Gisela Ibañez – Fundació Espigoladors © Tots els drets reservats | Fotos: © Jordi Flores, Glòria Solans, Rafael Coelho, Lucia Gulminelli, Arxiu Espigoladors

Més de 38 tones d’aliments recuperats per prevenir el malbaratament alimentari i impulsar l’acció climàtica a Tarragona

El projecte d’Espigoladors a les comarques de Tarragona es consolida gràcies al finançament de la Diputació de Tarragona

La Fundació Espigoladors ha rebut una subvenció de 17.642,60 euros de la Diputació de Tarragona per desenvolupar el projecte“Espigolant territori, alimentant futur: Prevenció de les pèrdues i malbaratament alimentari (PMA) com a acció climàtica a la demarcació de Tarragona”, una iniciativa que combina acció climàtica, suport a la pagesia, sensibilització ciutadana i garantia alimentària.

El projecte té com a objectiu prevenir les pèrdues i el malbaratament alimentari en origen, recuperant aliments que, malgrat ser perfectament aptes per al consum, no arriben als circuits comercials. A través de l’espigolament i la canalització d’excedents agraris, aquests aliments es destinen a entitats socials del territori, evitant que es converteixin en residus i generant un impacte positiu tant des del punt de vista ambiental com social.

La iniciativa es desenvolupa al Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el Baix Penedès, on Espigoladors treballa en col·laboració amb productors, entitats socials, administracions públiques i persones voluntàries per construir un sistema alimentari més sostenible i resilient. Entre els seus objectius hi ha la reducció de les pèrdues alimentàries al sector primari, la sensibilització de la ciutadania sobre els impactes del malbaratament alimentari i la promoció de l’aprofitament dels recursos alimentaris com a eina de mitigació del canvi climàtic.

Cada quilo d’aliment recuperat, son recursos estalviats

La reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari és considerada una de les mesures més efectives per disminuir la petjada ambiental del sistema alimentari. Cada quilo d’aliments recuperat evita el desaprofitament de recursos naturals com l’aigua, l’energia o el sòl agrícola, a més de les emissions associades a la seva producció. Al mateix temps, el projecte contribueix a reforçar la viabilitat de les explotacions agràries i a posar en valor el paper de la pagesia en la conservació del territori, el paisatge i la biodiversitat.

Els resultats assolits durant el desenvolupament del projecte evidencien aquest impacte. S’han dut a terme 49 canalitzacions d’aliments, que han permès aprofitar productes ja collits però sense sortida comercial, i s’han recuperat 38.884 quilos d’aliments (més de 184.000 racions de menjar) que han pogut ser destinats a l’alimentació de persones en situació de vulnerabilitat en lloc de convertir-se en residus. A més, 312 persones voluntàries han participat en les diferents activitats d’espigolament i sensibilització, i la xarxa territorial s’ha ampliat amb la incorporació de 4 nous productors i productores compromesos amb la prevenció de les pèrdues alimentàries.

Gràcies a aquestes espigolades i canalitzacions s’han estalviat 25.000kg de C02, el que suposa més de 10.600.000 de litres de benzina o 189,3 milions de litres d’aigua o el que és el mateix: 2,3 milions de dutxes! (si et dutxessis cada dia, trigaries més de 6000 anys en gastar tanta aigua!)

Més enllà de la recuperació d’aliments

El projecte, a més, genera beneficis directes per a la ciutadania. D’una banda, contribueix a reduir l’impacte ambiental associat al malbaratament alimentari i a avançar en la lluita contra el canvi climàtic. De l’altra, facilita l’accés a fruita i verdura fresca, de temporada i de proximitat a través de les entitats socials del territori. També apropa la ciutadania al món agrari, fomentant el coneixement de la realitat de la pagesia i promovent hàbits de consum més responsables i sostenibles. La participació de centenars de persones voluntàries reforça, alhora, les xarxes comunitàries i impulsa una major implicació ciutadana en la construcció d’un model alimentari més just.

Un dels eixos destacats del projecte ha estat també la sensibilització ambiental. En aquest marc, la ciutat de Reus va acollir, del 15 d’abril al 5 de maig, l’exposició itinerant “Espigolar per transformar”, una mostra destinada a apropar a la ciutadania la problemàtica de les pèrdues i el malbaratament alimentari i els seus impactes socials i ambientals. L’exposició va presentar l’espigolament com una eina de transformació social i ambiental, convidant a reflexionar sobre el valor dels aliments, la tasca de la pagesia i la necessitat d’avançar cap a models de consum més sostenibles.

La programació es va complementar amb diverses activitats obertes al públic, entre les quals un taller de showcooking d’aprofitament alimentari, una jornada tècnica adreçada a les indústries alimentàries per abordar estratègies de prevenció de les pèrdues d’aliments i una jornada de voluntariat d’espigolament que va permetre viure en primera persona l’experiència de recuperació d’aliments al camp. Aquestes activitats han contribuït a reforçar la vessant educativa del projecte i a generar espais de participació i reflexió al voltant de la sostenibilitat alimentària i l’acció climàtica.

Amb el suport de la Diputació de Tarragona, la Fundació Espigoladors continua consolidant una xarxa territorial que connecta pagesia, entitats socials i ciutadania per prevenir les pèrdues alimentàries, reduir l’impacte ambiental del sistema alimentari i garantir que aliments perfectament aprofitables arribin a les persones que més els necessiten

Amb el suport de:

De l’aula al barri: joves que transformen el sistema alimentari

Què passa quan dones a joves les eines i l’espai per promoure canvis al seu entorn?

Això és el que hem viscut aquest curs 2025-2026 a l’Institut dels Aliments de Barcelona (IAB) i a l’Escola d’Hoteleria i Turisme de Barcelona (EHTB): propostes valentes, compromís col·lectiu i accions creatives per afrontar el repte del malbaratament alimentari.

Un any més, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, hem impulsat un projecte d’Aprenentatge Servei (ApS) amb el qual hem posat el focus en la lluita contra les Pèrdues i el Malbaratament Alimentari (PMA) des d’una mirada de Justícia Global crítica i compromesa.

Al llarg del projecte, l’alumnat ha passat de la reflexió a l’acció, dissenyant iniciatives pensades per generar un impacte positiu en el seu entorn més proper. L’alumnat de 1r d’IFE d’Auxiliar en Serveis de Restauració i Elaboració d’Àpats de l’EHTB ha desenvolupat el seu servei a l’Institut, mentre que els i les estudiants de 2n de CFGS de Màrqueting i Publicitat de l’IAB han impulsat accions de sensibilització a l’Institut i a l’Aula Botiga.

El resultat és un conjunt de propostes creades per joves i adreçades a joves: un receptari d’aprofitament alimentari que convida a guanyar autonomia, consciència i confiança a la cuina; una campanya de sensibilització a l’Aula Botiga per promoure l’aprofitament alimentari; uns ventalls per donar a conèixer l’espigolament com a eina de prevenció i mobilització, i un joc de cartes que promou l’aprofitament alimentari.

De la descoberta a l’acció

A l’inici del projecte, els joves desconeixien la problemàtica del malbaratament alimentari i la seva dimensió. Es van submergir en una fase intensa de descoberta, experiències i reflexió crítica: espigolades al camp, visites a l’obrador d’es im-perfect® i a La Botiga del Prat de Llobregat, l’exposició MUAC: Ecofeminismes augmentats i activitats per aprofundir en les connexions entre canvi climàtic, desigualtats de gènere i sistema alimentari.

A més, van tenir l’oportunitat de conèixer testimonis de persones del Sud global vinculades a processos migratoris i a projectes alimentaris, incorporant noves mirades i ampliant la seva comprensió de les desigualtats Nord-Sud globals.

Després d’aquest recorregut, han acabat ideant serveis propis, arrelats al seu entorn i amb un gran potencial transformador.

“A nivell personal m’emporto els coneixements que he obtingut de manera profunda sobre l’iceberg del malbaratament alimentari”, explica un alumne de l’IAB.

Identificar necessitats, crear solucions

Després d’aquesta fase inicial, els dos grups van fer un petit diagnòstic de la situació al seu entorn a partir d’entrevistes a agents clau. A partir d’aquí, van identificar problemes locals i van proposar solucions. Finalment, després de valorar les idees segons la seva viabilitat, impacte i motivació, cada grup va decidir quin servei volia dur a terme per passar a l’acció per l’aprofitament alimentari.

Aquest curs, l’alumnat d’ambdós instituts s’ha centrat principalment en accions de sensibilització basades especialment en la comunicació.

D’una banda, els i les estudiants de 2n de CFGS de Màrqueting i Publicitat van treballar per crear campanyes i accions de sensibilització dins del mateix institut.

Van impulsar una campanya a l’Aula Botiga mitjançant etiquetes per destacar els productes a punt de caducar i tiquets amb el cost ocult d’alguns plats, per fer visible el seu impacte ambiental i evitar-ne el malbaratament. També, van dissenyar uns ventalls per promoure l’espigolament com a eina de prevenció de les pèrdues alimentàries. Finalment, van organitzar una jornada de sensibilització per companys i companyes de l’Institut en què van compartir el procés viscut i van dinamitzar activitats com un quiz i un joc de cartes dissenyat per ells mateixos per fomentar l’aprofitament alimentari.

“El que més m’ha agradat del projecte ha sigut que ens hem barrejat tota la classe i hem treballat junts per resoldre un problema en comú”, ens comentava un alumne de l’IAB.

En canvi, l’alumnat de l’EHTB va posar el focus en el seu entorn més immediat, orientant el seu servei cap a altres joves, amb l’objectiu de reduir el malbaratament alimentari mentre fomentaven l’autonomia i el gust per la cuina.

Com a estudiants de cuina, de seguida van detectar que molts joves no cuinen perquè no en saben o els manca motivació. A partir d’aquesta realitat, es van proposar elaborar un recull de receptes “que agradessin als joves”. Així, aquest receptari, creat de joves per a joves, busca estimular la motivació i l’interès per la cuina, tot promovent l’autonomia i la transició cap a la vida adulta a través de receptes atractives que incorporen trucs d’aprofitament alimentari.

El grup va organitzar una jornada per presentar el seu projecte i repartir els receptaris a tot l’alumnat i el professorat de l’Itinerari Formatiu Específic, acompanyada d’un tast saludable i sostenible amb productes de proximitat i de comerç local.

Finalment, es va dur a terme la cloenda del projecte on tots dos grups van poder compartir tot l’aprés, avaluar el procés i celebrar les accions que ells mateixos han fet possible.

Per tal de donar continuïtat al projecte, el professorat del grup de cada centre rep una formació sobre el projecte, la problemàtica de les pèrdues i el malbaratament alimentari i la metodologia emprada.

Petites accions, grans impactes

Des d’Espigoladors celebrem aquest projecte com un exemple inspirador de com l’educació pot ser motor de transformació social. Gràcies a totes les persones que l’han fet possible, especialment als i les joves que han demostrat que, amb creativitat i compromís, és possible lluitar contra el malbaratament i sembrar justícia global des de l’aula.

“Ara, cada cop que se’m presenta l’oportunitat de llençar menjar, m’ho penso molt, i miro quines opcions tinc per aprofitar-lo. També ho parlo amb els altres, abans no ho feia”, alumne de l’EHTB.

Descobreix tot el projecte d’Aprenentatge i Servei als dos enllaços:

Institut d’Aliments de Barcelona

Institut de Sostenibilitat i Medi Ambient de Barcelona

Amb el suport de:

Més de 12.000 persones a Catalunya visiten l’exposició «Espigolar per transformar»

Barcelona, Girona, Reus i el Prat de Llobregat han acollit l’exposició, combinant sensibilització, participació ciutadana i activitats educatives per a promoure l’aprofitament alimentari i visibilitzar les pèrdues en el sector primari.

La nostra exposició itinerant “Espigolar per transformar: acció col·lectiva per l’aprofitament alimentari” ha tancat el seu recorregut per Catalunya amb més de 12.000 visitants, al voltant de 1.300 participants en activitats i 80 accions de sensibilització, consolidant-se com una de les iniciatives més destacades de conscienciació sobre el desaprofitament alimentari i la sostenibilitat del sistema agroalimentari.

Amb aquesta iniciativa hem volgut acostar a la gent la realitat sobre les pèrdues alimentàries que es produeixen en el camp i impulsar l’acció col·lectiva per a lluitar contra el desaprofitament d’aliments, alhora que posem en valor la pràctica tradicional de l’espigolament (recollir fruites i verdures als camps que normalment quedarien sense collir) i el paper fonamental de l’agricultura en el sistema alimentari. Així mateix, buscàvem enfortir el vincle entre les persones i l’origen del que mengem per a fomentar models de consum i de producció més sostenibles i justos.

Entrada al Palau Robert de Barcelona on es va realitzar la inauguració de l’exposició itinerant

Comissariada per la dissenyadora interdisciplinària Virginia Angulo, i dissenyada entre Domestic Data Streamers, Mariana Grande i la Fundació Espigoladors, la proposta ofereix un recorregut crític i emocional per les contradiccions del sistema agroalimentari actual. El projecte combina fotografies del fotoperiodista Jordi Flores, instal·lacions artístiques i interactives de l’enginyer creatiu Carles Antón Blasco, material audiovisual i continguts divulgatius que conviden a reflexionar sobre el valor dels aliments i les conseqüències socials, econòmiques i ambientals del seu desaprofitament.

La itinerància va començar al Palau Robert de Barcelona, on l’exposició va romandre entre setembre i octubre de 2025 i va rebre 7.478 visitants i 760 participants en les activitats programades. Posteriorment va arribar a Girona, Reus i finalment al Prat de Llobregat, on es va celebrar la cloenda del projecte entre juny del 2026 amb un ampli programa d’activitats comunitàries.

Al llarg del seu recorregut hem organitzat visites guiades, tallers de cuina d’aprofitament, debats, jornades tècniques, trobades de voluntariat i espigolaments populars. Aquestes activitats han permès implicar tant la ciutadania com a centres educatius, entitats socials, administracions públiques i professionals de la cadena agroalimentària en la cerca de solucions enfront de les pèrdues alimentàries.

Activitat infantil realitzada al Mercat de Reus

Des de la Fundació Espigoladors sempre hem destacat que espigolar és molt més que recollir aliments que el mercat descarta: és una eina de transformació social que permet recuperar el valor dels aliments, combatre el desaprofitament alimentari i reforçar el dret a una alimentació saludable per a tota la població.

Amb la cloenda d’aquesta itinerància, reafirmem el nostre compromís de continuar impulsant iniciatives que contribueixin a reduir les pèrdues alimentàries des de l’origen i a generar una major consciència col·lectiva sobre els reptes del sistema agroalimentari actual.

#BarcelonaEspigola bat rècords de participació en la seva sisena edició

Més de 900 persones i més d’una quarantena d’entitats socials han participat de l’edició d’enguany per espigolar més de 5.000 kg de taronja amarga.

La sisena edició de #BarcelonaEspigola ha tornat a omplir els carrers de la ciutat de compromís, comunitat i economia circular. Enguany, la iniciativa ha crescut tant en abast com en participació: hem arribat a 8 districtes de la ciutat —amb la incorporació, per primera vegada, de Sarrià-Sant Gervasi— i hem assolit un rècord històric de participació amb més de 900 persones implicades.

Entre veïnat, entitats socials, centres educatius i equipaments municipals hem pogut recuperar més de 5.000 kg de taronja amarga dels carrers de Barcelona per donar-los una segona vida.

Amb l’impuls de l’Ajuntament de Barcelona i Parcs i Jardins, #BarcelonaEspigola continua consolidant-se com una acció de ciutat que promou l’aprofitament alimentari, fomenta la participació ciutadana i avança cap a un model més sostenible i compromès.

Una edició marcada per l’energia col·lectiva

A Sant Martí, l’esperit festiu va tornar a ser protagonista. El Casal de Barri de la Verneda va omplir la jornada d’energia i complicitat veïnal, amb un esmorzar deliciós i un tastet de La Marga per agafar forces. A més, el ritme vibrant dels tambors va acompanyar l’espigolada, convertint el matí en una celebració col·lectiva.
Al districte de Les Corts, vam gaudir de l’entorn privilegiat del Monestir de Pedralbes, on les entitats participants van poder descobrir espais com l’hort petit del monestir mentre recuperàvem les taronges amargues.
A Eixample, dos petits passatges plens de tarongers, entre Rambla de Catalunya i Passeig de Gràcia, es van convertir en escenari d’una espigolada plena d’entusiasme. Alumnes dels centres del mateix carrer van baixar a participar-hi, alguns repetint experiència.
Als carrers de Gràcia i a l’emblemàtica Plaça de la Vila de Gràcia, vam viure una jornada radiant, amb un dia que semblava de primavera i moltes persones apropant-se per descobrir la iniciativa.
A Horta-Guinardó, els carrers es van omplir de ganes de donar segones oportunitats a les taronges amargues, consolidant la participació del districte en aquesta acció transformadora.
A Sant Andreu, que ja fa sis anys que s’omple d’espigoladors i espigoladores de totes les edats, vam actuar al carrer Peronella, una de les zones amb més tarongers amargs de la ciutat. Enguany, l’acció s’ha fet especialment de la mà d’entitats socials del districte.
Per primera vegada, Sarrià-Sant Gervasi s’ha sumat a #BarcelonaEspigola. Hem recuperat taronges amargues al carrer Johann Sebastian Bach i a l’Avinguda de Pau Casals, a tocar de Plaça de Francesc Macià. La jornada també va incloure un tastet de La Marga, compartint el resultat de l’espigolada amb les persones participants.

Un èxit col·lectiu:

Aquesta sisena edició ha estat, sens dubte, la més participativa fins ara. El creixement en nombre de districtes, entitats implicades i persones participants demostra que #BarcelonaEspigola és ja una iniciativa consolidada i estimada.

Més enllà dels 5.000 kg recuperats, el veritable valor és la xarxa que es teixeix: comunitat, consciència ambiental i acció compartida per una ciutat més justa, sostenible i comestible.

I el cicle ja continua: tots els quilos recuperats s’estan transformant en La Marga a l’obrador d’es im-perfect®, on les taronges amargues es converteixen en melmelada per tornar als barris i distribuir-se a través de les entitats socials participants. Una segona vida que tanca el cercle i dona sentit a cada espigolada.

UE-Mercosur i el futur de l’agricultura sostenible

Claus per entendre un acord comercial que genera debat sobre el camp, el medi ambient i els sistemes alimentaris.

La firma recent de l’acord comercial entre la Unió Europea (UE) i els països del Mercosur ha generat opinions molt diverses. Des d’Espigoladors volem aportar una mirada general per entendre què suposa aquest acord i per què desperta tants dubtes, posant el focus especialment al sector agroalimentari.

Aquest acord arriba en un moment marcat per tensions comercials, imposició d’aranzels pel govern dels Estats Units, i dependència d’Europa de primeres matèries provinents de la Xina (especialment minerals), país que, al seu torn, incrementa la seva influència en regions com Llatinoamèrica (Hernàndez, 2026). Davant aquest panorama, la UE requereix nous mercats i socis comercials, especialment per a la importació de matèries primeres necessàries per a la transició energètica (EuroEFE, 2026).

Quin ha estat el procés per assolir l’acord i quins components en té?

Les negociacions entre la UE i el Mercosur van començar el 1999 i no va ser fins a finals del 2024 quan es van tancar els principals textos. L’acord inclou un ampli marc de cooperació política, econòmica i comercial, així com un acord interí centrat en la liberalització del comerç.

Aquest acord interí permetria aplicar part de les mesures abans de la ratificació completa per tots els parlaments. Tot i això, la seva posada en marxa segueix subjecta a revisions jurídiques, per la qual cosa el procés continua obert i amb incerteses.

Quins objectius vol l’acord?

L’acord persegueix com a objectius: augmentar el comerç i la inversió bilateral, reduir les barreres aranzelàries i no aranzelàries, millorar la normativa en matèria d’innocuïtat, drets de propietat intel·lectual i competència, entre d’altres; promoure el desenvolupament sostenible mitjançant l’enfortiment dels drets laborals, la lluita contra el canvi climàtic, la protecció ambiental i l’assegurament d’una conducta empresarial responsable (European Commission, núm.).

Segons les institucions europees, l’acord obriria un mercat de més de 700 milions de persones i suposaria un estalvi important en aranzels per a les exportacions europees, encara que aquests canvis s’aplicarien de forma progressiva.

Què estableix l’acord en matèria agroalimentària, de seguretat i mediambiental?

A l’àmbit agroalimentari, l’acord preveu una reducció molt significativa d’aranzels per a productes agrícoles i ramaders, així com la protecció de les indicacions geogràfiques europees. També s’hi inclouen mecanismes de salvaguarda per limitar importacions en cas de desequilibris de mercat, especialment en productes sensibles (Hernández, 2026)(European Commission, 2025a)(European Commission, 2025a).

Pel que fa a la seguretat alimentària, es mantindrien els estàndards sanitaris de la UE. A nivell ambiental, l’acord incorpora compromisos contra la desforestació i estableix el compliment de l’Acord de París com a element central.

Quines postures hi ha davant de l’acord?

L’acord ha generat divisió dins de la UE. Mentre que alguns governs ho defensen com una oportunitat econòmica i estratègica, una part important de l’agricultura europea, així com organitzacions socials i ecologistes, alerten dels riscos que pot suposar per a l’agricultura local, el medi ambient i els drets socials.

Les mobilitzacions agràries a diferents països europeus reflecteixen la preocupació per una possible competència deslleial i per la pèrdua de viabilitat de la petita i mitjana agricultura.

Quines implicacions pot tenir per a la sobirania alimentària i la sostenibilitat?

Des d’una perspectiva de sostenibilitat, l’acord planteja diversos reptes. L’entrada de productes més barats pot dificultar la viabilitat de la petita agricultura i pressionar els preus locals, amb efectes tant a les persones productores com a les consumidores. A més, l’impuls a models intensius de producció pot augmentar les emissions i la pèrdua de biodiversitat.

Els sistemes alimentaris locals i de petita escala són clau per tenir cura del territori, reduir la pèrdua i el malbaratament alimentari i garantir el dret a una alimentació adequada. Per això, és fonamental que les polítiques comercials incorporin aquestes mirades i comptin amb la participació de les persones directament afectades.

El posicionament d’Espigoladors i es im-perfect

Des d’Espigoladors i es im-perfect considerem que aquest acord posa en risc l’agricultura local, la sobirania alimentària i el futur del nostre sistema alimentari.

Considerem que aquest acord afavoreix grans productors amb baixos costos i estàndards més laxos, posant en risc la viabilitat de la petita i mitjana agricultura a Europa i als països del Mercosur.

A més, creiem que reforça un model agroindustrial intensiu que prioritza la quantitat i els preus baixos davant de la sostenibilitat, augmentant la pressió sobre el medi ambient, la biodiversitat i les condicions laborals, i contribuint a majors pèrdues i malbaratament d’aliments.

Per això defensem un sistema alimentari basat en l’agricultura local, arrelada al territori, just i sostenible, on les persones que produeixen els aliments puguin viure dignament de la feina i garantir aliments saludables per a tota la comunitat.

La 1a Jornada Ciutats Comestibles reuneix municipis d’arreu del territori per impulsar l’espigolament urbà

Un espai de trobada per compartir reptes, aprenentatges i oportunitats al voltant de l’aprofitament dels fruits urbans.

Ahir, 29 de gener vam celebrar la 1a Jornada Ciutats Comestibles, una trobada impulsada per Espigoladors que va reunir municipis que s’han sumat a la comunitat de Ciutats Comestibles. La jornada va ser un espai per compartir experiències, posar en comú impactes i aprenentatges i, sobretot, per reflexionar col·lectivament sobre els reptes i les oportunitats que planteja l’aprofitament dels fruits de l’arbrat urbà als nostres pobles i ciutats.

Al llarg del matí, municipis com Reus, El Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Torredembarra, Cornellà de Llobregat, Sant Joan Despí, Premià de Mar i Barcelona van compartir el seu recorregut, en una jornada que va combinar continguts tècnics, debat, un tastet i una visita al centre de producció d’es im-perfect.

Experiències compartides i reptes de futur per a les ciutats comestibles:

La jornada va començar amb la presentació del projecte Urban(eat)a: Ciutats Comestibles, a càrrec d’Espigoladors, repassant els inicis a Barcelona el 2021, amb les primeres espigolades urbanes. Un projecte pilot finançat per Singulars va permetre provar diversos productes, identificant la taronja amarga, l’oliva i la garrofa com a fruits amb gran potencial de transformació, sense deixar de buscar noves oportunitats.

El projecte té tres eixos principals: recollida i revalorització de fruits urbans, transformació alimentària i sensibilització ciutadana amb espigolades i tallers. Es va destacar la diversitat de fruits recuperats —mores, peres, llimones, nespres— i la necessitat de continuar amb la investigació per ampliar les possibilitats de transformació.

Durant la jornada, els municipis participants van exposar com han adaptat el projecte a la seva realitat: formats d’espigolades, tallers, productes transformats i estratègies de sensibilització. Els testimonis van mostrar que l’espigolament urbà pot ajustar-se a diverses realitats locals i funcionar com a eina de cohesió social, més enllà de la recollida de fruits.

Els reptes legals de l’espigolament urbà:

Un dels punts centrals de la jornada va ser l’espai dedicat als reptes legals de l’espigolament dels fruits urbans, a càrrec de Meritxell Martínez (INSTA). En aquesta sessió es van presentar les conclusions d’un informe sobre el marc legal de l’espigolament urbà, amb una anàlisi de la normativa estatal, autonòmica i europea, així com d’altres experiències existents.

Es van abordar qüestions clau com la seguretat alimentària, la participació del voluntariat, la traçabilitat dels productes, la comercialització i els procediments associats. Tal com es va posar de manifest, la singularitat i novetat de l’espigolament urbà genera interrogants, però també oportunitats per construir marcs adaptats a aquesta realitat.

Un tast per descobrir i una visita per imaginar el futur:

La jornada va incloure també un tastet de productes de la xarxa de Ciutats Comestibles, un esmorzar elaborat a partir de fruits de l’arbrat urbà transformats als diferents municipis participants. Aquest espai va permetre no només degustar els productes, sinó també compartir idees, receptes i noves possibilitats d’aprofitament.

Finalment, vam tancar la jornada amb una visita a l’obrador d’es im-perfect, on les persones assistents van poder conèixer de primera mà el centre de producció i explorar les possibilitats de futur en la transformació de productes provinents de l’espigolament urbà.

Seguim fent créixer les ciutats comestibles:

La 1a Jornada Ciutats Comestibles va ser una trobada molt enriquidora que confirma l’interès creixent dels municipis per repensar la gestió de l’arbrat urbà i avançar cap a models més resilients, circulars i socialment transformadors. Compartir camí amb municipis diversos ens permet adaptar-nos, innovar i imaginar nous formats, col·lectius i usos possibles.

Des d’Espigoladors, marxem amb una valoració molt positiva i amb la voluntat de continuar treballant colze a colze amb els municipis, ampliant la xarxa de Ciutats Comestibles i consolidant l’espigolament urbà com una eina clau contra el malbaratament alimentari i a favor d’unes ciutats més vives, connectades i comestibles.

Salut S(à)via: cuinem salut, sostenibilitat i comunitat a Tarragona

Impulsem tallers de cuina comunitària i intergeneracional per promoure hàbits saludables, sostenibles i prevenir el malbaratament alimentari.

Entre els mesos de juliol i desembre de 2025, la ciutat de Tarragona ha acollit el projecte Salut S(à)via: saviesa culinària per a una vida saludable i sostenible, una iniciativa impulsada per Espigoladors. Aquesta actuació compta amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona i s’ha impulsat amb l’objectiu de fomentar hàbits alimentaris saludables i sostenibles i prevenir el malbaratament alimentari entre persones joves i grans.

El projecte ha posat la cuina com a eina pedagògica i comunitària al centre de l’acció, entenent l’alimentació no només com una necessitat bàsica, sinó com un dret, un espai de relació i una oportunitat de transformació social. A través de tallers participatius, el projecte ha volgut millorar la qualitat de vida de les persones participants, tant a nivell individual com col·lectiu, promovent l’autonomia, el benestar i la consciència ambiental.

La iniciativa s’ha desenvolupat gràcies a la participació d’Avismon, Quilòmetre Zero, Fundació Catalunya La Pedrera i Gent Gran Activa de l’Ajuntament de Tarragona, entitats socials arrelades al territori que han participat activament en els diferents tallers, compartint coneixements, experiències i pràctiques culinàries al llarg de tot el procés.

La cuina com a espai d’aprenentatge i trobada

A través d’un programa de tallers teòric-pràctics, s’han treballat continguts de nutrició, dietètica, planificació de menús, gestió domèstica de la cuina, compra conscient i eficiència energètica.

S’han dut a terme cicles de dos tallers amb cadascuna de les quatre entitats. En aquests espais, les participants han cuinat conjuntament receptes saludables, prioritzant ingredients vegetals, de temporada i econòmicament accessibles, posant en pràctica la cuina d’aprofitament i prenent consciència del valor dels aliments.

Més enllà dels continguts, els tallers han estat un espai de relació i reconeixement mutu. La cuina ha activat aspectes que van molt més enllà de la salut i la sostenibilitat: la socialització, la cooperació i el sentiment de comunitat. Malgrat les barreres lingüístiques, auditives o cognitives, les participants han sabut trobar-se al voltant d’un objectiu comú: preparar i compartir receptes saludables, aprenent les unes de les altres.

Intercanvi de sabers i impacte comunitari

Un dels grans valors de Salut S(à)via ha estat l’intercanvi intergeneracional de coneixements. Les persones grans han aportat experiència, memòria culinària i estratègies d’aprofitament apreses al llarg de la vida, mentre que els i les joves han sumat noves mirades, inquietuds i ganes de construir hàbits saludables de futur, especialment en un moment vital en què sovint desapareixen els suports alimentaris vinculats a l’etapa escolar.

El projecte ha culminat amb una jornada participativa, un espai compartit per posar en comú aprenentatges, receptes i recomanacions. També, de tot aquest procés n’ha sorgit un decàleg col·lectiu sobre alimentació saludable i sostenible, que recull no només coneixements pràctics, sinó també la voluntat de cuidar-se, entendre’s i fer comunitat.

Salut S(à)via es tanca amb un balanç molt positiu: coneixements compartits, vincles creats, consciència ambiental reforçada i, sobretot, una comunitat que ha cuinat plegada salut, sostenibilitat i solidaritat. Ens enduem receptes, sabers i aprenentatges, però també el desig de continuar impulsant iniciatives que posin la vida i les persones al centre.

Un projecte que forma part de la convocatòria de subvencions promoció Salut Pública 2025. Subvencions per a entitats sense ànim de lucre que treballen als municipis del Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre i Baix Penedès en programes adreçats a la promoció de la salut pública, convocatòria de 2025.
L’import concedit: 5.777,08 euros, 76,14% del total del projecte.

Amb la col·laboració de:

760 kg de menjar malbaratat en una setmana: primera diagnosi del projecte Escoles #jonollenço

15 centres educatius d’arreu de Catalunya han quantificat el malbaratament alimentari als seus menjadors escolars

Des d’Espigoladors impulsem el projecte Escoles #jonollenço, amb el suport de l’Agència de Residus de Catalunya, amb un objectiu clar: acompanyar els centres educatius perquè esdevinguin agents actius en la prevenció del malbaratament alimentari.

Durant els darrers mesos hem iniciat la primera fase del projecte, centrada en la diagnosi del malbaratament als menjadors escolars. En total, 15 centres educatius han quantificat el malbaratament post-consum durant una setmana.

Els resultats ens ofereixen una fotografia clara —i necessària— del punt de partida.

Les dades clau de la primera quantificació

En només una setmana, als menjadors de les 15 escoles participants s’han malbaratat 760,1 kg d’aliments, l’equivalent a cobrir prop de 9 setmanes de menjador per a 50 alumnes.

De mitjana, cada escola ha malbaratat 50,7 kg. En conjunt, el malbaratament representa un 9,21 % del total del menjar servit.

Una problemàtica que sempre va acompanyada d’impactes socials, econòmics i ambientals: el menjar llençat durant aquesta setmana ha suposat, entre d’altres, 6.402 m3 d’aigua utilitzats en va, el que serien 2 piscines olímpiques i mitja. Una petjada ambiental que posa de manifest la necessitat d’actuar.

Un punt de partida per passar a l’acció

Aquestes dades no són un final, sinó un punt de partida. Ara comença la fase més important del projecte: analitzar les causes del malbaratament i definir accions de prevenció adaptades a cada centre.

Durant el curs 2025–2026, des d’Espigoladors estem acompanyant a les escoles participants de la iniciativa amb unobjectiu clar: fomentar l’autonomia dels centres educatius perquè puguin integrar la prevenció del malbaratament alimentari en el seu dia a dia.

La lluita contra el malbaratament alimentari forma part dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides i està recollida a la Llei 3/2020 de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari, que estableix la necessitat de quantificar, prevenir i reduir aquest problema també als menjadors escolars.

El projecte Escoles #jonollenço, amb el suport de l’Agència de Residus de Catalunya, vol demostrar que reduir el malbaratament als centres educatius és possible i que, amb les eines adequades, tots i totes podem ser part de la solució.

web del projecte

Del camp als fogons: espigolar, cuinar i empoderar comunitats

Més de 12.800 kg recuperats, més de 20 entitats participants i centenars de persones implicades en tres projectes que posen les persones usuàries al centre

“Trencamp: Espigolament i la cuina d’aprofitament com eines per a promoure l’integració social” i “L’espigolament, una eina per a l’apoderament comunitari” a Barcelona i “FarmLink: Espigolament amb impacte social” a Tarragona, arriben al seu final. Tres iniciatives que comparteixen una mateixa essència i una mirada transformadora sobre el dret a l’alimentació.

Tot i desplegar-se en territoris i contextos diversos, els tres projectes han tingut un objectiu comú: impulsar espigolades i tallers de cuina d’aprofitament amb persones usuàries de serveis de distribució d’aliments, convidant-les a formar part activa del procés pel qual arriben els aliments a les seves cistelles. Un pas imprescindible per avançar cap a models més dignes, participatius i sostenibles.

El resultat? Més de 12.800 kg d’aliments recuperats, més de 20 entitats socials participants, més de 400 persones implicades entre persones usuàries i voluntariat, i 12 tallers de cuina d’aprofitament realitzats.

Del camp a la cuina: tancar el cercle

Des d’Espigoladors treballem l’espigolament com a eina social i ambiental, però enguany hem volgut anar un pas més enllà i tancar el cercle: del camp als fogons. Les persones participants no només han recuperat fruita i verdura que s’hauria desaprofitat, sinó que també han participat en tallers de cuina d’aprofitament, aprenent a treure el màxim profit d’aliments molt presents a les cistelles d’ajuda alimentària.

Aquests espais han estat molt més que espigolar o cuinar: han esdevingut llocs de trobada, intercanvi i benestar. Persones de procedències molt diverses han compartit receptes, sabers i tradicions gastronòmiques, alhora que gaudien d’una experiència col·lectiva sovint excepcional, com sortir al camp després de molt temps. Un procés que reforça vincles, autoestima i sentiment de pertinença, i que situa les persones usuàries com a protagonistes actives del sistema alimentari, no només com a receptores d’aliments.

El voluntariat, una peça clau que s’ha consolidat

Un dels elements més rellevants d’aquest 2025 ha estat la consolidació del paper del voluntariat en aquest tipus de projectes. Si l’any passat vam iniciar una prova pilot, enguany hem reforçat i ampliat aquesta participació.

Les voluntàries i voluntaris han estat presents en tot el procés: en la captació amb les entitats, a les espigolades i als tallers de cuina. Més enllà del suport logístic i organitzatiu, han tingut un paper clau com a persones mentores, acompanyant participants que no havien espigolat mai, compartint experiències i ajudant a generar un clima de confiança i acollida.

Aquest acompanyament humà ha estat fonamental, especialment per a persones que feia temps que no sortien de la ciutat o que s’apropaven per primera vegada a una activitat com l’espigolament. Els indicadors confirmen el creixement dels projectes respecte a anys anteriors, però el valor real rau en allò que no sempre es pot mesurar: les converses, els somriures, els aprenentatges compartits i els agraïments de persones que han viscut les activitats com una oportunitat única.

Tanquem aquests tres projectes amb la certesa que espigolar i cuinar transformen, i amb la voluntat de continuar construint models alimentaris més justos, participatius i arrelats al territori.

Amb la col·laboració de: DISA Sant Josep Oriol, DISA Trinitat, Associació de Famílies Monoparentals, DISA Sant Andreu, Fundació Áurea, Ágape, DISA Sagrada Família, Rebost Terrassa, El Xiprer, PAC Badalona, DISA Premià, ENTORN Mataró, la Botiga del Prat, Aliments Solidaris Sant Boi, Caritas Sant Pere de Cambrils, Creu Roja Cambrils, Creu Roja Miami-Mont-roig, Centre Social El Roser, Càritas Interparroquial de Reus, Càritas Sant Bernat Calvó de Reus, Càritas Sant Pere Apostol de Reus, Càritas Sant Joan Baptista de Reus, Xarxa Ajuda Mútua Alimentària de Reus i Tarragona, Creu Roja Reus.

Amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya i EU Staff for Climate (King Baudouin Foundation).

La ciutadania del Prat se suma a la lluita contra el malbaratament alimentari

Una iniciativa municipal d’aprofitament alimentari que ha permès recuperar més de 1.000 kg d’aliments.

Durant els darrers mesos, El Prat del Llobregat ha estat escenari d’un projecte col·lectiu que demostra que la lluita contra el malbaratament alimentari és molt més que recuperar aliments: és generar consciència, teixir vincles i activar el compromís ciutadà.

De la mà de l’Ajuntament del Prat de Llobregat, des d’ Espigoladors hem impulsat una iniciativa que ha combinat recuperació d’aliments, educació alimentària i sensibilització comunitària amb un objectiu clar: promoure una alimentació saludable, de proximitat i sostenible, i empoderar les persones perquè puguin reduir el malbaratament alimentari en el seu dia a dia, especialment a les llars.

El balanç del projecte parla per si sol: més de 250 persones participants de totes les edats i perfils, més de 1.000 kg d’aliments recuperats i redistribuïts a través d’entitats socials del territori, i moltes hores compartides aprenent, cuinant, reflexionant i actuant conjuntament. Però més enllà de les xifres, el que queda és una comunitat més conscient del valor dels aliments i del seu impacte social i ambiental.

Les accions s’han desplegat en espais molt diversos del municipi —des del Parc Agrari del Baix Llobregat fins als centres cívics, el Mercat de Pagès i els carrers del Prat— apropant el missatge de l’aprofitament alimentari a la vida quotidiana i posant en valor tant el producte local com el coneixement col·lectiu. Espais on el camp i la ciutat, la teoria i la pràctica, s’han trobat per imaginar formes més justes de relacionar-nos amb l’alimentació.

Un projecte amb impacte social, ambiental i comunitari

Aquest tancament de projecte ens recorda que el malbaratament alimentari és un repte ambiental, social i ètic de gran magnitud, però també una oportunitat per activar canvis reals. Quan compartim coneixement, obrim espais de participació i posem les persones al centre, petites accions quotidianes poden generar un gran impacte col·lectiu.

L’experiència al Prat del Llobregat reforça la idea que avançar cap a un sistema alimentari més just i sostenible passa, necessàriament, per l’acció comunitària, el compromís local i la corresponsabilitat entre administració, entitats i ciutadania. Un camí que, des d’Espigoladors, volem continuar recorrent plegades.