, ateneus cooperatius i, sobretot, la pagesia del territori.

Actualment comptem amb 64 productors i productores d’arreu de la província compromeses amb l’espigolament amb qui tenim conveni signat i tenim una relació directa i constant.

A més, la xarxa d’entitats socials amb qui col·laborem es cada cop més extensa. Al conjunt de la província col·laborem amb 33 entitats socials.

Any rere any, noves entitats socials del territori que també treballen amb persones vulnerables s’han sumat a la lluita per l’aprofitament alimentari acompanyant-nos a als camps a espigolar. Enguany hem signat 6 nous convenis amb entitats socials per tal d’apropar-los a aquesta activitat.

També volem posar en valor la dedicació del voluntariat, que amb les seves mans i el seu temps ha estat el motor que fa possible transformar excedents en oportunitats.

Mirem endavant

Tanquem aquest projecte, un any més, amb la satisfacció d’haver deixat empremta i amb la convicció que l’espigolament és una eina clau per combatre el malbaratament alimentari, impulsar la sobirania alimentària i cuidar el nostre planeta.

El repte de les pèrdues i el malbaratament alimentari continua sent enorme, però també la força col·lectiva que hi ha per combatre’l. Des d’Espigoladors seguirem obrint camins i convidant a tothom a formar part d’aquesta revolució que neix als camps i arriba fins a les llars.

Seguim!

COMUNICAT: Per les persones. Per al planeta

COMUNICAT: Per les persones. Per al planeta

29 de setembre – Dia Internacional de Sensibilització sobre la Pèrdua i el Malbaratament d’Aliments

En un món on una de cada onze persones pateix fam, i on cada dia es perden o es malbaraten tones i tones d’aliments, és vital posar fi a aquesta problemàtica paradoxal. És imprescindible reduir les pèrdues i el malbaratament alimentari, especialment davant el repte d’una població mundial en creixement.

A escala global, aproximadament el 13 % dels aliments produïts es perden entre la collita i la venda al detall. A això s’hi suma que al voltant del 19 % de la producció total es malbarata a les llars, la restauració i el comerç al detall.

Aquestes xifres no inclouen els aliments que mai arriben a ser collits o que es descarten directament al camp: s’estima que un 15,3 % de la producció mundial destinada al consum humà no surt de les explotacions, cosa que equival a 1.200 milions de tones. Si sumem aquestes pèrdues a les estimades per la FAO el 2011, més del 40 % dels aliments produïts globalment es perden o es malbaraten cada any, generant impactes ambientals, socials i econòmics de gran magnitud.

Ha arribat el moment que totes les persones —des de qui produeix aliments fins a qui els consumeix, incloent-hi empreses, governs, investigadores i investigadors— prenguem mesures urgents per reforçar els esforços, tant individuals com col·lectius, que permetin garantir la seguretat alimentària, avui i en el futur.

Per què és important reduir la pèrdua i el malbaratament d’aliments?

Quan es perden o es malbaraten aliments, també es desaprofiten tots els recursos utilitzats per produir-los —com ara l’aigua, la terra, l’energia, la feina i el capital—. A més, l’eliminació d’aquests aliments als abocadors genera emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH), contribuint al canvi climàtic. La pèrdua i el malbaratament d’aliments afecten la seguretat alimentària, redueixen la disponibilitat d’aliments i n’incrementen el cost.

Els nostres sistemes alimentaris no poden ser resilients si no són sostenibles. Per això, cal adoptar enfocaments integrats per reduir la pèrdua i el malbaratament d’aliments.

Es necessiten accions a escala mundial i local per aprofitar al màxim els aliments que produïm. Per aconseguir aquest canvi transformador, és essencial incorporar tecnologies, solucions innovadores (com plataformes de comerç electrònic i sistemes d’elaboració alimentària mòbils), noves formes de treball i bones pràctiques orientades a millorar la qualitat dels aliments i reduir-ne el malbaratament.

Amb només cinc anys per assolir la meta 12.3 de l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 12 (ODS 12), és urgent accelerar les mesures per reduir la pèrdua i el malbaratament d’aliments. En aquesta línia, la Unió Europea ha actualitzat recentment els seus objectius vinculants per al 2030, establint una reducció del 10 % en el processament i la fabricació, i del 30 % per càpita en el comerç minorista, la restauració i les llars, cosa que destaca encara més la urgència d’actuar.

Des d’Espigoladors & Es Im-perfect®, ens sumem a aquest dia per reforçar la importància d’actuar davant aquesta problemàtica, duent a terme diferents accions:

1. Espigolament

El cor de la nostra activitat es troba en el sector primari, especialment en les explotacions agràries on s’originen gran part de les pèrdues alimentàries. Apostem per actuar allà on comença tot el sistema alimentari, perquè és també on es poden generar transformacions profundes, sostenibles i justes.

L’espigolament —activitat tradicional de recuperació d’aliments que no es comercialitzen— és la pedra angular del nostre model. En aquest sentit, la regulació d’aquesta pràctica ha estat un pas fonamental per reconèixer-ne el valor social, ambiental i econòmic, i per consolidar-la com una eina legítima dins de les estratègies de prevenció de la pèrdua i el malbaratament alimentari.

Aquest vincle directe amb el sector primari ens permet:

  • Donar una segona vida a fruites i hortalisses que, tot i ser perfectament comestibles, queden fora del circuit comercial.
  • Treballar colze a colze amb persones productores i cooperatives agràries, creant aliances que posen en valor la seva feina i redueixen les pèrdues al camp.
  • Derivar els aliments recuperats, a través de sistemes de distribució alimentària ja existents o col·laboracions amb entitats socials, cap a col·lectius que afronten més dificultats per accedir a una alimentació saludable, suficient i sostenible.
  • Educar, sensibilitzar i mobilitzar, a través de la participació, una gran diversitat de públics —persones voluntàries, centres educatius, entitats socials, col·lectius en situació de vulnerabilitat, empreses i ciutadania en general—, generant una profunda presa de consciència i promovent canvis reals.

La nostra aposta pel sector primari no és només estratègica, sinó també política i ètica: reivindiquem el dret a una alimentació justa per a totes les persones, que comenci amb una producció responsable i acabi amb una distribució equitativa i sostenible.

2. Recerca i dades per a polítiques eficaces

Obtenim informació rigorosa per dissenyar polítiques i inversions ajustades a cada context, que permetin reduir pèrdues i malbaratament. Per exemple:

Projecte Zitroladors, impulsat conjuntament amb WWF amb el suport del Ministeri per a la Transició Ecològica, analitza la magnitud i les causes de les pèrdues de cítrics al camp, i proposa solucions per minimitzar-les i combatre el canvi climàtic. Consulta l’informe: “Els criteris estètics com a causa de pèrdues alimentàries en cítrics” (2024).

3. Educació, sensibilització i transmissió de sabers

Empoderem les persones consumidores a través de l’educació i campanyes que promouen hàbits responsables a les llars i les escoles. Un exemple:

Projecte (S)àvies, basat en la convicció que la saviesa de les persones grans és un bé comú que cal cuidar i compartir. Recuperem sabers tradicionals, receptes d’aprofitament i trucs de cuina quotidiana que s’estan perdent amb el ritme accelerat de la vida actual. Les persones grans esdevenen protagonistes, agents de canvi i transmissores de cultura, valors i resiliència. No només cuinen, sinó que ensenyen, conten històries, creen comunitat i generen vincles. Així es creen espais intergeneracionals d’aprenentatge mutu i cura col·lectiva, on persones de totes les edats redescobreixen el valor del temps, la memòria i l’alimentació conscient.

4. Transformació alimentària amb inclusió laboral

Al nostre obrador es im-perfect®, duem a terme transformació alimentària inclusiva, utilitzant productes vegetals descartats del circuit comercial per mitigar la pèrdua i millorar el sistema alimentari des del punt de vista econòmic, social i ambiental. Consulta el nostre catàleg de productes Es Im-perfect® (Botiga Online – es im-perfect) i participa en aquesta acció de Campanya de Nadal:

«Aquest Nadal, regala lots amb impacte positiu».

De cara a les festes, proposem una manera valenta de continuar enfortint aliances amb empreses:

I si aquest any la cistella de Nadal, o els regals corporatius, no només fessin feliç a l’equip i als clients, sinó que també ajudessin a reduir el malbaratament alimentari i a crear ocupació inclusiva?

Amb cada producte d’es im-perfect® es:

  • Salven aliments que estaven a punt de perdre’s, apostant per l’economia circular.
  • Generen oportunitats laborals per a persones en situació de vulnerabilitat.
  • Regala alguna cosa diferent, amb història, propòsit i valors que s’encomanen.

En definitiva, és un petit gest amb un impacte transformador enorme.

5. Incidència política

Des de fa més d’una dècada, impulsem canvis legislatius com la recent Llei estatal de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari (2025). Aquesta reconeix formalment l’espigueig com una eina legítima i regulada de prevenció, així com els models d’economia social i d’inserció laboral com a part activa de la solució.

Reproduir el model Espigoladors

Després d’onze anys, treballem perquè el model Espigoladors es repliqui en altres parts d’Espanya i del món. Moltes comunitats poden adaptar aquesta experiència per lluitar contra el malbaratament alimentari i generar un impacte social, ambiental i econòmic positiu. Les nostres línies d’acció —espigolament, transformació alimentària inclusiva, sensibilització, recerca i incidència política—són adaptables a diferents realitats locals.

Autoria de la imatge: Jordi Flores

Alimentant la Inclusió: un any sumant forces per un sistema alimentari més just i sostenible

Alimentant la Inclusió: un any sumant forces per un sistema alimentari més just i sostenible

Més de 47.000 persones participants i més de 200 accions realitzades a Catalunya i Madrid

Avui posem el punt i seguit a un camí compartit d’aprenentatges, cooperació i transformació. El projecte Alimentant la Inclusió, impulsat per Heliconia, Fundació Espigoladors, Agrícola Salvia i es im-perfect®, ha estat molt més que una iniciativa: ha estat una aposta per demostrar que és possible construir sistemes agroalimentaris locals més sostenibles, inclusius i resilients.

Durant aquest temps, hem aconseguit:

  • 45.723 persones participants a tallers, xerrades, formacions, visites, fires i mercats.
  • 210 accions desenvolupades a Catalunya i la Comunitat de Madrid, per sensibilitzar, capacitar i innovar en la transició cap a un model alimentari sostenible.
  • Modernització de mitjans productius amb criteris de sostenibilitat i economia circular.
  • Oportunitats laborals de qualitat per a persones en situació de vulnerabilitat, reforçant l’ocupabilitat i la inclusió social.
Un projecte de triple impacte

Ambiental. Hem contribuït a reduir el malbaratament alimentari i a impulsar l’economia circular en la producció i la transformació d’aliments frescos.

Social. S’han generat espais d’inserció i d’ocupabilitat per a col·lectius en risc d’exclusió, enfortint la cohesió social.

Econòmic. S’ha potenciat la intercooperació entre entitats de l’economia social, enfortint projectes amb impacte real al territori.

Mirant cap al futur

Aquest tancament no és un final, sinó un nou inici. Hem demostrat que la col·laboració entre entitats socials, empreses d’inserció i ciutadania multiplica l’impacte i obre camins cap a un sistema alimentari més just.

Seguirem treballant per:

  • Reduir el malbaratament alimentari.
  • Generar més oportunitats laborals inclusives.
  • Sensibilitzar la societat sobre hàbits de consum responsables.

Gràcies a totes les persones que han format part del recorregut: participants, entitats, administracions i comunitats. Juntes, hem demostrat que una altra manera d’alimentar-nos i organitzar-nos és possible.

Amb el suport del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència del Ministeri de Treball i Economia Social i el finançament de la Unió Europea – Next Generation EU.

(S)àvies pel clima: un moviment col·lectiu per una alimentació més sostenible 

(S)àvies pel clima: un moviment col·lectiu per una alimentació més sostenible 

Més de 1.500 persones han format part de les diverses accions del projecte implicant-se en la lluita per un sistema agroalimentari més just i sostenible.

El projecte (S)àvies va néixer amb la voluntat de posar al centre les veus, experiències i coneixements de la gent gran al voltant de l’alimentació. En un moment en què la nostra societat busca respostes davant la crisi climàtica i social, hem volgut recuperar la saviesa popular i quotidiana que sovint queda invisibilitzada, però que conté ingredients claus per caminar cap a un sistema alimentari més just i sostenible.

D’on partim?

Les generacions més grans van créixer en un entorn alimentari molt diferent a l’actual. En aquell moment, el món rural era més viu, el comerç es basava sobretot en circuits curts i la major part dels aliments provenien de produccions locals i de temporada. Aquestes generacions, a més, coneixen receptes, trucs de conservació i models de compra de fruita, verdura, carn o peix que responen als patrons d’una alimentació saludable. En definitiva, és una generació que acumula un gran coneixement sobre alimentació, però que en molts casos aquest saber queda arraconat i no rep el reconeixement social que mereix.

Actualment, el sistema agroalimentari imperant és un dels grans causants de l’emergència climàtica. Parlem d’un sistema industrial i globalitzat que perjudica la salut i és una greu amenaça per al planeta. Basat en l’explotació intensiva de recursos i en la concentració del poder en mans de poques empreses, expulsant petits productors i debilitant la sobirania alimentària. Genera fins a un terç de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, degrada sòls, contamina aigües i consumeix gran part dels recursos hídrics. A més, pateix i agreuja el canvi climàtic, amb impactes en les collites i enormes pèrdues d’aliments.

Aquest projecte ha tingut com a objectiu recuperar els coneixements de la generació de la “gent gran” i fer-los extensius a la resta de la societat per promoure un canvi d’hàbits que tinguin un impacte directe en la transformació d’aquest model.

(S)àvies pel clima: el projecte

(S)àvies pel clima és un projecte d’implicació comunitària amb el qual hem acompanyat dos grups de persones majors de 60 anys a recuperar, ampliar i compartir els seus sabers vers la cultura alimentària i culinària. L’objectiu final és convertir-les en líders comunitàries per fomentar la sobirania alimentària, el consum sostenible i la cultura residu zero entre el veïnat dels seus barris.

Les (S)àvies s’han convertit, així, en activistes i alhora altaveus per a tota la ciutadania de Barcelona per promoure hàbits alimentaris més sostenibles, la sobirania alimentària i l’aprofitament alimentari.

Durant aquests mesos, (S)àvies ha estat molt més que un projecte: ha estat un procés col·lectiu. Hem construït un espai on el coneixement, l’intercanvi de sabers i el treball col·lectiu han estat protagonistes.

Què hem aconseguit?

El projecte (S)àvies ha estat una experiència col·lectiva amb un gran impacte en la comunitat. En total, hi han participat 24 (S)àvies, que amb la seva implicació han impulsat accions transformadores i significatives. Gràcies a elles, 912 persones han participat directament en les accions promogudes, mentre que el cicle “Aprofitar és de (S)àvies” ha comptat amb 802 participants més. Això suposa un total de 1.714 persones que han format part en les diferents activitats del projecte. En el marc del cicle, s’han dut a terme 21 accions que han donat continuïtat al missatge de conscienciació i compromís, i que s’han vist reforçades amb diverses accions de comunicació per amplificar-ne la difusió i l’impacte social.

Aquestes xifres mostren que el projecte no només ha mobilitzat persones, sinó que ha generat consciència i ha posat en valor el coneixement de la gent gran com a motor de transformació social.

El cicle “Aprofitar és de (S)àvies”:

Al llarg de tot el projecte i sota el paraigües del cicle “Aprofitar és de (S)àvies” hem impulsat diverses accions per fomentar l’alimentació sostenible i la cuina d’aprofitament entre els veïns i veïnes del Poble-sec i de la Font d’en Fargues i la ciutadania de Barcelona.

  • Espigolades amb col·lectius en situació de vulnerabilitat. Una activitat que ha permès a totes les persones participants teixir aliances, gaudir d’una activitat a l’aire lliure i, a més, lluitar contra la problemàtica de les pèrdues alimentàries i pel dret a una alimentació saludable i sostenible.
  • Tallers de cuina d’aprofitament: espais intergeneracionals on persones de diferents edats han compartit receptes, trucs de cuina i maneres d’aprofitar els aliments, convertint cada trobada en una festa de sabors i aprenentatges.
  • Mobilització ciutadana: hem participat en fires i festivals i impulsat accions de sensibilització per obrir converses sobre alimentació sostenible, aprofitament, justícia social i canvi de model, fent que la saviesa de les (S)àvies sigui un punt de partida per a la transformació col·lectiva. També hem donat veu a les (S)àvies a través de pòdcasts i altres canals de comunicació.
  • Materials divulgatius i publicacions: per donar continuïtat a tot aquest coneixement, hem elaborat recursos que permeten que la saviesa recuperada i compartida no es perdi, sinó que continuï circulant. De tot això han nascut receptaris plens de consells i trucs d’aprofitament, càpsules de vídeo creades per a que tots i totes puguem canviar els nostres hàbits i avançar cap a un sistema agroalimentari més just i sostenible, i molt més!
Això no acaba aquí!

Tot i que ara tanquem oficialment el projecte, el seu impacte continua. Les receptes, les històries i els vincles que hem teixit seguiran vius a les cases, als barris i a les entitats que han participat. (S)àvies ha estat una llavor que seguirà creixent en forma de nous projectes, de pràctiques quotidianes més sostenibles i d’una mirada més atenta cap al valor del saber popular.

No podem acabar sense expressar un agraïment immens a totes les persones que han fet possible el projecte: Les (S)àvies pel clima de la Font d’en Fargues i del Poble-sec que han compartit la seva saviesa i les seves històries amb generositat. Les entitats i col·laboradores que han donat suport, espais i recursos. I tota la comunitat que ha participat en tallers, activitats i accions, fent créixer el projecte més enllà del que havíem imaginat. Gràcies per fer de (S)àvies un projecte viu, inspirador i transformador.